
Murakami, Haruki. Tòquio blues. Barcelona : Empúries, 2008. ISBN 978-84-96863-00-2.
Aquesta és una d'aquelles novel·les que he estat a punt de comprar un munt de vegades i al final sempre ha tornat a la prestatgeria de la llibreria (i no sé molt bé per què). Però la setmana passada finalment em vaig decidir i me l'he acabada aquesta matinada.
A la contraportada la defineixen com el "clàssic modern per excel·lència de la literatura japonesa". Aquesta és la història d'un adolescent japonès (amb el cap força ben moblat, per cert) que s'enamora de jovenetes que no li convenen gaire. Vaja, que no sap triar-les massa bé!
Jo l'he trobada trista en la major part però amb molts tocs d'humor irreverent. Sobretot si et mires fredament el destí de les persones que envolten i estimen el personatge principal, en Toru Watanabe. És increïble la quantitat de sonats i depressius que entren i surten de la seva vida!
Durant tota la lectura, sense pretendre-ho he tingut sempre presents dos detalls : les olors del menjar japonès (no sé si en altres novel·les de l'autor també té tanta importància el tema de la restauració com en aquesta) i una frase típica i tòpica de tots els iaios i iaies del món ... "ai, quina joventut!". I llegint aquest llibre en moltes pàgines et sorprens a tu mateixa repetint aquesta frase... Ji Ji Ji