8/10/11

Jo confesso

Cabré, Jaume. Jo confesso. Barcelona : Proa, 2011. ISBN 9788475882536.



L'Adrià Ardèvol és un nen superdotat, fill d'un erudit col·leccionista barceloní, la possessió més preuada del qual és un violí del segle XVIII. Quan l'Adrià té seixanta anys l'Alzheimer apareix implacable en la seva vida i, abans de perdre tots els seus records, escriurà una llarga carta confessant totes les culpes, mentides i pors que l'han acompanyat al llarg de la seva vida. A través de les seves desordenades memòries, també coneixerem la història del Vial, el violí que va passar de mà en mà al llarg de moltíssims anys fins recaure en les de l'Adrià.


Aquesta llarguíssima novel·la m'ha sorprès molt ... i no favorablement, la veritat. Èxit absolut de vendes en la passada edició de la Setmana del Llibre en Català, totes les crítiques que he llegit a Internet la lloen fins a la sacietat. Bé, doncs no m'importa si sóc l'única que diu que no li ha agradat gens ni mica.


He de reconèixer que la manera de narrar és molt original, perquè realment sembla un trencaclosques o, potser, més aviat un calidoscopi. Una i altra vegada apareixen els mateixos personatges en la mateixa situació, però cada vegada hi ha algun detall nou, un punt de vista diferent ... I el final també m'ha agradat -no penso dir res més per si hi ha algun/a valent/a que arriba al final de les 1000 pàgines-. Però fins aquí la part positiva ...


Increïblement complicada de seguir pels salts en l'espai i en el temps, la infinitat de personatges que apareixen i la repetició fins a la sacietat de les mateixes escenes (encara que sempre vistes des d'una òptica diferent). És un exercici fantàstic d'atenció i comprensió lectora, us ho juro. 
De tota manera, sapigueu que en tots els fòrums es parla bé d'aquesta novel·la. I, segurament, sigui jo l'única equivocada. Bé, doncs què hi farem ... A mi m'ha semblat insuportable! I l'he acabada perquè detesto deixar una novel·la a mitges. Però us juro que m'ho he plantejat un munt de vegades amb aquesta. 


Al meu entendre, no li arriba ni a la sola de la sabata a Les veus del Pamano. Aquesta sí que em va encantar des de la primera pàgina!

29 comentaris:

  1. Ay! Sandra, que penita que no te haya gustado. A mí a pesar del esfuerzo de concentración que requiere su lectura, la historia una vez terminada me ha gustado muchísimo.
    He tenido que tomar muchas notas para construir la historia linealmente ya que esos cambios de tiempo narrativo, de personaje, de época son complicados de seguir, pero al final si cogí el "punto" a la novela y me gustó. Reconozco que me dio un pena enorme el final (no quiero especificar nada por si alguien se anima a leerlo, pero creo que me entiendes).
    Precisamente hoy le estuve contando la historia a mi suegra, que fue quien me regaló el libro y le decía lo mucho que me ha gustado, pero en cuanto le he contado más o menos cómo está escrito, me ha dicho que casi prefiere no leerlo.

    Supongo que no vas a ser la única lectora que piense en dejar el libro a medias y me temo que más de uno lo hará y si no al tiempo, pero yo el próximo martes le daré mis cinco gusanitos en la reseña.

    Por cierto, a mí me gusta ver reseñas que discrepen en puntuaciones. Eso hace más interesante este mundillo blogueril.

    Un beso guapa

    PD. Te pondría el comentario en catalán, pero no tengo ni idea ¡je,je! ¿Tú leíste el libro en catalán?

    ResponSuprimeix
  2. ¡Hola guapa!

    Pues sí, hija, una pena porque le tenía muchas ganas. La historia a priori tenía muy buena pinta, pero la manera de narrar es lo que a mí me ha descolocado durante toda la lectura. Creo que el esfuerzo de seguir la linea argumental no me ha hecho disfrutar de la obra ...

    Y sí, el final es de las cosas que me han gustado. ¿Será porque por fin veía la luz al final del túnel y podría comenzar otra novela? Ji Ji Ji

    Sí, lo he leído en catalán. Suelo leer más en castellano, quizá por costumbre, pero de tanto en tanto cae alguno en catalán. ¡Y por lo menos uno al año en inglés como reto personal anual!

    Yo también coincido contigo : las opiniones distintas enriquecen los blogs (y la vida en general).

    ¡Gracias por tu comentario! Me ha encantado.

    Petonets

    ResponSuprimeix
  3. Hola, jo no l’he llegit i suposo que tardaré a fer-ho. Per un cantó tinc ganes de llegir-lo però tots aquests llibres que estan tan i tant súper valorats per la crítica d’arreu em fan una mica de por. Prefereixo guardar una distància prudent entre la publicació i la lectura.
    El lector és subjectiu i no a tothom l’hi han d’agradar les mateixes lectures (sort en tenim).

    Sí, de moment ets la primera ressenya que llegeixo que no li ha acabat de fer el pes el llibre, però no ets la única que va a contracorrent dels gustos de la majoria, a mi ja m’ha passat amb alguns escriptor o llibres concrets, no passa res de res. :D.

    ResponSuprimeix
  4. Hola!
    Doncs ja ho veus, de moment sóc la primera. Té la seva gràcia, no et pensis. Però en el fons tinc una mica la sensació aquella de l'acudit on un conductor s'enfada quan va per l'autopista i absolutament tots els altres conductors van en sentit contrari a la marxa. I resulta que és ell l'equivocat! Ji Ji Ji

    En fí ... per gustos els colors! I tens raó, visca les opinions diferents!

    Gràcies pel teu comentari, com sempre.

    Fins la propera!

    Petonets

    ResponSuprimeix
  5. Bueno, a mi me l'han regalat avui! La veritat és que en tenia ganes de llegir-me'l . Personalment Sandra, em motiva encara més que no t'hagi entusiasmat , m'agafen més ganes de veure cap a on em posiciono. No sé quan e llegiré, la veritat, però em passaré segur per dir-te el que m'ha semblat. Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  6. T'he enviat un comentari però suposo que no ha degut quedar-se, últimament tinc problemes en publicar-los. Només et deia que a mi m'ha agradat molt la novel·la i que em sap greu que no l'hagis gaudit. Au, bones lectures, guapa

    ResponSuprimeix
  7. Perkins, no em facis gaire cas i llegeix-lo quan puguis. Ja et dic que a tot arreu on he mirat les crítiques són molt bones. M'encantarà saber què en penses, ja ho saps.

    Carina, tant de bo a mí també m'hagués agradat molt com a tu, perquè és molt dur acabar una novel·la tan llarga com aquesta si no et convenç. Igual en l'altra vida era abans mañica i per això de ser cabuda no l'he poguda deixar a mitges! Ji Ji Ji

    Gràcies, a les dues, pels vostres comentaris. Em fan molta il·lusió.

    Molts petonets

    A reveure!

    ResponSuprimeix
  8. elisabeth10/10/11

    He llegit el teu comentari que ha aparegut a "LLibres per llegir" i compateixo amb tu la meva total decepció per aquest llibre. Eren moltes les expectatives creades però la realitat és que l'he trobat pedant, superficial, que busca "épater" el lector sense profunditzar en res. Bé com a lectora m'he sentit desvaloritzada (què es això d'anar repetint pàrrafs anteriors per resituar-te en la història, som lerdos o què)i crec que és moooolt inferior a "Les veus del Pamano" autèntica obra mestre. LLàtima que s'hagi deixar encegar buscant xifres de vendes, a mi m'ha decebut.
    Elisabeth

    ResponSuprimeix
  9. Hola, Elisabeth!
    Em fa molta il·lusió el teu comentari, perquè em pensava que seria l'única persona que no parlaria bé d'aquesta novel·la. Ara em sento millor, moltes gràcies!

    Estic absolutament d'acord amb tu. Les veus del Pamano és una autèntica meravella, no aquesta.

    Moltes gràcies pel comentari!

    Fins aviat!

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  10. l'he comprat aquesta setmana, però encara en tinc alguns per llegir primer... ja veurem, a mi Les veus del Pamano també em va agradar molt.

    ResponSuprimeix
  11. Hola!
    No s'assembla gens ni mica a Les veus del Pamano. Una recomanació: agafa-t'ho amb calma perquè aquesta novel·la no es fàcil de llegir i si la vas agafant i deixant serà impossible que l'acabis perquè et perdràs massa. Ànims i ja em diràs què t'ha semblat quan l'acabis!

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  12. Hola!
    La veritat és que jo també estava al començament un pél confós llegint l´allau de crítiques no bones, entusiates del llibre. La veritat és que tenir nens petits a casa i llegir un llibre d´aquestes característiques no és fàcil, us ho asseguro. Però a banda del fet que és un llibre ambiciós on la capacitat del narrador queda fora de dubte, la veritat és que el resultat final és una mica decebedor. Hi ha un allau de referències que serveixen per demostrar l´enorme cultura de qui escriu, però que queden molt lluny de transmetre allò que pretén: una reflexió sobre el mal.Crec que hi ha una mena d´aparell intel-lectual que al final no ajuda gaire a l´hora d´aconseguir una novel-la ben acabada. En fi, potser qui pugui llegir la novel-la sense tantes interrupcions com jo la podrà gaudir millor. Sort !!!

    ResponSuprimeix
  13. Hola Joaquim!

    En primer lloc, benvingut i moltes gràcies pel teu comentari.

    Estic completament d'acord amb tu ... no entenc com arreu les crítiques són fantàstiques quan, en la meva opinió, la novel·la no s'ho val. Sí que és cert, com tu dius, que es nota que l'autor és un home culte i que el punt de vista narratiu és original. Però, el resultat, per mí va ser insuportable.

    Jo no tinc canalla i m'hi vaig poder dedicar, però tot i així em perdia contínuament i havia de rellegir sovint pàgines senceres perquè m'havia perdut.

    Si no t'has llegit "Les veus del Pamano" te la recomano de totes totes. Aquesta sí que és una molt bona novel·la d'en Cabré!

    De nou, gràcies per participar en el blog.

    A reveure!

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  14. Benvolguda Sandra!
    Estic llegint Jo confesso. I em passa una cosa extranya, que no m'havia passat abans, o bé no m'havia aasat amb la intensitat en què m'està passant amb aquesta. Cada vegada que l'agafo, thaig de retrocedir unes quantes pàgines. I és que em costa reprendre el fil. Sobretot quan porto uns quants dies sense agafar-lo. I és que hi ha episodis que són francament pesats.

    Em vaig entussiasmar tnt amb Les veus del Pamano que de seguida que va sortir un nou llibre de Jaume Cabré em va semblar que havia de ser tan bo com l'altre. Es.possible que més endavant sigui més interessant.


    A tu que t'agrada llegir la Matilde Asensi em permeto fer-te una recomanació, de fet.tots els llibre d'aquesta escriptora alicantina m'han agradat, però n'hi ha un especcialment, L'origen perdut. En vaig fer un petit resum a llibresperllegir.

    Salut!
    Artur.

    ResponSuprimeix
  15. Benvingut, Artur!

    Doncs que no t'extranyi perquè a mí em va passar exactament el mateix. No parava de retrocedir perquè perdia el fil contínuament. I això que jo llegeixo els llibres d'un en un i no els deixo per llegir un altre!

    Les veus del Pamano em va semblar una meravella quan el vaig llegir, per això em vaig llençar de cap a llegir aquest. Doncs és cert, no tenes res a veure!

    I sí, també he llegit aquest (bé, tots) els de la Matilde Asensi. Em van agradar molt i em moro de ganes de veure publicat la tercera part de les aventures de Martín ojo de plata. Si no els has llegit, fes-ho!

    Gràcies pel teu comentari!

    Fins la propera!

    ResponSuprimeix
  16. Benvolguda Sandra!

    Hem de reconeixer que alguns episodis de Jo confesso son francament divertits. Com el que lAdrià confessa que està perdudament enamorat de la Sara. I altres francament dramàtics com el que explica com el Felix aconsegueix el violí. Encara que la sang no arriba al riu, Deu n'hi dó. De totes maneres es cert que hi ha episodis que fan perdre el fil de tant irrellevants.

    Pel que fa a la Matilde Asensi, jo també me'ls he llegit tots. I tots tenen moments molt interessants pel que fa coneixer coses noves. Iacobus em va agradar moltissim perque vaig descobrir les comunitats templera i hospiltalera i el camí de Santiago (molt interessant, per cert la descripció que fa dels diferents indrets). Una altra novel.la que em va impresionar força va ser Tot sota el cel. L'episodi de la dona que demana vendre el seu nadó fa posar la pell de gallina. La prova de la música és inoblidable d'entre tots els episodis de l'ultim cató (per cert una de les millors novel.les d'aventures). En fi, aquesta magistral escriptora, que Déu ens la conservi per molt anys.

    Salutacions.

    Artur.

    ResponSuprimeix
  17. Sandra, això dels llibres és ben bé que va a gustos. A mi m'ha semblat una obra d'art en tots els aspectes. De fet, n'he regalat 2 aquest Nadal, perquè penso que paga molt la pena, l'esforç. Amb tot, m'ha agradat molt llegir una opionió absolutament oposada a la meva!

    ResponSuprimeix
  18. Benvinguda Montserrat!

    Tens tota la raó, per gustos els colors! A mí també m'ha passat amb algunes novel·les que no he parat de recomanar perquè em van semblar fantàstiques i no han agradat gens ni mica! La majoria d'opinions, en aquest cas en concret, no coincideixen gens amb la meva. Però a mí també em sembla fantàstic que sigui així!

    Moltes gràcies pel teu comentari

    Fins la propera!

    ResponSuprimeix
  19. Benvolguda Sandra!

    Per fi ja l'he acabat, he arribat fins al final de les 1000 pàgines. I haig de confessar que, a pesar de la dificultat en la lectura (per tornar a agafar el fil he hagut de retrocedir cada vegada que el tornava a agafar), m'ha sorpès molt. Els salts en el temps els introdueix l'escriptor de forma magistral., tot i que de vegades, si que es cert que acaba per esgotar una mica. L'evolució de la relació entre els dos amics, en Bernat i l'Adrià, és molt interessant, un dels punts forts de la història, i el final, totalment imprevisible. Que li faci la gran putada i després vagi a demanar-li disculpes té nassos. I l'altre totalment indefens. Pobre Adrià, mereixes tota la compassió del món. Com deia la cita de Les veus del Pamano, no els perdonis, saben el que es fan. Doncs això mateix, Bernat. No tens perdó. Però bé, forma part de la historia. Es per aquesta raó que la història m'ha entusiasmat. No m'ho esperava. 

    Una forta abraçada!

    Artur.

    ResponSuprimeix
  20. Enhorabona, Artur!
    Arribar al final d'aquesta llarga novel·la té molt de mèrit. I si a sobre t'ha agradat, doncs més encara!

    Ara m'estic llegint "El puente invisible" i la veritat és que m'està agradant molt. T'ho recomano si no ho has llegit!

    Gràcies per tots els teus comentaris, de veritat. El fet que participeu en el blog em dóna molts ànims per continuar publicant entrades.

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  21. Saps una cosa, Sandra, en tinc tants de llibres per llegir que no vulll puc comprar-me'n més. Encara m'agradaria comprar i llegir La pell freda i quan surti, l'ultim premi Sant Jordi de Novel.la, Crim de sang. Soc molt conscient que quan recomanes un llibre ho fas amb tota la bona intenció del món. Però en aquest moment estic saturadissim. En tinc tres o quatre de màxima prioritat, que sòn El prisionero del cielo, la biografia de l'Steve Jobs, L'ombra de l'ennuc, de Jaume Cabrè, El temps entre costures, i quan surti, el tercer llibre de la serie de Martin Ojo de Plata. Espero no tornar-me boig.

    Petonets.
    Artur.

    ResponSuprimeix
  22. Doncs si veiessis la meva pila de pendents ... Fa por! Dels que tens en màxima prioritat, he llegit El prisionero del cielo i El temps entre costures (aquest últim t'encantarà, espero). I recordo haver llegit fa molts anys el de L'ombra de l'eunuc, però no em devia impressionar gaire perquè no recordo ni l'argument. Jo també em moro de ganes de llegir el de la Matilde Asensi. Els altres dos em van encantar!

    Ànims i paciència, que això de les piles de pendents no s'acaben mai!

    Petonets

    ResponSuprimeix
  23. Erin O'Hailbey30/5/12

    Hola!

    Només voldria donar-te les gràcies per la publicació que has fet. Estic fent un treball sobre Jaume cabré per a l'escola i aquesta és la primera pàgina web que fa un resum digne de Jo Confesso! Potser sóc jo que no sé buscar a internet, però realment l'única cosa que trobava sobre el llibre era el resum de la contraportada. Ara almenys sé de què va!

    I moltes gràcies també per la teva crítica. De tant buscar, la veritat és que m'havien entrat moltes ganes de llegir el llibre, i més amb les crítiques que se'n donaven; aquest és el primer lloc web que trobo que explica que el llibre, per molt bo que sigui, és tan difícil de llegir. Suposo que m'hauré d'esperar uns quants anys abans de comprar-lo; si a tanta gent adulta li ha costat de seguir-lo, no sé què faria una nena de quinze anys amb exàmens finals en una setmana!

    En fi, que només volia comentar aquestes cosetes. Adéu, i altre cop, moltes gràcies!

    Erin

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Benvinguda Erin!

      Ostres, no saps la il·lusió que m'ha fet el teu comentari, de veritat. Moltes gràcies a tu per arribar a aquest blog (espero que hi tornis d'ara en endavant) i deixar el teu parer. Moltes gràcies!

      Coincideixo amb tu que fa molta ràbia que la gent es limiti a copiar el resum de la contracoberta. Tant costa explicar-ho amb les teves paraules? En fí...

      Ja has vist que aquesta entrada té molts comentaris i que la majoria són favorables. Jo continuo pensant que és una obra molt complicada de llegir (siguis adulta o no!) i que no calia que l'autor es compliqués (i ens compliqués) tant la vida.

      Si has de llegir una obra d'en Cabré, no dubtis a llegir Les veus del Pamano. Aquesta sí que és fàcil de llegir i és una història molt, molt bonica.

      Una abraçada, guapa!

      Suprimeix
  24. Uix. Ho sento molt, és la primera vegada que publico coses en un lloc d'aquests i pel que veig l'ordinador no es pren molt bé l'ús dels apòstrofs! El cognom és O'Hailbey, però suposo que no el podré tornar a posar veient que a l'ordinador no li agraden els cognoms estrangers. En fi, petonets i perdó per les molèsties!

    ResponSuprimeix
  25. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  26. Sandra, siento sobremanera que no le haya gustado esta novela, para empezar.
    Estoy de acuerdo en que resulta complicada de seguir dada su original narración y el acompañamiento de repentinos e inesperados saltos en el tiempo.
    Sin embargo, a pesar de estas dificultades, debe saber que es una novela que exige nuestra implicación en la historia puesto que se trata de una confesión. No es la típica novela estándar que se lee de corrillo y que resulta insulsa y vacía. Esta novela supone dar un paso más y llevar nuestro intelecto a un nivel superior.
    Por otra parte, gran blog, adoro que haya gente como usted, que se dedique a explicar las mieles de la lectura.
    Un abrazo.

    P.D. disculpe la anterior publicación: tenía errores de redacción.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. ¡Bienvenido, Pascual!

      Muchísimas gracias por su comentario, de verdad. No dudo de la capacidad y calidad del autor, de hecho, "Les veus del Pamano" me encantó cuando la leí y no paro de recomendarla a todo aquel que me pregunta por una buena novela. Sin embargo, el esfuerzo de concentración que exige al lector esta novela creo que es demasiado. En mi opinión, no es ésta una novela adecuada para aquellos lectores que pretenden evadirse del día a día, relajarse y pasar un buen rato con una buena novela entre las manos. Hay que ser un buen "gourmet" para disfrutarla en su totalidad como merece. Y al parecer yo no pertenezco a esta categoría de lectores... ¡Pero para gustos los colores! Y es fantástico que todos opinemos de distinta manera sobre la misma obra, porque nos enriquece a todos por igual.

      Me alegro de que le haya gustado este blog. Espero y deseo que a partir de ahora se pase por aquí de vez en cuando y, si le apetece, opine sobre otras de las novelas que voy leyendo. Me encantará conocer su opinión.

      Un abrazo y hasta la próxima

      Suprimeix
  27. Anònim25/4/13

    http://undiaenlescarreres.blogspot.com/2011/09/la-novella-de-novelles-de-novelles-de.html

    ResponSuprimeix