27/4/12

Blancanieves debe morir


Neuhaus, Nele. Blancanieves debe morir. Madrid : Maeva, 2012. ISBN 9788415120872.


El jove Tobies Sartorius surt de la presó el novembre de 2007, després d'una condemna de deu anys per l'assassinat de dues noies del seu poble, la Laura Wagner i l'Stephanie Schneeberger -coneguda per tots com a Blancaneus per la semblança a la princesa del conte-. Torna a Altenhain, un petit poble a prop de Frankfurt, i aquest fet revolucionarà tot el veïnat. Fa deu anys les dues adolescents, totes dues parella sentimental d'en Tobies, van desaparèixer misteriosament la mateixa nit. De cop i volta, coincidint amb el retorn d'en Tobies, uns obrers troben per casualitat l'esquelet de la Laura Wagner. On és el cadàver de la Blancaneus? Per acabar-ho d'adobar, la desaparició d'una altra noia farà que els habitants d'Altenhain sospitin directament del jove Tobies. Haurà assassinat a l'adolescent desapareguda?


Els encarregats de dur a terme la investigació seran els comissaris Pia Kirchhoff i Oliver von Bodenstein. I la veritat és que no ho tindran gens fàcil, perquè en aquest poble s'amaguen molts secrets, hi ha massa comptes pendents i una quantitat ingent de sospitosos. Aconseguiran esbrinar què va passar realment fa deu anys amb la Laura i l'Stephanie? En Tobies va ser realment l'assassí de les noies? On està la desapareguda Amelie?




Aquesta és la quarta entrega de la sèrie, tot i que només s'ha publicat aquesta en castellà. Com pot ser que les editorials no publiquin aquest tipus de novel·les en ordre? Tant costa començar per la primera? Amb les obres d'Agatha Christie, per exemple, aquest desordre en la publicació no tindria cap importància perquè tot i que el protagonista es repeteix, no hi ha una "subtrama" paral·lela respecte a la seva vida personal. En canvi, en les sèries de novel·la negra que es publiquen actualment passa el contrari i el fet de no seguir un ordre provoca desconcert i confusió en els lectors (com a mínim a mi sí). Personalment em fa molta ràbia que (per posar un exemple) en una novel·la el protagonista acabi de tenir un fill, i a la següent conegui a la que serà la mare de la criatura. No m'agrada gens, la veritat!


Dit això, he de reconèixer que quan publiquin les següents les penso llegir totes. Molt entretinguda i interessant, els personatges principals i secundaris tenen molta força i l'argument està molt ben treballat. De fet, feia molt de temps que en una novel·la d'aquest tipus no sospitava erròniament de tanta gent. I és que tots semblen tenir motius més que evidents! Ara veia molt clar que era aquest, tres pàgines més endavant havia de rectificar perquè tot apuntava a que era un altre... Molt divertit tot plegat!


En resum, l'he trobada molt entretinguda i interessant. De lectura lleugera, t’enganxarà des de la primera pàgina. Què més es pot demanar? Que publiquin aviat una altra!


Molt, molt recomanable!

22/4/12

El café de los corazones rotos


Stokes, Penelope. El café de los corazones rotos. Barcelona : Ediciones B, 2010. ISBN 9788466644730.


Aquesta és la història de la Dell Haley, una dona de cinquanta anys que viu en el petit poble de Chulahatchie (Mississippí), gran cuinera, amb bons amics ... i un marit probablement infidel. Quan en Chase mor sobtadament per un atac de cor el món de la Dell s'enfonsa de cop : es confirma que el seu marit li era infidel i a sobre l'ha deixada endeutada fins a les celles. Per tal de poder sobreviure al dolor de la pèrdua, la ràbia que li provoca ser el centre de totes les tafaneries i la seva precària economia, la Dell aprofitarà una de les seves habilitats (cuina fantàsticament bé) i regentarà el "Cafè dels cors trencats". A poc a poc, la Dell i els seus clients-amics-veïns aniran formant una veritable família i s'ajudaran mútuament a superar els petits problemes del dia a dia.


Absolutament deliciosa! Des del principi he estat transportada a l'ambient creat al llibre Tomàquets verds fregits : una història plena de sentiments, reptes i superacions personals a dojo i moltes receptes de cuina. Una combinació que m'entusiasma! Fins i tot, al final del llibre hi ha les receptes que van sorgint al llarg de la lectura per si algú s'anima a recrear l'ambient i el menjar de la cafeteria de la Dell a casa seva!


Molt, molt recomanable!

20/4/12

Cabdills


Moreno, Marc. Cabdills. Granollers : Actéon, 2011. ISBN 978-84-938265-0-5.


L'espasa d'en Soler de Vilardell, amb poders llegendaris i que va ser propietat del rei Jaume I i més tard de Lluís Companys és robada durant el seu retorn a un museu francès després d'haver estat exposada a València. Allò que no sap la majoria de la gent, però, és que l'espasa robada és una rèplica i que l'original s'amaga des de fa molts anys a l'església de Sant Martí a Sant Celoni.


El robatori d'aquesta espasa llegendària és l'eix central que aglutina tota una galeria de personatges ambiciosos i sense escrúpols capaços de qualsevol cosa (robar patrimoni històric nacional, fer xantatge i fins i tot assassinar) per tal d'aconseguir el poder absolut i ser autèntics cabdills. Per exemple, polítics independentistes com el Ricard Mena o l'Eudald Clos capaços de tot per aconseguir un bon lloc al partit. O el cap de premsa de CiU, qui intenta treure profit polític de qualsevol situació. O en Juan Pulido, qui pertany a la Fundación Nacional Francisco Franco i podria vendre a la seva mare per aconseguir poder i diners. O també en Josep Vilardell, empresari d'èxit i absolutament obsessionat a aconseguir incorporar a la seva col·lecció privada l'espasa de Vilardell a qualsevol preu.


He de reconèixer que aquesta novel·la ha estat una gran sorpresa per mi. Tant pel contingut de l'obra com per la manera com ha arribat a les meves mans. I és que l'altre dia vaig rebre un correu electrònic de l'autor oferint-me un exemplar de la seva primera  novel·la  per si estava interessada a ressenyar-la en aquest bloc. No m'havia passat mai! Em va fer moltíssima il·lusió i, com és evident, vaig acceptar encantada. Potser si l'autor no m'hagués regalat la seva  novel·la  no l'hagués llegida (per desconeixement, sobretot) i la veritat és que he gaudit molt de la seva lectura. 


Aquesta  novel·la  es va publicar en paper l'any passat però també podeu llegir la versió electrònica comprant-la per un preu absolutament fantàstic a Amazon (només 0'95€!). És una  novel·la  curteta, molt fàcil de llegir i força entretinguda. Amb una llegenda històrica, el misteri d'un robatori, xantatges i enganys a dojo, un assassinat i uns polítics molt "mafiosos" que et faran passar una bona estona. L'única pega que li trobo és que es parla molt de la llegenda i dels poders de l'espasa però no s'acaben de dir concretament quins eren. I m'he quedat amb les ganes! En resum, un "thriller" a la catalana d'allò més interessant! 


Des d'aquí vull agrair al Marc Moreno que es recordés d'aquest bloc a l'hora d'oferir la seva obra per fer difusió i animar-lo a que continuï escrivint. Moltíssimes gràcies!

17/4/12

El verano sin hombres


Hustvedt, Siri. El verano sin hombres. Barcelona : Anagrama, 2011. ISBN 9788433975768.


En Boris Izcovich i la Mia Fredricksen porten trenta anys casats quan, d'un dia per l'altre, en Boris li planteja fer una pausa en el seu matrimoni i se'n va a viure amb la seva amant francesa. La Mia embogeig i l'han d'ingressar durant uns dies en un hospital psiquiàtric amb un trastorn psicòtic transitori. Quan li donen l'alta, anirà a passar l'estiu amb la seva mare a Bonden, Minnesota, en un complex residencial per a gent gran activa i independent. Allà filosofarà sobre la vida, l'amor, l'amistat, el feminisme i la poesia amb la mare i les seves peculiars amigues.


«Una irónica y brillante meditación sobre la identidad femenina, escrita en una prosa lírica, seductora» (Lucy Scholes, The Sunday Times). Doncs a mí no m'ho ha semblat pas! En molts moments l'he trobada francament pesadeta i difícil d'entendre, sobretot per les contínues referències a filòsofs i poetes que, pel meu gust, no aportaven res a la història. Al principi pensava que seria força divertida i amb molts tocs d'humor àcid ... però no m'ha semblat gens divertida, la veritat.


No sempre la puc encertar, oi? A veure si amb la propera tinc més sort!

15/4/12

El sueño de la ciudad


Vidal, Andrés. El sueño de la ciudad. Barcelona : Planeta, 2012. ISBN 9788408098782.


Aquesta és la història de dues famílies (els obrers Navarro i els rics joiers Jufresa) i una ciutat, Barcelona, durant les dues primeres dues dècades del segle XX. En Dimas Navarro, fill d'un conductor de tramvies, ha de mantenir la seva família des de ben jovenet perquè el seu pare no pot treballar a causa d'un accident que va patir mentre conduïa un tramvia. Començarà com a mecànic a les cotxeres dels tramvies però aviat la seva intel·ligència i, sobretot, la seva ambició (per aconseguir el reconeixement social i econòmic) el portarà a treballar sota les ordres d'en Ferran Jufresa, l'hereu d'una de les més prestigioses joieries de la ciutat. En Ferran també és avar i ambiciós i aviat començaran a jugar brut en els negocis per aconseguir els seus objectius. 


Però en Dimas no comptava a enamorar-se perdudament de la Laura, germana del seu cap. La Laura Jufresa és preciosa, intel·ligent, bona persona ... i una artista amb les mans. No només dissenya les meravelloses joies de l'empresa familiar, també treballa a les ordres d'en Gaudí fent escultures a la Sagrada Família. Seran capaços la Laura i el Dimas de dur a bon port la seva relació malgrat tenir en contra els diners, la classe social i els prejudicis de la societat barcelonina de principis de segle?


M'ha agradat però l'he trobada força "descafeïnada" comparada amb l'anterior novel·la de l'autor. Als personatges principals (en Dimas i la Laura) els falta força i no acabes d'identificar-te amb ells. I l'argument no és el suficientment intens com per enganxar-te del tot. Vaja, que no està malament però no és ni de bon tros allò que m'esperava després de llegir L'herència de la terra. Ni fu ni fa!


Si dubteu a regalar per aquest Sant Jordi una de les dues novel·les, no dubteu ni un sol segon. L'herència de la terra és absolutament fantàstica. De les millors novel·les que he llegit en els últims anys (i ja veieu que en llegeixo un bon grapat cada any!).

12/4/12

Departamento Q 03 : El mensaje que llegó en una botella


Adler-Olsen, Jussi. Departamento Q 03 : El mensaje que llegó en una botella. Madrid : Maeva, 2012. ISBN 9788415120834.

Un nou cas per l'inspector danès Carl Morck, cap del Departament Q (el qual s'ocupa dels casos antics no resolts). Dos germans són segrestats als anys noranta i un d’ells aconsegueix llençar a l’aigua un missatge de socors en una ampolla. Aquesta ampolla arribarà a Escòcia i, anys més tard i per casualitat, al Departament Q. Es tracta, però, d’un cas de segrest i assassinat aïllat o els nostres protagonistes s’hauran d’enfrontar a un assassí en sèrie que fins ara ha viscut molt tranquil? En Carl, l’Assad i la Rose ho tenen complicat un cop més per resoldre aquest cas i poder tancar definitivament l’expedient. 

Tercera entrega d’aquesta sèrie de novel·la negra nòrdica. L’he trobada tan interessant, additiva i inquietant com les anteriors. Hi ha moments que els pèls se’t posen de punta!

Si no heu llegit res d’aquest autor i us agrada la novel·la policíaca nòrdica, reserveu-les per aquest estiu (si sou capaços d’aguantar, és clar) perquè us quedareu ben geladets a la platja! Ji Ji Ji  Fins ara s’han publicat :


Voleu encara més arguments? Llegiu les fantàstiques ressenyes sobre aquest autor del bloc Con un libro en la mano

Molt, molt, molt recomanables!

6/4/12

Casa desolada


Dickens, Charles. Casa desolada. 2ª ed. Madrid : Valdemar, 2008. ISBN 9788477025955.


L'Esther Summerson és la jove i amable protegida d'en John Jarndyce (qui porta anys i anys pleitejant per una herència al Tribunal de la Cancelleria). Viu a la mansió del seu tutor (Casa desolada) amb els cosins adolescents d'aquest. L'Ada i el Richard són orfes i indigents també a causa de la disputada herència i estan perdudament enamorats l'un de l'altre. I tant l’Esther com en John tractaran d’orientar-los en la vida durant tota l’obra.


L'Esther ens explicarà la seva vida i com superarà tot un seguit de circumstàncies adverses per trobar-se a si mateixa, superant el seu passat humil i desgraciat, els seus orígens desconeguts ... per poder finalment aconseguir l'èxit social. També, a través d'un narrador anònim, coneixerem les vides d'una immensa galeria de personatges de totes les condicions i nivells socials, els quals acaben estant relacionats amb l'Esther d'alguna manera o altra en algun moment de la seva vida.




Publicada per primera vegada durant 1852-1853 en entregues a diaris com Master Humphrey's Clock o Household Words, aquesta és la novena novel·la de Dickens. Es tracta d'una obra poc coneguda pel gran públic, escrita per un Dickens madur intel·lectualment amb un compromís social molt gran. 


Com que aquest any es celebra el bicentenari del naixement de l'autor, vaig aprofitar l'avinentesa per llegir per primera vegada una obra d'ell. Com ja sabeu, el meu repte anual personal és una obra en anglès i un clàssic de la literatura universal (aquest any ja l'havia aconseguit llegint Fantastic Mr. Fox i La novela de Genji) però de totes maneres em vaig atrevir amb aquesta novel·la. 


Què m'ha semblat? Que amb una quarta part de les pàgines (són més de 1000!) ja n'hi havia prou. L'acció és molt, molt, molt lenta (de fet, no passa absolutament res fins al final) i hi ha tal quantitat de personatges secundaris que és impossible no perdre't. Ho sento molt pels incondicionals d'en Dickens, però jo l'he trobada esgotadora. Estic, però, molt orgullosa de mí mateixa per no haver abandonat la seva lectura perquè us juro que ja m'ho vaig plantejar des de les primeres cent pàgines.


Només recomanable pels incondicionals de l'autor i d'aquest tipus de novel·les. Jo, la veritat, prefereixo una lectura que em diverteixi, em relaxi i em faci oblidar durant una estona els problemes del dia a dia. Em moro per començar avui mateix una novel·la més lleugera! Ji, ji, ji.


Bones vacances a tothom!