Wood, Barbara. Armonía rota. Barcelona : RBA, 2006. ISBN 84-473-1449-4.
Aquesta és la història de tres generacions de dones xineses (Mei-ling, Harmonia y Charlotte) que van dedicar la seva vida a guarir les malalties dels altres a base de productes herbals. Totes tres dones de la mateixa família tenien un do especial per a la fabricació de medecines, però van tenir molta mala sort en qüestions amoroses. No es pot tenir tot a la vida... o sí?
Ara, la jove Charlotte dirigeix l'imperi farmacèutic heredat de la seva àvia Harmonia i haurà d'enfrontar-se a les amenaces d'un sonat que ja ha assessinat a tres innocents alterant les medecines que ella fabrica. Qui serà aquest enemic? Què vol? Sort que comptarà amb la valuosa ajuda de Jonathan, pirata informàtic i el seu primer amor.
Entretinguda, tot i que el desenllaç final és molt enrevesat i poc creïble. Vaja, que podria ser un digne final per un culebrot veneçolà!
27/9/09
24/9/09
Los gritos del pasado
Läckberg, Camilla. Los gritos del pasado. Madrid : Maeva, 2009. ISBN 978-84-96748-88-0.
Aquesta novel·la policíaca és la continuació de La princesa de gel i precedeix a Les filles del fred. Tot i que no les he llegides en ordre (vaig començar per casualitat per la tercera entrega) aquest fet no té cap mena d'importància. Totes tres novel·les comparteixen escenari i protagonistes, però el cas que es resoldrà en cadascuna d'elles és totalment independent.
M'ha agradat més que la primera i menys que la tercera. Tot i que les tres són força previsibles en línies generals, es nota molt l'evolució com a escriptora de l'autora en cada nova entrega. Els arguments i la manera de resoldre els crims són cada vegada menys simples i la lectura resulta més interessant.
Un nen descobreix per casualitat el cadàver d'una jove turista alemanya ... i les restes mortals de dues dones més desaparegudes misteriosament fa trenta anys. Una família plena de secrets i odis seran els principals sospitosos ... qui d'ells serà el responsable d'aquests crims?
Ja tinc ganes que publiquin la quarta entrega d'aquesta saga, a veure si l'autora situa de nou la trama al petit poble de Fjällbacka (Suècia). Com pot ser que en un poblet tan petit hi hagi aquesta quantitats de criminals i secrets? Quin veïnat!
Molt recomanables totes tres!
Aquesta novel·la policíaca és la continuació de La princesa de gel i precedeix a Les filles del fred. Tot i que no les he llegides en ordre (vaig començar per casualitat per la tercera entrega) aquest fet no té cap mena d'importància. Totes tres novel·les comparteixen escenari i protagonistes, però el cas que es resoldrà en cadascuna d'elles és totalment independent.
M'ha agradat més que la primera i menys que la tercera. Tot i que les tres són força previsibles en línies generals, es nota molt l'evolució com a escriptora de l'autora en cada nova entrega. Els arguments i la manera de resoldre els crims són cada vegada menys simples i la lectura resulta més interessant.
Un nen descobreix per casualitat el cadàver d'una jove turista alemanya ... i les restes mortals de dues dones més desaparegudes misteriosament fa trenta anys. Una família plena de secrets i odis seran els principals sospitosos ... qui d'ells serà el responsable d'aquests crims?
Ja tinc ganes que publiquin la quarta entrega d'aquesta saga, a veure si l'autora situa de nou la trama al petit poble de Fjällbacka (Suècia). Com pot ser que en un poblet tan petit hi hagi aquesta quantitats de criminals i secrets? Quin veïnat!
Molt recomanables totes tres!
20/9/09
Perdona si te llamo amor
Moccia, Fernando. Perdona si te llamo amor. Barcelona : Planeta, 2009. ISBN 978-84-08-08767-0.
Ja fa temps que veig moltes persones (sobretot dones) llegint les novel·les de Federico Moccia, i jo no podia ser menys! Es veu que s'ha convertit en un autèntica bogeria a Itàlia, un supervendes... un fenòmen editorial.
És aquesta una novel·la innocent, molt lleugera, sovint divertida, trista en comptades ocasions ... que tracta sobre les relacions amoroses intergeneracionals. Una estudiant de disset anys i un publicista d'èxit a prop dels quaranta inicien una romàntica i esbojarrada història d'amor a Roma ... qui dels dos en principi tindrà més seny? Increïblement, d'aquesta parella la persona més madura resultarà l'adolescent.
Vaja, és entretinguda i fàcil de llegir, però no trobo que sigui tan fantàstica com per convertir-se en una obra de culte ( així és com la veuen les fans de l'autor a la seva web!). M'ha agradat força i crec que és una d'aquelles novel·les ideals per llegir al tren o a les vacances.
En definitiva, recomanable.
Ja fa temps que veig moltes persones (sobretot dones) llegint les novel·les de Federico Moccia, i jo no podia ser menys! Es veu que s'ha convertit en un autèntica bogeria a Itàlia, un supervendes... un fenòmen editorial.
És aquesta una novel·la innocent, molt lleugera, sovint divertida, trista en comptades ocasions ... que tracta sobre les relacions amoroses intergeneracionals. Una estudiant de disset anys i un publicista d'èxit a prop dels quaranta inicien una romàntica i esbojarrada història d'amor a Roma ... qui dels dos en principi tindrà més seny? Increïblement, d'aquesta parella la persona més madura resultarà l'adolescent.
Vaja, és entretinguda i fàcil de llegir, però no trobo que sigui tan fantàstica com per convertir-se en una obra de culte ( així és com la veuen les fans de l'autor a la seva web!). M'ha agradat força i crec que és una d'aquelles novel·les ideals per llegir al tren o a les vacances.
En definitiva, recomanable.
14/9/09
The house of special purpose
Boyne, John. The house of special purpose. London : Doubleday, 2009. ISBN 9780385616065.
Aquesta és l'última novel·la de John Boyne, l'autor de El niño con el pijama de rayas. He trigat uns quants dies a acabar-la, però que consti que el motiu ha estat el meu anglès rovellat (l'he llegida en versió original) i no que la novel·la no sigui entretinguda.
Georgy Jachmenev, per aquelles coses del destí, acaba sent el guardaespatlles del petit Alexei Romanov (l'hereu de Nicolau II, tsar de Rússia) i s'enamora perdudament de la jove Gran Duquessa Anastasia. Han passat més de seixanta anys i mentre Zoya, la dona de Georgy, s'està morint de càncer en un hospital de Londres ell rememora la seva infantesa i joventut ... plena de records dolços i agres al cinquanta per cent.
M'ha semblat una novel·la dolça i malenconiosa alhora, sense gaire acció però amb molts sentiments a flor de pell : amors prohibits, la misteriosa llegenda dels Romanov, la hipòcrita vida al Palau d'Hivern de Sant Petersburg, la lleialtat al tsar en plena decadència del seu regnat...
Una novel·la força interessant!
Aquesta és l'última novel·la de John Boyne, l'autor de El niño con el pijama de rayas. He trigat uns quants dies a acabar-la, però que consti que el motiu ha estat el meu anglès rovellat (l'he llegida en versió original) i no que la novel·la no sigui entretinguda.
Georgy Jachmenev, per aquelles coses del destí, acaba sent el guardaespatlles del petit Alexei Romanov (l'hereu de Nicolau II, tsar de Rússia) i s'enamora perdudament de la jove Gran Duquessa Anastasia. Han passat més de seixanta anys i mentre Zoya, la dona de Georgy, s'està morint de càncer en un hospital de Londres ell rememora la seva infantesa i joventut ... plena de records dolços i agres al cinquanta per cent.
M'ha semblat una novel·la dolça i malenconiosa alhora, sense gaire acció però amb molts sentiments a flor de pell : amors prohibits, la misteriosa llegenda dels Romanov, la hipòcrita vida al Palau d'Hivern de Sant Petersburg, la lleialtat al tsar en plena decadència del seu regnat...
Una novel·la força interessant!
3/9/09
Autobiografia (Charles Darwin)
Darwin, Charles. Autobiografia : edició no censurada. València : Universitat de València, 2008. ISBN 978-84-370-7328-6.
El 2009 és l'any dedicat a la figura de Charles Darwin (1809-1882) i per celebrar el bicentenari del seu naixement i els 150 anys de la teoria de l'evolució, hem decidit que pel club de lectura d'enguany a la biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona llegiríem la seva autobiografia.
Naturalista, geòleg, pensador, pare d'una família nombrosa ... és indubtable que va aportar moltíssim a les ciències naturals, però com a escriptor va ser un desastre! Em sap greu dir-ho, però és un dels textos més soporífers que he llegit mai. No supera la Constitució, però poc li falta!
Evidentment, no cal dir que no m'he enganxat en cap moment a la narració de les seves vivències i records, tot i que he de reconèixer que el llibre està ple d'anècdotes familiars (però sense cap mena de gràcia!) i de fotografies d'ell i dels seus fills i amics (el més interessant del llibre en la meva opinió).
Què en treuria d'aquesta edició? Les introduccions (massa erudites i llargues pel meu gust) i l'abús de notes a peu de pàgina. D'acord, és aquesta una edició molt ben documentada, però interrompre constantment la lectura d'un text ferragós no ajuda gens a avançar.
En resum : gens recomanable a no ser que Charles Darwin sigui el teu ídol!
El 2009 és l'any dedicat a la figura de Charles Darwin (1809-1882) i per celebrar el bicentenari del seu naixement i els 150 anys de la teoria de l'evolució, hem decidit que pel club de lectura d'enguany a la biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona llegiríem la seva autobiografia.
Naturalista, geòleg, pensador, pare d'una família nombrosa ... és indubtable que va aportar moltíssim a les ciències naturals, però com a escriptor va ser un desastre! Em sap greu dir-ho, però és un dels textos més soporífers que he llegit mai. No supera la Constitució, però poc li falta!
Evidentment, no cal dir que no m'he enganxat en cap moment a la narració de les seves vivències i records, tot i que he de reconèixer que el llibre està ple d'anècdotes familiars (però sense cap mena de gràcia!) i de fotografies d'ell i dels seus fills i amics (el més interessant del llibre en la meva opinió).
Què en treuria d'aquesta edició? Les introduccions (massa erudites i llargues pel meu gust) i l'abús de notes a peu de pàgina. D'acord, és aquesta una edició molt ben documentada, però interrompre constantment la lectura d'un text ferragós no ajuda gens a avançar.
En resum : gens recomanable a no ser que Charles Darwin sigui el teu ídol!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)