Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2 : Normaleta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2 : Normaleta. Mostrar tots els missatges

24/7/12

El gato al que le gustaba la lluvia



Mankell, Henning. El gato al que le gustaba la lluvia. Madrid : Siruela, 2008. ISBN 9788498412321.


El dia del seu sisè aniversari, el petit Lukas rep un regal molt especial : un gatet negre amb la punta de la cua blanca que anomenarà Noche. Immediatament, aquest gat passarà a ser el centre de l'univers del nen. El cuidarà, el mimarà, es farà l'únic responsable de les seves necessitats i se l'estimarà com el petit Lukas es pensava que no es podia estimar res. En Lukas passarà el millor estiu de la seva vida amb el gat Noche, fins que pocs dies abans d'anar a escola per primer cop a la seva vida el gat fugirà durant la nit.


En Lukas centrarà tota la seva atenció i esforços a trobar el gat (i a entendre per què ha desaparegut), el buscarà sense descans durant molts dies sense obtenir cap resultat malauradament. Està molt trist i començar l'escola no l'il·lusiona gens ni mica. Fins que l'última nit de les vacances tindrà un somni molt revelador en el que entendrà moltes, moltes coses.


Jo no sabia que aquest conegut autor suec de novel·la negra també havia escrit novel·les (o contes llargs) infantils. Precisament aquesta va ser guardonada en 1991 amb el premi Nils Holgersson. L'he trobada molt emotiva (apareixen les grans qüestions de la vida com la llibertat, la nostàlgia o l'amor) però, en la meva opinió, el nen protagonista és poc creïble. En Lukas és massa madur per tenir sis anys. Per com es responsabilitza des del primer moment del gatet, per com parla i pensa, per com gestiona els seus sentiments durant la desaparició de la seva mascota ... sembla que estem davant d'un adult i no d'un nen que tot just acaba de fer sis anys. Tot i aquesta petita pega, m'ha agradat molt.


Es llegeix en un sospir, així és que no us la perdeu!

17/7/12

La mujer del faro


Rosman, Ann. La mujer del faro. Madrid : Salamandra, 2010. ISBN 9788498383089.


Quan falten dos mesos per inaugurar de nou el far de Pater Noster, a l'illa sueca de Hamneskár, dos obrers troben el cadàver d'un home emparedat. Qui és i com va arribar allà? Aquest serà el primer cas per a la jove policia Karin Adler, una apassionada dels vaixells i el mar que té molts problemes de parella. El company que ajudarà a la Karin en les investigacions serà l'insuportable i meticulós agent Folke. Nou desapareguts en la mateixa època (els anys 60) sense deixar cap rastre, un anell de casament i un tatuatge amb unes xifres són les úniques pistes que tenen per resoldre el cas. Seran capaços de treure'n l'entrellat?


Una interessant història d'amor, odi i cobdícia que té molts elements per atrapar-nos : un mapa del tresor, un passat secret que coneixen tots els habitants del municipi però del que ningú en parla, un triangle amorós molt perillós ... i una jove policia disposada a tot per tal de resoldre el cas.


M'ha agradat però m'esperava molt més d'aquesta història. La publicació Dagens Nyheter assegura que «Rosman no només és comparable a la Camilla Läckberg: és millor». Doncs no estic d'acord! L'estil s'assembla molt, però no és el mateix. De fet, totes les novel·les nòrdiques que es publiquen en els darrers anys repeteixen el mateix esquema una i altra vegada : una localitat molt petita amb grans secrets del passat, el passat i el present s'alternen en la narració i el final és una mica precipitat. Són totes calcades! De totes maneres, reconec que a mí m'agraden molt aquest tipus de novel·la negra. Les trobo molt entretingudes i de lectura àgil, perfectes per descansar i relaxar la ment una estona.


En resum : entretinguda i interessant, però no tant com les de la meva estimada Camilla Läckberg o les de la Mari Jungsted.

12/7/12

Cincuenta sombras de Grey


James, E. L. Cincuenta sombras de Grey. Barcelona : Grijalbo, 2012. ISBN 9788425348839.


Quan l'Anastasia Steele, una estudiant de literatura a punt de graduar-se, entrevista al Christian Grey, jove i exitós president de Grey Enterprises Holdings, Inc. no sap que aquest fet li canviarà completament la vida. L'Anastasia és tímida, inexperta ... i verge. Ell és un empresari excepcional i el principal mecenes de la Universitat de Seattle. Però aquest jove multimilionari, sexy i atractiu triomfador també és un maniàtic del control i un arrogant amb uns gustos molt perversos a nivell sexual. És insaciable i li agrada el sadomasoquisme. No pararà fins a seduir a l'Anastasia i començaran una adictiva relació amo-submisa. Però aquesta és una relació abocada al fracàs, perquè ella vol alguna cosa més (amor) i ell necessita uns nivells molt intensos de sadomasoquisme per fer feliç. Seran capaços de trobar un punt intermedi per poder mantenir una relació de parella?


Aquesta és la primera entrega d'una trilogia de caire eròtica (Cincuenta sombras más oscuras i Cincuenta sombras liberadas completen la sèrie) de la que s'està parlant molt últimament. Si voleu més informació, podeu consultar la web oficial.


Personalment he trobat aquesta primera part molt fluixeta. Les escenes de sexe m'han resultat força repetitives i poc eròtiques (massa explícites pel meu gust). I els personatges protagonistes són absolutament plans. De fet, li he agafat mania a l'Anastasia perquè contínuament repeteix els mateixos gestos. A cada pàgina pots llegir aquestes dues expressions : "fruncir el ceño" i mossegar-se el llavi. És que aquesta noieta no sap fer res més? I, a més a més, per ser estudiant de literatura el vocabulari que empra és d'allò més bàsic. Una joia de personatge, vaja.


Reconec que m'ha agradat quan els dos protagonistes s'envien correus electrònics, perquè és l'únic moment en el que l'Anastasia li planta cara al seu "amo" i els diàlegs resulten enginyosos. I també és cert que és una lectura àgil i que enganxa força, tot i que no crec que llegeixi les altres dues parts. Si us agraden les novel·les "pujadetes de to" crec que és molt més interessant Las edades de Lulú de l'Almudena Grandes, la veritat.


Entretingudeta i prou.

30/6/12

L'alcalde incidental


Barraca, Llorenç. L'alcalde incidental. Palma de Mallorca : Novum Publishing, 2012. ISBN 9788490150535.


La crisi financera i social ha portat a la Catalunya del 2039 a una situació límit : la manca de recursos ha eliminat totalment l'estat del benestar que tots coneixem i els serveis públics essencials s'han privatitzat totalment. En Jordi Li, descendent de comerciants xinesos, acabarà sent l'alcalde d'un municipi del Maresme on s'instaurarà un nou model de gestió municipal. D'altra banda, el policia privat Perot Busquets, investigarà amb les noves tecnologies i tècniques disponibles el cas d'un assassinat no resolt de fa quaranta anys. Aconseguiran tots dos protagonistes dur a terme les seves respectives missions?


He de reconèixer que aquesta novel·la ha estat una gran sorpresa per mi. Tant pel contingut de l'obra com per la manera com ha arribat a les meves mans. I és que fa uns dies vaig rebre un correu electrònic de l'autor oferint-me un exemplar de la seva primera novel·la  per si estava interessada a ressenyar-la en aquest bloc. Em va fer moltíssima il·lusió i, com és evident, vaig acceptar encantada. Potser si l'autor no m'hagués regalat la seva  novel·la  no l'hagués llegida (per desconeixement, sobretot) i la veritat és que he gaudit molt de la seva lectura. 


Ambientada en un futur proper, la veritat és que m'ha posat els pèls de punta perquè si llegeixes la premsa diària  per desgràcia hi ha moltes, moltes de les situacions que es descriuen en aquesta novel·la que estan passant actualment. Un escenari esgarrifós en el que les cobertures universals a càrrec dels pressupostos públics han desaparegut, en el que el copagament i la privatització estan a l'ordre del dia, una societat que ha perdut totalment els valors tradicionals i en el que la crisi financera ha enfonsat del tot un país. Us sona tot això, oi?


Tot i oferir-nos una visió molt apocalíptica de la societat, en el fons es fa una crítica molt dura i irònica al mateix temps de la societat i de la crisi actual. Les dues històries (la de l'alcalde i la del policia) es van intercal·lant i això fa que la lectura sigui engrescadora, tot i que en la meva opinió la investigació de l’assassinat és la part més fluixa de la novel·la i no m’interessava gaire. Em sentia moltíssim més atreta pels personatges i la història al voltant d'en Jordi Li.  


En resum, una lectura d'allò més interessant! 


Des d'aquí vull agrair al Llorenç Barraca que es recordés d'aquest bloc a l'hora d'oferir la seva obra per fer difusió i animar-lo a que continuï escrivint. Moltíssimes gràcies!

24/5/12

El lector de Julio Verne


Grandes, Almudena. El lector de Julio Verne. Barcelona : Tusquets, 2012. ISBN 9788483834008.


Nino és un nen andalús de nou anys, fill d'un guàrdia civil, que viu a la casa quartell de Fuensanta de Martos (Jaén). Durant l'estiu de 1947, Nino es farà amic d'un foraster que acaba de llogar el molí vell a les afores del poble. Pepe "el portuguès" és enigmàtic, aventurer, misteriós i realment fascinant als ulls del petit Nino. Durant aquell estiu, en Nino descobrirà nous valors (l'amistat, el valor, la lleialtat, etc.) i quina mena d'home vol ser d'adult gràcies a l'amistat amb en Pepe "el portuguès". També descobrirà un nou món mentre llegeix àvidament les novel·les d'aventures d'en Jules Verne. Però no tot serà jugar, anar a pescar i llegir, perquè a Fuensanta de Martos la guerra civil sembla que no hagi acabat. Els guerrillers ocults a la muntanya d'una banda i els guàrdies civils de l'altra no facilitaran la vida al pobre nen, que es troba al mig de les dues posicions.


Aquesta és la segona entrega d'una sèrie sobre la guerra civil i la postguerra espanyola (Episodios de una guerra interminable) , tot i que també podríem incloure la novel·la El corazón helado perquè fa referència també a aquesta època.


El corazón helado (2007) 
Inés y la alegría (2010) 
El lector de Julio Verne (2012) 


Què puc dir que no s'hagi dit ja sobre aquesta novel·la? Si voleu més informació, podeu consultar la web de l'autora.


Tot i les boníssimes crítiques que està tenint aquesta obra, no m'ha acabat de fer el pes. Potser és que ja estic una mica cansada del tema (al meu parer s'han fet massa pel·lícules i massa novel·les sobre la guerra civil espanyola). Es llegeix fàcilment, tot i que surten molts personatges i a vegades et perds una mica amb tants noms i renoms. M'ha agradat que el lector conegui la història a través de la mirada d'un nen, tot i que ja no em va sorprendre després d'haver llegit Pa negre. Però trobo que el protagonista, un nen de nou anys, és massa madur per la seva edat i sovint m'ha costat molt creure'm el personatge.


Recomanable si us agraden les històries ambientades en aquest període.

18/5/12

Cuando pase tu ira

Larsson, Asa. Cuando pase tu ira. Barcelona : Seix Barral, 2012. ISBN 9788432214097.
Dos joves -la Wilma i el Simon- s'ofeguen mentre fan submarinisme al gelat llac de Vittangijärvi un dia de tardor, però no es trobarà el cadàver de la noia fins uns mesos més tard, quan comenci la primavera i el desgel a Kiruna. El cadàver de la noia presenta lesions que fan sospitar que potser no ha estat un accident i si realment van ser assassinats ... quin és el motiu? Els principals sospitosos són els germans Krekula, els quals han tingut atemorida tota la població des que eren petits. Podran la fiscal Rebecka Martinsson i la policia Anna-Maria Mella trobar les proves necessàries per tancar aquests dos delinqüents per sempre més a la presó?

Quarta entrega d'aquesta sèrie de novel·la negra ubicada en un petit poble miner suec a prop del cercle polar àrtic. He de reconèixer que aquesta és la que més m'ha convençut de les quatre publicades fins al moment. La veritat és que les anteriors no em van entusiasmar gaire, però aquesta té la seva gràcia. Cal destacar l'aspecte psicològic en la creació i evolució dels personatges, faceta especialment treballada en aquesta ocasió.

Obres publicades :

2008: Cuando pase tu ira (Till dess din vrede upphör)
2009: Guds starka arm.

De totes maneres, personalment continuen agradant-me més les novel·les de la Camilla Läckberg i la Mari Jungstedt. Però per gustos els colors, ja ho sabeu.


 

3/5/12

Entre los muros de Crickley Hall


Herbert, James. Entre los muros de Crickley Hall. Barcelona : Plaza & Janés, 2012. ISBN 9788401352287.


Durant la Segona Guerra Mundial, Crickley Hall (una casa solitària ubicada a Hollow Bay, Devon) va ser utilitzada com a alberg d'onze nens orfes londinencs i els seus dos tutors, el pervers Augustus Cribben i la seva germana Magda. Una nit hi va haver una gran riuada i van morir tots els habitants de la casa menys la Magda. Mai, però, van trobar el cadàver de dos dels nens.


Han passat molts anys i en Gabe i l'Eve, juntament amb les seves dues filles es traslladen a viure temporalment a Crickley Hall. Aquesta família va perdre el seu fill de cinc anys fa un any i tampoc han tingut notícies del petit des d'aleshores. 


Totes dues tragèdies s'uniran i crearan una inquietant atmosfera (portes que s'obren soles, sorolls desconeguts, ombres terroríficament misterioses ... ) que afectarà la ja fràgil estabilitat emocional dels nous residents. Amb l'ajuda del vell jardiner i d'una vident, tots quatre s'enfrontaran costi el que costi als fantasmes del seu propi passat i als que s'oculten entre els murs de Crickley Hall.




Aquest Sant Jordi em vaig proposar llegir una novel·la d'un gènere poc habitual entre les meves lectures. Jo sóc força poruga i el terror (ni en llibres ni en pel·lícules) no m'agrada gens. Doncs una de terror! La veritat és que ho he passat força malament (sobretot perquè jo llegeixo de nit) però reconec que la novel·la m'ha agradat més del que em pensava. No està, evidentment, entre les meves preferides però no està gens malament. 


Si us agraden les històries de fantasmes que es volen venjar dels vius (no hi ha sang i fetge, no patiu, és més aviat de tensió i ensurts continuats) heu de llegir aquesta. Jo continuaré amb els morts de la novel·la negra, que apareixen a les primeres pàgines i no es mouen de l'escena del crim ni fan sorolls! Ji Ji Ji

20/4/12

Cabdills


Moreno, Marc. Cabdills. Granollers : Actéon, 2011. ISBN 978-84-938265-0-5.


L'espasa d'en Soler de Vilardell, amb poders llegendaris i que va ser propietat del rei Jaume I i més tard de Lluís Companys és robada durant el seu retorn a un museu francès després d'haver estat exposada a València. Allò que no sap la majoria de la gent, però, és que l'espasa robada és una rèplica i que l'original s'amaga des de fa molts anys a l'església de Sant Martí a Sant Celoni.


El robatori d'aquesta espasa llegendària és l'eix central que aglutina tota una galeria de personatges ambiciosos i sense escrúpols capaços de qualsevol cosa (robar patrimoni històric nacional, fer xantatge i fins i tot assassinar) per tal d'aconseguir el poder absolut i ser autèntics cabdills. Per exemple, polítics independentistes com el Ricard Mena o l'Eudald Clos capaços de tot per aconseguir un bon lloc al partit. O el cap de premsa de CiU, qui intenta treure profit polític de qualsevol situació. O en Juan Pulido, qui pertany a la Fundación Nacional Francisco Franco i podria vendre a la seva mare per aconseguir poder i diners. O també en Josep Vilardell, empresari d'èxit i absolutament obsessionat a aconseguir incorporar a la seva col·lecció privada l'espasa de Vilardell a qualsevol preu.


He de reconèixer que aquesta novel·la ha estat una gran sorpresa per mi. Tant pel contingut de l'obra com per la manera com ha arribat a les meves mans. I és que l'altre dia vaig rebre un correu electrònic de l'autor oferint-me un exemplar de la seva primera  novel·la  per si estava interessada a ressenyar-la en aquest bloc. No m'havia passat mai! Em va fer moltíssima il·lusió i, com és evident, vaig acceptar encantada. Potser si l'autor no m'hagués regalat la seva  novel·la  no l'hagués llegida (per desconeixement, sobretot) i la veritat és que he gaudit molt de la seva lectura. 


Aquesta  novel·la  es va publicar en paper l'any passat però també podeu llegir la versió electrònica comprant-la per un preu absolutament fantàstic a Amazon (només 0'95€!). És una  novel·la  curteta, molt fàcil de llegir i força entretinguda. Amb una llegenda històrica, el misteri d'un robatori, xantatges i enganys a dojo, un assassinat i uns polítics molt "mafiosos" que et faran passar una bona estona. L'única pega que li trobo és que es parla molt de la llegenda i dels poders de l'espasa però no s'acaben de dir concretament quins eren. I m'he quedat amb les ganes! En resum, un "thriller" a la catalana d'allò més interessant! 


Des d'aquí vull agrair al Marc Moreno que es recordés d'aquest bloc a l'hora d'oferir la seva obra per fer difusió i animar-lo a que continuï escrivint. Moltíssimes gràcies!

15/4/12

El sueño de la ciudad


Vidal, Andrés. El sueño de la ciudad. Barcelona : Planeta, 2012. ISBN 9788408098782.


Aquesta és la història de dues famílies (els obrers Navarro i els rics joiers Jufresa) i una ciutat, Barcelona, durant les dues primeres dues dècades del segle XX. En Dimas Navarro, fill d'un conductor de tramvies, ha de mantenir la seva família des de ben jovenet perquè el seu pare no pot treballar a causa d'un accident que va patir mentre conduïa un tramvia. Començarà com a mecànic a les cotxeres dels tramvies però aviat la seva intel·ligència i, sobretot, la seva ambició (per aconseguir el reconeixement social i econòmic) el portarà a treballar sota les ordres d'en Ferran Jufresa, l'hereu d'una de les més prestigioses joieries de la ciutat. En Ferran també és avar i ambiciós i aviat començaran a jugar brut en els negocis per aconseguir els seus objectius. 


Però en Dimas no comptava a enamorar-se perdudament de la Laura, germana del seu cap. La Laura Jufresa és preciosa, intel·ligent, bona persona ... i una artista amb les mans. No només dissenya les meravelloses joies de l'empresa familiar, també treballa a les ordres d'en Gaudí fent escultures a la Sagrada Família. Seran capaços la Laura i el Dimas de dur a bon port la seva relació malgrat tenir en contra els diners, la classe social i els prejudicis de la societat barcelonina de principis de segle?


M'ha agradat però l'he trobada força "descafeïnada" comparada amb l'anterior novel·la de l'autor. Als personatges principals (en Dimas i la Laura) els falta força i no acabes d'identificar-te amb ells. I l'argument no és el suficientment intens com per enganxar-te del tot. Vaja, que no està malament però no és ni de bon tros allò que m'esperava després de llegir L'herència de la terra. Ni fu ni fa!


Si dubteu a regalar per aquest Sant Jordi una de les dues novel·les, no dubteu ni un sol segon. L'herència de la terra és absolutament fantàstica. De les millors novel·les que he llegit en els últims anys (i ja veieu que en llegeixo un bon grapat cada any!).

21/3/12

La dulce envenenadora


Paasilinna, Arto. La dulce envenenadora. Barcelona : Anagrama, 2008. ISBN 9788433974969.


La Linnea Ravaska, una octogenària vídua d'un coronel viu una vida tranquil·la a la petita població de Harmisto als afores de Helsinki. Cada mes, però, rep la visita del seu nebot Kauko i dels seus dos amics. I és que, puntualment, el seu nebot li roba una part de la seva pensió i la maltracta vilment. La situació és insostenible, fins que un dia la Linnea decideix que ja n'hi ha prou i es rebel·la. Els denuncia a la policia, abandona la seva caseta i se'n va a viure a Helsinki al pis del seu antic amant. 


Aquesta és la història d'una venjança doble. D'una banda, el nebot i els seus amics voldran acabar amb la vida de la vella tieta per quedar-se amb l'herència. De l'altra, la Linnea es defensarà activament a base de verins casolans i tindrà un gran aliat :  el destí, que posarà a cadascú al seu lloc.


Una història amb un rerefons dur però tractada amb molta ironia i humor : el maltractament dels avis i el jovent desarrelat, alcoholitzat i violent. Una heroïna falsament ingènua i molt, molt cruel i uns maltractadors que acaben sent maltractats. A estones és força divertida, però el final és fluixet. Per passar l'estona, però no us penseu que llegireu una de les grans obres de la literatura universal.

20/3/12

Violetas para Olivia

Montejo, Julia. Violetas para Olivia. Madrid : Martínez Roca, 2011. ISBN 9788427037311.


Aquesta és la història de la família Martínez Durango. Homes i -sobretot- dones marcats per una maledicció : els Martínez Durango no són capaços d'estimar i ser estimats, ni tenen fills amb consciència de ser éssers independents, amb dret a escollir la seva pròpia vida. L'àvia, Violeta, és una dona frívola i freda que abandonarà els fills. Les tietes Rosario i Clara viuran amargades i rancoroses a la casa familiar. Els pares de la protagonista, Rodrigo i Inmaculada, seran incapaços de ser feliços i moriran prematurament deixant òrfena a la petita Madelaine. La Madelaine tornarà a la casa familiar amb motiu de la mort d'una de les tietes per intentar aclarir la situació econòmica del patrimoni familiar, esbrinar d'una vegada tots els secrets que envoltaren la vida dels seus familiars ... i superar la maledicció dels Martínez Durango.


Una altra saga familiar! Particularment m'entusiasmen aquestes novel·les, sobretot si les protagonistes són les dones de la família com és el cas. L'he trobada força interessant, encara que en molts moments l'argument és poc creïble. Tot i així, m'ha agradat força. Però si heu d'escollir, jo us recomanaria que llegiu abans Las horas distantes, de Kate Morton.

4/3/12

Una dama extraviada


Cather, Willa. Una dama extraviada. Barcelona : Alba, 2012. ISBN 9788484287001.


Al bell mig de la línia de tren Burlington (entre Omaha i Denver), a la petita i tranquil·la localitat de Sweet Water hi viuen els Forrester. El capità Daniel Forrester és un ric contractista de la línia ferroviària i la seva dona, la Marianne Forrester, és la dama més admirada de la contrada. És una dona preciosa, amb gustos exquisits, bona amfitriona, divertida i intel·ligent. Vaja, l'ànima de la mansió on viuen ... i de Sweet Water.


A través dels ulls d'en Niel Herbert, un vailet que amb els anys es transformarà en un jove prometedor arquitecte, descobrirem el personatge de la Sra. Forrester i la desil·lusió que provoca en ell la seva decadència, les acaballes de la seva glòria. Aquesta és, en realitat, la història de la fi d'una època (la dels pioners de l'oest americà) i la fi d'un somni, de la lleialtat i absoluta admiració d'una època i d'una dona que passarà de ser una dama respectable a ulls de tothom a ser senyalada per totes les tafaneries de Sweet Water.


M'ha agradat però m'esperava una mica més, la veritat. Això sí, és una novel·leta molt curta i no us cansarà gens ni mica.

22/2/12

HHhH


Binet, Laurent. HHhH. Barcelona : Seix Barral, 2011. ISBN 9788432209321.


Aquesta és la història real d'un atemptat. En Jozef Gabcik i en Jan Kubis, un eslovac i un txec paracaigudistes i membres de la resistència durant la Segona Guerra Mundial, assassinaran a Praga el 1942 al nazi Reinhard Heydrich. En Heydrich és el màxim responsable de la Gestapo i cervell de la solució final contra els jueus. Però aquests dos joves herois seran delatats per un traïdor a les SS i finalment es suïcidaran.


El títol de la novel·la, HHhH, en realitat és l'acrònim de "Himmler Hirn heisst Heydrich" (el cervell de Himmler és Heydrich). El títol i el tema (l'atemptat a un dels caps nazis) em van semblar molt suggerents a priori i les crítiques arreu han estat fantàstiques. També ha estat la guanyadora del Premi Goncourt a la Primera Novel·la 2010. Tot em feia pensar que m'encantaria ... però no ha estat del tot així. S'ha de reconèixer el mèrit de l'autor perquè s'ha documentat moltíssim per escriure-la, però jo he tingut la sensació durant tota l'obra que estava llegint una enciclopèdia, no una novel·la històrica. Els fets són els que són, evidentment, però jo hauria agraït com a lectora una mica de distància respecte al rigor de les dades per tal de guanyar empatia amb els personatges. L'he trobada massa freda i asèptica.


Recomanable per a tots aquells als que us agradin les obres sobre aquest període de la nostra història i el rigor científic i històric més absolut.

17/2/12

Yo, mi, me ... contigo


Safier, David. Yo, mi, me ... contigo. Barcelona : Seix Barral, 2011. ISBN 9788432209413.


La Rosa té molts problemes d'autoestima i és mestre a Düsseldorf. Està desesperada perquè en Jan (a qui ella creu la seva ànima bessona i el gran amor de la seva vida) és a punt de casar-se amb una altra persona. Anirà al circ i allà un hipnotitzador li proposarà una regressió al passat per aprendre què és el veritable amor. Quan la Rosa desperti ... haurà ocupat el cos (que no la ment) d'en William Shakespeare al 1594! Ja és prou complicat compartir la vida amb un altre ... doncs imagina si també has de compartir el mateix cos! Tots dos hauran d'aprendre a compartir el cos, els sentiments ... i aprendre a estimar-se a sí mateixos.


Aquesta és la tercera novel·la que llegeixo d'aquest autor. Maldito karma em va semblar fantàstica i molt, molt divertida. En canvi, Jesús me quiere i Yo, mi, me ... contigo m'han semblat força fluixetes. Totes tres són entretingudes, curtetes i fàcils de llegir. Pero com la primera, cap! Recordo que no vaig parar de riure en tota l'estona! Vaja, de les tres em quedo amb Maldito karma sense cap mena de dubte!

13/2/12

La locura de Lord Ian Mackenzie


Ashley, Jennifer. La locura de Lord Ian Mackenzie. Madrid : Pamies, 2011. ISBN 9788496952850.


El germà petit dels Mackenzie és, com els seus tres germans, un escocès seductor ric, perillós, excèntric ... i una mica boig. El caràcter violent del seu pare els ha marcat a tots, sobretot a l'Ian, qui va estar internat en un cruel sanatori mental durant una bona temporada. Una nit a l'òpera coneixerà la vídua Beth Ackerley, una dona dolça, intel·ligent, independent i molt cabuda que li plantarà cara ... i li robarà el cor. 


Una romàntica història d'amor a l'Anglaterra de finals del XIX, plena d'escàndols, erotisme, herois torturats ... i dos assassinats sense resoldre. Aquesta és la primera d'una sèrie de novel·les al voltant dels Mackenzie anomenada "Highland pleasures". Ashley Gardner (coneguda literàriament també com a Jennifer Asley, Laurien Gardner o Allyson James) n'es l'autora.


Personalment l'he trobada una miqueta fluixa. Normalment m'entusiasmen les novel·les romàntiques que passen a Escòcia. Amb aquells paisatges idílics, els clans i, per què no, els meravellosos "highlanders" plens de passió i erotisme. Però aquesta en concret m'ha semblat una mica descafeïnada, la veritat. Per passar l'estona només!

12/2/12

El rumor del oleaje


Mishima, Yukio. El rumor del oleaje. Madrid : Alianza, 2006. ISBN 9788420648415.


El jove Shinji, un humil pescador, viu una vida molt tranquil·la a la petita i aillada illa japonesa d'Utajima. Tots els habitants de l'illa treballen durament al voltant de la pesca i el mar i tenen uns costums socials i una moral molt estricta. De cop i volta, retorna després d'uns quants anys a l'illa la filla del navier més ric -la Hatsue- i els dos joves s'enamoren perdudament. Les males llengües faran que la relació d'aquests dos adolescents ingenus i apassionats perilli, però finalment superaran tots els obstacles i podran viure plenament el seu amor en un ambient bucòlic i, alhora, força hostil.


Aquesta és una història d'amor molt senzilla, narrada d'una forma molt delicada i subtil (vaja, molt japonesa). Està considerada una de les més grans i belles històries d'amor universals, però jo l'he trobada una mica massa simplona. Sort que és una novel·la curteta, perquè de fet no passa pràcticament res (els joves s'enamoren, els rumors dels habitants de l'illa posen en perill el seu amor i finalment superen els problemes). Però també he de dir que m'ha agradat força la manera com està narrada, la delicadesa en les descripcions del paisatge i els habitants de l'illa i el lirisme que impregna cada paraula d'aquesta obra.

30/1/12

Metamorfosis en el cielo


Malzieu, Mathias. Metamorfosis en el cielo. Barcelona : Mondadori, 2011. ISBN 9788439724650.


Aquesta és la història d'en Tom "Hematoma" Cloudman, un acròbata molt sapastre, el pitjor especialista en escenes arriscades. Un home que desitjava amb tota la seva ànima ser un ocell i poder volar ... i que es troba internat en el servei d'oncologia d'un hospital amb la malaltia en fase terminal. Allà coneixerà per casualitat una fascinant criatura, una dona-ocell anomenada Endorfina i s'enamorarà totalment d'ella. L'Endorfina li proposarà un tracte ben especial, una metamorfosi total que el salvarà de la malaltia que pateix i que li permetrà acomplir el somni de la seva vida (d'home malalt a ocell lliure). A canvi, haurà de tenir un fill amb ella ... una vida plena d'aventures a canvi d'una altra vida (la del fill). Estarà en Tom disposat a convertir-se en ocell per amor?


Conte llarg o novel·la curta? Com totes les obres d'aquest autor, en realitat és una faula que ens parla del poder de la vida i de l'amor. D'allò que tots estem disposats a fer i a convertir-nos per amor. En aquesta ocasió trobo que l'autor s'ha passat una mica amb la imaginació. És molt, molt surrealista. Jo havia llegit La mecánica del corazón i ja coneixia l'univers Malzieu, però tot i així m'ha sorprès força. 


El que més m'ha agradat? Com ja em va passar amb l'altra obra, l'estètica de la coberta que em va seduir immediatament. És fantàstica!

28/1/12

Unos asesinatos muy reales


Harris, Charlaine. Unos asesinatos muy reales. Madrid : Suma, 2011. ISBN 9788483652541.


L'Aurora Teagarden (Roe pels amics) és una de les bibliotecàries de la petita localitat de Lawrenceton. Jove i solitària, és membre d'un club molt especial anomenat "Real murders". Periòdicament, els aficionats al crim i excèntrics membres d'aquest club es reuneixen per discutir assassinats famosos. Durant una d'aquestes reunions, la Roe descobreix el cadàver d'una de les integrants del club. L'han assassinada imitant el model d'un antic crim. I, per desgràcia, aquest no serà l'únic cadàver que hi haurà durant els següents dies. Hi ha un assassí entre els membres del club?




Primera entrega de la sèrie protagonitzada per la Roe Teagarden, aquesta obra va estar nominada als premis Agatha el 1990. Amb un plantejament força original resulta entretingudeta, encara que sovint és poc creïble i un tant previsible. 


Diguem que per passar una bona estona és recomanable, però no és una novel·la impactant i que recordareu durant molt de temps ni de lluny!

20/1/12

Ana Bolena y la pastelera real

Dunn, Suzannah. Ana Bolena y la pastelera real. Sevilla : Algaida, 2010. ISBN 9788498774764.


Aquesta és la història d'una dona, l'Anna Bolena, una de les més famoses esposes d'Enric VIII la qual fou valenta, cabuda, ambiciosa i pragmàtica en la cort anglesa del segle XVI. El dia abans que la decapitin, l'Anna escriu una carta a la seva filla Isabel per a que la nena la pugui conèixer i comprendre quan sigui gran. 


Assistirem a la narració en primera persona de com va enamorar al rei anglès i va poder aconseguir que es divorciés de la seva esposa Catalina, així com també de la seva caiguda en desgràcia i decapitació. Però també coneixerem la vida d'aquesta apassionant reina a través de la història de la Lucy Cornwallis, la pastissera reial, la qual ens ofereix en moltes ocasions el punt de vista contrari als fets explicats per la pròpia Anna.


A priori, em va semblar un llibre molt interessant perquè no era una biografia novel·lada més sobre el personatge. El contrapunt que podia oferir la pastissera reial em va semblar molt prometedor. Però no ha estat del tot així. M'esperava molt més, la veritat. La història (els fets) són interessants però cap de les dues protagonistes (ni la reina ni la pastissera) t'arriben a l'ànima. De fet, cap de les dues em provocaven ni tendresa ni admiració ... ni ràbia tampoc. Vaja, ni fu ni fa. 


A veure si amb el proper l'encerto!

15/1/12

La casita de jengibre


Gerhardsen, Carin. La casita de jengibre. Barcelona : Planeta, 2011. ISBN 978-84-08-09616-0.


A la petita població sueca de Katrineholm, durant el 1968, una colla de preescolars acosa i maltracta contínuament a un parell de nens (en Thomas i la Katarina) sense que la professora Ingrid Olsson faci res per evitar-ho. Quaranta anys més tard, apareix assassinat a casa de l'anciana professora un d'aquells infants maltractadors. El comissari Sjöberg, del districte de Hammarby, desconeix el vincle que uneix la víctima i l'anciana ... així com tampoc relaciona en principi els altres tres assassinats que es comenten durant els dies següents. Totes quatre víctimes tenien quaranta-i-quatre anys i van viure a Katrineholm durant la seva infantesa. Estaran relacionades? Es tracta d'una venjança? Qui és l'assassí en sèrie?


Aquesta és una novel·la negra nòrdica força sorprenent. Durant pràcticament tot el llibre l'autora et fa creure que el final és totalment previsible i que coneixes la identitat de l'assassí des de les primeres pàgines. Doncs hi ha una sorpreseta!


L'he trobada molt entretinguda i lleugera, com totes les novel·les negres nòrdiques que es publiquen en els últims anys. A mí m'agraden força perquè no cal que et concentris massa en l'argument (vaja, res a veure amb Jo confesso, per exemple) i em permeten relaxar la ment i agafar forces per a la següent novel·la. Com molt bé diu una companya meva de feina, aquestes són novel·les tipus "sorbet de llimona" que t'ajuden a passar d'un plat contundent a un altre.


Recomanable!