27/10/12

LLibres llegits a l'octubre


Hola!

Acabo de veure en redactar aquesta entrada que aquest mes d'octubre he llegit novel·les d'autors nòrdics i asiàtics bàsicament. Quina casualitat! Normalment no em fixo gens en l'autor del llibre (en canvi, sovint em decanto per una obra o una altra per la seva portada. Coses dels gustos ... ja ho sabeu). 

Gràcies a les vostres recomanacions de lectures la meva pila de prioritats arriba al sostre (o per culpa vostra, depèn com t'ho miris! Ji Ji Ji). Aquest mes he tingut la sort que no he llegit cap que no m'agradés (gran part del mèrit és vostre!), així és que us porto vuit lectures molt recomanables. 

Molt bones lectures i fins el mes vinent!

Petonets



1) No us les podeu perdre



See, Lisa. Dos chicas de Shanghai

"Xangai, 1937. Tant la Pearl com la seva germana May són maques, modernes i viuen sense preocupacions. Però els deutes familiars porten el seu pare a arranjar el casament de totes dues amb dos pretendents americans d’origen xinès. Mentre les bombes cauen sobre Xangai, les dues joves emprenen un llarg viatge que les conduirà al barri xinès de Los Angeles on hauran d'’acostumar-se a viure sota l’estigma de la immigració. Inseparables, en la seva nova etapa vital hauran de prendre decisions difícils i afrontar un secret inconfessable."

Una novel·la històrica plena de sentiments i exotisme. Ja feia molt de temps (massa i tot!) que m'esperava a la prestatgeria i quan vaig veure publicada la continuació (Sueños de felicidad) vaig decidir que ja li havia arribat el moment. He tingut molta sort, perquè el final et deixa ben empantanada i amb la mel als llavis. Sort que aviat sabré com continua la història d'aquestes dones! No us la perdeu perquè us encantarà, segur.




Ohlsson, Kristina. Elegidas

"Aquell dimarts de juliol va canviar l'existència per sempre l'existència de diverses persones: la d'en Henry Lindgren, el revisor del tren que viatjava de Göteborg a Estocolm; la de la Sara Sebastianson, que va realitzar la trucada més inoportuna de la seva vida; però, sobretot, la de la Lilian, la filla de la Sara, que va desaparèixer dins d'un tren ple de viatgers. Per a l'equip d'investigació liderat per l'inspector en cap Alex Recht, tota una llegenda policial a Estocolm, la desaparició de la Lilian és el cas més complicat al qual mai no s'han enfrontat. Si bé de bon principi es pensa en un segrest perpetrat pel pare de la nena, terribles proves capgiren la investigació i apunten cap a un assassí amb un pla diabòlic".

Una altra autora de novel·la negra nòrdica que no coneixia! Començo a pensar que viure a Suècia és molt perillós per la quantitat d'assassinats que hi ha! Ji Ji Ji Aquesta és la primera novel·la que publica Kristina Ohlsson, però aneu amb compte perquè Círculo de Lectores ja la va publicar el 2009 amb un altre títol (El nombre de los inocentes). També és la primera entrega d'una sèrie i ja us dic ara que la penso llegir a mesura que es vagin publicant. Els personatges estan ben treballats, et manté en tensió tota l'estona i és molt entretinguda. Què més puc demanar?




Jungstedt, Mari. La falsa sonrisa

"Quan el popular i glamurós organitzador d'actes Viktor Algård és assassinat en una de les seves ostentoses recepcions, al comissari Knutas se li obren diverses línies d'investigació. Les pistes el conduiran fins a una sòrdida i terrible història d'abusos que l'obligarà a enfrontar-se als seus propis dimonis i que tindrà terribles conseqüències per al periodista Johan Berg i l'Emma, el seu nou amor."

Aquesta és la sisena entrega de la sèrie de novel·la negra nòrdica protagonitzada pel comissari Anders Knutas. Ja sabeu que m'encanten aquest tipus de novel·les i aquesta us ben asseguro que ha mantingut el nivell d'intriga i entreteniment. Aquest cop, però, el comissari de l'illa de Gotland i els seus companys sembla que van sempre amb un minut de retard respecte al cas que estan investigant, la qual cosa fa que no puguis deixar de llegir la novel·la. Si us van agradar les anteriors, no us perdeu aquesta!




Fredriksson, Marianne. Querida hija

"Amb la por al cos, la Katarina Elg visita la seva mare per comunicar-li que està embarassada però que no vol casar-se amb el pare del seu futur fill. Està convençuda que la seva mare li aconsellarà que avorti, cosa que ella no pensa fer. Un cop juntes, mare i filla inicien un diàleg necessari que no havien tingut mai abans. Estimada filla és una novel·la sobre la pena, la culpa i l'odi, però també sobre l?amor; una història sobre les dones que han crescut massa de pressa, sobre l'alliberament de la dona avui en dia i el poder de les mares, i és, sobretot, un retrat esplèndid de la relació entre una mare i una filla".

La sorpresa d'aquest mes sense cap mena de dubte! Una novel·la coral que gira al voltant d'una dona embarassada, unes dones amb unes històries molt dures al darrera i l'amor i l'amistat que les uneix malgrat tot. Aquesta novel·la curteta plena de sentiments, tot i ser dura, us arribarà al cor segur. No us la perdeu per res del món!




Kristof, Agota. Trilogia de Claus i Lucas

"La guerra esclata i la mare dels bessons Claus i Lucas es veu obligada a deixar els nois amb la seva àvia, una vella analfabeta, bruta, avara i dolenta que els fa la vida impossible. Les noves circumstàncies empenyen Claus i Lucas a fer exercicis per endurir-se: volen ser resistents al dolor i tenir la crueltat necessària per enfrontar-se a la dona. Els cal sobreviure, créixer 
ràpidament i deixar testimoni dels seus fets en uns quaderns escolars que, un cop se separin en finalitzar la guerra, els hauran de servir per completar les respectives històries".

La inoblidable i tràgica història d'aquests bessons es compon de tres novel·les (El gran quadern, La prova i La tercera mentida) publicades conjuntament sota aquest nom. Una història cruel, molt dura, fins i tot salvatge en molts moments. Colpidora i emocionant al mateix temps, us bes asseguro que no us deixarà indiferents, sobretot la primera part. Pel meu parer, les dues primeres novel·les (o parts de la trilogia, com preferiu) són meravelloses. El llenguatge planer i provocador, la manera de redactar i implicar-te en la història ... realment sorprenent! En canvi, la tercera part és una mica estranya i no ho he acabat d'entendre del tot. En resum, si no la coneixíeu ... no us la perdeu!




Kirino, Natsuo. Out

"La Masako, la Kuniko, la Yoshie i la Yayoi treballen en el torn nocturn d'una fàbrica de menjar preparat dels suburbis de Tòquio. Totes tenen greus problemes tant de diners com familiars (marits infidels, sogres discapacitades o fills impossibles) i es desenvolupen en una atmosfera hostil i inhòspita. El cas de la Yayoi desemboca en l'assassinat del seu marit quan aquest l'agredeix físicament. La Masako l'ajudarà a desfer-se del cos, ingrata tasca per a la qual comptaran amb l'ajuda de les altres dues companyes de treball, la Kuniko i la Yoshie. Juntes esquarterissen el cadàver i l'escampen per diversos punts de Tòquio. La policia sospita d'elles però no tenen proves. Mentrestant, un prestador vinculat als yakuza fa xantatge a les dones perquè s'ocupin de més cadàvers". 


Diuen que aquesta autora és la reina actual del crim japonès i estic d'acord. Aquesta ha estat l'altra gran sorpresa de les meves lectures durant aquest mes d'octubre. Una novel·la negra molt, molt original que et posa els pèls de punta des de la primera pàgina. És una mica "gore" i té molta sang i fetge, però alhora és molt freda i asèptica. Una combinació rareta però totalment 
adictiva! Aquesta novel·la ha guanyat el Gran Premi d'Escriptors de Misteri japonès. Si voleu més informació, llegiu la ressenya al blog Con un libro en la mano. 

Si us va agradar La devoción del sospechoso X no us perdeu aquesta per res del món!



2) Normaletes




Martí, David. La metgessa de Barcelona

"Nadal de 1562. La metgessa Lluna Aymerich i la seva filla Eulàlia esperen il·lusionades la imminent tornada del pare. En un racó brut i fosc, però, el noble Hug de Montcada és assassinat per uns mercenaris que volen arrabassar-li el Llibre de les Essències, un compendi de coneixements màgics i naturals escrit pels homes i les dones més savis de la humanitat. En mig d'un món d'homes, la valenta metgessa, mentre lluita per salvar la seva filla i guarir els malalts de l'epidèmia de pesta, emprèn una intricada cursa per Barcelona -la ciutat de les tres catedrals o del laberint subterrani. I gràcies als antics secrets que guarden les pedres, descobreix el camí per protegir el llibre. Tal com va fer a Les bruixes d'Arnes, David Martí ens capbussa en un món proper ple d'encant i saviesa. Un món en el qual fantasia i realitat donen la mà a una dona decidida i coratjosa". 

Una novel·la històrica plena d'elements màgics i misteri a la Barcelona gòtica de 1562. És interessant, sobretot perquè reconeixes molts llocs del barri gòtic de la ciutat, però m'esperava una miqueta més. Entretinguda per passar l'estona però res més.





Modroño, Félix G. La ciudad de los ojos grises

“Després de diversos anys vivint a París, l’Alfredo Gastiasoro torna a Bilbao quan s'assabenta que la Izarbe ha mort. El seu retorn pretén ser l'últim homenatge a la dona que va estimar, però aviat es convertirà en una indagació sobre les inquietants circumstàncies que van envoltar la seva mort. L’Alfredo haurà d'enfrontar al seu propi passat, revivint una història d'amor que coincideix amb l'època en què Bilbao passa de ser una població gairebé rural a convertir-se en una de les ciutats més pròsperes del Vell Continent. Magníficament ambientada en els primers anys del segle XX, i a mig camí entre novel·la negra, el gènere històric, el relat sentimental i fins al de viatges, aquesta és, sobretot, una bella història de suspens i nostàlgia, d'amor per una dona i una ciutat”.

Una història de trens perduts, d'oportunitats desaprofitades i de grans secrets en la Belle Époque. Ambientada entre el París i la Bilbao just abans de començar la Primera Guerra Mundial, aquesta és una novel·la que barreja el misteri (hi ha un assassinat per resoldre), la història i els sentiments més universals (l'amor, la tristor, la venjança...). Tot i les boníssimes crítiques i 
ressenyes que he pogut llegir, m'ha decebut una mica. No està malament, però ni l'argument ni els personatges no m'acabaven d'enganxar del tot. I també ha estat una llàstima haver endevinat el misteri, el gran secret amagat, cap a la meitat del llibre. Estava cantat!

1/10/12

Llibres llegits al setembre

Hola!

Com podeu veure, no he deixat de llegir durant aquest temps. Ja sé que en la meva última entrada vaig dir-vos que tancava el blog perquè m'estressava el fet de publicar una entrada per cada llibre, però he estat pensant que podria fer una única entrada al mes amb totes les que he anat llegint. I si algú vol tenir més informació sobre alguna de les meves lectures, pot obtenir-la a través dels vostres magnífics blogs.

Així és que aquí teniu les meves lectures del mes de setembre.


1) No us les podeu perdre!




La librería ambulante és una preciosa història sobre els canvis que t'ofereix la vida, l'amor als llibres i a la professió de llibreter. Una delícia!











   La canción de Jan és la història d'un nen txec que va patir en les seves pròpies carns les conseqüències del nazisme. Molt bonica però, al meu parer, el nen és massa adult (se suposa que té uns deu anys) i poc creïble.





Tardes con Margueritte m'ha agradat molt. Una novel·la curteta plena d'emocions i tendresa sobre l'amistat casual entre una àvia molt culta a la que apassionen els diccionaris i un home jove, pràcticament analfabet. No us la perdeu!








La més trista de totes aquestes novel·les (però no menys bonica per això). Mi planta de naranja-lima us arribarà al cor segur!









2) Normaletes



Assur és una novel·la històrica força interessant (un nen gallec de l'època de la Reconquesta que acaba convivint amb els vikings), amb un vocabulari molt ric. Però trobo que és massa llarga, amb la meitat ho podia haver enllestit tranquil·lament.
L'home que plantava arbres és un petit conte sobre l'amor a la natura. Tot un clàssic!
Misión olvido ha estat, al meu parer, una petita decepció. El tiempo entre costuras em va agradar moltíssim i m'esperava molt més d'aquesta novel·la. M'agrada la manera de redactar de l'autora, però aquesta vegada ni els personatges ni la història m'han acabat de fer el pes. No he aconseguit enganxar-me en cap moment de la història. Bastant fluixa, la veritat.

3) Molt dolentes, no perdeu el temps!



El gran reloj ha estat la gran decepció d'aquest mes de setembre. Un clàssic de la novel·la negra, amb unes crítiques boníssimes arreu ... Doncs a mí m'ha semblat molt dolenta! Es fa pesada, no hi ha cap misteri perquè des del principi saps què ha passat i qui ho ha fet ... Un avorriment!

1/9/12

Tanco el Club de Lectura de la Sandra




Estimats i estimades,

Aquest mes de juny va fer tres anys que vaig crear aquest blog amb molta, molta il·lusió per compartir amb tothom les meves opinions, per fer nous amics i amigues apassionats per la lectura com jo i, no oblideu que sóc bibliotecària vocacional, per fer promoció de la lectura a través de la xarxa.

Han estat tres anys molt interessants però crec que no he aconseguit allò que em proposava al principi. Amb un total de 243 novel·les ressenyades, lamento haver de reconèixer que l’esforç que em suposa mantenir viu el blog no paga la pena. El fet de no deixar d’escriure noves entrades en el mateix instant que acabava el llibre, no haver  fet cap parada vacacional, opinar sobre els llibres que he llegit en tots els blogs  que segueixo (teniu molt de mèrit els blogaires que continueu al peu del canó malgrat tot), publicar entrades també a les xarxes socials (com ara Anobii, LLibresperllegir o Bibliofilia), fer piulades al Twitter...  tot això m’està passant factura.

Un dels grans plaers de la meva vida ha estat des de sempre la lectura i últimament ja no puc gaudir tant perquè contínuament estic pensant en com redactaré l’entrada, com intentar que les meves opinions i recomanacions arribin a més gent ... i llegir està deixant de ser una activitat relaxant i tranquil·litzadora. I això sí que no pot ser!

I els que em coneixen ja saben que jo no sóc de mitges tintes. O faig les coses bé o prefereixo no fer-les, la veritat. No em sembla correcte pels que em segueixen  publicar una nova entrada cada dos o tres mesos. Això ja no és un blog! Crec que és millor tancar definitivament el Club de lectura de la Sandra i fer promoció de la lectura i donar la meva opinió a través dels fantàstics blogs dels amics i amigues que hi ha a la xarxa.

No vull deixar de donar les gràcies a tots aquells que heu visitat el meu blog (als anònims i als seguidors) i especialment a aquells que m’heu deixat un comentari. M’ha fet molta, molta il·lusió saber que allò que havia llegit i publicat havia arribat a algú. Ja fa uns mesos que em vaig plantejar la idea de tancar la paradeta però no ho he fet fins ara gràcies a vosaltres. L’experiència com a blogaire m’ha agradat molt però hem de ser sincers.  Ja estic molt cansada i no vull renunciar al plaer d’endinsar-me en una bona història sense sentir-me pressionada pel blog. Els que teniu un blog ja sabeu de què parlo...

Gràcies, moltíssimes gràcies a tots i a totes per aquests tres anys.

Desitjo que continueu (continuem) gaudint de les bones històries i de la lectura durant mooooooolt de temps. Bona lectura!

Molts petonets i abraçades.

Ens llegim!

Sandra


27/8/12

Una fortuna peligrosa


Follett, Ken. Una fortuna peligrosa. Barcelona : DeBolsillo, 2008. ISBN 978-84-9793-193-9.

Aquesta és la història d'un banc londinenc, dels seus èxits i fracassos, els seus esplendors i misèries entre 1866 i 1892. Però també és la història d'una família, els Pilaster, els propietaris del banc més prestigiós del Londres victorià. Una família plena d'homes i dones on l'odi i la cobdícia, l'egoisme i la crueltat estan a l'ordre del dia. Els Pilaster són capaços de qualsevol cosa per aconseguir els seus propòsits i mantenir el seu estatus social. Tots menys en Hugh Pilaster, un jove íntegre i honest que intentarà per tots els mitjans sobreviure a la seva família sent fidel a sí mateix i als seus ideals.

Absolutament fantàstica, com totes les novel·les d'aquest autor que he llegit! Té intriga, venjança, amor i desamor, assassinats, punyalades per l'esquena ... una mica de tot! No us la perdeu per res del món. Us enganxarà des de la primera pàgina, us ho ben asseguro!

Imprescindible!

19/8/12

Crim de sang


Alzamora, Sebastià. Crim de sang. Barcelona : Proa, 2012. ISBN 9788475882901.

La Barcelona de 1936 està vivint una època convulsa amb la matança sistemàtica de religiosos per part d'alguns nuclis anarcosindicalistes. Un dia apareixen els cadàvers d'un sacerdot (el germà Pere Gendrau) i un nen d'uns vuit anys en la pensió on vivia amagat el marista. Tot apunta a que han estat assassinats per un vampir! El comissari Gregori Muñoz serà qui portarà el cas.

D'una banda, un dels caps de la CNT-FAI, en Manuel Escorza té amagat al convent de les monges caputxines de Sarrià al bisbe Perugorria. La mare abadessa és la seva germana i ell pretén treure profit de la situació bescanviant el bisbe i les monges més endavant. El bisbe amagat, però, és un home pertorbat que no para d'empaitar una novícia de tretze anys. De l'altra, el jutge Miquel Carbonissa i un metge forense han creat un monstre : un cavall autòmat pràcticament perfecte capaç de matar a qualsevol que se li posi davant. I la resta de la comunitat marista catalana vol sortir del país costi el que costi i creuen que en Manuel Escorza els pot ajudar ... Com acabarà tot això?

No perdeu el temps amb aquesta novel·la! No té ni cap ni peus, us ho juro. És absolutament plana (de fet, encara no sé quina és la trama principal o quin és el protagonista) i anodina. La història no enganxa en cap moment i els personatges (els bons i els dolents) no t'arriben al cor. No he aconseguit tenir empatia amb cap d'ells, de veritat. M'ha semblat molt, molt dolenta i encara no entenc com és que li van donar el Premi Sant Jordi el 2011. No sé per què, però sovint les novel·les que guanyen premis em decepcionen. Suposo que és perquè n'espero molt d'elles (un premi hauria de ser una garantia, no?).

15/8/12

Tiempo de rosas


Carwood, Julie. Tiempo de rosas. Barcelona : Ediciones B, 2006. ISBN 846662659X.

Nova York, 1860. Quatre nens abandonats que malviuen als carrers de la ciutat troben en un carreró sense sortida una cistella amb un bebè a dins. Els quatre decideixen formar una família (els Clayborne) i donar una oportunitat a la vida de la petita Mary Rose... i a les seves també. Fugiran amb el bebè a Blue Belle, un poble petit de Montana, on començaran des de zero. Dinou anys més tard, la petita Mary Rose s'ha transformat en una jove encantadora a la que tothom respecta i estima. Però s'enamorarà perdudament de l'advocat Harrison Stanford MacDonald, qui acaba d'arribar a Blue Belle buscant la filla segrestada d'un lord anglès fa exactament dinou anys. Serà la Mary Rose Clayborne en realitat Lady Victòria? Acceptarà començar una nova vida a l'altra banda del món i abandonar a l'única família que ha conegut i estimat fins ara?

Aquesta és la primera entrega d'una sèrie protagonitzada pels germans Clayborne. La veritat és que m'ha agradat moltíssim perquè és molt entretinguda, els personatges estan molt ben definits i la història t'atrapa des del principi. És una novel·la romàntica i ja saps més o menys què trobaràs abans de començar-la, és clar, però tot i així l'he trobada molt entretinguda i lleugera. Una mica d'amor, una mica d'odi, un segrest i un judici, rics i pobres, bons i dolents ... una mica de tot!

Es llegeix en un sospir tot i que té 700 pàgines, així és que no us la perdeu!

12/8/12

Defender a Jacob


Landay, William. Defender a Jacob. Madrid : Esfera de Los Libros, 2012. ISBN 9788499703688.

L'Andy Barber, fiscal de Newton (a Middlesex), i la seva dona Laurie són els pares del Jacob, un adolescent introvertit i amb pocs amics. Quan la policia troba al bosc que llinda amb l'escola de Newton el cadàver del Ben Rifkin, un company de classe d'en Jacob, l'Andy començarà a treballar en el cas per trobar el culpable. En Ben ha mort de tres ganivetades al pit i, en principi, es sospita d'un pederasta que viu a la zona. Però tot es complica quan el millor amic d'en Ben publica al Facebook que potser el veritable culpable de la mort d'en Ben és en Jacob.

L'Andy haurà d'abandonar la investigació de l'assassinat per passar a preparar la defensa del seu fill, a qui creu innocent en tot moment. El fiscal viurà un infern durant tot el procés, ja que té un gran dilema moral. Com a investigador fiscal busca la veritat i com a pare angoixat li aterra esbrinar què va passar realment aquell dia. I és que les proves, els testimonis i la genètica apunten a que potser sí va ser en Jacob l'assassí ... Aconseguirà demostrar la innocència del seu fill?  

Aquest thriller legal m'ha semblat molt interessant. Narrat en primera persona, el pare de l'adolescent acusat qüestiona els límits del sistema judicial actual. Els nens s'han de tractar com a adults a nivell judicial? Però també assistirem a l'enfonsament psicològic d'aquesta família, perquè la novel·la també tracta el tema de la devoció paterna i ens fa reflexionar sobre si realment coneixem als nostres fills. 

Tot i que el final m'ha semblat molt previsible, és una novel·la que manté l'interès del lector en tot moment. No m'estranyaria que fins i tot en fessin una pel·lícula ...

Recomanable!

6/8/12

22 Britannia Road


Hodgkison, Amanda. 22 Britannia Road. Barcelona : Bruguera, 2012. ISBN 9788402421005.


Durant el 1946, la Silvana i el seu fill Aurek de sis anys parteixen de Varsòvia cap a Ipswich (al Regne Unit) per retrobar-se amb el seu marit, en Janusz. Separats durant la Segona Guerra Mundial, la Silvana només desitja que el petit Aurek tingui una vida segura i tranquil·la amb el seu pare i poder oblidar tot allò que han viscut a Polònia durant aquests anys.


Però quan comencen la seva nova vida junts no tot serà tan fàcil com es pensaven en un principi. I és que després de les vivències que tots tres han tingut durant la guerra, són uns autèntics desconeguts plens de secrets que han d'aprendre de nou a viure, a estimar, a deixar-se estimar i a ser una família. L'únic que tenen en comú és el desig immens de retrobar els morts estimats entre els vius.


Una preciosa història d'amor, supervivència i redempció d'una escriptora novell que t'atraparà des del principi. Els tres protagonistes resulten uns personatges complexos, plens de matisos i la història del seu passat i del present està molt ben tractada per a que puguis entendre per què es comporten de determinades maneres. És una novel·la dura i tendre, subtil i intensa alhora. 


M'ha encantat des de la primera pàgina! No us la perdeu perquè paga la pena.

1/8/12

El mes más cruel


Adón, Pilar. El mes más cruel. Madrid : Impedimenta, 2010. ISBN 9788493760168.


Aquest és l'últim recull de contes de la Pilar Adón. La Marta Sanz, a la introducció, explica entre d'altres coses que aquests catorze contes són una "metàfora de la lectura : la metàfora d'una dependència semblant a l'amor i als llaços que ens uneixen amb els altres". Ha estat guardonada amb el premi finalista del Premi de la Crítica 2010.


Aquests catorze contes curts els he trobat molt poètics i estan escrits amb una prosa realment delicada i intel·ligent. Al final de cada conte trobem un petit poema a mode de "moraleja" i en ells es barregen molts tipus de sentiments : por, bogeria, desesperació, amor, pèrdua, inquietud, separació, soledat, etc.


Ja sabeu que els contes no m'agraden especialment, però la portada d'aquest llibre em va agradar i inquietar a parts iguals i per això em vaig decidir. La veritat és que no m'han agradat gens, però reconec que la portada reflecteix perfectament què et trobaràs a dins del llibre. Els contes són absolutament inquietants, amb girs inesperats que et descol·loquen del tot. Són cruels i realment perversos i quan els acabes de llegir et deixen com a lector la sensació molt estranya i desagradable de no saber si realment l'has entès bé. 


Digueu-me simple si voleu, però a mi m'agrada entendre el significat d'allò que llegeixo. Si us agraden els relats desconcertants, aquest és el vostre llibre.

30/7/12

Mai tornarem a ser les mateixes


Lewis, Brenda H. Mai tornarem a ser les mateixes. Barcelona : Columna, 2012. ISBN 9788466415132.
La Maica Solís és una advocada a punt de fer cinquanta anys i no ho porta gens bé. La seva filla adolescent ha deixat de ser una nena de cop i la Maica no acaba de pair-ho.  Tot al seu voltant és una autèntica bogeria : està començant a partir els símptomes de la menopausa, és una addicta a la Blackberry i una histèrica hipocondríaca, va a teràpia perquè encara no ha superat que el seu marit la deixés per una hostessa fa deu anys ... i, per acabar-ho d’adobar, totes les dones que coneix també estan desquiciades (o ho sembla).
Quan sembla que res no pot anar a pitjor, la seva secretària li prepara unes vacances “per desconnectar” en una casa rural a la Vall de Lot (França) en companyia de la seva mare i la seva millor amiga. Allà coneixerà en Jean-Claude, un metge rural amb qui tindrà una aventura que ajudarà a destarotar encara més la seva existència. Serà capaç la Maica de sobreviure al tsunami dels cinquanta i a la seva pròpia vida?
Tot i que per edat no em sento identificada amb la protagonista (i espero pel bé dels que m’estimen que no m’hi torni mai com ella!) he de reconèixer que he rigut en moltes ocasions reconeixent alguns dels seus comportaments en gent que conec. No tan exagerats, evidentment, però en el fons ... Ji Ji Ji
És aquesta una novel·la molt lleugera i fresca, de lectura molt àgil i plena de tòpics al voltant de la menopausa i les dones desquiciades que et treuen el somriure força sovint de tan exagerats com són. De totes maneres, també cal dir que les vegades que he rigut de veritat a estat gràcies a les sortides que té la mare de la protagonista. És una llàstima que no tingui més protagonisme, perquè és molt divertida! En canvi, la Maica no m’ha acabat de fer el pes en cap moment. És hipocondríaca i histèrica fins a límits insuportables i arriba a cansar, la veritat.
Crec que és una bona opció per endur-te a la platja aquest estiu tinguis l’edat que tinguis!
Ah! Vull agrair a l’agència literària de la Sandra Bruna que es posessin en contacte amb mi per oferir-me un exemplar d’aquesta novel·la. Em va fer molta il·lusió, de veritat. Moltes gràcies!

26/7/12

Elizabeth y su jardín alemán


Arnim, Elizabeth von. Elizabeth y su jardín alemán. Barcelona : Lumen, 2008. ISBN 9788426416407.
L’Elizabeth viu en una casa aïllada a la zona de Pomerania (Alemanya) amb el seu marit, les tres filles i els criats. La societat en general i el seu marit en particular (a qui anomena “el hombre airado”) no tenen en consideració cap de les seves inquietuds i opinions i el seu paper ha de quedar relegat a donar ordres als criats , rebre visites i poca cosa més. Però l’’Elizabeth és un esperit lliure i amb un pensament molt modern i es rebel·la com pot davant d’aquesta situació. Només se sent realitzada i completament feliç quan passa les hores al seu jardí, llegint obres de jardineria, dissenyant els diferents espais i aplicant els coneixements adquirits (sovint amb fracassos rotunds). És capaç de gaudir com ningú de cada flor i de cada fulla en aquest paradís terrenal ... i encomanar-nos aquesta passió per la vida i la natura als lectors.

Aquesta breu novel·la autobiogràfica es va publicar per primer cop el 1898 i va ser tan polèmica com exitosa des del primer dia (es van fer 21 reimpressions l’any de la seva publicació). Escrita sota pseudònim (l’autora en realitat és Mary Annette Beauchamp) es tracta d’una delicada, precisa i crítica reflexió al voltant de l’estat de les dones en aquella època.  Com es diu a la coberta del llibre, aquesta obra “va fer molt per les dones de l’època i segueix sent una deliciosa capbussada en la intimitat d’una narradora sensible, irònica i absolutament disposada a ser feliç”. Però també és un cant d’amor a la natura, als jardins i a les flors que ens proporcionen un dels grans petits plaers de la vida quan floreixen.
Una delícia que no us podeu perdre!

24/7/12

El gato al que le gustaba la lluvia



Mankell, Henning. El gato al que le gustaba la lluvia. Madrid : Siruela, 2008. ISBN 9788498412321.


El dia del seu sisè aniversari, el petit Lukas rep un regal molt especial : un gatet negre amb la punta de la cua blanca que anomenarà Noche. Immediatament, aquest gat passarà a ser el centre de l'univers del nen. El cuidarà, el mimarà, es farà l'únic responsable de les seves necessitats i se l'estimarà com el petit Lukas es pensava que no es podia estimar res. En Lukas passarà el millor estiu de la seva vida amb el gat Noche, fins que pocs dies abans d'anar a escola per primer cop a la seva vida el gat fugirà durant la nit.


En Lukas centrarà tota la seva atenció i esforços a trobar el gat (i a entendre per què ha desaparegut), el buscarà sense descans durant molts dies sense obtenir cap resultat malauradament. Està molt trist i començar l'escola no l'il·lusiona gens ni mica. Fins que l'última nit de les vacances tindrà un somni molt revelador en el que entendrà moltes, moltes coses.


Jo no sabia que aquest conegut autor suec de novel·la negra també havia escrit novel·les (o contes llargs) infantils. Precisament aquesta va ser guardonada en 1991 amb el premi Nils Holgersson. L'he trobada molt emotiva (apareixen les grans qüestions de la vida com la llibertat, la nostàlgia o l'amor) però, en la meva opinió, el nen protagonista és poc creïble. En Lukas és massa madur per tenir sis anys. Per com es responsabilitza des del primer moment del gatet, per com parla i pensa, per com gestiona els seus sentiments durant la desaparició de la seva mascota ... sembla que estem davant d'un adult i no d'un nen que tot just acaba de fer sis anys. Tot i aquesta petita pega, m'ha agradat molt.


Es llegeix en un sospir, així és que no us la perdeu!