1/12/12

Llibres llegits al novembre


Hola!

Ja torno a portar-vos més recomanacions. Aquesta vegada he llegit una miqueta de tot (molt bones, dolentes a més no poder...). 

Espero que això us serveixi una mica per a poder triar la vostra propera lectura. I és que es publiquen tantes obres interessants que no saps per on començar! Aquí us porto les meves onze propostes d'aquest mes de novembre.

Molt bones lectures i fins el mes vinent!

Petonets



1) No us les podeu perdre




Allen, Sarah Addison. El jardín de los hechizos.

"Benvolguts lectors: Les llegendes de Bascom, un poblet de Carolina del Nord, als Estats Units, mai fallen: els homes de la família Hopkins es casen amb dones més grans, les Clark són bones amants i totes les Waverley tenen alguna raresa. Es rumoreja fins i tot que la pomera del seu jardí prediu el futur, i que les flors comestibles que hi creixen poden produir misteriosos efectes en els que les consumen. La meva novel·la està ambientada en aquest poble on les llegendes es compleixen i la màgia és una cosa quotidiana. I ara que ho penso, El jardí dels encanteris és com el mateix Sud dels Estats Units. Som una mica rars, ja ho sabem. Seieu a taula amb nosaltres i us explicarem la història ..."

El millor que he llegit aquest mes i de llarg! Aquesta història plena de màgia, prediccions, intuïcions i passió m'ha atrapat des del principi. Heu vist la pel·lícula "Pràcticament màgia" (1998), protagonitzada per la Sandra Bullock i la Nicole Kidman? Eren dues germanes bruixes que volien superar la maledicció familiar i integrar-se al poblet on vivien. Doncs aquesta novel·la m'ha recordat l'ambient màgic d'aquella pel·lícula. Si encara creieu en la màgia i els encanteris, si esteu convençuts que un menjar pot canviar els vostres pensaments i estats d'ànim i si encara penseu que existeix el destí ... No us la perdeu perquè us encantarà!





Degli Antoni, Piero. Pabellón 11 : el niño nazi.


"Mützen ab! Dues simples paraules poden transportar al passat. Això és el que va sentir en Moshe quan va tornar a escoltar-les molts anys després. Va sentir el fred d'Auschwitz, el terror de la veu dels oficials i l'olor fètida de la mort. Auschwitz, 1944. A causa de la fugida d'uns presoners i com a càstig exemplar per a la resta, deu persones són recloses en una cel·la del pavelló 11 per ser assassinades al dia següent. Però un sobtat canvi de decisió per part del Kommandant altera els plans: només morirà un, però seran ells mateixos els que decideixin qui. Comença així una lluita aferrissada en la què valorar qui mereix viure i qui mereix morir no és tan senzill com en un principi semblava. Per altra banda, el Kommandant veu cada vegada més clar que la guerra està arribant a un final tràgic i es passa la nit jugant amb el seu fill una partida d'escacs que resulta ser un terrible mirall de la realitat. La lluita per la supervivència i la parcialitat de la bondat i la maldat de l'home componen l'engranatge d'aquest thriller psicològic apassionant alhora que profundament humà".

M'ha encantat! He trobat molt interessant que la partida d'escacs que juguen el comandant nazi i el seu fill reprodueixi al mateix temps les discussions i decisions que prenen els condemnats del camp de concentració. Dues situacions ben diferents que tenen més a veure del que ens pensem en realitat. 

També m'ha recordat en moltes ocasions la pel·lícula "Dotze homes sense pietat", dirigida per Sidney Lumet el 1957. I és que en aquesta novel·la també podem veure com en la pel·lícula els diferents rols que adopten els personatges i com la nostra visió de cadascun d'ells va variant al llarg de l'obra. I és que, sovint, les coses no són tan clares com semblen en un principi. Totalment recomanable! 





See, Lisa. Sueños de felicidad.

"Obra rere obra, Lisa See té la capacitat d'obrir una finestra cap a móns oblidats, exòtics i llunyans. En aquest cas, de la mà de la Joy -una noia de 19 anys filla de la Pearl (una de les protagonistes de Les dones de Xangai) i que el 1957 viatja des dels Estats Units fins a la Xina de Mao per buscar el seu pare artista- ens endinsem en l'època de la Xina Roja, en els perills i les tensions del règim comunista. L'esperit lliure i vital de la noia es veu amenaçat per l'actitud intransigent d'un totalitarisme que va provocar la mort per fam de milions de persones. Per ajudar-la i reconciliar-s'hi, la Pearl està disposada a arribar on sigui... i a tirar endavant per molt difícils que siguin les circumstàncies que els depara el destí".

Aquesta novel·la és la continuació de la que vaig llegir el mes passat (Dos chicas de Shanghai). Com l'anterior, està plena d'exotisme i sentiments. Però us he de confessar que em va agradar mooooooolt més l'altra. Suposo que la Xina comunista de Mao no m'atrau tant com la d'èpoques anteriors. Però ja ho sabeu, per gustos els colors... Això sí, no us recomano que les llegiu independentment perquè us perdreu moltes coses. Si podeu, feu-me cas i llegiu-les en ordre (i seguides si pot ser!) per enllaçar bé les dues històries i per allargar tant com pugueu l'encant i el bon sabor de boca de la primera de les novel·les.





Llach, Lluís. Memòria d'uns ulls pintats.


"Una història d'amor entre homes lliures, emocionant i colpidora, que retrata aspectes essencials (socials i polítics) de la Catalunya de la primera meitat del segle XX. La novel·la, ambientada al barri de la Barceloneta, els anys vint i trenta, vol ser un homenatge a una generació que va saber lluitar pels seus ideals i que va conservar fins al final, malgrat les derrotes, la vitalitat i el coratge. Quatre amics, dos nois i dues noies, nascuts el 1920, creixen junts al barri obrer de la Barceloneta. Comencen a descobrir el món en un ambient humil i llibertari, i la proclamació de la República els obre un amplíssim horitzó de possibilitats, il·lusions i esperances. Però la guerra i la repressió franquista ho estronquen tot, i la vida de tots quatre acaba marcada per aquests fets que influeixen tràgicament la relació d’amor i d’amistat entre els dos nois, Germinal i David. En Germinal, ja vell, narra la seva experiència escruixidora a un jove director de cinema que cerca argument per a un film històric".

Encara que sembli mentida, no conec cap cançó d'en Lluís Llach. Quan es va publicar aquesta novel·la la vaig deixar de banda perquè em pensava que seria una més d'aquests autors que aprofiten el reconeixement social (merescut o no) en altres camps per escriure novel·les. Però, quan vaig llegir la ressenya que va publicar Quadern de mots, un dels meus blogs de referència, vaig deixar els meus prejudicis a banda i vaig incorporar-la a la meva pila de llibres pendents de llegir. I per fi li ha arribat el torn. 

La veritat és que m'ha agradat molt, tot i que m'ha costat una mica avançar en la lectura. I és que he tingut la sensació d'estar llegint un poema escrit en prosa. L'argument és molt interessant i la novel·la destil·la en cada paraula sensibilitat, tendresa i ràbia alhora. Als que us agraden les seves cançons us encantarà aquesta novel·la. I aquells que no coneixeu en LLach com a cantautor (o no és dels vostres preferits) gaudireu també d'una molt bona novel·la sobre la història més recent de Barcelona.

Molt recomanable!



Bentow, Max. La huella del pájaro.

"El detectiu berlinès Nils Trojan està passant una mala temporada. Divorciat i amb una filla, fa mesos que fa teràpia amb la psicòloga Jana Michaels per tractar els seus atacs de pànic. Ningú no en sap res, evidentment; com a comissari de la policia, no es pot permetre mostrar cap debilitat. Però, quan un matí rep una trucada urgent i arriba a l'escena del crim, la seva fortalesa trontolla del tot: una noia jove ha estat brutalment assassinada, li han deixat el cap afaitat, està coberta de plomes i té un ocell esbudellat sobre el cos nu. Abans que en Trojan hagi pogut copsar el que acaba de veure, es produeix un segon assassinat i la víctima torna a ser una noia jove amb els cabells llargs i rossos, coberta de plomes. Amb el suport de la Jana Michaels, en Trojan farà tots els possibles per resoldre el cas i s'embarcarà en un viatge fins als abismes més profunds duna ànima malalta i pertorbada".

Una novel·la negra (o thriller psicològic, com us agradi més) d'allò més inquietant i entretinguda! El protagonista és un home molt humà i proper i cau bé des del principi. M'ha semblat molt interessant i original que el policia que intentarà atrapar l'assassí psicòpata tingui atacs de pànic. És un antiheroi molt tendre amb el que connectes a la primera, la veritat. I el dolent de la trama ... un assassí fred, calculador i molt cruel que us ben asseguro aconseguirà posar-vos els pèls de punta! 

Aquestes vacances vaig estar a Berlín i m'ha fet molta gràcia reconèixer els diferents escenaris de la novel·la. Feu-me cas i no us perdeu aquesta primera entrega de la sèrie protagonitzada pel Nils Trojan perquè és original, addictiva, amb un ritme trepidant i molt refrescant. I no podreu deixar-la fins que l'acabeu!




Rahimi, Atiq. La piedra de la paciencia (Sangue sabur).


"En persa, "Sangué sabur" significa "pedra de la paciència". Es diu que aquesta pedra està a la Meca i al voltant d'ella milions de pelegrins donen voltes explicant-li les seves desgràcies. El dia que ja no li càpiguen més desgràcies explotarà i tindrà lloc l'Apocalipsi. Aquesta novel·la explora la tensió i l’angoixa que minen les hores nocturnes d’una dona afganesa al costat del seu marit, ferit fatalment a la guerra. L’home jeu moribund al llit de casa seva. A fora, les bombes cauen pertot arreu i la guerra, esgarrifosa, pren una rere l’altra les vides dels veïns, els amics de la família, els nens del barri. A poc a poc, en la solitud de la vetlla, la dona li parla com si ell fos la famosa pedra de la paciència, i anem descobrint els horrors que bateguen rere una vida aparentment normal. Maltractada, ignorada, deixada de banda durant tots els anys de matrimoni, la dona vomita lentament la ràbia, el ressentiment i tots els secrets que ha mantingut callats tot aquest temps, en un apassionant crescendo literari que atrapa completament el lector. I si al final la pedra explota? Escrita amb mà mestra, l’esplèndida i commovedora Syngué Sabour és el retrat realista, duríssim, d’una vida infeliç".

Guanyadora del prestigiós premi Goncourt el 2008, aquesta novel·la curta narra una història, una vida, molt dura. Aquesta novel·la  ha arribat a les meves mans gràcies a les recomanacions de les meves blogaires de referència, Quadern de mots i Con un libro en la mano. Gràcies a les dues per les vostres fantàstiques troballes!

La novel·la m'ha agradat molt, tot i que et posa els pèls de punta per la cruesa, l'angoixa i la infelicitat de la realitat que viu la protagonista. I, com diu la Pilar al seu blog, a mí també m'ha recordat molt "Cinco horas con Mario" de Miguel Delibes. 

Feu-nos cas i no us la perdeu!



2) Normaletes




Hilderbrand, Elin. La tienda de los paraguas.

"La Marguerite, antiga i famosa xef de cuina propietària del restaurant Les Parapluies, ha viscut apartada i retirada del món durant més d'una dècada. No obstant això, tot canviarà quan rebi la inesperada trucada de la Renata, la seva fillola. Han passat catorze anys des que la va veure per última vegada; catorze anys des de l'accident que va costar la vida a la mare de Renata i millor amiga de la Marguerite, la Candace. La Renata vol saber-ho tot sobre la vida i la mort de la seva mare per aprendre a conèixer-la millor, ja que només tenia quatre anys quan va ser atropellada per un conductor borratxo. Però els esdeveniments del dia escaparan al control de les dues dones i res acabarà com estava previst. En el transcurs de vint hores la vida d'ambdues canviarà per sempre ..."

M'ha agradat força, tot i que m'esperava molt més d'aquesta novel·la. Les crítiques han estat molt bones arreu, però jo he trobat que cap a la meitat del llibre la cosa afluixa força i no t'enganxa com al principi. Aquesta és una història plena de sentiments i de secrets silenciats durant més d'una dècada que s'aniran cuinant i desvelant a poc a poc, com el fantàstic sopar que li va 
preparant la Marguerite a la seva fillola. El millor? Que et venen ganes d'ajudar a la Marguerite a preparar aquest sopar (i a degustar-lo, evidentment!).




Austen, Jane. Persuasion.


Sir Walter Elliot, de Kellynch Hall, té tres filles: l'Elizabeth, la gran i la seva preferida; la petita, la Mary, casada i amb fills, i finalment l'Anne, la germana del mig, la protagonista de la història, discreta i senzilla i bastant ignorada per la resta de la família. L'Anne havia estat a punt de casar-se amb un jove oficial de marina, en Frederick Wentworth, però la família la va fer desistir perquè el van considerar massa pobre i de poca distinció social. Set anys després, aquell oficial que ara ja és un ric capità de la Marina Reial, torna a aparèixer a la vida de l'Anne, però encara està ressentit amb ella per haver-se deixat convèncer de rebutjar-lo. Acabarà triomfant l'amor, la bondat i la intel·ligència en un entorn social dominat per la vanitat, l'estupidesa i l'egoisme?

Les novel·les de la Jane Austen m'agraden molt i, quan vaig veure el repte que va presentar el blog Carmen y amig@s em vaig apuntar de seguida. Es tractava de llegir una de les obres de la Jane Austen i ressenyar-la al teu blog. Fàcil, no? Sembla que no em coneixeu ... jo la vaig voler llegir en anglès! El meu nivell d'anglès no és precisament per tirar coets, així és que vaig començar amb temps a llegir-la. El que no em pensava és que trigaria exactament tres mesos a llegir 254 pàgines! Ha estat tot un repte, però a la meva paciència, us ho juro. 





Persuasió és l'última novel·la acabada de la Jane Austen i va ser publicada pòstumament. La va començar a escriure just després d'Emma i la va acabar l'any 1816. Un any després l'autora va morir, a l'edat de 41 anys.

La novel·la m'ha agradat tot i que l'he trobada més fluixeta que les altres que havia llegit. Pel meu gust hi havia massa personatges i pràcticament no passa res de res. Segurament si l'hagués llegida en castellà o català m'hagués agradat més perquè la quantitat ingent de personatges no m'hagués resultat un esforç extra de concentració en la lectura. I és que prou tenia a buscar les paraules que no entenia! Ji Ji Ji. Per a mostra, un botó ...





Com que no m'he quedat amb un bon gust de boca amb aquesta novel·la, segurament més endavant la torni a llegir en una llengua que entengui per poder gaudir com cal de la ironia i de les petites coses que ens explica la Jane Austen a les seves obres. De totes maneres, em van agradar molt més Orgull i prejudici i Sentit i Sensibilitat.





Follett, Ken. L'hivern del món.

"«Aquesta és la història dels meus avis i dels vostres, dels nostres pares i de les nostres vides. D'alguna manera, és la història de tots nosaltres>>; Ken Follett. Després de l'èxit mundial de La Caiguda dels gegants, Ken Follett presenta la segona entrega de la trilogia "The Century". En aquesta novel·la narra la història dels fills de les cinc famílies protagonistes des de les vigílies de la Segona Guerra Mundial fins als inicis de la Guerra Freda. El nazisme, la invasió de la Unió Soviètica, l'atac a Pearl Harbor, la guerra civil espanyola i el desenvolupament de la bomba atòmica són alguns dels esdeveniments que marcaran les seves vides". 

Aquesta novel·la, de fet, no sé a on col·locar-la. Perquè la veritat és que l'he abandonada (sí, jo! He deixat un llibre sense acabar! Increïble però cert) a les 150 pàgines. Tot i que les crítiques que he llegit arreu diuen que és fantàstica (i m'ho crec, perquè normalment les novel·les d'en Ken Follet m'encanten) a mí no m'han enganxat gens les 150 pàgines que he llegit. 

Personalment, la política és un tema que no m'atrau gens ni mica i, tal i com va passar a l'anterior entrega (La caiguda dels gegants), la política és la gran protagonista de la novel·la. Ja tenia decidit de no llegir la tercera part de la trilogia, ja que la guerra freda no em crida gens l'atenció, i aquesta en concret em feia pal de començar-la. Però el tema del nazisme sí el trobo interessant i com que tothom en parla molt bé als blogs vaig donar-li una oportunitat a L'hivern del món. Però no he pogut amb ella, així és que he decidit de començar una novel·la que m'agradi més i veure la sèrie si la fan (crec que no trigaran gaire a començar a rodar-la vist l'èxit que han tingut les anteriors).



3) Molt dolentes, no perdeu el temps!




Petrizzo, Francesca. Memorias de una zorra.

"Una nau davant les costes gregues. A bord, una dona tracta de distingir el perfil del Peloponesi a la llum incerta del crepuscle. És l'Helena de Troia, retornada a la seva pàtria pel seu marit, en Menelao, després de la destrucció de l'orgullosa ciutat. Ella confia la seva pròpia història al vent i a les onades. I la seva veu, melancòlica i vibrant, ens parla d'una criatura assedegada d'amor, plena de passió i sensualitat, però obligada a casar-se amb un home a qui no ha triat. Una decisió de la qual naixeran dols i tragèdies, perquè l'Helena buscarà en altres braços allò que li ha estat negat. La figura de l'Helena irromp en el relat amb la força, la ràbia i la dolçor d'un personatge autèntic, arquetip de totes les dones que a través dels temps han oposat les raons del cor a les del poder".

Una novel·la curteta que no m'ha agradat gens ni mica. A priori em pensava que llegiria una novel·la històrica, però el rigor històric de les dades és absolutament nul. Per tant, potser seria millor classificar-la com a novel·la romàntica. Però tampoc té la gràcia i el puntet eròtic a les que les novel·les d'aquest tipus ens tenen acostumades. Vaja, que ni una cosa ni l'altra. Amb tantes piles de llibres pendents com tenim i tan poc temps per fer-ho ... trieu-ne una altra!




Blackwood, Caroline. La anciana señora Webster.

"Quatre dones, quatre generacions. La besàvia Webster, guardiana de la «correcció» de la família, reclosa en una casa freda i silenciosa prop del mar, al que mai s'acosta. La seva filla, l'àvia Dunmartin, reclosa també, encara que sense orgull, en una colossal casa pairal al nord d'Irlanda, castigada per la pluja i un demencial govern domèstic. La seva filla, la tieta Lavinia, una bellesa londinenca, viu al pol oposat entre grans festes, gossos de llanes, inopinats amants i intents de suïcidi. I, finalment, en la branca més jove d'aquesta excèntrica genealogia, una jove òrfena de pare, encara en «la fase d'escoltar maldestre», que visita i recorda, i conta".

Aquesta novel·la curta (o conte llarg, com preferiu) no sé ben bé a on encabir-la. No m'ha agradat tant com per posar-la al grup de "normaletes" i no és tan dolenta com per deixar-la aquí. És una mica estranya, la veritat. Sembla ser que és força autobiogràfica (us ben asseguro que els familiars que envolten a la protagonista són absolutament surrealistes i jo no els voldria ni boja) i precisament per aquest motiu té la seva gràcia. Però la manera de redactar no m'ha agradat gaire. Els paràgrafs són llarguíssims i les històries de les parentes s'encavalquen les unes a les altres. En conjunt, l'autora ha aconseguit crear una atmosfera lúgubre i opressiva (a conjunt amb el caràcter de les besàvies, àvies i tietes de la seva família).

16/11/12

Persuasion


¡Hola!

Esta entrada extra es muy especial. Es la primera vez que participo en uno de los muchos retos literarios/lecturas conjuntas que se proponen en la blogesfera. Y por ese motivo esta vez publico mi reseña en castellano, para que todos los participantes puedan leer mi entrada sin problemas. 




Las novelas de Jane Austen me gustan muchísimo y, cuando vi el reto que presentó el blog Carmen y amig@s me apunté enseguida. Se trataba de leer una de las obras de Jane Austen y reseñarla en tu blog. Fácil, ¿no? Parece mentira que no me conozcáis aún ... ¡yo la quise leer en inglés! El "más difícil todavía" parece acompañarme en todo lo que me propongo. En fín... Como mi nivel de inglés no es precisamente para lanzar cohetes, empecé con tiempo para poder leerla tranquilamente. ¡Lo que no pensaba es que tardaría exactamente tres meses a leer 254 páginas! Ha sido todo un reto, pero a mi paciencia, os lo juro.


Austen, Jane. Persuasion.




Sir Walter Elliot, de Kellynch Hall, tiene tres hijas: Elizabeth es la mayor y su preferida porque es tan interesada y superficial como él mismo. La pequeña Mary, egocéntrica y un poco hipocondríaca, está casada y con hijos. Y finalmente Anne, la hermana del medio, quien es la protagonista de esta historia. Anne es discreta, sencilla y el resto de su familia la ignora bastante. Hace unos años Anne estuvo a punto de casarse con un joven oficial de marina, Frederick Wentworth, pero la familia la hizo desistir porque consideraron al joven demasiado pobre y de poca distinción social. Siete años después, aquel oficial rechazado es ahora un rico capitán de la Marina Real y por casualidades de la vida vuelve a aparecer en la vida de Anne. Frederick todavía está resentido con ella por haberse dejado persuadir y haberlo rechazado y Anne no sabe cómo actuar cada vez que se encuentran. Pero, en el fondo, los dos siguen sintiendo algo del amor que compartieron. ¿Acabará triunfando el amor, la bondad y la inteligencia en un entorno social dominado por la vanidad, la estupidez y el egoísmo?


Persuasión es la última novela acabada de Jane Austen y fue publicada póstumamente. La empezó a escribir justo después de Emma y la terminó en el año 1816. Un año después la autora murió con 41 años. 

La novela me ha gustado aunque la he encontrado más flojita que las otras que había leído. Para mi gusto hay demasiados personajes secundarios y prácticamente no pasa nada hasta el final. Seguramente si lo hubiera leído en castellano o catalán me hubiera gustado más porque la cantidad ingente de personajes no me hubiera resultado un esfuerzo extra de concentración en la lectura. Y es que bastante faena tenía con buscar las palabras que no entendía ... Ji Ji Ji. Para muestra, un botón ...




Como no me he quedado con un buen sabor de boca con esta novela, seguramente más adelante la vuelva a leer en una lengua que entienda para poder disfrutar como es debido de la ironía y de las pequeñas cosas que nos cuenta la maravillosa Jane Austen en sus obras. De todos modos, mis novelas favoritas de esta autora siguen siendo con diferencia Orgullo y prejuicio y Sentido y sensibilidad.

27/10/12

LLibres llegits a l'octubre


Hola!

Acabo de veure en redactar aquesta entrada que aquest mes d'octubre he llegit novel·les d'autors nòrdics i asiàtics bàsicament. Quina casualitat! Normalment no em fixo gens en l'autor del llibre (en canvi, sovint em decanto per una obra o una altra per la seva portada. Coses dels gustos ... ja ho sabeu). 

Gràcies a les vostres recomanacions de lectures la meva pila de prioritats arriba al sostre (o per culpa vostra, depèn com t'ho miris! Ji Ji Ji). Aquest mes he tingut la sort que no he llegit cap que no m'agradés (gran part del mèrit és vostre!), així és que us porto vuit lectures molt recomanables. 

Molt bones lectures i fins el mes vinent!

Petonets



1) No us les podeu perdre



See, Lisa. Dos chicas de Shanghai

"Xangai, 1937. Tant la Pearl com la seva germana May són maques, modernes i viuen sense preocupacions. Però els deutes familiars porten el seu pare a arranjar el casament de totes dues amb dos pretendents americans d’origen xinès. Mentre les bombes cauen sobre Xangai, les dues joves emprenen un llarg viatge que les conduirà al barri xinès de Los Angeles on hauran d'’acostumar-se a viure sota l’estigma de la immigració. Inseparables, en la seva nova etapa vital hauran de prendre decisions difícils i afrontar un secret inconfessable."

Una novel·la històrica plena de sentiments i exotisme. Ja feia molt de temps (massa i tot!) que m'esperava a la prestatgeria i quan vaig veure publicada la continuació (Sueños de felicidad) vaig decidir que ja li havia arribat el moment. He tingut molta sort, perquè el final et deixa ben empantanada i amb la mel als llavis. Sort que aviat sabré com continua la història d'aquestes dones! No us la perdeu perquè us encantarà, segur.




Ohlsson, Kristina. Elegidas

"Aquell dimarts de juliol va canviar l'existència per sempre l'existència de diverses persones: la d'en Henry Lindgren, el revisor del tren que viatjava de Göteborg a Estocolm; la de la Sara Sebastianson, que va realitzar la trucada més inoportuna de la seva vida; però, sobretot, la de la Lilian, la filla de la Sara, que va desaparèixer dins d'un tren ple de viatgers. Per a l'equip d'investigació liderat per l'inspector en cap Alex Recht, tota una llegenda policial a Estocolm, la desaparició de la Lilian és el cas més complicat al qual mai no s'han enfrontat. Si bé de bon principi es pensa en un segrest perpetrat pel pare de la nena, terribles proves capgiren la investigació i apunten cap a un assassí amb un pla diabòlic".

Una altra autora de novel·la negra nòrdica que no coneixia! Començo a pensar que viure a Suècia és molt perillós per la quantitat d'assassinats que hi ha! Ji Ji Ji Aquesta és la primera novel·la que publica Kristina Ohlsson, però aneu amb compte perquè Círculo de Lectores ja la va publicar el 2009 amb un altre títol (El nombre de los inocentes). També és la primera entrega d'una sèrie i ja us dic ara que la penso llegir a mesura que es vagin publicant. Els personatges estan ben treballats, et manté en tensió tota l'estona i és molt entretinguda. Què més puc demanar?




Jungstedt, Mari. La falsa sonrisa

"Quan el popular i glamurós organitzador d'actes Viktor Algård és assassinat en una de les seves ostentoses recepcions, al comissari Knutas se li obren diverses línies d'investigació. Les pistes el conduiran fins a una sòrdida i terrible història d'abusos que l'obligarà a enfrontar-se als seus propis dimonis i que tindrà terribles conseqüències per al periodista Johan Berg i l'Emma, el seu nou amor."

Aquesta és la sisena entrega de la sèrie de novel·la negra nòrdica protagonitzada pel comissari Anders Knutas. Ja sabeu que m'encanten aquest tipus de novel·les i aquesta us ben asseguro que ha mantingut el nivell d'intriga i entreteniment. Aquest cop, però, el comissari de l'illa de Gotland i els seus companys sembla que van sempre amb un minut de retard respecte al cas que estan investigant, la qual cosa fa que no puguis deixar de llegir la novel·la. Si us van agradar les anteriors, no us perdeu aquesta!




Fredriksson, Marianne. Querida hija

"Amb la por al cos, la Katarina Elg visita la seva mare per comunicar-li que està embarassada però que no vol casar-se amb el pare del seu futur fill. Està convençuda que la seva mare li aconsellarà que avorti, cosa que ella no pensa fer. Un cop juntes, mare i filla inicien un diàleg necessari que no havien tingut mai abans. Estimada filla és una novel·la sobre la pena, la culpa i l'odi, però també sobre l?amor; una història sobre les dones que han crescut massa de pressa, sobre l'alliberament de la dona avui en dia i el poder de les mares, i és, sobretot, un retrat esplèndid de la relació entre una mare i una filla".

La sorpresa d'aquest mes sense cap mena de dubte! Una novel·la coral que gira al voltant d'una dona embarassada, unes dones amb unes històries molt dures al darrera i l'amor i l'amistat que les uneix malgrat tot. Aquesta novel·la curteta plena de sentiments, tot i ser dura, us arribarà al cor segur. No us la perdeu per res del món!




Kristof, Agota. Trilogia de Claus i Lucas

"La guerra esclata i la mare dels bessons Claus i Lucas es veu obligada a deixar els nois amb la seva àvia, una vella analfabeta, bruta, avara i dolenta que els fa la vida impossible. Les noves circumstàncies empenyen Claus i Lucas a fer exercicis per endurir-se: volen ser resistents al dolor i tenir la crueltat necessària per enfrontar-se a la dona. Els cal sobreviure, créixer 
ràpidament i deixar testimoni dels seus fets en uns quaderns escolars que, un cop se separin en finalitzar la guerra, els hauran de servir per completar les respectives històries".

La inoblidable i tràgica història d'aquests bessons es compon de tres novel·les (El gran quadern, La prova i La tercera mentida) publicades conjuntament sota aquest nom. Una història cruel, molt dura, fins i tot salvatge en molts moments. Colpidora i emocionant al mateix temps, us bes asseguro que no us deixarà indiferents, sobretot la primera part. Pel meu parer, les dues primeres novel·les (o parts de la trilogia, com preferiu) són meravelloses. El llenguatge planer i provocador, la manera de redactar i implicar-te en la història ... realment sorprenent! En canvi, la tercera part és una mica estranya i no ho he acabat d'entendre del tot. En resum, si no la coneixíeu ... no us la perdeu!




Kirino, Natsuo. Out

"La Masako, la Kuniko, la Yoshie i la Yayoi treballen en el torn nocturn d'una fàbrica de menjar preparat dels suburbis de Tòquio. Totes tenen greus problemes tant de diners com familiars (marits infidels, sogres discapacitades o fills impossibles) i es desenvolupen en una atmosfera hostil i inhòspita. El cas de la Yayoi desemboca en l'assassinat del seu marit quan aquest l'agredeix físicament. La Masako l'ajudarà a desfer-se del cos, ingrata tasca per a la qual comptaran amb l'ajuda de les altres dues companyes de treball, la Kuniko i la Yoshie. Juntes esquarterissen el cadàver i l'escampen per diversos punts de Tòquio. La policia sospita d'elles però no tenen proves. Mentrestant, un prestador vinculat als yakuza fa xantatge a les dones perquè s'ocupin de més cadàvers". 


Diuen que aquesta autora és la reina actual del crim japonès i estic d'acord. Aquesta ha estat l'altra gran sorpresa de les meves lectures durant aquest mes d'octubre. Una novel·la negra molt, molt original que et posa els pèls de punta des de la primera pàgina. És una mica "gore" i té molta sang i fetge, però alhora és molt freda i asèptica. Una combinació rareta però totalment 
adictiva! Aquesta novel·la ha guanyat el Gran Premi d'Escriptors de Misteri japonès. Si voleu més informació, llegiu la ressenya al blog Con un libro en la mano. 

Si us va agradar La devoción del sospechoso X no us perdeu aquesta per res del món!



2) Normaletes




Martí, David. La metgessa de Barcelona

"Nadal de 1562. La metgessa Lluna Aymerich i la seva filla Eulàlia esperen il·lusionades la imminent tornada del pare. En un racó brut i fosc, però, el noble Hug de Montcada és assassinat per uns mercenaris que volen arrabassar-li el Llibre de les Essències, un compendi de coneixements màgics i naturals escrit pels homes i les dones més savis de la humanitat. En mig d'un món d'homes, la valenta metgessa, mentre lluita per salvar la seva filla i guarir els malalts de l'epidèmia de pesta, emprèn una intricada cursa per Barcelona -la ciutat de les tres catedrals o del laberint subterrani. I gràcies als antics secrets que guarden les pedres, descobreix el camí per protegir el llibre. Tal com va fer a Les bruixes d'Arnes, David Martí ens capbussa en un món proper ple d'encant i saviesa. Un món en el qual fantasia i realitat donen la mà a una dona decidida i coratjosa". 

Una novel·la històrica plena d'elements màgics i misteri a la Barcelona gòtica de 1562. És interessant, sobretot perquè reconeixes molts llocs del barri gòtic de la ciutat, però m'esperava una miqueta més. Entretinguda per passar l'estona però res més.





Modroño, Félix G. La ciudad de los ojos grises

“Després de diversos anys vivint a París, l’Alfredo Gastiasoro torna a Bilbao quan s'assabenta que la Izarbe ha mort. El seu retorn pretén ser l'últim homenatge a la dona que va estimar, però aviat es convertirà en una indagació sobre les inquietants circumstàncies que van envoltar la seva mort. L’Alfredo haurà d'enfrontar al seu propi passat, revivint una història d'amor que coincideix amb l'època en què Bilbao passa de ser una població gairebé rural a convertir-se en una de les ciutats més pròsperes del Vell Continent. Magníficament ambientada en els primers anys del segle XX, i a mig camí entre novel·la negra, el gènere històric, el relat sentimental i fins al de viatges, aquesta és, sobretot, una bella història de suspens i nostàlgia, d'amor per una dona i una ciutat”.

Una història de trens perduts, d'oportunitats desaprofitades i de grans secrets en la Belle Époque. Ambientada entre el París i la Bilbao just abans de començar la Primera Guerra Mundial, aquesta és una novel·la que barreja el misteri (hi ha un assassinat per resoldre), la història i els sentiments més universals (l'amor, la tristor, la venjança...). Tot i les boníssimes crítiques i 
ressenyes que he pogut llegir, m'ha decebut una mica. No està malament, però ni l'argument ni els personatges no m'acabaven d'enganxar del tot. I també ha estat una llàstima haver endevinat el misteri, el gran secret amagat, cap a la meitat del llibre. Estava cantat!

1/10/12

Llibres llegits al setembre

Hola!

Com podeu veure, no he deixat de llegir durant aquest temps. Ja sé que en la meva última entrada vaig dir-vos que tancava el blog perquè m'estressava el fet de publicar una entrada per cada llibre, però he estat pensant que podria fer una única entrada al mes amb totes les que he anat llegint. I si algú vol tenir més informació sobre alguna de les meves lectures, pot obtenir-la a través dels vostres magnífics blogs.

Així és que aquí teniu les meves lectures del mes de setembre.


1) No us les podeu perdre!




La librería ambulante és una preciosa història sobre els canvis que t'ofereix la vida, l'amor als llibres i a la professió de llibreter. Una delícia!











   La canción de Jan és la història d'un nen txec que va patir en les seves pròpies carns les conseqüències del nazisme. Molt bonica però, al meu parer, el nen és massa adult (se suposa que té uns deu anys) i poc creïble.





Tardes con Margueritte m'ha agradat molt. Una novel·la curteta plena d'emocions i tendresa sobre l'amistat casual entre una àvia molt culta a la que apassionen els diccionaris i un home jove, pràcticament analfabet. No us la perdeu!








La més trista de totes aquestes novel·les (però no menys bonica per això). Mi planta de naranja-lima us arribarà al cor segur!









2) Normaletes



Assur és una novel·la històrica força interessant (un nen gallec de l'època de la Reconquesta que acaba convivint amb els vikings), amb un vocabulari molt ric. Però trobo que és massa llarga, amb la meitat ho podia haver enllestit tranquil·lament.
L'home que plantava arbres és un petit conte sobre l'amor a la natura. Tot un clàssic!
Misión olvido ha estat, al meu parer, una petita decepció. El tiempo entre costuras em va agradar moltíssim i m'esperava molt més d'aquesta novel·la. M'agrada la manera de redactar de l'autora, però aquesta vegada ni els personatges ni la història m'han acabat de fer el pes. No he aconseguit enganxar-me en cap moment de la història. Bastant fluixa, la veritat.

3) Molt dolentes, no perdeu el temps!



El gran reloj ha estat la gran decepció d'aquest mes de setembre. Un clàssic de la novel·la negra, amb unes crítiques boníssimes arreu ... Doncs a mí m'ha semblat molt dolenta! Es fa pesada, no hi ha cap misteri perquè des del principi saps què ha passat i qui ho ha fet ... Un avorriment!

1/9/12

Tanco el Club de Lectura de la Sandra




Estimats i estimades,

Aquest mes de juny va fer tres anys que vaig crear aquest blog amb molta, molta il·lusió per compartir amb tothom les meves opinions, per fer nous amics i amigues apassionats per la lectura com jo i, no oblideu que sóc bibliotecària vocacional, per fer promoció de la lectura a través de la xarxa.

Han estat tres anys molt interessants però crec que no he aconseguit allò que em proposava al principi. Amb un total de 243 novel·les ressenyades, lamento haver de reconèixer que l’esforç que em suposa mantenir viu el blog no paga la pena. El fet de no deixar d’escriure noves entrades en el mateix instant que acabava el llibre, no haver  fet cap parada vacacional, opinar sobre els llibres que he llegit en tots els blogs  que segueixo (teniu molt de mèrit els blogaires que continueu al peu del canó malgrat tot), publicar entrades també a les xarxes socials (com ara Anobii, LLibresperllegir o Bibliofilia), fer piulades al Twitter...  tot això m’està passant factura.

Un dels grans plaers de la meva vida ha estat des de sempre la lectura i últimament ja no puc gaudir tant perquè contínuament estic pensant en com redactaré l’entrada, com intentar que les meves opinions i recomanacions arribin a més gent ... i llegir està deixant de ser una activitat relaxant i tranquil·litzadora. I això sí que no pot ser!

I els que em coneixen ja saben que jo no sóc de mitges tintes. O faig les coses bé o prefereixo no fer-les, la veritat. No em sembla correcte pels que em segueixen  publicar una nova entrada cada dos o tres mesos. Això ja no és un blog! Crec que és millor tancar definitivament el Club de lectura de la Sandra i fer promoció de la lectura i donar la meva opinió a través dels fantàstics blogs dels amics i amigues que hi ha a la xarxa.

No vull deixar de donar les gràcies a tots aquells que heu visitat el meu blog (als anònims i als seguidors) i especialment a aquells que m’heu deixat un comentari. M’ha fet molta, molta il·lusió saber que allò que havia llegit i publicat havia arribat a algú. Ja fa uns mesos que em vaig plantejar la idea de tancar la paradeta però no ho he fet fins ara gràcies a vosaltres. L’experiència com a blogaire m’ha agradat molt però hem de ser sincers.  Ja estic molt cansada i no vull renunciar al plaer d’endinsar-me en una bona història sense sentir-me pressionada pel blog. Els que teniu un blog ja sabeu de què parlo...

Gràcies, moltíssimes gràcies a tots i a totes per aquests tres anys.

Desitjo que continueu (continuem) gaudint de les bones històries i de la lectura durant mooooooolt de temps. Bona lectura!

Molts petonets i abraçades.

Ens llegim!

Sandra


27/8/12

Una fortuna peligrosa


Follett, Ken. Una fortuna peligrosa. Barcelona : DeBolsillo, 2008. ISBN 978-84-9793-193-9.

Aquesta és la història d'un banc londinenc, dels seus èxits i fracassos, els seus esplendors i misèries entre 1866 i 1892. Però també és la història d'una família, els Pilaster, els propietaris del banc més prestigiós del Londres victorià. Una família plena d'homes i dones on l'odi i la cobdícia, l'egoisme i la crueltat estan a l'ordre del dia. Els Pilaster són capaços de qualsevol cosa per aconseguir els seus propòsits i mantenir el seu estatus social. Tots menys en Hugh Pilaster, un jove íntegre i honest que intentarà per tots els mitjans sobreviure a la seva família sent fidel a sí mateix i als seus ideals.

Absolutament fantàstica, com totes les novel·les d'aquest autor que he llegit! Té intriga, venjança, amor i desamor, assassinats, punyalades per l'esquena ... una mica de tot! No us la perdeu per res del món. Us enganxarà des de la primera pàgina, us ho ben asseguro!

Imprescindible!

19/8/12

Crim de sang


Alzamora, Sebastià. Crim de sang. Barcelona : Proa, 2012. ISBN 9788475882901.

La Barcelona de 1936 està vivint una època convulsa amb la matança sistemàtica de religiosos per part d'alguns nuclis anarcosindicalistes. Un dia apareixen els cadàvers d'un sacerdot (el germà Pere Gendrau) i un nen d'uns vuit anys en la pensió on vivia amagat el marista. Tot apunta a que han estat assassinats per un vampir! El comissari Gregori Muñoz serà qui portarà el cas.

D'una banda, un dels caps de la CNT-FAI, en Manuel Escorza té amagat al convent de les monges caputxines de Sarrià al bisbe Perugorria. La mare abadessa és la seva germana i ell pretén treure profit de la situació bescanviant el bisbe i les monges més endavant. El bisbe amagat, però, és un home pertorbat que no para d'empaitar una novícia de tretze anys. De l'altra, el jutge Miquel Carbonissa i un metge forense han creat un monstre : un cavall autòmat pràcticament perfecte capaç de matar a qualsevol que se li posi davant. I la resta de la comunitat marista catalana vol sortir del país costi el que costi i creuen que en Manuel Escorza els pot ajudar ... Com acabarà tot això?

No perdeu el temps amb aquesta novel·la! No té ni cap ni peus, us ho juro. És absolutament plana (de fet, encara no sé quina és la trama principal o quin és el protagonista) i anodina. La història no enganxa en cap moment i els personatges (els bons i els dolents) no t'arriben al cor. No he aconseguit tenir empatia amb cap d'ells, de veritat. M'ha semblat molt, molt dolenta i encara no entenc com és que li van donar el Premi Sant Jordi el 2011. No sé per què, però sovint les novel·les que guanyen premis em decepcionen. Suposo que és perquè n'espero molt d'elles (un premi hauria de ser una garantia, no?).

15/8/12

Tiempo de rosas


Carwood, Julie. Tiempo de rosas. Barcelona : Ediciones B, 2006. ISBN 846662659X.

Nova York, 1860. Quatre nens abandonats que malviuen als carrers de la ciutat troben en un carreró sense sortida una cistella amb un bebè a dins. Els quatre decideixen formar una família (els Clayborne) i donar una oportunitat a la vida de la petita Mary Rose... i a les seves també. Fugiran amb el bebè a Blue Belle, un poble petit de Montana, on començaran des de zero. Dinou anys més tard, la petita Mary Rose s'ha transformat en una jove encantadora a la que tothom respecta i estima. Però s'enamorarà perdudament de l'advocat Harrison Stanford MacDonald, qui acaba d'arribar a Blue Belle buscant la filla segrestada d'un lord anglès fa exactament dinou anys. Serà la Mary Rose Clayborne en realitat Lady Victòria? Acceptarà començar una nova vida a l'altra banda del món i abandonar a l'única família que ha conegut i estimat fins ara?

Aquesta és la primera entrega d'una sèrie protagonitzada pels germans Clayborne. La veritat és que m'ha agradat moltíssim perquè és molt entretinguda, els personatges estan molt ben definits i la història t'atrapa des del principi. És una novel·la romàntica i ja saps més o menys què trobaràs abans de començar-la, és clar, però tot i així l'he trobada molt entretinguda i lleugera. Una mica d'amor, una mica d'odi, un segrest i un judici, rics i pobres, bons i dolents ... una mica de tot!

Es llegeix en un sospir tot i que té 700 pàgines, així és que no us la perdeu!

12/8/12

Defender a Jacob


Landay, William. Defender a Jacob. Madrid : Esfera de Los Libros, 2012. ISBN 9788499703688.

L'Andy Barber, fiscal de Newton (a Middlesex), i la seva dona Laurie són els pares del Jacob, un adolescent introvertit i amb pocs amics. Quan la policia troba al bosc que llinda amb l'escola de Newton el cadàver del Ben Rifkin, un company de classe d'en Jacob, l'Andy començarà a treballar en el cas per trobar el culpable. En Ben ha mort de tres ganivetades al pit i, en principi, es sospita d'un pederasta que viu a la zona. Però tot es complica quan el millor amic d'en Ben publica al Facebook que potser el veritable culpable de la mort d'en Ben és en Jacob.

L'Andy haurà d'abandonar la investigació de l'assassinat per passar a preparar la defensa del seu fill, a qui creu innocent en tot moment. El fiscal viurà un infern durant tot el procés, ja que té un gran dilema moral. Com a investigador fiscal busca la veritat i com a pare angoixat li aterra esbrinar què va passar realment aquell dia. I és que les proves, els testimonis i la genètica apunten a que potser sí va ser en Jacob l'assassí ... Aconseguirà demostrar la innocència del seu fill?  

Aquest thriller legal m'ha semblat molt interessant. Narrat en primera persona, el pare de l'adolescent acusat qüestiona els límits del sistema judicial actual. Els nens s'han de tractar com a adults a nivell judicial? Però també assistirem a l'enfonsament psicològic d'aquesta família, perquè la novel·la també tracta el tema de la devoció paterna i ens fa reflexionar sobre si realment coneixem als nostres fills. 

Tot i que el final m'ha semblat molt previsible, és una novel·la que manté l'interès del lector en tot moment. No m'estranyaria que fins i tot en fessin una pel·lícula ...

Recomanable!

6/8/12

22 Britannia Road


Hodgkison, Amanda. 22 Britannia Road. Barcelona : Bruguera, 2012. ISBN 9788402421005.


Durant el 1946, la Silvana i el seu fill Aurek de sis anys parteixen de Varsòvia cap a Ipswich (al Regne Unit) per retrobar-se amb el seu marit, en Janusz. Separats durant la Segona Guerra Mundial, la Silvana només desitja que el petit Aurek tingui una vida segura i tranquil·la amb el seu pare i poder oblidar tot allò que han viscut a Polònia durant aquests anys.


Però quan comencen la seva nova vida junts no tot serà tan fàcil com es pensaven en un principi. I és que després de les vivències que tots tres han tingut durant la guerra, són uns autèntics desconeguts plens de secrets que han d'aprendre de nou a viure, a estimar, a deixar-se estimar i a ser una família. L'únic que tenen en comú és el desig immens de retrobar els morts estimats entre els vius.


Una preciosa història d'amor, supervivència i redempció d'una escriptora novell que t'atraparà des del principi. Els tres protagonistes resulten uns personatges complexos, plens de matisos i la història del seu passat i del present està molt ben tractada per a que puguis entendre per què es comporten de determinades maneres. És una novel·la dura i tendre, subtil i intensa alhora. 


M'ha encantat des de la primera pàgina! No us la perdeu perquè paga la pena.