3/11/11

El conde de Montecristo

Dumas, Alexandre. El conde de Montecristo. Barcelona : Mondadori, 2010. ISBN 9788439722410. 

L'Edmundo Dantés és un jove encantador que torna el 1814 a Marsella per reunir-se amb el seu pare i la Mercedes, la seva promesa. Però dos dels seus amics (o més aviat enemics),  Danglars i Fernando, envejosos de la seva bona fortuna i felicitat respectivament, li voldran enfonsar la vida. I ho aconseguiran acusant-lo injustament de bonapartista amb l'ajut de Villefort, el procurador del rei. L'innocent Dantés es passarà 14 anys a la presó del Castell d'If i, quan aconsegueixi escapar miraculosament, Dantés es transformarà en el comte de Montecristo i dedicarà la resta de la seva vida a venjar-se d'aquests tres enemics. I és que la venjança es serveix en plat fred...

Un fantàstic clàssic d'aventures de la literatura universal. Considerada el millor treball de Dumas, es va acabar d'escriure el 1844 i s'anava publicant en fascicles. Ja feia molts anys que tenia ganes de llegir aquesta obra, però la veritat és que m'ha la part central m'ha decebut una miqueta. Tant el primer (fins que s'escapa de la presó) com el tercer terç (la venjança pura i dura) m'han semblat molt entretinguts i apassionants. En canvi, el segon terç (la preparació de la venjança) l'he trobat molt avorrit i lent. Vaja, que l'autor es podia haver estalviat ben bé 400 pàgines de les 1200 que té el llibre! Però, en línies generals, reconec que és una molt bona novel·la.

I amb aquesta lectura compleixo amb el meu repte personal anual : una novel·la en anglès (The library of shadows) i un clàssic de la literatura universal.

13/10/11

Departamento Q : la mujer que arañaba las paredes

Adler-Olsen, Jussi. Departamento Q : la mujer que arañaba las paredes. Madrid : Maeva, 2010. ISBN 9788415120025.


Carl Mørck, un bon policia de Copenhague que passa per una mala època, és destinat (o més aviat relegat) a un nou departament que s'encarregarà de casos no resolts. L'ajudarà l'Assad, un assistent tot terreny molt despert i amb molta intuïció. Inauguraran el Departament Q intentant resoldre el cas de la Merete Lyngaard, una jove promesa de la política danesa, desapareguda misteriosament i donada per morta el 2002 tot i no trobar mai el seu cadàver. Però la Merete no és morta, ha estat segrestada tots aquests anys. La trobaran abans no sigui massa tard?


Una novel·la negra molt, molt interessant i entretinguda! Des del començament el lector sap que la víctima no és morta i això sol ja fa que t'enganxis a la trama ràpidament. Amb un ritme trepidant, l'autor et fa partícep d'una manera molt directa dels sofriments que pateix la pobre Merete, així com també t'involucra en la investigació que duen a terme el policia amb el seu peculiar ajudant.


M'ha agradat molt, la veritat. Acaben de publicar la segona part de la sèrie (Los chicos que cayeron en la trampa) i em sembla que no trigaré molt a llegir-la.


Molt recomanable!

8/10/11

Jo confesso

Cabré, Jaume. Jo confesso. Barcelona : Proa, 2011. ISBN 9788475882536.



L'Adrià Ardèvol és un nen superdotat, fill d'un erudit col·leccionista barceloní, la possessió més preuada del qual és un violí del segle XVIII. Quan l'Adrià té seixanta anys l'Alzheimer apareix implacable en la seva vida i, abans de perdre tots els seus records, escriurà una llarga carta confessant totes les culpes, mentides i pors que l'han acompanyat al llarg de la seva vida. A través de les seves desordenades memòries, també coneixerem la història del Vial, el violí que va passar de mà en mà al llarg de moltíssims anys fins recaure en les de l'Adrià.


Aquesta llarguíssima novel·la m'ha sorprès molt ... i no favorablement, la veritat. Èxit absolut de vendes en la passada edició de la Setmana del Llibre en Català, totes les crítiques que he llegit a Internet la lloen fins a la sacietat. Bé, doncs no m'importa si sóc l'única que diu que no li ha agradat gens ni mica.


He de reconèixer que la manera de narrar és molt original, perquè realment sembla un trencaclosques o, potser, més aviat un calidoscopi. Una i altra vegada apareixen els mateixos personatges en la mateixa situació, però cada vegada hi ha algun detall nou, un punt de vista diferent ... I el final també m'ha agradat -no penso dir res més per si hi ha algun/a valent/a que arriba al final de les 1000 pàgines-. Però fins aquí la part positiva ...


Increïblement complicada de seguir pels salts en l'espai i en el temps, la infinitat de personatges que apareixen i la repetició fins a la sacietat de les mateixes escenes (encara que sempre vistes des d'una òptica diferent). És un exercici fantàstic d'atenció i comprensió lectora, us ho juro. 
De tota manera, sapigueu que en tots els fòrums es parla bé d'aquesta novel·la. I, segurament, sigui jo l'única equivocada. Bé, doncs què hi farem ... A mi m'ha semblat insuportable! I l'he acabada perquè detesto deixar una novel·la a mitges. Però us juro que m'ho he plantejat un munt de vegades amb aquesta. 


Al meu entendre, no li arriba ni a la sola de la sabata a Les veus del Pamano. Aquesta sí que em va encantar des de la primera pàgina!

29/9/11

La casa de Riverton

Morton, Kate. La casa de Riverton. Madrid : Suma, 2009. ISBN 9788483650141 .


La Grace Bradley, una dona de 98 anys que des dels catorze va formar part del servei de la mansió Riverton Manor, rep la visita d'una jove directora de cinema que està rodant una pel·lícula sobre el suïcidi d'un prometedor poeta a la casa de Saffron Green durant una festa el 1924. Aquesta visita farà que la Grace recordi el seu passat al servei de la família Hartford i, a través dels seus records, coneixerem de primera mà la veritable història d'aquest suïcidi.


Una novel·la molt, molt interessant. A través dels records de la minyona podrem conèixer com eren les famílies aristocràtiques angleses de principis del segle XX, així com també la vida que portaven els criats en aquelles mansions. I com la primera Guerra Mundial va afectar tant als uns com als altres.


Aquesta és la primera novel·la que va publicar l'autora d'El jardín olvidado. Personalment, m'ha agradat molt més aquesta. Malgrat que la història oscil·la entre els anys 20 i els 90, no et perds en cap moment, cosa que no passa amb El jardín olvidado.  Plena de passions ocultes i secrets familiars, aquesta novel·la t'enganxa des de les primeres línies.


Molt recomanable!

21/9/11

Trampa de miel

Lindell, Unni. Trampa de miel : el primer caso de la agente Marian Dahle. Madrid : Siruela, 2011. ISBN 9788498415681.

Poc abans de les vacances d'estiu desapareix a la tranquil·la població noruega de Hovik el petit Patrik, un nen de 7 anys que tornava sol de l'escola a casa.  Pocs dies després mor atropellada la nòvia del conductor de la furgoneta dels gelats que, curiosament, treballava al barri on va desaparèixer en Patrik. Tenen relació les dues morts?

L'inspector de policia Cato Isaksen amb l'ajuda de la nova companya Marian Dahle -a la que, per cert, no suporta- hauran de resoldre el cas. Pocs testimonis, molts sospitosos carregats de males puces ... i una veritat amagada.

Força interessant! A mig camí entre les novel·les de la Camilla Lackberg i la Mari Jungsted, aquesta novel·la negra amb força tocs de thriller psicològic és molt entretinguda i fins al final no acabes d'entendre què va passar realment i quins van ser els motius dels crims. 

De totes maneres, també us he de dir que personalment trobo molt millors les de la Camilla i la Mari. Clar que, per gustos els colors!

17/9/11

La abadía de los crímenes

Gómez Rufo, Antonio. La abadía de los crímenes. Barcelona : Planeta, 2011. ISBN 9788408100553.

Durant el 1229 Jaume I, rei de la Corona d'Aragó i comte de Barcelona, s'intal·la amb la reina Leonor i algunes dames de companyia al monestir lleidatà de Sant Benet. Amb l'ajuda de la monja navarresa Constança, famosa per les seves habilitats deductives, intentaran aclarir una sèrie d'horribles assassinats comesos ens els últims temps al convent.

Magistral combinació de novel·la històrica (Jaume I, Leonor de Castella, Violant d'Hongria, etc.), de misteri i negra. T'atrapa des de la primera pàgina, de lectura àgil i amena, i amb una trama plena d'intrigues, humor, assassinats, venjances ... Què més es pot demanar?

Absolutament recomanable!

14/9/11

The library of shadows

Birkegaard, Mikkel. The library of shadows. London : Black Swan, 2009. ISBN 9780552775021.

Algunes persones tenen el poder d'afectar els teus pensaments i sentiments en llegir, o llegir en veu alta un llibre als altres. Sedueixen amb increïbles històries, evoquen mons que semblen vius i també et poden manipular per a que pensis i sentis exactament el que volen.

Quan Luca Campelli pateix una mort sobtada i violenta, el seu fill Jon hereta la seva llibreria de segona mà, Libri di Luca, a Copenhague. Jon no ha vist el seu pare durant vint anys, des de la misteriosa mort de la seva mare. Quan dies més tard es produeix un intent d'incendi a la botiga, Jon es veu obligat a explorar el passat de la seva família. I és que la llibreria ha amagat un
secret extraordinari durant dècades. És el lloc de trobada d'una societat d'amants dels llibres i els lectors, que han mantingut una tradició des dels dies de la gran biblioteca de l'antiga Alexandria. Ara, algú està tractant de destruir-la i Jon haurà de fer l'impossible per salvar la societat ... i la seva pròpia vida.

Quina porqueria de novel·la! Aquesta havia estat l'obra escollida per un dels meus dos reptes personals anuals : una novel·la en anglès i un clàssic de la literatura universal. Una tria molt dolenta, tot sigui dit. He hagut de fer un inmens esforç per acabar-la (a la dificultat de l'idioma s'ha afegit que la trama és insuportable i no té ni cap ni peus). 

No us la recomano gens ni mica! 
Només espero que el dia que faci la tria del clàssic tingui la ment més lúcida! Quin em recomaneu?

6/9/11

En el país de la nube blanca

Lark, Sarah. En el país de la nube blanca. Barcelona : Ediciones B, 2011. ISBN 9788466646710.

Anglaterra, 1852. La Helen Davenport, una institutriu que només somia a formar una família decideix vitajar fins a Nova Zelanda per casar-se amb en Howard O'Keefe, un desconegut granger que ha posat un anunci a la premsa per trobar esposa. Durant el viatge fins a Nova Zelanda la Helen es farà amiga de la Gwyneira Silkham, una jove aristòcrata galesa qui també viatja per casar-se amb el fill d'un ric criador d'ovelles, en Lucas Warden. Per desgràcia, cap dels dos matrimonis serà el que les noies esperaven. Viurem a través de les experiències d'aquestes dones durant vint-i-cinc anys la seva adaptació a un país desconegut, la colonització de Nova Zelanda i les lluites entre indígenes i colons.

Sarah Lark és el pseudònim de Christiane Gohl. Aquesta autora també ha escrit sota els noms de Ricarda Jordan i Elisabeth Rotenberg, però la popularitat li ha arribat amb la saga que signa com Sarah Lark : una sèrie d'històries familiars sobre la cultura dels maoris i la colonització de Nova Zelanda. De moment, aquí només s'ha publicat el primer de la trilogia  i el segueixen Das Lied der Maori (2008) i Der Ruf des Kiwis (2009).

Èxit de vendes i amb molt bones crítiques arreu, a mí m'ha decebut una miqueta. El principi és totalment espectacular, la història t'enganxa des de les primeres línies (a mí em recordava molt l'ambient de la pel·lícula El piano). De fet, normalment els llibres que expliquen històries sobre sagues familiars em fascinen. Però, un cop les protagonistes arriben a Nova Zelanda i es casen amb els respectius marits la cosa afluixa força i l'argument és molt linial. És entretinguda, però no és una obra mestra -com he llegit en alguna crítica-.

30/8/11

Atrapada en el tiempo

Gabaldon, Diana. Atrapada en el tiempo. Barcelona : Salamandra, 2010. ISBN 9788498382884.

Vint anys després d'haver experimentat l'aventura més estranya de la seva vida - un viatge a través del temps fins l'Escòcia del segle XVIII-, la Claire Randall torna amb la seva filla Brianna a les imponents i misterioses muntanyes escoceses on tot va començar. Amb l'ajuda d'en Roger Wakefield, un jove historiador de la zona, la Claire es llança a una obsessiva recerca de les tombes dels caiguts a la batalla de Culloden en 1745. Mentre li confessa a la seva filla Brianna qui és el seu veritable pare (un escocès del XVIII), coneixerem la continuació de la història d'amor d'en Jamie i la Claire, els esdeveniments històrics que van propiciar la revolta jacobita que va significar la caiguda definitiva de tots els highlanders i com és que la Claire va tornar al present.

Segona part de la saga Outlander (la primera es diu Forastera), aquesta fantàstica novel·la torna a seduir-te des de les primeres línies. Barreja de novel·la d'aventures, històrica i romàntica té tots els ingredients necessaris per atrapar-te des del principi i deixar-te amb ganes de continuar llegint la tercera part. Tot i que m'ha encantat, trobo que la part de les intrigues polítiques que van culminar en la batalla de Culloden és una mica complicada de seguir.

Absolutament recomanable!


21/8/11

La mamá

O'Carroll, Brendan. La mamá. [S.l.] : Océano, 1999. ISBN 9706514279.

Situada a Irlanda a mitjans dels anys seixanta, la protagonista és l'entranyable Agnes Browne. El mateix dia que el seu marit mor sobtadament, l'Agnes decideix tirar endavant el seu negoci (una parada de fruita en un mercat d'un barri obrer a Dublín) i els seus set fills amb el millor humor possible.  

Aquesta novel·la curta narra les alegries i els disgustos d'aquesta dona d'una manera molt tendra, commovedora i hilarant. En certs moments recorda Las cenizas de Ángela, de Frank McCourt o la pel·lícula La vida es bella pel tractament tendre i optimista d'una realitat dura i poc agradable.
Recomanable!

19/8/11

Forastera

Gabaldon, Diana. Forastera. Barcelona : Salamandra, 2010. ISBN 9788498382877.

La Claire Beauchamp Randall, una infermera anglesa de l'exèrcit, viatja a les Terres Altes escoceses en una segona lluna de mel amb el seu marit Frank després de la Segona Guerra Mundial. Visitant Craigh na Dhun, un cercle de pedres misteriós a prop d'Inverness, la Claire desapareix de cop i és transportada a través del temps fins el 1743. És segrestada per un clan escocès i allunyada del cercle de pedra amb la possibilitat de tornar al seu propi temps. Per tal de salvar-se de les circumstàncies que amenacen la seva pròpia vida, decideix casar-se amb un jove muntanyenc anomenat Jamie Fraser. La Claire patirà un gran conflicte intern : d'una banda, intentarà amb totes les seves forces tornar al cercle de pedres i a la seva vida del segle XX i, de l'altra, no té ni idea de com serà capaç d'abandonar al seu nou marit Jamie i l'apassionada relació que mantenen.

Primera novel·la de la sèrie Outlander (en total són set novel·les), aquesta és una de les poques obres que he rellegit en la meva vida. Va caure a les meves mans fa vint anys i em va impressionar moltíssim (encara recordava l'argument i no he parat de recomenar-la en tots aquests anys!). Doncs bé, ara l'he tornada a llegir per poder continuar amb la resta de novel·les de la saga i ... m'ha tornat a meravellar! Plena d'aventures, passió, lluites, venjances, uns paisatges meravellosos ... i una autora que sap com enganxar-te des de les primeres frases.

Una de les millors novel·les que he llegit mai! Em moro de ganes de saber com continua aquesta història ...

No us la deixeu perdre!
 

14/8/11

La cazadora de cuerpos

El Hachmi, Najat. La cazadora de cuerpos. Barcelona : Planeta, 2011. ISBN 9788408098775.

Una jove (de la que no sabrem en cap moment el nom) que treballa de nit com a netejadora en una fàbrica de pizzes i de dia netejant el pis d'un escriptor té una gana voraç d'experiències sexuals. Intentarà cobrir les seves mancances emocionals al llit amb tot tipus d'homes per així, potser, aconseguir aplacar la set de felicitat que li corroeix l'ànima. Però no és feliç i, a poc a poc, s'anirà "confessant" a aquest escriptor anònim mentre li neteja el pis i, a través de les seves converses, intentar comprendre's a ella mateixa i assolir, com a última meta, la felicitat.

Najat El Hachmi torna amb una novel desinhibida, insolent i apassionada, eròtica de principi a fi. La veritat és que m'ha sorprès perquè no té res a veure amb la seva anterior novel·la, L'últim patriarca. El tema, la manera d'escriure ... De fet, si algú m'hagués dit que aquesta obra és de l'Almudena Grandes m'ho hauria cregut sense problemes. No està malament, però em va agradar molt més l'anterior.