27/9/09

Armonía rota

Wood, Barbara. Armonía rota. Barcelona : RBA, 2006. ISBN 84-473-1449-4.

Aquesta és la història de tres generacions de dones xineses (Mei-ling, Harmonia y Charlotte) que van dedicar la seva vida a guarir les malalties dels altres a base de productes herbals. Totes tres dones de la mateixa família tenien un do especial per a la fabricació de medecines, però van tenir molta mala sort en qüestions amoroses. No es pot tenir tot a la vida... o sí?

Ara, la jove Charlotte dirigeix l'imperi farmacèutic heredat de la seva àvia Harmonia i haurà d'enfrontar-se a les amenaces d'un sonat que ja ha assessinat a tres innocents alterant les medecines que ella fabrica. Qui serà aquest enemic? Què vol? Sort que comptarà amb la valuosa ajuda de Jonathan, pirata informàtic i el seu primer amor.


Entretinguda, tot i que el desenllaç final és molt enrevesat i poc creïble. Vaja, que podria ser un digne final per un culebrot veneçolà!

24/9/09

Los gritos del pasado

Läckberg, Camilla. Los gritos del pasado. Madrid : Maeva, 2009. ISBN 978-84-96748-88-0.

Aquesta novel·la policíaca és la continuació de La princesa de gel i precedeix a Les filles del fred. Tot i que no les he llegides en ordre (vaig començar per casualitat per la tercera entrega) aquest fet no té cap mena d'importància. Totes tres novel·les comparteixen escenari i protagonistes, però el cas que es resoldrà en cadascuna d'elles és totalment independent.

M'ha agradat més que la primera i menys que la tercera. Tot i que les tres són força previsibles en línies generals, es nota molt l'evolució com a escriptora de l'autora en cada nova entrega. Els arguments i la manera de resoldre els crims són cada vegada menys simples i la lectura resulta més interessant.

Un nen descobreix per casualitat el cadàver d'una jove turista alemanya ... i les restes mortals de dues dones més desaparegudes misteriosament fa trenta anys. Una família plena de secrets i odis seran els principals sospitosos ... qui d'ells serà el responsable d'aquests crims?

Ja tinc ganes que publiquin la quarta entrega d'aquesta saga, a veure si l'autora situa de nou la trama al petit poble de Fjällbacka (Suècia). Com pot ser que en un poblet tan petit hi hagi aquesta quantitats de criminals i secrets? Quin veïnat!

Molt recomanables totes tres!

20/9/09

Perdona si te llamo amor

Moccia, Fernando. Perdona si te llamo amor. Barcelona : Planeta, 2009. ISBN 978-84-08-08767-0.

Ja fa temps que veig moltes persones (sobretot dones) llegint les novel·les de Federico Moccia, i jo no podia ser menys! Es veu que s'ha convertit en un autèntica bogeria a Itàlia, un supervendes... un fenòmen editorial.

És aquesta una novel·la innocent, molt lleugera, sovint divertida, trista en comptades ocasions ... que tracta sobre les relacions amoroses intergeneracionals. Una estudiant de disset anys i un publicista d'èxit a prop dels quaranta inicien una romàntica i esbojarrada història d'amor a Roma ... qui dels dos en principi tindrà més seny? Increïblement, d'aquesta parella la persona més madura resultarà l'adolescent.

Vaja, és entretinguda i fàcil de llegir, però no trobo que sigui tan fantàstica com per convertir-se en una obra de culte ( així és com la veuen les fans de l'autor a la seva web!). M'ha agradat força i crec que és una d'aquelles novel·les ideals per llegir al tren o a les vacances.

En definitiva, recomanable.

14/9/09

The house of special purpose

Boyne, John. The house of special purpose. London : Doubleday, 2009. ISBN 9780385616065.

Aquesta és l'última novel·la de John Boyne, l'autor de El niño con el pijama de rayas. He trigat uns quants dies a acabar-la, però que consti que el motiu ha estat el meu anglès rovellat (l'he llegida en versió original) i no que la novel·la no sigui entretinguda.

Georgy Jachmenev, per aquelles coses del destí, acaba sent el guardaespatlles del petit Alexei Romanov (l'hereu de Nicolau II, tsar de Rússia) i s'enamora perdudament de la jove Gran Duquessa Anastasia. Han passat més de seixanta anys i mentre Zoya, la dona de Georgy, s'està morint de càncer en un hospital de Londres ell rememora la seva infantesa i joventut ... plena de records dolços i agres al cinquanta per cent.

M'ha semblat una novel·la dolça i malenconiosa alhora, sense gaire acció però amb molts sentiments a flor de pell : amors prohibits, la misteriosa llegenda dels Romanov, la hipòcrita vida al Palau d'Hivern de Sant Petersburg, la lleialtat al tsar en plena decadència del seu regnat...

Una novel·la força interessant!

3/9/09

Autobiografia (Charles Darwin)

Darwin, Charles. Autobiografia : edició no censurada. València : Universitat de València, 2008. ISBN 978-84-370-7328-6.

El 2009 és l'any dedicat a la figura de Charles Darwin (1809-1882) i per celebrar el bicentenari del seu naixement i els 150 anys de la teoria de l'evolució, hem decidit que pel club de lectura d'enguany a la biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona llegiríem la seva autobiografia.

Naturalista, geòleg, pensador, pare d'una família nombrosa ... és indubtable que va aportar moltíssim a les ciències naturals, però com a escriptor va ser un desastre! Em sap greu dir-ho, però és un dels textos més soporífers que he llegit mai. No supera la Constitució, però poc li falta!

Evidentment, no cal dir que no m'he enganxat en cap moment a la narració de les seves vivències i records, tot i que he de reconèixer que el llibre està ple d'anècdotes familiars (però sense cap mena de gràcia!) i de fotografies d'ell i dels seus fills i amics (el més interessant del llibre en la meva opinió).

Què en treuria d'aquesta edició? Les introduccions (massa erudites i llargues pel meu gust) i l'abús de notes a peu de pàgina. D'acord, és aquesta una edició molt ben documentada, però interrompre constantment la lectura d'un text ferragós no ajuda gens a avançar.

En resum : gens recomanable a no ser que Charles Darwin sigui el teu ídol!