Larsson, Stieg. La reina al palau dels corrents d'aire. Barcelona : Destino, 2009. ISBN 9788466410748.Per fí he acabat la trilogia! Tot i que té més de 800 pàgines només m'ha durat quatre dies (i perquè només llegia una estona per les tardes, que si no...). També enganxa com els altres dos, però em va costar una mica tornar a agafar el fil dels personatges secundaris. I és que han passat uns mesos entre la publicació de la segona i la tercera part. Sort que al diari va sortir una mena de "xuleta" i la meva companya a la feina em va fer una còpia. I mira, entre la "xuleta" i els meus records al final me n'he sortir força bé.
La història, com sempre, ben embolicada. Escàndols a nivell nacional, policies i lladres, psicòpates, màfies internacionals, pirates informàtics, periodistes i jutges corruptes.... Una mica de tot!
I jo continuo sense entendre què té a veure el títol del llibre amb la novel·la... quins títols més raros que han posat a les tres novel·les, caram! També sospito que la intenció de l'autor no era acabar el tema amb aquesta tercera part, perquè ho deixa tot una mica enlaire, com amb la resta. Les relacions personals dels dos protagonistes (la Lisbeth s'embolicarà amb el metge de l'hospital? El Mikael acabarà tenint una relació estable amb la policia de la Säpo? L'Erika serà capaç de renunciar al seu amant des de fa més de dues dècades?), la situació de la revista (podria ser que la Salander acabés invertint en Millenium?), i la germana de la Salander què?, què passarà amb l'herència d'en Zala?
Massa incògnites per donar per conclosa la trilogia. Hi ha rumors que diuen que existeix una molt avançada quarta part... ja veurem si surt publicada. De totes maneres, trobo que són unes novel·les molt entretingudes i que val la pena dedicar-hi un temps a llegir-les. Però un consell : llegir-les seguides perquè hi surten massa personatges i tens molts números per perdre't!
Benvolguda Sandra!
ResponEliminaJo també vaig llegir les tres novel.les, em van agradar força. Mentre la llegia m'ho vaig passar molt bé, precisament perquè la Lisbeth Salander és un personatge molt ben concebut. Si.una cosa va tenir molt bona Stieg Laarson és la creació d'un personatge tan singular com el de la Lisbeth, una noia que ha patit maltractaments físic, psicologics, familiars, i, al mateix temps, el seu cap de l"agencia de seguretat acaba reconeixent que és la millor investigadora, per la seva inteligencia emocional a l'hora de dur a terme una investigació. Es un personatge que em va captivar des del primer moment. Una altra cosa es el fet que li passin coses tan surrealistes com que l'enterrin viva, guanyi una fortuna prenent-li a un industrial corrupte a través d'internet, les batalles a mort amb el seu germà, que resulta tenir una malaltia que el deixa insensible, etc. La Lisbeth es un dels personatges més ben treballats al meu entendre, amb totes les seves mancances a nivell emocional, sobretot, per haver sobreviscut a tota una serie de situacions d'extrema violencia, i estar totalment indefensa davant la llei, pel tema de la tutoria i la incapacitació. També em va agradar molt perquè el periodista mikael blomkvist acaba transformant-se en amic i protector, fins al punt que convenç la seva germana advocada perquè li porti la defensa en el judici.
I no et vas quedar més que intrigat amb la germana bessona de la Lisbeth? I amb l'herència de la mare què passa? Segur que la quarta entrega de la sèrie tenia a la bessona com a protagonista ... i ens hem quedat amb les ganes!
ResponEliminaJo també trobo que la Lisbeth és l'ànima dels llibres. De fet, el personatge d'en Blomkvist em cau força malament, tot i que crec que és un bon contrapunt al personatge de la Lisbeth. I és que els dos són antiherois!
Una abraçada
Potser si. El que passa és que no la tinc tan present, la germana. Recordo poques coses. Em vaig quedar tan captivat pel personatge de la Lisbeth que no puc recordar què se'n va fer, de la germana. És possible que ens ho desveli la quarta novel.la.
ResponEliminaUna abraçada.
Artur