La mujer del faro

Rosman, Ann. La mujer del faro. Madrid : Salamandra, 2010. ISBN 9788498383089.


Quan falten dos mesos per inaugurar de nou el far de Pater Noster, a l'illa sueca de Hamneskár, dos obrers troben el cadàver d'un home emparedat. Qui és i com va arribar allà? Aquest serà el primer cas per a la jove policia Karin Adler, una apassionada dels vaixells i el mar que té molts problemes de parella. El company que ajudarà a la Karin en les investigacions serà l'insuportable i meticulós agent Folke. Nou desapareguts en la mateixa època (els anys 60) sense deixar cap rastre, un anell de casament i un tatuatge amb unes xifres són les úniques pistes que tenen per resoldre el cas. Seran capaços de treure'n l'entrellat?


Una interessant història d'amor, odi i cobdícia que té molts elements per atrapar-nos : un mapa del tresor, un passat secret que coneixen tots els habitants del municipi però del que ningú en parla, un triangle amorós molt perillós ... i una jove policia disposada a tot per tal de resoldre el cas.


M'ha agradat però m'esperava molt més d'aquesta història. La publicació Dagens Nyheter assegura que «Rosman no només és comparable a la Camilla Läckberg: és millor». Doncs no estic d'acord! L'estil s'assembla molt, però no és el mateix. De fet, totes les novel·les nòrdiques que es publiquen en els darrers anys repeteixen el mateix esquema una i altra vegada : una localitat molt petita amb grans secrets del passat, el passat i el present s'alternen en la narració i el final és una mica precipitat. Són totes calcades! De totes maneres, reconec que a mí m'agraden molt aquest tipus de novel·la negra. Les trobo molt entretingudes i de lectura àgil, perfectes per descansar i relaxar la ment una estona.


En resum : entretinguda i interessant, però no tant com les de la meva estimada Camilla Läckberg o les de la Mari Jungsted.