15/4/12

El sueño de la ciudad


Vidal, Andrés. El sueño de la ciudad. Barcelona : Planeta, 2012. ISBN 9788408098782.


Aquesta és la història de dues famílies (els obrers Navarro i els rics joiers Jufresa) i una ciutat, Barcelona, durant les dues primeres dues dècades del segle XX. En Dimas Navarro, fill d'un conductor de tramvies, ha de mantenir la seva família des de ben jovenet perquè el seu pare no pot treballar a causa d'un accident que va patir mentre conduïa un tramvia. Començarà com a mecànic a les cotxeres dels tramvies però aviat la seva intel·ligència i, sobretot, la seva ambició (per aconseguir el reconeixement social i econòmic) el portarà a treballar sota les ordres d'en Ferran Jufresa, l'hereu d'una de les més prestigioses joieries de la ciutat. En Ferran també és avar i ambiciós i aviat començaran a jugar brut en els negocis per aconseguir els seus objectius. 


Però en Dimas no comptava a enamorar-se perdudament de la Laura, germana del seu cap. La Laura Jufresa és preciosa, intel·ligent, bona persona ... i una artista amb les mans. No només dissenya les meravelloses joies de l'empresa familiar, també treballa a les ordres d'en Gaudí fent escultures a la Sagrada Família. Seran capaços la Laura i el Dimas de dur a bon port la seva relació malgrat tenir en contra els diners, la classe social i els prejudicis de la societat barcelonina de principis de segle?


M'ha agradat però l'he trobada força "descafeïnada" comparada amb l'anterior novel·la de l'autor. Als personatges principals (en Dimas i la Laura) els falta força i no acabes d'identificar-te amb ells. I l'argument no és el suficientment intens com per enganxar-te del tot. Vaja, que no està malament però no és ni de bon tros allò que m'esperava després de llegir L'herència de la terra. Ni fu ni fa!


Si dubteu a regalar per aquest Sant Jordi una de les dues novel·les, no dubteu ni un sol segon. L'herència de la terra és absolutament fantàstica. De les millors novel·les que he llegit en els últims anys (i ja veieu que en llegeixo un bon grapat cada any!).

9 comentaris:

  1. Hola,
    Estoy de acuerdo contigo de que es mejor la primera novela de Andrés Vidal que esta. No obstante es un buen libro para leer y regalar.

    Me ha encantado conocer temas de Barcelona y Gaudi que desconocía. Es una lastima que algunos de estos temas hayan sido comentado muy por encima sin profundizar mucho.

    Gracias por recomendarme este autor.

    Alex Lleida

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. ¡Hola!
      Es que con la anterior dejó el listón muy, muy alto...

      Me alegro de que te haya sorprendido en algunos aspectos. ¡A mí también! La novela está bien documentada, como la anterior, y se agradece.

      ¡Gracias por tus comentarios, me hacen mucha gracia sobre todo cuando te veo mientras los escribes! Ji Ji Ji

      Un besazo

      Suprimeix
  2. Pues me apunto La herencia de la Tierra, porque no he leído nada de este autor y ya sabes que me fío mucho de tí. A ver cuando puedo hacerle huequito en la lista. Besos

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No te arrepentirás, de verdad. Tiene intriga, amor, odio, venganza, lucha de clases ... y además es una buena lección de historia, perfectamente documentada. Y, además, te vas a enamorar del protagonista en cuanto pases de la primera página.

      ¡ya me contarás!

      Besos

      Suprimeix
  3. Aquest tipus de llibres m'agraden, buscaré l'autor i meiaré què trobo.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja veuràs com t'agrada! Tot i que va passar una mica desapercebuda a les llibreries i a les llistes dels més venuts, encara no he trobat una persona a qui li hagi recomanat i que no s'hagi emocionat llegint aquesta novel·la. És meravellosa, de veritat!

      Petonets

      Suprimeix
    2. Ep! Em referia a L'Herència de la terra. Com que li acabo de respondre a la Pilar recomanant-li ... un lapsus, perdona!

      Suprimeix
  4. Benvolguda Sandra:

    Finalment, Ja l'he pogut acabar.I francament m'ha agradat molt, tot i que el final l'he trobat una mica massa forçat, que decau molt. Trobo que el fet que mori qui mor, no li dona gaire bona sintonia, aquesta és la paraula exacta. Tinc la mateixa sensació que amb El Joc de l'Angel, de Carlos Ruiz Zafón. Trobo que això que a les novel.les han de matar algú perquè sino no agrada al gran públic crec que és una idea equivocada. Es pot tenir el públic enganxat sense matar ningú, em sembla a mi. Aquesta vegada, com que me la van regalar l'he llegit en català i la traducció és excel.lent, almenys m'ho saembla a mi.

    I pel que fa als teus comentaris, et diré que els personatges estan molt ben caracteritzats. i enganxen des de la primera pagina. L'unica cosa que em sorpren potser és el canvi de personalitat tant sobtat del Ferran. En aquest sentit, puc dir que aqui grinyola una mica. Per la resta, és excel.lent. No havia llegit res de n'Andrés Vidal. I francament m'ha agradat força. O sigui que em recomanes que llegeixi l'anterior. A veure quan podrà ser perque en tinc molts de pendents. I a més, vull aprofundir una mica més en l'estudis de disseny editorial i maquetació de llibres, que és un tema wque m'apassiona i m'anirà bé per la fein, donat que treballa en un estudi de disseny i m'encarrego jo de maquetar-los. Ultimament, n'he maquetat un que tracta sobre gossos senyal per a persones sordes.

    Et deixo que m'enrotllo com una persiana.

    Una forta abraçada!

    Artur

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Artur!
      No és que t'ho recomani, és que t'ho poso com a deures inexcusables! Ji Ji Ji
      Si aquesta t'ha agradat, l'anterior t'arribarà a l'ànima. És de les millors novel·les que he llegit en els últims anys (i ja saps el ritme de lectura que porto). Fes-me cas, si us plau, no et penediràs!

      Petonets

      Suprimeix