22/2/12

HHhH


Binet, Laurent. HHhH. Barcelona : Seix Barral, 2011. ISBN 9788432209321.


Aquesta és la història real d'un atemptat. En Jozef Gabcik i en Jan Kubis, un eslovac i un txec paracaigudistes i membres de la resistència durant la Segona Guerra Mundial, assassinaran a Praga el 1942 al nazi Reinhard Heydrich. En Heydrich és el màxim responsable de la Gestapo i cervell de la solució final contra els jueus. Però aquests dos joves herois seran delatats per un traïdor a les SS i finalment es suïcidaran.


El títol de la novel·la, HHhH, en realitat és l'acrònim de "Himmler Hirn heisst Heydrich" (el cervell de Himmler és Heydrich). El títol i el tema (l'atemptat a un dels caps nazis) em van semblar molt suggerents a priori i les crítiques arreu han estat fantàstiques. També ha estat la guanyadora del Premi Goncourt a la Primera Novel·la 2010. Tot em feia pensar que m'encantaria ... però no ha estat del tot així. S'ha de reconèixer el mèrit de l'autor perquè s'ha documentat moltíssim per escriure-la, però jo he tingut la sensació durant tota l'obra que estava llegint una enciclopèdia, no una novel·la històrica. Els fets són els que són, evidentment, però jo hauria agraït com a lectora una mica de distància respecte al rigor de les dades per tal de guanyar empatia amb els personatges. L'he trobada massa freda i asèptica.


Recomanable per a tots aquells als que us agradin les obres sobre aquest període de la nostra història i el rigor científic i històric més absolut.

10 comentaris:

  1. Me gustan los libros ambientados en esta época pero éste no me llama mucho, así que lo dejaré pasar. Un beso, guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. La verdad es que lo habían puesto tan bien que me ha dado mucha rabia que no me acabara de convencer. ¿Lo más positivo? Que cuando se publique el segundo vol. de la Trilogía del siglo de Ken Follet sabré un poco más sobre el tema (dicen que se ambientará en la Segunda Guerra Mundial). Claro, que como tarde mucho en publicarlo... ¡habré olvidado lo que he aprendido! Ji Ji Ji

      Muchísimas gracias, como siempre, por tus comentarios.
      Besos

      Elimina
  2. Home, no ho pintes gaire bé, eh? De totes maneres va bé saber de què va. A mi aquest tema m'agrada molt. Petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això m'ha decebut una miqueta, Perkins. A mí també m'agrada moltíssim aquest tema i m'esperava una altra cosa. De fet, el tema la trama, els fets històrics estan molt bé. El que no m'ha agradat gens és la manera de redactar-ho. Era com llegir una enciclopèdia!

      Gràcies pels teus comentaris!

      Fins la propera!

      Molts petonets

      Elimina
  3. No conocia esta historia y me ha interesado mucho conocerla. Ahora, este escritor no me ha gustado como ha redactado el libro. Veo una novela desestructurada y aunque estaba interesado en la historia, la forma de redactarla, con alusiones personales y esas comparaciones con otros libros me ha parecido inapropiadas.

    Igualmente, gracias por recomentarmelo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti por leerlo conmigo. Siento que no nos haya gustado demasiado a ninguno de los dos. A ver si nuestra próxima lectura conjunta nos entusiasma de verdad.

      Gracias por tu comentario.

      Te quiero

      Elimina
  4. Hola Sandra, fa unes setmanes L'Amic Àngel publicava una ressenya d'aquest llibre al seu bloc, ja aleshores m'hi vaig fixar (tot i que la temàtica em tiri una mica enrere), ara topant-me per segona vegada amb aquest llibre hauré de fer cas als obscurs designis que me'l porten cap a mi. Hauré de llegir-lo i tu m'has fet fer el cop de cap. Encantada de llegirte again. Un beset

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola bonica!

      A veure si t'agrada ... Però tingues ben present que no és una novel·la històrica "novel·lada", ja m'entens. A mí m'ha costat una mica perquè no hi havia manera d'agafar "carinyo" o mania als personatges de tan fredament com ho explica tot l'autor. Ànims i ja em diràs què en penses quan la llegeixis!

      Petonets

      Elimina
  5. M'interessen aquestes històries, però vaig tenir una sensació semblant amb el llibre Las Benévolas de Jonathan Littell. Documentar-se és fonamental, però l'excés de dades fa perdre força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord amb tu, Rafel!

      Una cosa és ser fidel a la història i una altra és reescriure l'enciclopèdia! Ji Ji Ji

      Benvingut al blog i gràcies pel teu comentari!

      Una abraçada

      Elimina