Una fortuna peligrosa

Follett, Ken. Una fortuna peligrosa. Barcelona : DeBolsillo, 2008. ISBN 978-84-9793-193-9.

Aquesta és la història d'un banc londinenc, dels seus èxits i fracassos, els seus esplendors i misèries entre 1866 i 1892. Però també és la història d'una família, els Pilaster, els propietaris del banc més prestigiós del Londres victorià. Una família plena d'homes i dones on l'odi i la cobdícia, l'egoisme i la crueltat estan a l'ordre del dia. Els Pilaster són capaços de qualsevol cosa per aconseguir els seus propòsits i mantenir el seu estatus social. Tots menys en Hugh Pilaster, un jove íntegre i honest que intentarà per tots els mitjans sobreviure a la seva família sent fidel a sí mateix i als seus ideals.

Absolutament fantàstica, com totes les novel·les d'aquest autor que he llegit! Té intriga, venjança, amor i desamor, assassinats, punyalades per l'esquena ... una mica de tot! No us la perdeu per res del món. Us enganxarà des de la primera pàgina, us ho ben asseguro!

Imprescindible!

Crim de sang

Alzamora, Sebastià. Crim de sang. Barcelona : Proa, 2012. ISBN 9788475882901.

La Barcelona de 1936 està vivint una època convulsa amb la matança sistemàtica de religiosos per part d'alguns nuclis anarcosindicalistes. Un dia apareixen els cadàvers d'un sacerdot (el germà Pere Gendrau) i un nen d'uns vuit anys en la pensió on vivia amagat el marista. Tot apunta a que han estat assassinats per un vampir! El comissari Gregori Muñoz serà qui portarà el cas.

D'una banda, un dels caps de la CNT-FAI, en Manuel Escorza té amagat al convent de les monges caputxines de Sarrià al bisbe Perugorria. La mare abadessa és la seva germana i ell pretén treure profit de la situació bescanviant el bisbe i les monges més endavant. El bisbe amagat, però, és un home pertorbat que no para d'empaitar una novícia de tretze anys. De l'altra, el jutge Miquel Carbonissa i un metge forense han creat un monstre : un cavall autòmat pràcticament perfecte capaç de matar a qualsevol que se li posi davant. I la resta de la comunitat marista catalana vol sortir del país costi el que costi i creuen que en Manuel Escorza els pot ajudar ... Com acabarà tot això?

No perdeu el temps amb aquesta novel·la! No té ni cap ni peus, us ho juro. És absolutament plana (de fet, encara no sé quina és la trama principal o quin és el protagonista) i anodina. La història no enganxa en cap moment i els personatges (els bons i els dolents) no t'arriben al cor. No he aconseguit tenir empatia amb cap d'ells, de veritat. M'ha semblat molt, molt dolenta i encara no entenc com és que li van donar el Premi Sant Jordi el 2011. No sé per què, però sovint les novel·les que guanyen premis em decepcionen. Suposo que és perquè n'espero molt d'elles (un premi hauria de ser una garantia, no?).

La diamantista de la emperatriz

Arístegui, Pilar de. La diamantista de la emperatriz. Barcelona : Ediciones B, 2008. ISBN 9788466637671.


Toledo, 1528. La Micaela Vallesteros és la filla d'un prestigiós orfebre de Toledo. Quan el seu promès Diego apareix una matinada assassinat al riu Tajo, la seva vida canvia per sempre. El seu pare i el seu germà Damián l'animen a treballar al taller familiar per ajudar a superar la seva desgràcia. Un dia, l'emperadriu Isabel -casada amb Carles V-  encarrega als dos germans que viatgin per Itàlia per trobar nous motius d'inspiració i per aprendre les tècniques dels millors artesans italians. Però els dos germans no viatjaran sols a Itàlia, els acompanyarà el capità i amic Íñigo Vidaurre amb la seva germana Pilar, la dona del Damià i en Daniel, expert mariner.


El viatge durarà sis anys i mentre el germans Vallesteros es formen per ser els millors orfebres de l'Imperi, l'Íñigo i el Daniel duran a terme una missió secreta relacionada amb la política imperial : aconseguir noves aliances per reforçar d'una banda Europa davant els atacs otomans i, de l'altra, intentar cohesionar les diferents religions que conviuen en el territori. Molts seran els enemics que voldran impedir que aquesta missió arribi a bon port, ho aconseguiran finalment?


Aquesta és la primera novel·la que llegeixo d'aquesta autora i, la veritat, m'esperava una altra cosa. El tema no està gens malament (intrigues, amors, missions secretes, conèixer de prop com treballaven el artesans italians del Renaixement ...) però trobo que no passa pràcticament res. L'acció és molt lenta i es fa una mica pesadeta. En canvi, trobo que està molt ben documentada i tant les referències històriques com les artístiques fan que l'ambientació de la novel·la sigui fantàstica. També s'ha de destacar el fet que l'autora és artista i que ha sabut descriure i destacar molt bé en la Micaela el paper de la dona en la història de l'art durant el segle XVI. 


Si voleu més informació, podeu consultar la web oficial de l'autora.

La conjura de Cortés

Asensi, Matilde. La conjura de Cortés. Barcelona : Planeta, 2012. ISBN 9788408008033.


El 1608, després de matar a quatre dels germans Curvo a Sevilla, la Catalina Solís (i el seu alter ego, en Martín "Ojo de plata") torna al Carib. La seva situació personal és molt complicada perquè com a Martín Nevares està reclamat a tot l'imperi per contraban il·lícit amb l'enemic en temps de guerra i, com a Catalina Solís, pels assassinats del Fernando, la Juana, la Isabel i el Diego Curvo. Però la venjança que va prometre al seu pare abans de morir no està acabada del tot : encara queden vius l'Arias Curvo i el seu nebot Lope de Coa.


Mentre va rumiant com acabar amb els dos únics supervivents de la família Curvo, Don Pedro Cortés (nét del gran conqueridor Hernán Cortés) està a punt de dur a terme una conspiració per ser el nou rei de la Nova Espanya. I és que el seu avi va amagar un tresor tan gran que podria sufragar les enormes despeses de la creació i defensa del nou regne que vol crear, un regne totalment independent del rei Felip III. La Catalina, per casualitat, s'apodera del mapa del tresor i intentarà malograr la conspiració. A canvi, el Virrei li ha ofert netejar el seu nom i el del seu pare, la restitució completa de les seves propietats (a Espanya i al Nou Món) i un títol nobiliari.


La Catalina i el Martín tenen, doncs, dues grans aventures per davant : acabar amb els dos Curvo que queden i trobar el gran tresor de Cortés. 


Què més es pot demanar a una novel·la? Una dona que també és un home, pirateria, una sanguinària venjança, un mapa del tresor, una conspiració política, aventures a dojo i moltes dosis d'humor i amor. N'hi ha per tots els gustos!


Aquesta és la tercera i última entrega de la trilogia de Martín "Ojo de plata" i la veritat és que no m'ha decebut gens ni mica. Divertida i absorbent des de la primera pàgina, la Matilde Asensi és una experta a tenir-nos enganxats a les seves històries. Els personatges estan molt ben definits, el ritme narratiu és molt àgil i, el millor de tot, és que no t'avorreixes en cap moment perquè no paren de passar coses interessants.


No us perdeu per res del món aquesta trilogia! Una lectura totalment recomanable per aquest estiu, feu-me cas.


Tierra firme (Planeta, 2007) (primera part)
Venganza en Sevilla (Planeta, 2010) (segona part)
Martín Ojo de Plata (Planeta, 2011) (recopilació de les dues anteriors)
La Conjura de Cortés (Planeta, 2012) (tercera part)

Palmeras en la nieve

Gabás, Luz. Palmeras en la nieve. Madrid : Temas de Hoy, 2011. ISBN 9788499980232.


Els germans Kilian i Jacobo de Casa Rabaltué abandonen el 1953 la seva llar a Pasolobino, un poblet a la vall de Benasque per treballar en una plantació de cacau a l'illa de Fernando Poo. Durant molts anys treballaran durament a la finca Sampaka, on es cultiva un dels cacaus més prestigiosos del món. Però, sense adonar-se'n, a la plantació també es cultiven les passions i els odis més profunds entre els colonials i els autòctons.


En Kilian, malgrat l'entorn advers, s'enamorarà perdudament de la Bisila -una nativa casada que treballa com a infermera a la plantació Sampaka-. Aquest fet, entre d'altres, canviarà radicalment la relació dels dos germans. Quan tornin a Espanya, tots dos s'emportaran de l'illa molts records i vivències ... i un gran secret que mantindran ocult fins que la filla d'en Jacobo, la Clarence, viatjarà el 2003 a Bioko (nom actual de l'illa) i coneixerà la veritable història de la seva família.




Em pensava que no l'acabaria mai! Tot i les bones crítiques que he llegit arreu, jo l'he trobada molt pesadeta. L'argument és interessant i ja sabeu que les sagues familiars (en aquest cas d'homes) m'encanten, però en la meva opinió aquesta novel·la té dues grans mancances : uns personatges amb els que no acabes d'identificar-te en cap moment i un ritme narratiu francament lent. La  novel·la  té més de 700 pàgines, doncs jo crec que es podrien reduir tranquil·lament a la meitat i no passaria res! Igual és que ara no era el millor moment per llegir-lo (crec que cada llibre requereix per gaudir-ho al 100% un estat d'ànim molt concret), ves a saber.

La bella bestia

Vázquez-Figueroa, Alberto. La bella bestia. Madrid : Martínez Roca, 2012. ISBN 9788427032507.

En Mauro Balaguer és un editor que coneix en una conferència a una anciana nonagenària que li diu que va ser durant la Segona Guerra Mundial l’esclava de l’Irma Grese, coneguda com “la bella bestia”, i que si vol li explicarà com va ser viure amb la nazi més sanguinària que va existir. L’editor no es podrà resistir a conèixer la història de la vella Violeta Flores i mantindran una llarga i intensa conversa que durarà dos dies.

L’Irma és una dona molt bonica, però també és una fanàtica despietada, freda i cruel, sàdica, perversa, salvatge ... i està profundament orgullosa de treballar als camps d’extermini del Tercer Reich. La Violeta és una cordovesa vitalista, intel·ligent i divertida a qui la vida va portar a ser l’esclava (també sexualment) d’un veritable monstre fins al final de la guerra.

Totalment fantàstica! Una història real molt dura plena de sentiments de ràbia, impotència i amargor barrejats amb el més absolut desvergonyiment del relat d’aquesta àvia que té, malgrat tot, unes ganes immenses de viure i de gaudir cada instant.

M’ha encantat la manera com l’autor escriu la biografia de l’Irma Ilse Ida Grese a través dels records de la Violeta. “La bella bèstia” (1923-1945) va ser supervisora de presoneres en els camps d’extermini nazis d’Auschwitz-Birkenau, Bergen-Belsen i Ravensbrück. I va ser una de les més cruels criminals de guerra nazis fins que va ser condemnada i executada pels Aliats als vint-i-dos anys.

Si us agraden les històries reals i les obres ambientades en la Segona Guerra Mundial, no en dubteu ni un segon. Aquesta és una novel·la imprescindible!

Cordero

Moore, Christopher. Cordero. Madrid : Factoría de Ideas, 2010. ISBN 9788498006001.


L'àngel Raziel ressucita després de 2000 anys a Levi "El Colleja", el millor amic de la infància de Jesucrist. L'àngel el tancarà a l'habitació d'un hotel i  li encarregarà que escrigui un nou evangeli, explicant la veritable i desconeguda història del Mesies. I és que els evangelis que coneixem no narren la infància i adolescència de Jesús i l'àngel vol que aquesta part l'expliqui algú que realment hagués estat allà. I qui millor que Colleja, el millor amic d'en Joshua?


A través dels records de l'irònic, entranyable i realment divertit amic d'en Joshua coneixerem què va passar des del naixement fins a la mort de Crist, el seu aprenentatge al costat dels reis mags, la seva relació amb les dones i els apòstols ... I totes les aventures que van viure els dos amics fins a la mort de Jesús.


Molt divertida i interessant! Aquesta hilarant i surrealista barreja de novel·la històrica i d'aventures t'atrapa des del principi gràcies a la ironia i a l'humor esbojarrat del narrador, el millor amic de la infància de Jesucrist. Tots coneixem la història del naixement i la passió però ... què podia haver passat en els trenta anys que separen els dos aconteixements? I el més important ... coneixia Jesús les arts marcials?


Riureu una bona estona, no us la perdeu!

La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey

Shaffer, Mary Ann. La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey. Barcelona : RBA, 2008. ISBN 9788498673951.


Londres, tot just acabada la Segona Guerra Mundial. La Juliet Ashton és una escriptora força coneguda que està patint una greu crisi emocional i creadora. Després de publicar amb èxit un recull d'articles en clau d'humor sobre la guerra, no se sent gens inspirada i no sap si serà capaç de trobar un nou tema prou engrescador per escriure un nou llibre. Un dia rebrà la carta d'un desconegut, el senyor Dawsey Adams, un granger de l'illa de Guernsey que li pregunta pel seu autor favorit.
Aquest fet canviarà radicalment la vida de la Juliet, perquè començarà una interessant relació epistolar amb el granger i d'altres veïns de l'illa, tots membres d'un club de lectura molt especial anomenat la Societat literària i el pastís de pell de patata de Guernsey. Els membres de la Societat llegeixen, parlen i discuteixen sobre llibres ... mentre es van coneixent i estimant-se els uns als altres. L'objectiu? Oblidar l'ocupació alemanya de l'illa.


Obra pòstuma de l'autora, us encantarà als amants de les novel·les que parlen sobre llibres i l'amor a la lectura. És aquesta una història molt tendre amb un punt agredolç que us enganxarà des del principi, us ho ben asseguro. Només li he trobat dues pegues : les cartes que escriuen els diferents personatges semblen massa sovint escrites per la mateixa persona i les semblances amb la novel·la 84, Charing Cross Road d'Helene Hanff són unes quantes. Així és que, si com en el meu cas, fa poc que heu llegit 84, Charing Cross Road, deixeu-la reposar a la prestatgeria uns mesos per poder gaudir-la completament sense fer contínues comparacions.


I m'agradaria destacar una frase que us encantarà a tots els que estimeu els llibres i us apassioneu amb la lectura com jo : "Llegir bons llibres t’impedeix gaudir del dolents". Una veritat com una catedral, oi?


Molt, molt recomanable!

El lector de Julio Verne

Grandes, Almudena. El lector de Julio Verne. Barcelona : Tusquets, 2012. ISBN 9788483834008.


Nino és un nen andalús de nou anys, fill d'un guàrdia civil, que viu a la casa quartell de Fuensanta de Martos (Jaén). Durant l'estiu de 1947, Nino es farà amic d'un foraster que acaba de llogar el molí vell a les afores del poble. Pepe "el portuguès" és enigmàtic, aventurer, misteriós i realment fascinant als ulls del petit Nino. Durant aquell estiu, en Nino descobrirà nous valors (l'amistat, el valor, la lleialtat, etc.) i quina mena d'home vol ser d'adult gràcies a l'amistat amb en Pepe "el portuguès". També descobrirà un nou món mentre llegeix àvidament les novel·les d'aventures d'en Jules Verne. Però no tot serà jugar, anar a pescar i llegir, perquè a Fuensanta de Martos la guerra civil sembla que no hagi acabat. Els guerrillers ocults a la muntanya d'una banda i els guàrdies civils de l'altra no facilitaran la vida al pobre nen, que es troba al mig de les dues posicions.


Aquesta és la segona entrega d'una sèrie sobre la guerra civil i la postguerra espanyola (Episodios de una guerra interminable) , tot i que també podríem incloure la novel·la El corazón helado perquè fa referència també a aquesta època.


El corazón helado (2007) 
Inés y la alegría (2010) 
El lector de Julio Verne (2012) 


Què puc dir que no s'hagi dit ja sobre aquesta novel·la? Si voleu més informació, podeu consultar la web de l'autora.


Tot i les boníssimes crítiques que està tenint aquesta obra, no m'ha acabat de fer el pes. Potser és que ja estic una mica cansada del tema (al meu parer s'han fet massa pel·lícules i massa novel·les sobre la guerra civil espanyola). Es llegeix fàcilment, tot i que surten molts personatges i a vegades et perds una mica amb tants noms i renoms. M'ha agradat que el lector conegui la història a través de la mirada d'un nen, tot i que ja no em va sorprendre després d'haver llegit Pa negre. Però trobo que el protagonista, un nen de nou anys, és massa madur per la seva edat i sovint m'ha costat molt creure'm el personatge.


Recomanable si us agraden les històries ambientades en aquest període.

El sueño de la ciudad

Vidal, Andrés. El sueño de la ciudad. Barcelona : Planeta, 2012. ISBN 9788408098782.


Aquesta és la història de dues famílies (els obrers Navarro i els rics joiers Jufresa) i una ciutat, Barcelona, durant les dues primeres dues dècades del segle XX. En Dimas Navarro, fill d'un conductor de tramvies, ha de mantenir la seva família des de ben jovenet perquè el seu pare no pot treballar a causa d'un accident que va patir mentre conduïa un tramvia. Començarà com a mecànic a les cotxeres dels tramvies però aviat la seva intel·ligència i, sobretot, la seva ambició (per aconseguir el reconeixement social i econòmic) el portarà a treballar sota les ordres d'en Ferran Jufresa, l'hereu d'una de les més prestigioses joieries de la ciutat. En Ferran també és avar i ambiciós i aviat començaran a jugar brut en els negocis per aconseguir els seus objectius. 


Però en Dimas no comptava a enamorar-se perdudament de la Laura, germana del seu cap. La Laura Jufresa és preciosa, intel·ligent, bona persona ... i una artista amb les mans. No només dissenya les meravelloses joies de l'empresa familiar, també treballa a les ordres d'en Gaudí fent escultures a la Sagrada Família. Seran capaços la Laura i el Dimas de dur a bon port la seva relació malgrat tenir en contra els diners, la classe social i els prejudicis de la societat barcelonina de principis de segle?


M'ha agradat però l'he trobada força "descafeïnada" comparada amb l'anterior novel·la de l'autor. Als personatges principals (en Dimas i la Laura) els falta força i no acabes d'identificar-te amb ells. I l'argument no és el suficientment intens com per enganxar-te del tot. Vaja, que no està malament però no és ni de bon tros allò que m'esperava després de llegir L'herència de la terra. Ni fu ni fa!


Si dubteu a regalar per aquest Sant Jordi una de les dues novel·les, no dubteu ni un sol segon. L'herència de la terra és absolutament fantàstica. De les millors novel·les que he llegit en els últims anys (i ja veieu que en llegeixo un bon grapat cada any!).

HHhH

Binet, Laurent. HHhH. Barcelona : Seix Barral, 2011. ISBN 9788432209321.


Aquesta és la història real d'un atemptat. En Jozef Gabcik i en Jan Kubis, un eslovac i un txec paracaigudistes i membres de la resistència durant la Segona Guerra Mundial, assassinaran a Praga el 1942 al nazi Reinhard Heydrich. En Heydrich és el màxim responsable de la Gestapo i cervell de la solució final contra els jueus. Però aquests dos joves herois seran delatats per un traïdor a les SS i finalment es suïcidaran.


El títol de la novel·la, HHhH, en realitat és l'acrònim de "Himmler Hirn heisst Heydrich" (el cervell de Himmler és Heydrich). El títol i el tema (l'atemptat a un dels caps nazis) em van semblar molt suggerents a priori i les crítiques arreu han estat fantàstiques. També ha estat la guanyadora del Premi Goncourt a la Primera Novel·la 2010. Tot em feia pensar que m'encantaria ... però no ha estat del tot així. S'ha de reconèixer el mèrit de l'autor perquè s'ha documentat moltíssim per escriure-la, però jo he tingut la sensació durant tota l'obra que estava llegint una enciclopèdia, no una novel·la històrica. Els fets són els que són, evidentment, però jo hauria agraït com a lectora una mica de distància respecte al rigor de les dades per tal de guanyar empatia amb els personatges. L'he trobada massa freda i asèptica.


Recomanable per a tots aquells als que us agradin les obres sobre aquest període de la nostra història i el rigor científic i històric més absolut.

Tiempo de arena

Chacón, Inma. Tiempo de arena. Barcelona : Planeta, 2011. ISBN 9788408104834.

Aquesta és la història d'una família plena de dones i de secrets. Les germanes Camp de la Cruz (la Mariana, la Munda i l'Alejandra) i la petita Xisca, filla de la germana gran, tornen a Toledo provinents de Manila a finals del segle XIX. El pare de les noies acaba de morir i la germana gran, la Mariana, vídua i mare d'una nena petita, serà la nova marquesa de Sotoñal. Al contrari que la Mariana -defensora de les tradicions, estricta i amb molts aires de grandesa- les altres dues germanes són modernes i rebels (la Munda és maçona i l'Alejandra serà advocada) i partidàries de les reformes socials -sobretot de totes aquelles que afecten a la llibertat i als drets de les dones- i aviat deixaran Toledo per viure juntes a Madrid. Passen els anys i quan la jove Xisca agonitza a causa de la tuberculosi destapa la caixa dels trons cridant desesperadament els seus fills. Fills? Quins fills? Tot i les negatives de la mare, les tietes de la Xisca remenaran cel i terra per trobar la veritat.

Finalista del Premi Planeta 2011, aquesta novel·la m'ha semblat molt completa i interessant. Conflictes generacionals, passions i venjances, grans mentides i secrets en veu alta ... en un canvi de segle molt mogut a nivell social. Vaja, una miqueta de tot! Ja sabeu que m'encanten les històries de dones i en aquesta elles són les absolutes protagonistes. 

M'ha agradat molt, la veritat. Us la recomano!

Días de menta y canela

Santos, Carmen. Días de menta y canela. Barcelona : Plaza & Janés, 2007. ISBN 9788401382345.


La Clara Rosell és periodista, mare de dues criatures i filla d'un matrimoni valencià que va emigrar a Düsseldorf durant els anys seixanta. Ha d'escriure un article sobre la mort de l'Héctor Laborda, un altre espanyol que va emigrar a Alemanya. Viatjarà de nou a Düsseldorf per investigar el passat d'aquest home acompanyada pel fill del difunt. Tots dos descubriran en aquest viatge a la ciutat alemanya el passat d'aquest emigrant, la seva gran història d'amor i un obscur secret, una tragèdia que va trastocar per sempre la seva vida. I no només això, perquè durant aquest curt viatge tots dos protagonistes viuran una intensa història d'amor.


M'ha agradat molt! Una novel·la molt entretinguda i interessant sobre la realitat dels emigrants espanyols que van marxar a Alemanya durant la dècada dels seixanta, amenitzada amb dues històries paral·leles d'amor ben intenses : una que va durar tota una vida i l'altra que només pot durar quaranta-vuit hores. 


Recomanable!

Ana Bolena y la pastelera real

Dunn, Suzannah. Ana Bolena y la pastelera real. Sevilla : Algaida, 2010. ISBN 9788498774764.


Aquesta és la història d'una dona, l'Anna Bolena, una de les més famoses esposes d'Enric VIII la qual fou valenta, cabuda, ambiciosa i pragmàtica en la cort anglesa del segle XVI. El dia abans que la decapitin, l'Anna escriu una carta a la seva filla Isabel per a que la nena la pugui conèixer i comprendre quan sigui gran. 


Assistirem a la narració en primera persona de com va enamorar al rei anglès i va poder aconseguir que es divorciés de la seva esposa Catalina, així com també de la seva caiguda en desgràcia i decapitació. Però també coneixerem la vida d'aquesta apassionant reina a través de la història de la Lucy Cornwallis, la pastissera reial, la qual ens ofereix en moltes ocasions el punt de vista contrari als fets explicats per la pròpia Anna.


A priori, em va semblar un llibre molt interessant perquè no era una biografia novel·lada més sobre el personatge. El contrapunt que podia oferir la pastissera reial em va semblar molt prometedor. Però no ha estat del tot així. M'esperava molt més, la veritat. La història (els fets) són interessants però cap de les dues protagonistes (ni la reina ni la pastissera) t'arriben a l'ànima. De fet, cap de les dues em provocaven ni tendresa ni admiració ... ni ràbia tampoc. Vaja, ni fu ni fa. 


A veure si amb el proper l'encerto!

El puente invisible

Orringer, Julie. El puente invisible. Barcelona : Lumen, 2010. ISBN 9788426417657.



Aquesta és la història d'un gran amor que va sobreviure a la Segona Guerra Mundial. L'Andras Lévi és un jove jueu que viatja de Budapest a París amb una beca per estudiar arquitectura. Allà coneixerà grans amics i l'amor de la seva vida, la Klara -una professora de ballet més gran que ell i amb un passat molt misteriós-. Quan esclati la guerra hauran de tornar a Hongria i la seva relació patirà les conseqüències d'una guerra absurda. Aquesta és, doncs, la història d'un amor indestructible i la de tota una societat posada al límit per culpa d'una guerra.


Absolutament meravellosa de principi a fi. Té tots els ingredients per enganxar-te des de la primera frase : una història d'amor a prova de bombes, la Segona Guerra Mundial i tot el patiment que va provocar a la comunitat jueva, uns personatges (principals i secundaris) molt ben definits i plens de matissos, un bon ritme narratiu, emocions a cada pàgina ... i un final amb sorpresa. Què més pots desitjar? I el millor de tot és que coneixes aspecte força desconegut de la Segona Guerra Mundial i el nazisme : el tracte que va rebre la comunitat jueva a Hongria durant el conflicte.


Totalment recomanable! No us la perdeu per res del món!

La novela de Genji : 1, Esplendor

Shikibu, Murasaki. La novela de Genji : 1, Esplendor. Barcelona : Destino, 2007. ISBN 9788423340118.

En Genji és un adolescent que viu a la cort de Heian (l’actual Kyoto) durant la segona meitat del segle X. Li diuen el “resplandeciente” i absolutament totes les dones (de qualsevol condició social, edat, casades o no, etc.) cauen als seus peus. És un autèntic “gigoló”. I també tots els homes es rendeixen a les seves virtuts i li perdonen totes les seves trapelleries. És honest, intel·ligent, divertit ... el gendre que tots volen per a les seves filles!

En aquest primer volum coneixerem l’adolescència i joventut de l’heroi, tots els seus èxits, fins que comenci el seu declivi a nivell social i físic (el títol del segon volum és Catàstrofe). Però la novel·la no tracta només de la vida d’en Genji i les seves innumerables amants. És un retrat fantàstic de la vida cortesana del Japó imperial de finals del segle X i principis del XI.

Aquesta és una de les novel·les clàssiques de la literatura japonesa i, alhora, es considera una de les novel·les més antigues de la literatura universal.  Vaja, un clàssic entre els clàssics! Per a molts aquesta és la primera novel·la psicològica de la literatura universal. Es combina magistralment la saga familiar, el relat de costums, la descripció minuciosa d’una època i és una crònica fantàstica d’aventures eròtiques.

Amb primer volum (té més de 800 pàgines) crec que n’he tingut prou. L’he trobada molt interessant, sobretot la minuciosa descripció que es fa de la refinada societat japonesa d’aquella època, però trobo que dos volums són massa. Al final se’m feia una mica pesadet, la veritat. Massa personatges pel meu gust (és impossible en recordar-te de qui és qui).

Amb aquesta primera novel·la del 2012, ja tinc cobert la meitat del meu repte literari personal anual (una novel·la clàssica i una en anglès).

Recomanable pels entusiastes de la cultura nipona!

El prisionero del cielo

Ruiz Zafón, Carlos. El prisionero del cielo. Barcelona : Planeta, 2011. ISBN 9788408105824.

Els protagonistes de La sombra del viento, Daniel Sempere i Fermín Romero de Torres descobriran en aquesta novel·la molts aspectes del passat de tots dos. D'una banda, la història dels pares del Daniel i , de l'altra, el passat del Fermín a la presó del Castell de Montjuïc després de la guerra civil. I com totes aquestes històries estan, en el fons, relacionades.

En aquesta tercera entrega de la saga "El cementerio de los libros olvidados", l'autor torna als orígens repetint protagonistes (Daniel i Fermín) i estil com a La sombra del viento. Molt amena, fàcil de llegir i molt interessant. Així com la segona de les parts, El juego del ángel,  em va decebre força perquè no li trobava ni cap ni peus a la història, aquesta m'ha captivat des del principi. L'autor ha reconegut en moltes entrevistes que, de fet, aquesta saga és formada per històries independents que tenen alguns punts en comú (l'escenari, algun personatge que apareix en més d'una novel·la, etc.) i és cert. Tot i així, amb aquesta "tercera part" es comencen a entendre moltes coses de les anteriors novel·les. 

Si voleu més informació, visiteu la web oficial de l'autor.

Ara només em queda esperar pacientment a llegir la quarta entrega!

El conde de Montecristo

Dumas, Alexandre. El conde de Montecristo. Barcelona : Mondadori, 2010. ISBN 9788439722410. 

L'Edmundo Dantés és un jove encantador que torna el 1814 a Marsella per reunir-se amb el seu pare i la Mercedes, la seva promesa. Però dos dels seus amics (o més aviat enemics),  Danglars i Fernando, envejosos de la seva bona fortuna i felicitat respectivament, li voldran enfonsar la vida. I ho aconseguiran acusant-lo injustament de bonapartista amb l'ajut de Villefort, el procurador del rei. L'innocent Dantés es passarà 14 anys a la presó del Castell d'If i, quan aconsegueixi escapar miraculosament, Dantés es transformarà en el comte de Montecristo i dedicarà la resta de la seva vida a venjar-se d'aquests tres enemics. I és que la venjança es serveix en plat fred...

Un fantàstic clàssic d'aventures de la literatura universal. Considerada el millor treball de Dumas, es va acabar d'escriure el 1844 i s'anava publicant en fascicles. Ja feia molts anys que tenia ganes de llegir aquesta obra, però la veritat és que m'ha la part central m'ha decebut una miqueta. Tant el primer (fins que s'escapa de la presó) com el tercer terç (la venjança pura i dura) m'han semblat molt entretinguts i apassionants. En canvi, el segon terç (la preparació de la venjança) l'he trobat molt avorrit i lent. Vaja, que l'autor es podia haver estalviat ben bé 400 pàgines de les 1200 que té el llibre! Però, en línies generals, reconec que és una molt bona novel·la.

I amb aquesta lectura compleixo amb el meu repte personal anual : una novel·la en anglès (The library of shadows) i un clàssic de la literatura universal.

Jo confesso

Cabré, Jaume. Jo confesso. Barcelona : Proa, 2011. ISBN 9788475882536.



L'Adrià Ardèvol és un nen superdotat, fill d'un erudit col·leccionista barceloní, la possessió més preuada del qual és un violí del segle XVIII. Quan l'Adrià té seixanta anys l'Alzheimer apareix implacable en la seva vida i, abans de perdre tots els seus records, escriurà una llarga carta confessant totes les culpes, mentides i pors que l'han acompanyat al llarg de la seva vida. A través de les seves desordenades memòries, també coneixerem la història del Vial, el violí que va passar de mà en mà al llarg de moltíssims anys fins recaure en les de l'Adrià.


Aquesta llarguíssima novel·la m'ha sorprès molt ... i no favorablement, la veritat. Èxit absolut de vendes en la passada edició de la Setmana del Llibre en Català, totes les crítiques que he llegit a Internet la lloen fins a la sacietat. Bé, doncs no m'importa si sóc l'única que diu que no li ha agradat gens ni mica.


He de reconèixer que la manera de narrar és molt original, perquè realment sembla un trencaclosques o, potser, més aviat un calidoscopi. Una i altra vegada apareixen els mateixos personatges en la mateixa situació, però cada vegada hi ha algun detall nou, un punt de vista diferent ... I el final també m'ha agradat -no penso dir res més per si hi ha algun/a valent/a que arriba al final de les 1000 pàgines-. Però fins aquí la part positiva ...


Increïblement complicada de seguir pels salts en l'espai i en el temps, la infinitat de personatges que apareixen i la repetició fins a la sacietat de les mateixes escenes (encara que sempre vistes des d'una òptica diferent). És un exercici fantàstic d'atenció i comprensió lectora, us ho juro. 
De tota manera, sapigueu que en tots els fòrums es parla bé d'aquesta novel·la. I, segurament, sigui jo l'única equivocada. Bé, doncs què hi farem ... A mi m'ha semblat insuportable! I l'he acabada perquè detesto deixar una novel·la a mitges. Però us juro que m'ho he plantejat un munt de vegades amb aquesta. 


Al meu entendre, no li arriba ni a la sola de la sabata a Les veus del Pamano. Aquesta sí que em va encantar des de la primera pàgina!

La casa de Riverton

Morton, Kate. La casa de Riverton. Madrid : Suma, 2009. ISBN 9788483650141 .


La Grace Bradley, una dona de 98 anys que des dels catorze va formar part del servei de la mansió Riverton Manor, rep la visita d'una jove directora de cinema que està rodant una pel·lícula sobre el suïcidi d'un prometedor poeta a la casa de Saffron Green durant una festa el 1924. Aquesta visita farà que la Grace recordi el seu passat al servei de la família Hartford i, a través dels seus records, coneixerem de primera mà la veritable història d'aquest suïcidi.


Una novel·la molt, molt interessant. A través dels records de la minyona podrem conèixer com eren les famílies aristocràtiques angleses de principis del segle XX, així com també la vida que portaven els criats en aquelles mansions. I com la primera Guerra Mundial va afectar tant als uns com als altres.


Aquesta és la primera novel·la que va publicar l'autora d'El jardín olvidado. Personalment, m'ha agradat molt més aquesta. Malgrat que la història oscil·la entre els anys 20 i els 90, no et perds en cap moment, cosa que no passa amb El jardín olvidado.  Plena de passions ocultes i secrets familiars, aquesta novel·la t'enganxa des de les primeres línies.


Molt recomanable!