Sangre derramada

Larsson, Asa. Sangre derramada. Barcelona : Seix Barral, 2010. ISBN 978-84-322-2859-9.

Mildred, una pastora protestant de la població de Kiruna apareix penjada de l'orgue de l'església. Odiada i envejada, estimada i respectada per igual, hi ha un munt de veïns de la comunitat amb molts motius per encapçalar la llista de sospitosos. I, per segona vegada, l'advocada Rebecka Martinsson i la policia Anna-Maria Mella es veuen embolicades en aquest nou escàndol.

De veritat que no ho acabo d'entendre. Aquesta és la continuació de la novel·la Aurora boreal però ... per què el cadàver ha de tornar a ser un pastor protestant (en aquest cas pastora, però vaja) assassinat a la seva pròpia parròquia? I en el mateix territori!

Començo a pensar (després d'haver llegit unes quantes novel·les negres d'aquestes que ara estan tant de moda) que a Suècia és molt perillós viure, sobretot a les petites poblacions. Com pot ser que hi hagi tal quantitat d'assassins, pederastes, timadors i mala gent en general per metre quadrat?

En aquesta segona novel·la, el final queda una mica més tancat que en l'anterior. Però, tot i així, crec que deixa força incògnites sense descobrir del tot. D'aquesta manera cada lector pot pensar i treure les seves pròpies conclusions ... però jo prefereixo els finals ben clars, tancats i barrats.

De tota manera, és molt entretinguda. Us la recomano!

Burlando a la parca

Bazell, Josh. Burlando a la parca. Barcelona : Anagrama, 2009. ISBN 9788433975126.

En Peter Brown, un metge molt cínic i amb força mala baba que treballa al pitjor hospital de Manhattan, té un pacient amb un càncer en fase terminal. Fins aquí sembla tot normal ... però res no és el que sembla.

El metge en realitat es diu Pietro Brnwa i era un membre de la màfia que va delatar els seus companys. I el pacient, Eddy Squillante, també és un ex-mafiós i reconeix en Peter. Si el manté amb vida no el delatarà als seus antics caps de la màfia ... Però les coses es complicaran i no sabeu de quina manera!

Una novel·la sense cap ni peus que t'enganxa des de la primera línia. El metge protagonista és una barreja molt aconseguida dels personatges de les sèries House i Els Soprano. Divertida, cínica, absurda fins al límit ... És tan descabellada que no la pots deixar!

Molt, molt recomanable!

Si los muertos no resucitan

Kerr, Philip. Si los muertos no resucitan. Barcelona : RBA, 2009. ISBN 978-84-9867-635-8.

Guanyadora del 3er Premi Internacional de Novel·la Negra RBA, aquesta és una novel·la negra de les de veritat. He estat incapaç d'imaginar els escenaris i personatges que hi apareixen en color. Només els he pogut imaginar en blanc i negre, com els clàssics del cinema. I és que el protagonista de la versió cinematogràfica d'aquesta novel·la no podria ser un altre que Humphrey Bogart en els seus millors temps!

La història passa al Berlín de 1934, en ple augment del sentiment antisemita nazi (amb Hitler liderant-ho) i amb la més que sospitosa designació de la ciutat com a seu dels jocs olímpics de 1936. Bernie Gunther, ex policia, dedicarà molts esforços a tirar per terra les il·legalitats que comenten el comitè olímpic conjuntament amb l'hampa estadounidenca. Passaran 20 anys i els vells fantasmes ressucitaran, però aquesta vegada a la ciutat de l'Habana, amb el dictador Batista al front.

Molt interessant i entretinguda, tot i que una mica previsible. M'ha costat una mica seguir el fil perquè hi apareixen molts personatges amb noms difícils de recordar. Mai sabia si eren bons o dolents!

Un "clàssic" molt actual de la novel·la negra. Recomanable!

La mano de Fátima

Falcones, Ildefonso. La mano de Fátima. Barcelona : Grijalbo, 2009. ISBN 9788425343544.

La vida d'Hernando Ruiz, morisc a l'Andalusia de finals del segle XVI, és una contínua anada i tornada en tots els aspectes de la seva vida. El protagonista d'aquesta novel·la es debat a cada instant en el que podríem anomenar "terra de ningú".

Fill d'una morisca violada per un frare cristià, és rebutjat tant per cristians com per musulmans per la seva sang "barrejada". Mentre els cristians volen expulsar els moriscs de les seves terres, l'Hernando tindrà una doble vida : fer-se passar pel més devot dels cristians per salvar la pell mentre fa còpies d'amagat dels llibres sagrats musulmans per tal que les seves creences i cultura no es perdin. Fins i tot a nivell sentimental no es podrà definir i acabarà casat amb una musulmana i amb una cristiana...

Convençut que les dues cultures i les dues religions poden conviure en harmonia, durant tota la seva vida intentarà assolir la pacífica convivència i la tolerància entre els dos pobles ... molt, molt difícil d'aconseguir!

És una novel·la interessant, tot i que massa llarga al meu parer. No calen mil pàgines per explicar la vida d'aquest personatge! Personalment, no m'ha enganxat ni la meitat que l'anterior novel·la del Falcones, L'església del mar. Molt sovint em recordava a les novel·les de Charles Dickens, perquè el protagonista sembla maleït pel destí i cada vegada que supera una desgràcia arriba a la seva vida una pitjor que l'anterior. Fins i tot et venen ganes que es mori perquè deixi de patir, pobre home!

Els estranys talents de la Flavia

Bradley, Alan. Els estranys talents de la Flavia. Barcelona : Columna, 2009. ISBN 978-84-664-1108-0.

La Flavia de Luce és una setciències d'onze anys que sent autèntica passió per la química -en especials pels verins- i pels misteris de qualsevol mena. Un matí descobreix un cadàver al jardí de casa seva i el seu pare és acusat d'assassinat perquè feia unes hores havia discutit amb el difunt.

La Flavia s'implicarà en la investigació del crim fent ús de tots els seus coneixements científics per tal de salvar l'honor del seu pare ... i vaja si ho aconseguirà! Abans que la policia i tot!

Tot i que es tracta d'una novel·la infantil/juvenil, jo trobo que en gaudiran de la seva lectura molt més els adults perquè la petita protagonista és molt sàbia i contínuament fa referències (a autors, dades científiques, històriques...) que la canalla sovint no ha descobert encara.

Guanyadora del premi Debut Dagger de novel·la policíaca, resulta una lectura amena, molt irònica i absolutament irresistible. Vaja, que la història enganxa i funciona molt bé!

Molt recomanable, sobretot pels adults i aquells nois i noies que no es conformen simplement amb jugar a la Wii.

Aurora boreal

Larsson, Asa. Aurora boreal. Barcelona : Seix Barral, 2009. ISBN 9788432228513.

El Viktor Strandgärd, predicador suec molt famós, apareix assassinat violentament a l'església i la principal sospitosa del crim és la seva germana, la Sanna. Una vella amiga dels dos germans, l'advocada Rebecka Martinsson serà qui es farà càrrec de les petites filles de la Sanna i intentarà esbrinar la veritat.

I és que a la petita localitat de Kiruna no només la Sanna té motius per deixar fora de circulació al predicador. Antics comptes no saldats, amors ocults, diners que no se sap d'on han sortit, abús a menors ... Qui ho va fer i per què?

La crítica ha estat fantàstica i aquesta novel·la ha guanyat el 2003 el premi a millor novel·la de l'Associació d'Escriptors Suecs de Novel·la Negra. També ha estat portada al cinema. Doncs bé, tot i aquestes referències a mí no m'ha agradat gaire. Ens han venuda aquesta autora com la successora de l'Stieg Larsson i no té res a veure. Només s'assemblen en el cognom!

Malgrat que el començament és força impactant, l'argument és fluixet i molt previsible, els personatges no queden prou ben definits (sobretot els policies) i el final força decebedor. Es tracta d'un final obert en el que el lector pot treure les seves pròpies conclusions, perquè no queda molt clar qui va ser l'instigador, el cervell que va idear aquest crim.

Una recomanació : si voleu passar una bona estona llegint novel·la negra sueca, trieu les novel·les de l'Stieg Larsson o qualsevol de les tres obres de la Camilla Läckberg. Molt més interessants que aquesta!

Tres metros sobre el cielo

Moccia, Federico. Tres metros sobre el cielo. Barcelona : Bestseller, 2005. ISBN 9788497939164.

La primera novel·la coral d'adolescents que va escriure l'autor de Perdona si te llamo amor. Qui de nosaltres, quan tenia setze anys, no fantasejava amb la idea de tenir un nòvio gamberro, rebel i una mica conflictiu que fes molt emocionant la teva vida i ser de pas l'enveja de totes les amigues? Escapades en plena nit sense permís dels pares, viatges en moto a 200 km per hora i amb les llums apagades ...

A priori sembla molt interessant i emocionant. El problema és si el lector té més de setze anys, perquè malgrat tot et poses de la banda dels pares d'aquesta colla d'esbojarrats i delinqüents. Si és que els anys no passen perquè sí... No sempre pots viure com els protagonistes de Grease!

M'ha agradat més que Perdona si te llamo amor, però he de reconèixer que encara que a Itàlia és tot un fenòmen editorial, a mí particularment no m'enganxen les històries del Moccia.

Deixem-ho en "bona per anar llegint al tren sense haver-te de concentrar gaire".

El llibreter de Kabul

Seierstad, Asne. El llibreter de Kabul. Barcelona : Edicions 62, 2009. ISBN 978-84-92549-50-4.

Aquest és el relat fet per la corresponsal de guerra Asne Seierstad durant la seva estada a Kabul al novembre de 2001, poc després de la retirada dels talibans. Asne viurà de ben a prop com és la vida i les misèries d'una família afganesa perquè el llibreter més important de Kabul, en Sultan Khan, li permetrà conviure amb la seva pròpia família i acompanyar a tot arreu els seus membres.

A través de la seva narració, serem testimonis de matrimonis per conveniència, de la pressió constant a la que estan sotmeses les dones afganeses (el burka, no poder treballar i/o estudiar, la prohibició de mostrar la seva opinió davant dels parents masculins, etc.), de com la pèrdua de l'honor d'una persona pot destrossar una família sencera ...

Molt interessant, la veritat.

A sang freda

Capote, Truman. A sang freda. Barcelona : Proa, 2006. ISBN 9788484378792.

Novel·la de no ficció que va suposar sis anys d'investigació a fons sobre aquest crim de finals dels 50 a Truman Capote. Dos joves psicòpates assassinen una família benestant d'un poblet de Kansas. Coneixerem al detall la vida dels assassins, des de la seva infància infeliç fins a l'acompliment de la pena imposada pel jutge. I també coneixerem les víctimes, una família idíl·lica típicament americana. I les reaccions dels policies, dels veïns del poble, de la premsa...

M'ha encantat, la veritat. Me la va recomanar una companya de la feina (amb molt bon gust per les novel·les, certament. Sempre encerta!). És entretinguda, engrescadora, inquietant tot i que ja saps com acabarà tot des de la primera pàgina ... molt, molt completa.

Molt, molt recomanable! Una de les millors novel·les que he llegit últimament.

Duermen bajo las aguas

Kurtz, Carmen. Duermen bajo las aguas. Barcelona : Círculo de Lectores, 1970.

"Allá en el fondo, todas las palabras que dijimos y de las cuales ya no guardamos recuerdo, duermen bajo las aguas. Duermen aquellas que no supimos decir y esperan su turno para salir a flote. Las cartas que hemos roto, las no recibidas y las veces que hemos dicho adiós. La pena que sentimos y que ahora, al recordarla, nos parece pequeña. La risa o el llanto que no llegó a brotar. La amistad que buscamos en el momento difícil y que resulto más débil que nosotros, más falta de ayuda. La persona a quien quisimos consolar y nos sirvió de consuelo… Todo duerme allí, en ese fondo".

És aquesta una novel·la basada en la biografia de l'autora. De ben petita la Pilar es va enamorar del que després seria el seu marit i pare del seu fill. Malgrat l'oposició dels familiars i ansiosa per viure moltes aventures, la jove Pilar es casa amb l'Enrique i se'n van a viure a França. La segona guerra mundial els enganxarà de ple i quan el seu marit marxa al front ella enviarà el seu petit fill a Barcelona amb l'avi matern. D'aquesta manera, la Pilar s'haurà d'enfrontar ella sola a la soledat i a la guerra, fins que trobarà el consol de l'Esteban. Però la felicitat no li durarà gaire, ja que una bala perduda acabarà amb la vida del seu amor. I ella tornarà a Barcelona, a casa, per continuar la seva vida.

És una història bonica, però una mica fluixa. Potser als anys 60, quan es va publicar per primera vegada, la història d'una dona forta que és capaç de renunciar a tot per seguir els seus somnis devia ser molt sorprenent. Ara, per sort, ja no és tant.

M'ha agradat.

Olor de colònia

Alcàntara, Sílvia. Olor de colònia. Barcelona : Edicions de 1984, 2009. ISBN 9788492440214.

Aquesta novel·la arrenca amb un incendi en una colònia tèxtil de l'Alt LLobregat el 1952. L'Isidre, contable de Filats i Teixits Viladomat, queda atrapat als arxius de la fàbrica i mor ofegat. Tothom queda trasbalsat : els Viladomat, amos de la fàbrica, la vídua i els fills, els veins i companys de feina ...

A poc a poc coneixerem la vida de la gent de la colònia, en quines condicions treballaven i vivien, les enverinades passions i enveges que movien tots els integrants d'aquesta societat a petita escala. I el final, ben sorprenent. Perquè tothom té coses a amagar i, malgrat tot, al final tot s'acaba sabent visquis o no en una petita colònia tèxtil.

M'ha encantat aquesta novel·la. Enganxa des del principi gràcies a tots els secrets que amaguen els personatges, els quals l'autora va desvetllant a poc a poquet. I el final, fantàstic! Molt sorprenent i punyent.

Molt recomanable!

El corazón helado

Grandes, Almudena. El corazón helado. Barcelona : Tusquets, 2007. ISBN 9788483103739 .


Un enterrament a les afores de Madrid és el punt de partida d'aquesta novel·la de més de 1200 pàgines. Allà es trobaran l'Álvaro -fill del difunt- i la Raquel -última amant del finat-.

Tots dos començaran una relació amorosa que sempre estarà envoltada pel passat dels seus familiars. D'una banda, la família de la Raquel, republicans exiliats a França. I, de l'altra, els afins al règim de Franco que composen la família de lÀlvaro. A priori sembla que tindran poques coses en comú, però no és cert, perquè en aquells temps no tot era blanc o negre i molts, molts es passaven d'un bàndol a l'altre depenent de les cicumstàncies en cada moment (el pare de l'Àlvaro, per exemple).

Una història sobre el nostre passat més recent, sobre tots aquells secrets, sobre totes aquelles històries familiars que mai no s'expliquen perquè, a vegades, és millor no saber-les per no fer mal als protagonistes ... o no. Perquè tots tenim dret a saber d'on venim i què va passar amb els nostres avis durant aquells anys.

Una novel·la dura, massa llarga pel meu gust, però força interessant malgrat que no sóc fan de l'Almudena Grandes. El final et deixa amb un mal regust a la boca, però la vida és així, no sempre acaba com tu vols...

Recomanable si t'agrada la història i les novel·les gruixudes!