Márai, Sándor. La dona justa. Barcelona : Labutxaca, 2007. ISBN 978-84-96863-54-5.Un triangle amorós explicat per cadascun dels protagonistes (la dona, el marit i la seva amant) a través de les converses que mantenen separadament amb amics.
La Maria, la primera dona, explica a una amiga seva en una pastisseria de Budapest que se sent molt desgraciada perquè el seu exmarit no va ser capaç d'estimar-la mai per sobre de tot. El mateix vespre, en un altre local, en Pétér explica a un amic com va deixar la Maria per casar-se amb el seu amor platònic després d'un munt d'anys i com tampoc va aconseguir ser feliç amb aquest segon matrimoni. Per què? Perquè en el fons tampoc li agradava sentir-se estimat. Un covard egoïsta al 100%. I, per últim, la història de la Judit. Una camperola que va començar com a minyona a casa d'en Pétér i va acabar pertanyent a l'alta societat després de casar-se amb ell. Tampoc ella va ser feliç amb aquesta relació, perquè en el fons aquesta capritxosa insatisfeta estava plena d'odi i rancúnia per la diferència de classe amb el marit.
A priori sembla interessant "espiar" a través de les converses dels protagonistes aquest triangle amorós, veure la mateixa relació des dels tres punts de vista. Però aquesta història amorosa és, en realitat, l'excusa de l'autor per filosofar sobre l'amor durant tota la novel·la.
A mí m'ha semblat força durilla de llegir. M'ha costat molt seguir el fil perquè em perdia en aquestes disgregacions sobre els sentiments humans. En canvi, n'he vist molt bones crítiques per part d'altres lectors a diferents blogs. Per gustos els colors, oi?
Estic d'acord amb el teu comentari.
ResponEliminaEm van recomanar aquest llibre, peró em va costar de seguir el fil