Rabb, Jonathan. El señor del caos. Barcelona : Ediciones B, 2005. ISBN 84-666-2335-3.
Un manuscrit escrit per un monjo del segle XVI pot canviar el curs de la nostra història, perquè dóna les claus per obtenir el domini mundial a través del caos. D'una banda, una colla de sonats seguidors de l'obra d'Eisenreich compten els dies que falten per posar el pla en marxa i dominar el món. De l'altra, una agent del govern i un professor universitari intentaran aturar-los.Quina decepció de llibre! No hi havia manera d'acabar-lo ... A priori tenia bona pinta, un manuscrit que supera les teories de Maquiavel·lo, bons i dolents lluitant contra rellotge ... Però m'ha semblat molt enrevesat i avorrit.Vaja, que aquest no el recomano. No sempre la puc encertar, oi?
Cabré, Jaume. Les veus del Pamano. Barcelona : Proa, 2004. ISBN 9788484374732.Quina casualitat! Sense saber-ho, al mateix temps que he llegit la novel·la, TV3 ha estrenat la minisèrie ... tinc ganes de veure-la per saber si l'adaptació és bona o no.
La novel·la tracta de la tensa relació dels habitants del poble de Torena durant els anys posteriors a la guerra civil. Torena és un petit poble inventat del Pallars on viuen, conviuen i s'odien a mort maquis i falangistes. Allà hi van passar massa coses, massa desgràcies que van tenir lloc durant el franquisme i que ningú ha pogut oblidar. La Tina, una mestra de Sort, trobarà amagats darrera d'una la pissarra els quaderns que va escriure l'Oriol Fontelles, el mestre de Torena. I a través de la lectura d'aquests diaris descobrirem els misteris i les històries que amaguen els habitants d'aquest poblet pirinenc.
M'ha agradat moltíssim perquè és aquesta una part de la nostra història de la que en coneixem poquet i perquè, després de llegir-la, te n'adones que sovint ni els bons eren tan bons ni els dolents tan dolents.
Molt, molt, molt recomanable!
Nickson, Mary. La canción de Flavia. Barcelona : DeBolsillo, 2008. ISBN 9788483465868 .
Com en anteriors ocasions, Mary Nickson m'ha encisat des de la primera línia. La veritat és que m'encanten les novel·les d'aquesta autora. Són lleugeres i tendres i em permeten fer net a nivell mental quan estic cansada de llegir novel·les policíaques o d'altres gèneres. Com em va dir l'altre dia una companya de la feina referint-se a les novel·les de la Marian Keyes, "són com els sorbets de llimona que ens prenem entre dos plats potents. Ens ajuden a baixar-ho tot". I quina raó tenia!
La Flavia és una jove promesa i talentosa flautista que haurà d'abandonar la seva incipient carrera de moment a causa d'una malaltia ... i de l'abandonament del seu amant, el director de l'orquestra. Es refugiarà en un col·legi intern per a nois, on donarà classes de música a la canalla ... i en els braços del seu director, en Gervaise, un amic de tota la vida de la seva família. Però en aquesta fugida cap endavant cometrà un greu error : casar-se amb en Gervaise sense estar-ne enamorada. Un error que haurà d'assumir quan als pocs mesos aparegui en escena l'home de la seva vida.
Una novel·la d'amor força entretinguda. Vaja, un sorbet de llimona fantàstic per preparar-nos pels següents plats!
Neville, Katherine. El fuego. Barcelona : Plaza & Janés, 2008. ISBN 9788401336430 .
Aquesta és la segona part d'una de les novel·les que van marcar la meva adolescència. Quan vaig llegir El ocho vaig pensar que mai llegiria una novel·la millor i durant molts anys va ocupar el número 1 de la meva llista de llibres preferits. Fins que va arribar a les meves mans Los pilares de la tierra, de Ken Follet. Aquesta sí és una novel·la rodona!
Quan la vaig veure a les llibreries em va fer una mica de pal comprar-la, perquè ja se sap que les segones parts no solen ser bones. Però me l'ha deixada una companya de la feina i al final l'he llegida. La veritat és que no és ni de bon tros tan bona com la primera part.
La història passa trenta anys més tard i el protagonista torna a ser el joc d'escacs de Montglane. Grans mestres dels escacs, bons i dolents, personatges històrics i actuals ... tots darrera la pista de les peces del joc!
És entretingudeta però no li arriba ni a la sola de les sabates a l'altra novel·la. L'argument és més simple però, alhora, costa més de seguir les diferents trames perquè hi apareixen massa personatges pel meu gust.
En resum, si no has llegit cap de les dues parts no dubtis a llegir El ocho perquè t'encantarà. I si ja te l'has llegida, aprofita el temps i llegeix una altra!
Rabb, Jonathan. El señor del caos. Barcelona : Ediciones B, 2005. ISBN 84-666-2335-3.
