24/11/11

El prisionero del cielo

Ruiz Zafón, Carlos. El prisionero del cielo. Barcelona : Planeta, 2011. ISBN 9788408105824.

Els protagonistes de La sombra del viento, Daniel Sempere i Fermín Romero de Torres descobriran en aquesta novel·la molts aspectes del passat de tots dos. D'una banda, la història dels pares del Daniel i , de l'altra, el passat del Fermín a la presó del Castell de Montjuïc després de la guerra civil. I com totes aquestes històries estan, en el fons, relacionades.

En aquesta tercera entrega de la saga "El cementerio de los libros olvidados", l'autor torna als orígens repetint protagonistes (Daniel i Fermín) i estil com a La sombra del viento. Molt amena, fàcil de llegir i molt interessant. Així com la segona de les parts, El juego del ángel,  em va decebre força perquè no li trobava ni cap ni peus a la història, aquesta m'ha captivat des del principi. L'autor ha reconegut en moltes entrevistes que, de fet, aquesta saga és formada per històries independents que tenen alguns punts en comú (l'escenari, algun personatge que apareix en més d'una novel·la, etc.) i és cert. Tot i així, amb aquesta "tercera part" es comencen a entendre moltes coses de les anteriors novel·les. 

Si voleu més informació, visiteu la web oficial de l'autor.

Ara només em queda esperar pacientment a llegir la quarta entrega!

8 comentaris:

  1. Que be, que t'així agrada't!.
    A veure si fan via per treure'l en català!

    ResponElimina
  2. Hola!
    La veritat és que no m'he pogut esperar ... Només et dic que val la pena esperar una micona perquè aquesta tercera part t'agradarà (vaja, a mí m'ha encantat després del disgust i el cabreig que em vaig portar amb la segona).

    Ja em diràs el què quan el llegeixis.

    Fins aviat!

    Petonets

    ResponElimina
  3. Anònim26/11/11

    Hola Sandra,

    Gràcies pels comentaris que em deixes al bloc.
    Estic començant el llibre i ara amb la teva ressenya em vindrà més de gust llegir-lo- -el vaig comprar perquè em vaig deixar el llibre a casa i va ser el que vaig trobar més a mà. M’hagués agradat llegir el de Javier Moro, però no el tenien.
    Penso una mica com tu pel que fa als altres llibres, però crec que és una trilogia que va enrere en el temps.

    Una braçada
    Rosa El racó del llibre

    ResponElimina
  4. Hola guapa!
    Com va tot? Espero que a poc a poquet cada dia una miqueta millor que l'anterior, de veritat.

    Ja ho veus, aquest és més curtet que els altres. Vaja, jo l'he trobat molt interessant i et dóna unes quantes claus per poder començar a tancar en alguns aspectes el cercle d'aquesta saga.

    Jo tampoc he llegit el de Javier Moro. Tot i que porto un ritme bestial de lectures aquest any, no crec que m'acabi mai la pila de pendents! I és que es publiquen tantes coses que vull llegir...

    Moltes gràcies, de veritat, pel teu comentari.

    Una abraçada molt, molt forta.

    A reveure!

    ResponElimina
  5. Benvolguts lectors

    Aquests llibres s'han de llegir en versió original. Amb la traducció perden tot l'essencia estilistica. Jo ho vaig provar amb L'ombra del vent i no té punt de comparació. En català no té la força, la gracia, la riquesa semantica, ... que pugui tenir amb la novel.la en castellà.Us juro que no té res a veure.
    Les expressions del fermin en català estan mortes. En castellà tenen tota la seva força.
    Avui precisament l'he començat i realment em té ben enganxat.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Un altre aspecte de les novel.les del Zafón que si es tradueix perd tota la seva potencia és aquest llenguatge tan descarat que gastaven els militars, policies, carrecs polítics molt caracteristics de l'epoca franquista. Aquest tipus d'expressions són molt característics del castellà despietat i cruel que parlaven els afectes al règim. Aquest argot és intraduible.

    Petonets.
    Artur

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord! A la versió original sempre li pots treure més suc que a les traduccions (tot i que n'hi de molt, molt bones) perquè llegeixes directament el pensament i els sentiments de l'autor, sense cap mena d'interpretació del traductor o traductora.
    La llàstima és que no sempre podem gaudir de la lectura en la llengua pròpia de l'autor perquè desconeixem l'idioma i aleshores depenem que el traductor hagi estat el més "inspirat" possible.

    Fins la propera!

    Una abraçada

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina