30/3/13

Llibres llegits al març


Hola!

Aquest mes de març ja veieu que no m'ha condit gaire. Tinc massa, massa coses per fer i no em concentro gaire (mala combinació per gaudir com cal del plaer de la lectura). A veure què tal el mes d'abril...

De moment, aquí teniu les meves recomanacions d'aquest mes de març.

Molt bones lectures i fins el mes vinent!

Petonets



1) No us les podeu perdre


Webb, Katherine. Una canción casi olvidada. 

"En Zach Gilchrist és un home d'uns quaranta anys que ha tocat fons. A la vora de la ruïna econòmica i emocional, l'únic que li queda és la seva passió per l'art de Charles Aubrey, un conegut pintor a qui la seva àvia presumia d'haver conegut en els anys trenta durant unes vacances a Dorset. Disposat a explicar la veritable història d'Aubrey, en Zach viatja cap a les costes escarpades de la regió per seguir la pista de l'artista. És aquí, entre boires i penya-segats, on en Zach coneix la Dimity, una dona gran i una mica extravagant, que té molt per explicar. Assegut a la cuina de la Dimity, en Zach escolta i torna enrere en el temps, a quan l'anciana era encara una nena i vivia en una barraca amb la seva mare, coneguda per ser la bruixa del poble, mentre l'Aubrey i la seva família descansaven en una mansió propera. Així, a poc a poc, l'home arriba a descobrir un fet ocult durant anys, un secret i una obsessió que han marcat per sempre la vida d'aquesta dona i la de tots els qui van envoltar l'Aubrey. Una atmosfera pertorbadora, uns personatges que es desvetllen a miques i una escriptura que envolta el lector: aquest és el secret d'una novel·la destinada a l'èxit".

M'ha agradat molt, molt més que l'anterior novel·la de l'autora (El legado). M'ha recordat una mica l'ambient de les novel·les de la Kate Morton. El millor? Les descripcions del paisatge i el retrat dels personatges a base de petits records, com si fossin les pinzellades d'un quadre. Molt ben definits tots dos aspectes, de veritat. I la portada, que la trobo realment preciosa. El pitjor? He trobat que el gran secret ocult durant dècades era massa evident, però això no li resta gràcia a la novel·la. Molt recomanable! Voleu més informació? Doncs llegiu les ressenyes dels blogs Devoradora de libros i Con un libro en la mano.


Redondo, Dolores. El guardián invisible.

"Gairebé vint-i-quatre hores després del descobriment del cos nu d'una adolescent sinistrament col·locat al marge del riu Baztan, s'estableix la connexió amb l'assassinat d'una altra noia un mes abans. La inspectora d'homicidis Amaia Salazar dirigirà una investigació que la portarà als escenaris on va néixer, d'on sempre havia volgut escapar, i haurà de lluitar en dos fronts: trobar l'assassí que està espantant tot el poble i resoldre els seus temors personals i familiars".

Aquesta és la primera entrega de la trilogia de Baztán (una vall navarresa) i la veritat és que m'ha agradat molt. Té acció, suspens, uns personatges molt ben definits i complicats psicològicament parlant i, per fí, una investigadora que cau bé des del principi. L'única pega que li trobo és que el final m'ha semblat una mica precipitat. Esperaré amb impaciència que es publiqui la segona part d'aquesta interessant trilogia. Si voleu més informació, passeu pel blog Con un libro en la mano i Quadern de mots.



Oliver, Rowyn. La marca del guerrero.

"Cada vegada que en Ronald Kinnon aixequi la seva espasa en el camp de batalla, s'entreni amb els seus homes o faci l'amor amb una dona, no podrà amagar la marca de la vergonya. La responsable és la jove senyora del clan McKenzie, que ha gravat les seves inicials al pit del Highlander després derrotar-lo amb totes les de la llei. Ara, la venjança no es farà esperar i venint d'un dels homes més poderosos i orgullosos d'Escòcia, la jove Edora McKenzie sap que serà terrible. El rei també ho sap, de manera que pren una decisió que no agradarà a cap dels dos joves però salvarà els seus clans de la destrucció ..."

Ja sabeu els que em seguiu que de tant en tant llegeixo novel·les romàntiques protagonitzades per Highlanders. Històries senzilles i sense grans pretensions però que em fan passar una bona estona. Perfectes per descansar i preparar la ment per a una nova tongada d'assassinats i històries més enrevessades! I aquesta és una d'aquestes. Un argument gens complicat però molt entretingut i uns personatges (masculins sobretot) d'allò més atractius ...Què més pots demanar?



2) Normaletes



Solomons, Natasha. La viola de Tyneford House.


"Aquella no era la vida ni l'amor que havia esperat, però en qualsevol cas era amor." Primavera de 1938, Viena ha deixat de ser un lloc tranquil després de l'arribada al poder dels nazis. L'única sortida és marxar, però no és fàcil. L'Elise Landau ho aconsegueix mitjançant un anunci de treball: a la mansió isabelina de Tyneford, a la llunyana Anglaterra. Filla d'un escriptor i d'una cantant d'òpera, germana d'una virtuosa instrumentista i mimada des de la seva infància, l'Elise haurà de treballar de cambrera. Ella, que sempre va tenir servei a casa, no sap cuinar, ni donar brillantor a la plata, ni cera als sòls, ni servir el te. Tampoc es mou bé en anglès. En Tyneford s'enfrontarà a la gelosia,les enveges i a les humiliacions classistes, però també descobrirà l'amor. Els seus únics llaços amb la seva llar són les cartes de la seva germana i una viola en què el seu pare va amagar un manuscrit abans de marxar. La guerra s'acosta, el món està canviant i l'Elise també".


M'ha agradat força aquesta barreja de novel·la històrica i romàntica. És tendre i trista, té encant, uns ambients molt ben definits, està ben redactada ... però és una miqueta fluixa. L'he trobada una mica descafeïnada, la veritat, sobretot el final. En molts moments m'ha recordat l'estil de la Kate Morton, així és que si us han agradat les seves novel·les, jo crec que aquesta també us agradarà. Si voleu llegir-ne més sobre aquesta història, passeu-vos pel blog Los libros y yo.



Adler-Olsen, Jussi. Departamento Q 04 : Expediente 64. 

"Diverses desaparicions ocorregudes en els anys vuitanta posen de nou en marxa al policia Carl Mørck. La seva investigació el condueix fins a la Nete Hermansen, una dona que ha fet tot el possible per ocultar la seva tràgic passat. Al mateix temps que en Carl s'enfronta a les ombres de la seva pròpia existència, i als secrets dels seus col·laboradors -l'Assad i la Rose-, haurà indagar en la història del líder d'un partit polític d'extrema dreta que defensa una sinistra ideologia racista".

Aquesta és la quarta entrega de la sèrie "Departamento Q". Com les anteriors, aquesta és una entretinguda novel·la negra nòrdica, tot i que personalment els personatges protagonistes i secundaris (els policies, vaja) no m'acaben de fer el pes. Són molt més interessants i ben definits els dolents en aquesta sèrie de novel·les. Trobo que la poca informació que se'ns dóna sobre els protagonistes i secundaris fixes és molt minsa i ens arriba en comptagotes. Ja he llegit quatre llibres i encara no sé pràcticament res d'ells!

Si us han agradat les anteriors, aquesta també us agradarà. Per cert, trobo que té un cert aire a la novel·la "Deu negrets" de l'Àgatha Christie que la fa força interessant.


3) Molt dolentes, no perdeu el temps!



Belle, Logan. La bibliotecaria.

"La Regina Finch s'ha guanyat a pols el seu lloc a la seu central de la Biblioteca Pública de Nova York. Però una trobada fortuïta amb el seductor Sebastian Barnes, milionari, reeixit fotògraf i principal mecenes del centre, transformarà la seva austera i avorrida existència en una vida plena d'acció, luxe, erotisme i noves experiències. Gràcies al seu acostament al món de la Bettie Page, una model convertida en reina de les pin-up i fetitxe per a milions d'admiradors a tot el món, la Regina deixarà de ser la ingènua i tímida bibliotecària per esdevenir l'objecte del devorador desig del seductor Sebastian".

Després d'haver llegit la insuportable primera part de la trilogia eròtica de moda (Cincuanta ombres de Grey) em vaig quedar amb molt mal sabor de boca, la veritat. Quan em va caure a les mans aquesta novel·la em va fer molta gràcia que la protagonista d'una novel·la eròtica fos bibliotecària (no feu cas del tòpic que totes som unes ràncies! Ji Ji Ji). Però la portada em feia intuir que segurament no seria una novel·la meravellosa. Quina mania tenen ara de fer totes les portades iguals! Acabes confonent les sèries i totes et semblen la mateixa... Total, que al final em va poder més la curiositat de veure com encaixaven les biblioteques i l'erotisme i vaig decidir donar-li una oportunitat.

Què m'ha semblat? Es llegeix de manera àgil i ràpida i està millor escrita que la de les ombres de Grey. Però l'argument és pràcticament el mateix. Una jove innocent, un home ric, seductor i amb un passat fosc al que no li agraden les relacions sexuals "vainilla"... És que només publiquen literatura eròtica al voltant del BDSM (sèrie de pràctiques i aficions sexuals a la sexualitat extrema convencional)? 

Molt fluixeta tant pel que fa a la part literària i a l'eròtica, la veritat. Us la podeu estalviar!

2/3/13

Llibres llegits al febrer


Hola!

Per desgràcia, aquest mes de febrer ha estat molt complicat a nivell personal. Una intervenció quirùrgica del meu estimat marit amb posteriors complicacions (per sort avui mateix hem tornat a casa i esperem recuperar la normalitat el més aviat possible) que faran que els propers dos mesos no pugui estar gaire ni pel blog ni per llegir. El primer és el primer!

Perdoneu si les meves entrades no estan massa treballades, però ara mateix no sé si m'hi podré dedicar massa estona al blog.

De moment, aquí teniu les meves recomanacions d'aquest mes de febrer. 

Molt bones lectures i fins el mes vinent!

Petonets



1) No us les podeu perdre




Hilton, James. ¡Adiós, Mr. Chips!

La novel·la narra la vida d'un professor al llarg de la seva estada a Brookfield, la fictícia escola pública en què ensenya grec i llatí. El Sr Chipping supera la seva incapacitat per connectar amb els nens a l'escola, així com la seva timidesa inicial, quan es casa amb la Katherine, una jove que a la que coneix a les vacances i que ràpidament comença a cridar pel seu sobrenom, "Chips". El professor veu passar generacions senceres d'alumnes i viu una vida basada en els records i en les tradicions escolars.

Si bé el llibre és desvergonyidament sentimental, també descriu els profunds canvis socials que Xips experimenta durant tota la seva vida: comença la seva permanència a Brookfield el 1870, quan la Guerra Franco-Prusiana acaba d'esclatar, i finalitza en el seu llit de mort poc després del ascens d'Adolf Hitler al poder.

James Hilton va ser fill d'un mestre d'escola i és possible que la novel·la tingui rivets autobiogràfics. Aquesta és l'obra més popular de l'autor i ha estat portada al cinema i al teatre en diverses ocasions. 

M'ha agradat molt per la seva senzillesa i per ser una història molt tendre, conmovedora i emotiva sobre un professor vocacional que no aspira a ser director de res i que simplement ha dedicat tota la seva vida a preparar de la millor manera possible als seus nens per a la seva futura vida com a adults. 


Si voleu més informació, llegiu la ressenya que va publicar la Carme del blog Quadern de mots, una de les meves blogaires de referència. 

Moltes gràcies per la recomanació!





Màxim Huerta. Una tienda en París.

"Alguna vegada has pensat a començar de zero en una altra ciutat? Va ser aleshores quan tot va canviar. Just al apropar-me a aquell vell cartell de fusta escrit en francès que venien en un antiquari improvisat de Madrid. Aux tissus des Vosges, Alice HUMBERT, nouveautés. Vaig entrar sense dir res. Tenia la mirada perduda del que aconsegueix el que vol. En pocs segons pressentia una irreprimible necessitat de canviar de vida. Traduït volia dir: teixits dels Vosges, Alice Humbert, novetats. Significava més, molt més ..." Màxim Huerta ens transporta al París dels feliços anys vint de la mà de dues dones meravelloses, irresistibles i captivadores. Una novel·la commovedora, sensible i terriblement sentimental que et farà somiar. Sens dubte, el llibre més romàntic de l'any.


Tot i que tenia les meves reserves abans de començar a llegir-la (ja sabeu, un presentador de la tele que escriu llibres ...) vaig llegir unes quantes bones crítiques a la xarxa i em va acabar de fer decidir l'entrevista que li va fer l'Alfons Arús al seu programa. Em van venir unes ganes enormes de llegir-la i ... la veritat és que paga la pena. Aquesta és una història senzilla ben narrada a través de dues dones fantàstiques unides pel destí i una botiga de teixits a París. M'ha agradat molt, sobretot perquè no he tingut la sensació que la novel·la l'havia escrit un home. Us la recomano!



Rouanet, Mónica. El camino de las luciérnagas.

"Novel·la de ficció que barreja en les seves pàgines dos mons no tan llunyans però també molt diferents: el Madrid després de la dictadura (a finals dels vuitanta), arrelada fins i tot en la tradició catòlica educativa, i el món actual. La vida de l'adolescent tímid i madur Atanasio canviarà des del moment en què coneix l'extrovertit, encantador i manipulador Hans. El que al principi sembla una amistat sincera es converteix en una obsessió que el portarà a guardar un fosc secret durant més de vint anys. Passat aquest temps, aquest secret reapareix ocult en un homicidi disfressat d'accident".


M'ha agradat molt, la veritat. Una història aparentment senzilla sobre dos amics adolescents que es retrobaran vint anys més tard. Però, en realitat, és la història de com es forja un manipulador i les conseqüències que tenen tots els seus actes en la seva pròpia vida i en la d'aquells que l'envolten. Només li trobo una pega, el final és una mica fluixet, m'esperava un final molt més impactant. En línies generals és molt interessant i es llegeix d'una tirada. No us la perdeu si us agraden les històries amb personatges psicològicament complicats!



2) Normaletes



Lee, Harper. To kill a mockingbird.

«Dispareu a tants gaigs com vulgueu, però recordeu que és un pecat matar un rossinyol». Aquest és el consell que l'advocat Atticus Finch dóna als seus fills mentre defensa l'’autèntic rossinyol d’aquest clàssic fascinant: un negre acusat d’haver violat una noia blanca. A través dels joves ulls de l'’Scout i en Jem Finch, els seus fills, l'autora examina amb un humor molt ric la irracionalitat dels prejudicis racials i socials dels adults al sud dels Estats Units dels anys trenta. La consciència d’un poble impregnat de judicis preconcebuts, violència i hipocresia trontolla gràcies a l'’empenta d'’un home sol que combat per la justícia. Però el pes de la història no consentirà res més que això... «Una persona poc corrent ha escrit aquesta esplèndida novel·la; una escriptora amb un vivíssim sentit de la realitat i amb un humor extremament tendre i sincer. Un llibre commovedor; i molt entretingut, molt amè.» Truman Capote

Tot un clàssic (el llibre i la pel·lícula) que he llegit en anglès. M'ha agradat però em va entusiasmar molt més la pel·lícula quan la vaig veure fa anys, potser perquè el vocabulari de la novel·la és tan ric i el meu nivell d'anglès es tan pobre que em costava molt anar seguint el fil de la història. Una lliçó d'humanitat i Un cant d'amor a la veritat i la justícia per a tots, que va rebre en 1961 el Premi Pulitzer. La pel·lícula, protagonitzada per Gregory Peck, és de 1962 i va rebre un Oscar al millor guió adaptat.



Lindell, Unni. El ángel oscuro.

"La Britt Else Buberg, una dona de 57 anys, és trobada morta davant de l'edifici on residia en el setè pis, als afores d'Oslo. Un suïcidi? Era una persona molt solitària que només mantenia contacte amb una dona gran que vivia en una residència pròxima. Alhora, en un càmping del sud-est d'Oslo, i sense deixar rastre, desapareix la jove de 19 anys Lilly Rudeck. La policia descobreix de seguida que l'amo del càmping viu al mateix edifici que la senyora Buberg ... Però una vegada més en Cato Isaksen i la seva irritant i provocadora companya Marian Dahle aconsegueixen anar més enllà de les aparences i se'ls complica la investigació quan s'assabenten que una jove de 16 anys va ser violada i assassinada en el mateix càmping el 1972".


Aquesta segona entrega d'aquesta sèrie de novel·la negra nòrdica m'ha semblat interessant, tot i que em va agradar molt més la primera (Trampa de miel). L'argument és una mica rebuscat pel meu gust, però reconec que és força entretinguda. Si us agraden les novel·les negres us ho passareu força bé llegint-la.



Akhtar, Ayad. El aroma secreto del limón y las especias.


"La Mina va ser durant molt temps una foto a la nevera. La mare d'en Hayat va enganxar la imatge de la seva millor amiga a la nevera sense saber que el seu fill quedava a l'instant hipnotitzat per aquesta dona bella. Al cap d'uns anys, la Mina fuig del Pakistan i se'n va a viure als Estats Units amb els Shah, la família del Hayat. La seva arribada canvia la vida del noi d'una manera radical perquè als seus dotze anys ja no és un nen, però encara no és un adult, i el món que la Mina li mostra el fascina, l'espanta i el confon per igual. Gràcies a ella, en Hayat descobreix el respecte i l'amor per les tradicions, però també que el desig i la culpa deixen empremtes impossibles d'esborrar. Aclamada per la crítica internacional, és una brillant primera novel·la que narra amb habilitat i valentia la pèrdua de la innocència i el despertar a la vida. Un relat tendre i commovedor que transportarà als lectors al cor d'una família inoblidable". 


Aquesta novel·la m'ha provocat sentiments contraposats. M'ha agradat però m'esperava una altra cosa. I és que tant el títol com la portada em van captivar (i enganyar!) i m'esperava una història de sentiments al voltant d'una tassa de té i unes pastes en una cuina plena d'aromes exòtics ... I el que m'he trobat ha estat una dura història (però bonica! que consti) sobre la innocència d'un nen que es fa adult, els xocs interculturals, el respecte a les creences dels altres ... Vaja, que res a veure amb el què em pensava mirant la portada i llegint el títol de la novel·la. De totes maneres, és una bona història per conèixer una mica més la cultura islàmica.




Calvo, Javier. Corona de flores.

"Barcelona, 1877. La ciutat s'estremeix sota un núvol de fums químics i tremola sota l'amenaça de l'Assassí de l'Esperança. Els encarregats de desvetllar el misteri que s'amaga després de l'onada d'assassinats són l'inspector Semproni de Paula, diminut, paranoic i violent, i el doctor Menelaus Roca, anatomista agorafòbic i fotofòbic amb un passat de bogeria homicida. Al voltant d'ells es mou una cohort de secundaris obscurament connectats per xarxes d'intriga i traïció: l'Aniol Almarrosa, el novel·lista de moda a la ciutat, autor del folletí decadentista que tots els joves s'esforcen per imitar, embarcat en una guerra contra la moral; en Max Teller, rei dels baixos fons, transvestit, absurdament supersticiós i acompanyat sempre del seu sinistre mico; en Dado Blokium, erudit i pompós diplomàtic, i la Liberata, la criada muda del boig doctor Menelaus Roca, que manté una relació malsana amb el seu patró i guarda la clau d'un misteri transcendental. Dels baixos fons als salons de Palau, del ventre malalt de la ciutat subterrània a les altures dels observatoris d'un cel canviant, la nova novel·la de Javier Calvo és un relat d'horror esotèric i al·lucinant, una novel·la gòtica de crims ambientada a la Barcelona del segle XIX".


I aquesta també està entre dues aigües i no sé ben bé a on col·locar-la. Personalment no m'ha agradat gaire (les novel·les gòtiques no són les meves preferides) però reconec que està ben redactada, l'ambientació està molt aconseguida i l'autor et desconcerta  i esgarrifa molt sovint gràcies als tètrics, grotescos i horripilants personatges que apareixen en la història. Si us agraden les novel·les truculentes i inquietants amb la Barcelona més sòrdida, tètrica, putrefacta i fosca com a protagonista, aleshores no us la perdeu.

Com diu el propi autor, "Corona de flores és una novel·la de crims, un policial gòtic que ret homenatge als pares victorians del gènere: Arthur Conan Doyle, Arthur Machen i el Charles Dickens de Casa desolada. Germà de sang dels clàssics del gòtic contemporani: des Flannery O'Connor fins a Donna Tart i Cormac McCarthy. També batega en les seves pàgines l'empremta de Narcís 
Oller (el Balzac de Barcelona) i dels dos escriptors barcelonins més màgics i foscos de tots els temps: Juan Eduardo Cirlot i Joan Perucho. En última instància, la protagonista absoluta és Barcelona. Un llibre sobre la construcció de la ciutat moderna i les forces morals, científiques i màgiques que estan en lluita a la mateixa. L'alba de la modernitat com conte macabre. La Barcelona de la febre d'or com a teló de fons d'un relat d'horror esotèric i al·lucinant".

He trobat molt interessant el blog de l'autor, on es recopil·len imatges reals dels escenaris de la novel·la. És una de les coses que més m'han agradat, reconèixer carrers i edificis de la meva ciutat. Si fins i tot treballo al costat de la Torre dels Corbs!



Kyong-Sook, Shin. Por favor cuida de mamá.

M'ha agradat força, tot i que sigui una història molt trista. Et fa reflexionar i valorar a aquelles persones que tens al teu
costat absolutament sempre (especialment la mare), sacrificant-se sempre i posant-te al davant de la seva llista de prioritats. Però no m'ha agradat el final, la veritat. Per això no la poso com a imprescindible. Com sempre, gràcies a la Pilar de Con un libro en las manos per les seves recomanacions.






3) Molt dolentes, no perdeu el temps!



Neuhaus, Nele. Amigos hasta la muerte.

Tot i que em va agradar molt l'anterior novel·la que van publicar (Blancanieves debe morir), aquesta m'ha semblat molt fluixa. L'argument és molt rebuscat i m'ha fet mooooooolta ràbia que aquesta sèrie de novel·la negra es publiqui de manera desordenada. Quina mania tenen les editorials últimament a publicar les sèries de novel·la negra saltejadament. Així no hi ha manera d'entendre res! Com que l'he llegida estant a l'hospital i no estava gaire pel llibre, al blog Mis libros y yo teniu una altra ressenya per si voleu més informació.