30/3/13

Llibres llegits al març


Hola!

Aquest mes de març ja veieu que no m'ha condit gaire. Tinc massa, massa coses per fer i no em concentro gaire (mala combinació per gaudir com cal del plaer de la lectura). A veure què tal el mes d'abril...

De moment, aquí teniu les meves recomanacions d'aquest mes de març.

Molt bones lectures i fins el mes vinent!

Petonets



1) No us les podeu perdre


Webb, Katherine. Una canción casi olvidada. 

"En Zach Gilchrist és un home d'uns quaranta anys que ha tocat fons. A la vora de la ruïna econòmica i emocional, l'únic que li queda és la seva passió per l'art de Charles Aubrey, un conegut pintor a qui la seva àvia presumia d'haver conegut en els anys trenta durant unes vacances a Dorset. Disposat a explicar la veritable història d'Aubrey, en Zach viatja cap a les costes escarpades de la regió per seguir la pista de l'artista. És aquí, entre boires i penya-segats, on en Zach coneix la Dimity, una dona gran i una mica extravagant, que té molt per explicar. Assegut a la cuina de la Dimity, en Zach escolta i torna enrere en el temps, a quan l'anciana era encara una nena i vivia en una barraca amb la seva mare, coneguda per ser la bruixa del poble, mentre l'Aubrey i la seva família descansaven en una mansió propera. Així, a poc a poc, l'home arriba a descobrir un fet ocult durant anys, un secret i una obsessió que han marcat per sempre la vida d'aquesta dona i la de tots els qui van envoltar l'Aubrey. Una atmosfera pertorbadora, uns personatges que es desvetllen a miques i una escriptura que envolta el lector: aquest és el secret d'una novel·la destinada a l'èxit".

M'ha agradat molt, molt més que l'anterior novel·la de l'autora (El legado). M'ha recordat una mica l'ambient de les novel·les de la Kate Morton. El millor? Les descripcions del paisatge i el retrat dels personatges a base de petits records, com si fossin les pinzellades d'un quadre. Molt ben definits tots dos aspectes, de veritat. I la portada, que la trobo realment preciosa. El pitjor? He trobat que el gran secret ocult durant dècades era massa evident, però això no li resta gràcia a la novel·la. Molt recomanable! Voleu més informació? Doncs llegiu les ressenyes dels blogs Devoradora de libros i Con un libro en la mano.


Redondo, Dolores. El guardián invisible.

"Gairebé vint-i-quatre hores després del descobriment del cos nu d'una adolescent sinistrament col·locat al marge del riu Baztan, s'estableix la connexió amb l'assassinat d'una altra noia un mes abans. La inspectora d'homicidis Amaia Salazar dirigirà una investigació que la portarà als escenaris on va néixer, d'on sempre havia volgut escapar, i haurà de lluitar en dos fronts: trobar l'assassí que està espantant tot el poble i resoldre els seus temors personals i familiars".

Aquesta és la primera entrega de la trilogia de Baztán (una vall navarresa) i la veritat és que m'ha agradat molt. Té acció, suspens, uns personatges molt ben definits i complicats psicològicament parlant i, per fí, una investigadora que cau bé des del principi. L'única pega que li trobo és que el final m'ha semblat una mica precipitat. Esperaré amb impaciència que es publiqui la segona part d'aquesta interessant trilogia. Si voleu més informació, passeu pel blog Con un libro en la mano i Quadern de mots.



Oliver, Rowyn. La marca del guerrero.

"Cada vegada que en Ronald Kinnon aixequi la seva espasa en el camp de batalla, s'entreni amb els seus homes o faci l'amor amb una dona, no podrà amagar la marca de la vergonya. La responsable és la jove senyora del clan McKenzie, que ha gravat les seves inicials al pit del Highlander després derrotar-lo amb totes les de la llei. Ara, la venjança no es farà esperar i venint d'un dels homes més poderosos i orgullosos d'Escòcia, la jove Edora McKenzie sap que serà terrible. El rei també ho sap, de manera que pren una decisió que no agradarà a cap dels dos joves però salvarà els seus clans de la destrucció ..."

Ja sabeu els que em seguiu que de tant en tant llegeixo novel·les romàntiques protagonitzades per Highlanders. Històries senzilles i sense grans pretensions però que em fan passar una bona estona. Perfectes per descansar i preparar la ment per a una nova tongada d'assassinats i històries més enrevessades! I aquesta és una d'aquestes. Un argument gens complicat però molt entretingut i uns personatges (masculins sobretot) d'allò més atractius ...Què més pots demanar?



2) Normaletes



Solomons, Natasha. La viola de Tyneford House.


"Aquella no era la vida ni l'amor que havia esperat, però en qualsevol cas era amor." Primavera de 1938, Viena ha deixat de ser un lloc tranquil després de l'arribada al poder dels nazis. L'única sortida és marxar, però no és fàcil. L'Elise Landau ho aconsegueix mitjançant un anunci de treball: a la mansió isabelina de Tyneford, a la llunyana Anglaterra. Filla d'un escriptor i d'una cantant d'òpera, germana d'una virtuosa instrumentista i mimada des de la seva infància, l'Elise haurà de treballar de cambrera. Ella, que sempre va tenir servei a casa, no sap cuinar, ni donar brillantor a la plata, ni cera als sòls, ni servir el te. Tampoc es mou bé en anglès. En Tyneford s'enfrontarà a la gelosia,les enveges i a les humiliacions classistes, però també descobrirà l'amor. Els seus únics llaços amb la seva llar són les cartes de la seva germana i una viola en què el seu pare va amagar un manuscrit abans de marxar. La guerra s'acosta, el món està canviant i l'Elise també".


M'ha agradat força aquesta barreja de novel·la històrica i romàntica. És tendre i trista, té encant, uns ambients molt ben definits, està ben redactada ... però és una miqueta fluixa. L'he trobada una mica descafeïnada, la veritat, sobretot el final. En molts moments m'ha recordat l'estil de la Kate Morton, així és que si us han agradat les seves novel·les, jo crec que aquesta també us agradarà. Si voleu llegir-ne més sobre aquesta història, passeu-vos pel blog Los libros y yo.



Adler-Olsen, Jussi. Departamento Q 04 : Expediente 64. 

"Diverses desaparicions ocorregudes en els anys vuitanta posen de nou en marxa al policia Carl Mørck. La seva investigació el condueix fins a la Nete Hermansen, una dona que ha fet tot el possible per ocultar la seva tràgic passat. Al mateix temps que en Carl s'enfronta a les ombres de la seva pròpia existència, i als secrets dels seus col·laboradors -l'Assad i la Rose-, haurà indagar en la història del líder d'un partit polític d'extrema dreta que defensa una sinistra ideologia racista".

Aquesta és la quarta entrega de la sèrie "Departamento Q". Com les anteriors, aquesta és una entretinguda novel·la negra nòrdica, tot i que personalment els personatges protagonistes i secundaris (els policies, vaja) no m'acaben de fer el pes. Són molt més interessants i ben definits els dolents en aquesta sèrie de novel·les. Trobo que la poca informació que se'ns dóna sobre els protagonistes i secundaris fixes és molt minsa i ens arriba en comptagotes. Ja he llegit quatre llibres i encara no sé pràcticament res d'ells!

Si us han agradat les anteriors, aquesta també us agradarà. Per cert, trobo que té un cert aire a la novel·la "Deu negrets" de l'Àgatha Christie que la fa força interessant.


3) Molt dolentes, no perdeu el temps!



Belle, Logan. La bibliotecaria.

"La Regina Finch s'ha guanyat a pols el seu lloc a la seu central de la Biblioteca Pública de Nova York. Però una trobada fortuïta amb el seductor Sebastian Barnes, milionari, reeixit fotògraf i principal mecenes del centre, transformarà la seva austera i avorrida existència en una vida plena d'acció, luxe, erotisme i noves experiències. Gràcies al seu acostament al món de la Bettie Page, una model convertida en reina de les pin-up i fetitxe per a milions d'admiradors a tot el món, la Regina deixarà de ser la ingènua i tímida bibliotecària per esdevenir l'objecte del devorador desig del seductor Sebastian".

Després d'haver llegit la insuportable primera part de la trilogia eròtica de moda (Cincuanta ombres de Grey) em vaig quedar amb molt mal sabor de boca, la veritat. Quan em va caure a les mans aquesta novel·la em va fer molta gràcia que la protagonista d'una novel·la eròtica fos bibliotecària (no feu cas del tòpic que totes som unes ràncies! Ji Ji Ji). Però la portada em feia intuir que segurament no seria una novel·la meravellosa. Quina mania tenen ara de fer totes les portades iguals! Acabes confonent les sèries i totes et semblen la mateixa... Total, que al final em va poder més la curiositat de veure com encaixaven les biblioteques i l'erotisme i vaig decidir donar-li una oportunitat.

Què m'ha semblat? Es llegeix de manera àgil i ràpida i està millor escrita que la de les ombres de Grey. Però l'argument és pràcticament el mateix. Una jove innocent, un home ric, seductor i amb un passat fosc al que no li agraden les relacions sexuals "vainilla"... És que només publiquen literatura eròtica al voltant del BDSM (sèrie de pràctiques i aficions sexuals a la sexualitat extrema convencional)? 

Molt fluixeta tant pel que fa a la part literària i a l'eròtica, la veritat. Us la podeu estalviar!

7 comentaris:

  1. Tinc moltes ganes de llegir les dues primeres, veig que t'han agradat molt.
    Petons :)

    ResponElimina
  2. Hola Sara!

    Doncs sí, estan molt bé. Espero que a tu també t'agradin quan les llegeixis.

    Gràcies pel comentari!

    Petonets

    ResponElimina
  3. Hola, guapa, acabo de volver de mis mini vacaciones en Dublín y he entrado a ver tu resumen del mes. A mí también me han gustado mucho "Una canción casi olvidada" y "El guardian invisible", y ahora estoy terminando "Expediente 64" que me ha gustado algo menos que las anteriores. Espero que tu marido esté recuperado y volváis a la normalidad y puedas leer mucho en abril.
    Ah, también he terminado de leer "Perdida", de Gollian Flynn, un thriller con muchas sorpresas, de esos que no se pueden dejar hasta acabarlo.
    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Hola Pilar!
      ¿Has estado en Dublín? A nosotros nos encantó cuando fuimos. Todo es precioso y ... ¿qué me dices de las librerías y sus precios? ¡Fantásticas! No podíamos dejar de entrar en ellas y siempre acabábamos comprando alguna ganga. Lo que nos costó controlarnos para no pasarnos con el peso de las maletas a la hora de embarcarlas ... Ji Ji Ji

      Con la del "Expediente 64" me está pasando un poco como a ti, no te creas. El comienzo de la serie fue fantástico pero no está manteniendo el nivel de las dos primeras. Y al ritmo que va, tendremos que leer 125 entregas para saber cositas de la vida privada de los protagonistas... ¡Mucho mejor la del "Guardián invisible" de aquí a Lima!

      Álex se va recuperando poquillo a poquillo, es cuestión de tener paciencia, pero la verdad es que está yendo todo muy bien. ¡Muchas gracias!

      Tendré en cuenta tus recomendaciones, como siempre.

      Un besazo, guapa

      Elimina
  4. Hola Sandra! bueno, espero que el teu marit estigui més recuperat! la veritat és que no estic llegint massa...vaig fent però leeeeentament:)

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Doncs sí, anem millorant a poc a poc. "Sin prisa pero sin pausa", que ja es tracta d'això...

      Llegeixes a poc a poc? Doncs fantàstic! Així gaudeixes dels petits detalls de cada pàgina, no? Jo sóc més aviat "glotona" en aquest aspecte i devoro un llibre rere l'altre, ja ho veus. No t'agobïis i llegeix al teu ritme, que això de les lectures obligatòries i amb presses ja ho vam deixar enrere a l'escola!

      Molts petonets

      Fins aviat!

      Elimina
    2. Per cert, ara estic llegint el guardià invisible i se'm fa una mica pesat. De fet l'estic combinant amb Carmilla que és molt curtet. A veure quan acabi.....

      Elimina