13/10/11

Departamento Q : la mujer que arañaba las paredes

Adler-Olsen, Jussi. Departamento Q : la mujer que arañaba las paredes. Madrid : Maeva, 2010. ISBN 9788415120025.


Carl Mørck, un bon policia de Copenhague que passa per una mala època, és destinat (o més aviat relegat) a un nou departament que s'encarregarà de casos no resolts. L'ajudarà l'Assad, un assistent tot terreny molt despert i amb molta intuïció. Inauguraran el Departament Q intentant resoldre el cas de la Merete Lyngaard, una jove promesa de la política danesa, desapareguda misteriosament i donada per morta el 2002 tot i no trobar mai el seu cadàver. Però la Merete no és morta, ha estat segrestada tots aquests anys. La trobaran abans no sigui massa tard?


Una novel·la negra molt, molt interessant i entretinguda! Des del començament el lector sap que la víctima no és morta i això sol ja fa que t'enganxis a la trama ràpidament. Amb un ritme trepidant, l'autor et fa partícep d'una manera molt directa dels sofriments que pateix la pobre Merete, així com també t'involucra en la investigació que duen a terme el policia amb el seu peculiar ajudant.


M'ha agradat molt, la veritat. Acaben de publicar la segona part de la sèrie (Los chicos que cayeron en la trampa) i em sembla que no trigaré molt a llegir-la.


Molt recomanable!

8/10/11

Jo confesso

Cabré, Jaume. Jo confesso. Barcelona : Proa, 2011. ISBN 9788475882536.



L'Adrià Ardèvol és un nen superdotat, fill d'un erudit col·leccionista barceloní, la possessió més preuada del qual és un violí del segle XVIII. Quan l'Adrià té seixanta anys l'Alzheimer apareix implacable en la seva vida i, abans de perdre tots els seus records, escriurà una llarga carta confessant totes les culpes, mentides i pors que l'han acompanyat al llarg de la seva vida. A través de les seves desordenades memòries, també coneixerem la història del Vial, el violí que va passar de mà en mà al llarg de moltíssims anys fins recaure en les de l'Adrià.


Aquesta llarguíssima novel·la m'ha sorprès molt ... i no favorablement, la veritat. Èxit absolut de vendes en la passada edició de la Setmana del Llibre en Català, totes les crítiques que he llegit a Internet la lloen fins a la sacietat. Bé, doncs no m'importa si sóc l'única que diu que no li ha agradat gens ni mica.


He de reconèixer que la manera de narrar és molt original, perquè realment sembla un trencaclosques o, potser, més aviat un calidoscopi. Una i altra vegada apareixen els mateixos personatges en la mateixa situació, però cada vegada hi ha algun detall nou, un punt de vista diferent ... I el final també m'ha agradat -no penso dir res més per si hi ha algun/a valent/a que arriba al final de les 1000 pàgines-. Però fins aquí la part positiva ...


Increïblement complicada de seguir pels salts en l'espai i en el temps, la infinitat de personatges que apareixen i la repetició fins a la sacietat de les mateixes escenes (encara que sempre vistes des d'una òptica diferent). És un exercici fantàstic d'atenció i comprensió lectora, us ho juro. 
De tota manera, sapigueu que en tots els fòrums es parla bé d'aquesta novel·la. I, segurament, sigui jo l'única equivocada. Bé, doncs què hi farem ... A mi m'ha semblat insuportable! I l'he acabada perquè detesto deixar una novel·la a mitges. Però us juro que m'ho he plantejat un munt de vegades amb aquesta. 


Al meu entendre, no li arriba ni a la sola de la sabata a Les veus del Pamano. Aquesta sí que em va encantar des de la primera pàgina!