29/9/11

La casa de Riverton

Morton, Kate. La casa de Riverton. Madrid : Suma, 2009. ISBN 9788483650141 .


La Grace Bradleyuna dona de 98 anys que des dels catorze va formar part del servei de la mansió Riverton Manorrep la visita d'una jove directora de cinema que està rodant una pel·lícula sobre el suïcidi d'un prometedor poeta a la casa de Saffron Green durant una festa el 1924. Aquesta visita farà que la Grace recordi el seu passat al servei de la família Hartford i, a través dels seus records, coneixerem de primera mà la veritable història d'aquest suïcidi.


Una novel·la molt, molt interessant. A través dels records de la minyona podrem conèixer com eren les famílies aristocràtiques angleses de principis del segle XX, així com també la vida que portaven els criats en aquelles mansions. I com la primera Guerra Mundial va afectar tant als uns com als altres.


Aquesta és la primera novel·la que va publicar l'autora d'El jardín olvidado. Personalment, m'ha agradat molt més aquesta. Malgrat que la història oscil·la entre els anys 20 i els 90, no et perds en cap moment, cosa que no passa amb El jardín olvidado.  Plena de passions ocultes i secrets familiars, aquesta novel·la t'enganxa des de les primeres línies.


Molt recomanable!

21/9/11

Trampa de miel

Lindell, Unni. Trampa de miel : el primer caso de la agente Marian Dahle. Madrid : Siruela, 2011. ISBN 9788498415681.

Poc abans de les vacances d'estiu desapareix a la tranquil·la població noruega de Hovik el petit Patrik, un nen de 7 anys que tornava sol de l'escola a casa.  Pocs dies després mor atropellada la nòvia del conductor de la furgoneta dels gelats que, curiosament, treballava al barri on va desaparèixer en Patrik. Tenen relació les dues morts?

L'inspector de policia Cato Isaksen amb l'ajuda de la nova companya Marian Dahle -a la que, per cert, no suporta- hauran de resoldre el cas. Pocs testimonis, molts sospitosos carregats de males puces ... i una veritat amagada.

Força interessant! A mig camí entre les novel·les de la Camilla Lackberg i la Mari Jungsted, aquesta novel·la negra amb força tocs de thriller psicològic és molt entretinguda i fins al final no acabes d'entendre què va passar realment i quins van ser els motius dels crims. 

De totes maneres, també us he de dir que personalment trobo molt millors les de la Camilla i la Mari. Clar que, per gustos els colors!

17/9/11

La abadía de los crímenes

Gómez Rufo, Antonio. La abadía de los crímenes. Barcelona : Planeta, 2011. ISBN 9788408100553.

Durant el 1229 Jaume I, rei de la Corona d'Aragó i comte de Barcelona, s'intal·la amb la reina Leonor i algunes dames de companyia al monestir lleidatà de Sant Benet. Amb l'ajuda de la monja navarresa Constança, famosa per les seves habilitats deductives, intentaran aclarir una sèrie d'horribles assassinats comesos ens els últims temps al convent.

Magistral combinació de novel·la històrica (Jaume I, Leonor de Castella, Violant d'Hongria, etc.), de misteri i negra. T'atrapa des de la primera pàgina, de lectura àgil i amena, i amb una trama plena d'intrigues, humor, assassinats, venjances ... Què més es pot demanar?

Absolutament recomanable!

14/9/11

The library of shadows

Birkegaard, Mikkel. The library of shadows. London : Black Swan, 2009. ISBN 9780552775021.

Algunes persones tenen el poder d'afectar els teus pensaments i sentiments en llegir, o llegir en veu alta un llibre als altres. Sedueixen amb increïbles històries, evoquen mons que semblen vius i també et poden manipular per a que pensis i sentis exactament el que volen.

Quan Luca Campelli pateix una mort sobtada i violenta, el seu fill Jon hereta la seva llibreria de segona , Libri di Luca, a Copenhague. Jon no ha vist el seu pare durant vint anys, des de la misteriosa mort de la seva mare. Quan dies més tard es produeix un intent d'incendi a la botiga, Jon es veu obligat a explorar el passat de la seva família. I és que la llibreria ha amagat un
secret extraordinari durant dècades. És el lloc de trobada d'una societat d'amants dels llibres i els lectors, que han mantingut una tradició des dels dies de la gran biblioteca de l'antiga Alexandria. Ara, algú està tractant de destruir-la i Jon haurà de fer l'impossible per salvar la societat ... i la seva pròpia vida.

Quina porqueria de novel·la! Aquesta havia estat l'obra escollida per un dels meus dos reptes personals anuals : una novel·la en anglès i un clàssic de la literatura universal. Una tria molt dolenta, tot sigui dit. He hagut de fer un inmens esforç per acabar-la (a la dificultat de l'idioma s'ha afegit que la trama és insuportable i no té ni cap ni peus). 

No us la recomano gens ni mica! 
Només espero que el dia que faci la tria del clàssic tingui la ment més lúcida! Quin em recomaneu?

6/9/11

En el país de la nube blanca

Lark, Sarah. En el país de la nube blanca. Barcelona : Ediciones B, 2011. ISBN 9788466646710.

Anglaterra, 1852. La Helen Davenport, una institutriu que només somia a formar una família decideix vitajar fins a Nova Zelanda per casar-se amb en Howard O'Keefe, un desconegut granger que ha posat un anunci a la premsa per trobar esposa. Durant el viatge fins a Nova Zelanda la Helen es farà amiga de la Gwyneira Silkham, una jove aristòcrata galesa qui també viatja per casar-se amb el fill d'un ric criador d'ovelles, en Lucas Warden. Per desgràcia, cap dels dos matrimonis serà el que les noies esperaven. Viurem a través de les experiències d'aquestes dones durant vint-i-cinc anys la seva adaptació a un país desconegut, la colonització de Nova Zelanda i les lluites entre indígenes i colons.

Sarah Lark és el pseudònim de Christiane Gohl. Aquesta autora també ha escrit sota els noms de Ricarda Jordan i Elisabeth Rotenberg, però la popularitat li ha arribat amb la saga que signa com Sarah Lark : una sèrie d'històries familiars sobre la cultura dels maoris i la colonització de Nova Zelanda. De moment, aquí només s'ha publicat el primer de la trilogia  i el segueixen Das Lied der Maori (2008) i Der Ruf des Kiwis (2009).

Èxit de vendes i amb molt bones crítiques arreu, a mí m'ha decebut una miqueta. El principi és totalment espectacular, la història t'enganxa des de les primeres línies (a mí em recordava molt l'ambient de la pel·lícula El piano). De fet, normalment els llibres que expliquen històries sobre sagues familiars em fascinen. Però, un cop les protagonistes arriben a Nova Zelanda i es casen amb els respectius marits la cosa afluixa força i l'argument és molt linial. És entretinguda, però no és una obra mestra -com he llegit en alguna crítica-.