31/1/13

Llibres llegits al gener


Hola!

Aquí teniu les meves vuit propostes d'aquest mes de gener. Aquesta vegada he tingut molta, molta sort amb la tria perquè només una no m'ha agradat. Set de vuit no està malament per començar l'any, oi?


Molt bones lectures i fins el mes vinent!

Petonets



1) No us les podeu perdre



 Quinn, Kate. La concubina de Roma.

"En un món de depravació i secrets, ambició i desig, el cruel i enigmàtic emperador Domicià ho vigila tot, tement ser assassinat per qualsevol ... excepte per l'esclava que el fascina. Roma, setembre de l'any 8I DC. «Accepto ser cremat pel foc, lligat amb cadenes, assotat amb vares i mort a ferro.» L'Arius el Bàrbar fa honor al jurament dels gladiadors i es converteix en un dels homes més coneguts de la Roma de Domicià per la seva temeritat i brutalitat a la sorra. La Thea, la culta esclava procedent de Judea, s'enamora d'ell quan acompanya a la seva propietària, la pretensiosa Lépida Pollia, a aquest cruel espectacle. Mentre la Lépida aspira a convertir-se en la dona més poderosa de Roma captivant el cor de l'emperador Domicià, aquest només té ulls per la Thea, per la qual podria perdre-ho tot".

Una de les millors novel·les que he llegit últimament. Personalment, les pel·lícules de romans i aquesta època històrica no em criden especialment l'atenció, però havia llegit unes crítiques tan bones d'aquesta novel·la que finalment em vaig decidir a llegir-la. I no m'ha decebut gens ni mica! Té una mica de tot ... amors incondicionals, odis profunds, venjances, intrigues, lluites cruels de gladiadors, escenes molt violentes, el refinament més subtil de la Roma imperial... Una barreja totalment addictiva! La història enganxa però el millor de tot són els personatges perquè estan molt ben definits i t'atrapen des del principi. Tota una troballa! 

Si voleu més arguments a favor, llegiu la ressenya de Los libros y yo. Jo no em vaig poder resistir després de llegir-la!



Ibirika, Ángeles. Donde siempre es otoño.

"Com cada tardor, l'Ian O'Connell, famós escriptor de novel·les d'amor, s'aïlla en el seu apartat refugi de Crystal Lake per escriure el seu nou èxit. En la seva desesperada recerca de la inspiració que per primera vegada l'ha abandonat, trobarà a l'Elizabeth Salaya. En aquest entorn idíl·lic, mentre la va convertint en la protagonista de la seva novel·la, l'amor començarà a sorgir entre els dos sense que ell sigui conscient. Un amor que mai va creure que existís més enllà dels llibres i que, al costat del gran secret que amaga l'Elizabeth i pel que intentarà allunyar-lo del seu costat, el farà dubtar de tot el que fins aleshores havia cregut fermament. A la bullent Manhattan, embolicada en l'ardor dels candidats en plena carrera cap a la Casa Blanca, els camins de l'Ian i l'Elizabeth es tornaran a creuar. Però enmig d'intrigues, ambicions i cadenes de favors que amenacen amb trontollar els fonaments de l'alta societat novaiorquesa, aquest amor els farà enfrontar-se als seus sentiments i pors a que els canviï les seves vides per sempre".

M'ha entusiasmat! Feia molt de temps que no llegia una novel·la d'AMOR amb majúscules. Hi ha passió, seducció, tendresa, cinisme i crueltat, pors i gelosia, ambicions, secrets ... i el més sorprenent és que en aquesta ocasió és l'home qui s'enamora bojament i apassionada de la dona, qui pateix el mal d'amors... Molt original! No us la perdeu perquè riureu i plorareu en moltes ocasions gràcies a l'estil directe, elegant i apassionat de l'autora. Molt recomanable! Si us interessa llegir més sobre aquesta novel·la, visiteu el blog Pasajes románticos.



Vosseler, Nicole C. El cielo sobre Darjeeling.

"Exitosa novel·la alemanya en la línia de l'escriptora Sarah Lark amb una nova ambientació exòtica: l'Índia, en concret les primeres plantacions de te a Darjeeling a finals del segle XIX. Cornualles, 1876. Després de la mort del seu pare, la Helen decideix casar-se amb l'Ian, un misteriós estranger, tan apassionat com ric, que li promet la felicitat en una de les primeres plantacions de te a Darjeeling. Per a ella, ell és el primer home de la seva vida. Aviat l'exòtica Índia, amb els seus colors i les seves aromes, embruixa a la jove. Però serà feliç al costat d'un home que posseeix un tèrbol passat? Deixarà ell algun dia de semblar un estrany? Els secrets amenacen amb destruir una vida de somni".

«L'Índia colonial pren vida en la teva ment. [...] Una història d'amor plena d'aventures. »Südhessen
«Deixa't captivar per la màgia d'una terra llunyana.» Kielfeder


M'ha agradat molt, tot i que a priori em feia una mica de mandra llegir-la. I és que ara s'han posat molt de moda les anomenades "landscape novels" i jo vaig tenir una mala experiència amb El país de la nube blanca. M'esperava molt més, la veritat. En canvi, aquesta novel·la entra molt bé i no es fa gens pesada. Organitzada en tres blocs, coneixerem el present de la parella protagonista i el passat de l'Izan i els seus pares en el segon dels blogs. Si us agrada l'exotisme de la Índia, les històries d'amor amb secrets i una bona tassa de té, aquesta és la vostra novel·la.



Gómez-Jurado, Juan. La leyenda del ladrón.

"Prepara't a transportar-te a la Sevilla del segle XVI, a un fascinant món de captaires i prostitutes, nobles i comerciants, espadatxins i lladres. L'amor, la passió i la venjança són els pilars d'aquesta magistral novel·la d'aventures al voltant d'un nen salvat misteriosament de la mort, que creixerà per erigir-se en l'última esperança dels desfavorits. El destí del jove Sancho i el dels que l'envolten té les seves arrels en els secrets orígens de la literatura. La seva història et canviarà per sempre".

La sorpresa d'aquest més (juntament amb La Concubina de Roma). Una meravellosa i clàssica novel·la d'aventures que us enganxarà a la primera línia. Hi ha de tot : amor, venjança, robatoris, lluites amb espases, traïcions, partides de cartes plenes de trampes ... Recordeu com us vau divertir amb El Lazarillo de Tormes? Doncs aquesta història us encantarà perquè és una barreja de novel·la històrica i d'aventures absolutament fascinant i molt entretinguda. No us la perdeu per res del món!


2) Normaletes



Barreau, Nicolas. La sonrisa de las mujeres.

"L’Aurélie Bredin, responsable del restaurant Le Temps des Cerises després de la mort del seu pare, no és de les que creuen que les coses passen perquè sí. Un dia gris de novembre en què l'Aurélie se sent més deprimida que mai, descobreix un llibre titulat El somriure de les dones. Empesa per la curiositat, comença a llegir-lo i troba un passatge que parla del seu propi restaurant. I el que ara més desitja del món és conèixer l'autor del llibre, que l'ha salvada sense saber-ho. Li agradaria donar-li les gràcies i convidar-lo al seu restaurant. Però l’André, l'editor que publica el tímid autor anglès, es nega a fer arribar una carta al misteriós personatge. Tot i això, l'Aurélie no es dóna per vençuda i un dia rep una carta de l'esquiu autor. És llavors quan el destí es posa en marxa i conspira una trobada ben diferent de la que ella mai s'hauria imaginat..."

Una història d'amor plena d'encontres i desencontres, confusions i malentesos que tenen com a punt d'unió una novel·la i un petit i encantador restaurant. M'ha agradat força però m'esperava una miqueta més, la veritat. De lectura àgil i amena, aquest és el relat del començament d'una relació sentimental en un ambient molt xic i parisenc. Provoca somriures de tant en tant i en alguns
moments et fa recordar en Cyrano de Bergerac i la novel·la Chocolat, però pel meu gust li falta passió i els malentesos són massa descafeïnats. 



Joffo, Joseph. Un saco de canicas.

En Maurice (12 anys) i en Joseph Joffo (10 anys) són els protagonistes d'aquesta història. El narrador és el propi autor i ens explicarà les seves experiències com a nen jueu durant l'ocupació nazi de França a la segona guerra mundial. Els dos germans, fugint de l'amenaça nazi, s'hauran de buscar la vida a Paris, Niza, Marsella ... i tot i la cruesa de la seva realitat, no perdran mai l'esperança, l'humor i la il·lusió dels infants.

M'ha agradat però m'ha decebut una mica perquè m'esperava molt més d'aquesta novel·la. Jo no la coneixia però es veu que és un clàssic dels llibres juvenils que tracten el tema del nazisme i l'holocaust jueu. A la persona que me la va recomanar li va encantar, però jo crec que és una mica fluixa i, malgrat ser autobiogràfica, en conjunt és poc creïble pel meu gust. Sí que és cert que els dos germans han de sobreviure mentre fugen de l'amenaça dels SS i que per desgràcia aquest fet desestructura la seva família, però és que de tot se'n surten molt bé i fàcil. En moltes ocasions em recordava La canción de Jan de Maureen Myant. En tot cas, he de valorar molt positivament que aquest relat és, en el fons, un cant d'esperança i reflecteix a la perfecció l'anhel de l'autor per a que mai més es torni a repetir aquesta situació.



Pascual, Andrés. El haiku de las palabras perdidas.

"Nagasaki, Agost de 1945. En Kazuo, un noi occidental establert a Japó, i la Junko, la bella filla d'una dissenyadora 
d'arranjaments florals, han acordat trobar-se en un turó per segellar el seu amor adolescent amb un haiku que amaga un secret sobre la seva relació. Minuts abans que arribi l'hora de la cita, la bomba atòmica converteix la ciutat en el pitjor dels inferns. Tòquio, Agost de 2010. L'Emilian Zach, un arquitecte suís la vida del qual s'està enfonsant, assessor de Nacions Unides i defensor de l'energia nuclear, coneix una galerista d'art japonesa obsessionada amb trobar l'antic amor d'un avantpassat. A través d'aquestes dues històries paral·leles i del seu sorprenent final, l'autor teixeix una emotiva trama sobre la importància d'assimilar les tragèdies del passat per enfrontar els reptes del present i escriure el nostre propi destí".

Una interessant història d'amor que barreja dues cultures i dues èpoques ben diferents ... però molt semblants alhora. M'ha agradat força, tot i que només aconseguia emocionar-me amb la història dels amants adolescents que van ser separats tràgicament per la bomba atòmica del 1945. I és que en mig de l'horror i l'ambient apocal·líptic de la Nagasaki arrassada per la bomba, aquests dos joves (entre molts d'altres) van ser capaços de sobreposar-se al desastre i mantenir viu el seu amor durant dècades. En canvi, la història de la néta de la Junko i l'arquitecte l'he trobada molt fluixeta. El millor? L'ambientació del Japó de l'època i el final de la novel·la, totalment rodó.



3) Molt dolentes, no perdeu el temps!



King, Jonathon. El filo azul de medianoche.

"La vida del policia Max Freeman va canviar una nit que no oblidaria mai. La nit en què va matar un nen en defensa pròpia durant un tiroteig a Filadèlfia. La nit en què va deixar de ser policia. Ara porta una existència solitària en els Everglades de Florida, on intenta desfer-se dels fantasmes de la seva consciència. Llavors, troba el cadàver d'una nena al costat d'un antic riu i el seu passat esclata en el present. Tot d'una, en Freeman es veu embolicat en la recerca d'un assassí en sèrie que desconcerta tant a les autoritats locals com a l'FBI. Els antics habitants dels Glades -tipus durs i bregats que viuen aïllats de la civilització-, desconfien d'ell i el presenten davant la policia com a sospitós. En Freeman ha de caminar per una subtil corda fluixa de desconfiança a banda i banda de la llei. Quan desapareix un altre nen, tots els ulls es tornen cap a ell, i l'ex policia, impulsat pels seus vells costums i el record d'aquella llunyana nit a Filadèlfia, sap que no té més opció que atrapar ell mateix l'assassí".

Aquesta primera entrega de la sèrie protagonitzada pel policia Max Freeman m'ha semblat soporífera. En cap moment he pogut entrar de ple en la història, els segrests i assassinats dels nens semblaven tenir un paper secundari en la novel·la i el protagonista m'ha semblat un personatge absolutament pla. Aquesta obra, no obstant, va rebre el prestigiós premi Edgar a la millor primera novel·la el 2003 i va obtenir un gran èxit de públic en el seu moment. Doncs a mí m'ha semblat infumable i no penso llegir-ne cap més de la sèrie, us ho ben asseguro.




6 comentaris:

  1. Comences l'any amb forces lectures :-)

    Aquesta setmana llegia una ressenya de "La concubina de Roma" si la trobo l'agafaré, m’agraden les novel•les històriques. N'he llegit poques ambientades a la Roma clàssica, però les que he llegit m'han agradat.

    També tinc apuntada "Un saco de canicas", dius que és normaleta... creia que estava força bé.

    Les altres de moment descartades, per manca del maleït temps :(

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola bonica!
      No et perdis la de "La concubina de Roma" perquè t'agradarà molt. Pràcticament vaig obligar a la pobre Pilar a llegir-la i ja veus que també n'ha parlat molt bé. Així que ja ho saps. A buscar-la!

      Això de la manca de temps és un problema molt gros. Jo tinc tantes novel·les que vull llegir que encara que pogués viure set vides com els gats no me les acabaria pas! Ji Ji Ji

      Per cert, ara estic llegint la de Mr. Chips i m'està agradant molt. Moltes gràcies per la recomanació!

      Un petonet ben fort

      Suprimeix
  2. Hola, Sandra, ya he apuntado dos de las que recomiendas porque ví tu puntuación en Anobii, la de "El cielo sobre Darjeeling" y la de Ibirika, así que intentaré hacerme con ellas. La de "Un saco de canicas" la tengo por casa pero nunca me ha apetecido mucho leerla, y en la que no estamos de acuerdo esta vez es en la de Jonathon King, tanto ésta como la siguiente de la serie me gustaron bastante, pero bueno, ya sabes que tengo debilidad por los thrillers. Felices lecturas en febrero. Besos

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. ¡Hola Pilar!

      Jo creo que "El cielo sobre Darjeeling" te va a gustar, ya me dirás qué tal cuando la acabes. Creo que te puedes saltar "Un saco de canicas" porque no es un "pedazo de novelón" (ya me entiendes). Hazme caso y cámbiala por "La leyenda del ladrón" porque te va a encantar.

      Pues qué raro que no coincidamos con la de King, porque a mí también me gustan bastante los thrillers y la novela negra como a ti. Pero esta no me enganchó para nada ... ¡por fin tenemos opiniones distintas! Ji Ji Ji

      Un besazo, guapa

      Suprimeix
  3. Només he llegit Un saco de canicas. Per llegir d'adolescent està molt bé, sobre tot perquè ara els d'aquesta edat ja no saben res de l'holocaust. No et perdis "Wonder" o "La lección de August" en castellà. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Pilu!

      Estic totalment d'acord amb tu. Tot sovint penso que no saben res de l'Holocaust ... i de moltes, massa coses que són ben importants que no s'oblidin per a no tornar a repetir-les.

      Tindré presents les teves recomanacions. Moltes gràcies, guapa!

      Petonets

      Suprimeix