23/12/12

Llibres llegits al desembre


Hola!

Com proven les festes? Ja heu escrit la carta als Reis? Per si no sabeu quins llibres demanar, aquí em teniu de nou per portar-vos algunes recomanacions. Aquesta vegada us porto una miqueta de tot (novel·la romàntica, històrica, negra ...). Espero que això us serveixi una mica per a poder triar la vostra propera lectura. I és que es publiquen tantes obres interessants que no saps per on començar! Aquí teniu les meves set propostes d'aquest mes de desembre.

Aprofito per desitjar-vos unes bones festes i una molt bona entrada d'any. Que el 2013 sigui un any fantàstic per a tots nosaltres i que ens porti moooooooooltes bones lectures.

Fins el mes vinent!

Petonets



1) No us les podeu perdre




Iturbe, Antonio G. La bibliotecaria de Austwitz.

"Sobre el fang negre d'Auschwitz que tot s'ho menja, en Fredy Hirsch ha aixecat en secret una escola. En un lloc on els llibres estan prohibits, la jove adolescent Dita amaga sota el seu vestit els fràgils volums de la biblioteca pública més petita, recòndita i clandestina que hagi existit mai. Enmig de l'horror, la Dita ens dóna una meravellosa lliçó de coratge: no es rendeix i mai perd les ganes de viure ni de llegir perquè, fins i tot en aquest terrible camp d'extermini, «obrir un llibre és com pujar-te a un tren que et porta de vacances». Una emocionant novel·la basada en fets reals que rescata de l'oblit una de les més commovedores històries d'heroisme cultural".

Absolutament meravellosa! Una història real, molt dura i tendre alhora, emocionant i colpidora al mateix temps que no us deixarà indiferents. Ben documentada i amb un estil directe i molt agradable de llegir (tot i la cruesa d'allò que s'està relatant), aquesta és una molt bona opció per demanar als Reis perquè no us decebrà. Molt, molt recomanable!




Volo, Fabio. El tiempo que querría.

"En Lorenzo és un jove professional que s'ha fet a si mateix. Algú que, sortit d'un entorn humil, ha aconseguit formar part de l'elit dels creatius publicitaris: un món d'enorme competitivitat i campanyes esgotadores, però també de talons milionaris, viatges i luxe. Admirable. Però de sobte, als seus trenta-set anys, es troba assegut a la sala d'espera d'un hospital al costat d'un home (el seu pare) que per ell fa temps que només és un estrany. Com també ho és la dona amb què en Lorenzo va viure i que un dia va marxar per sempre dient una frase terrible: «Tu no saps estimar». Dues notícies inesperades (que el seu pare està greument malalt i que «ella» es casa aviat) fan comprendre en Lorenzo, que el que més li va importar, allò que donava sentit a la seva vida, se li ha escorregut com sorra entre els dits. I ara aquest home a les portes de la maduresa torna la vista enrere per recuperar aquest passat, esperant veure-ho amb nous ulls, per comprendre i aprendre d'aquests petits instants que defineixen la nostra vida i que no hauríem de deixar escapar. Una novel·la que parla d'un pare i un fill, d'una dona que no es pot oblidar, d'emocions i sentiments que rares vegades s'expressen i que destil·la tendresa, simpatia, autenticitat a cada pàgina. Un protagonista al qual tots podem reconèixer i amb qui ens podem identificar, que ens demana que l'acompanyem en aquest viatge cap al que importa de veritat".

Què més puc dir després d'aquesta presentació? Que m'ha agradat moltíssim i que, tot i que és una història agredolça heu de llegir-la. De lectura molt àgil, reconeixes certs comportaments en els teus familiars, amics ... i/o en tu mateix. I sovint el melancòlic protagonista aconsegueix provocar-te un somriure còmplice amb les seves reflexions sobre l'amor perdut, les relacions pare-fill, les oportunitats perdudes ... i els temps que voldries recuperar per fer les coses d'una manera diferent. Gràcies de nou a la Pilar del blog Con un libro en la mano per engrescar-me a llegir aquesta novel·la!




Zitwer, Barbara J. Sirenas del invierno.

"La Joey Rubin és una jove arquitecta i decoradora que viu a Nova York. En un entorn tan competitiu i dominat pels homes, la seva addicció al treball l'ha portat a descuidar tant les seves antigues amistats que l'únic ésser a qui se sent realment unida és a la seva gossa Tink. Però la seva vida donarà un tomb quan la Joey viatja al camp anglès per supervisar la reforma de la vella mansió on el mateix J. M. Barrie va escriure Peter Pan. Quan la Joey arriba al petit poble se sent totalment desubicada. Però el seu món torna a tenir sentit quan coneix a les noies del Club Femení de Natació J. M. Barrie, un grup de octogenàries que, a més de l'amistat que mantenen des de joves, comparteixen una curiosa passió: banyar-se cada dia de l'any en les aigües d'un llac proper al poble. Aquestes sirenes de carn i os, carregades d'història i d'humanitat, ajudaran a la Joey a descobrir el veritable sentit de la vida i la importància de l'autèntica amistat".

Una novel·la fantàstica sobre l'amistat, l'amor, les segones oportunitats i com afrontar la vida amb un esperit jove i optimista. M'ha encantat! Una redacció amena i molt fluïda amb una història que t'atraparà des del principi. Si fins i tot m'han entrat ganes de banyar-me al llac gelat amb les àvies del club! Totalment recomanable!



Hill, Toni. Los buenos suicidas.


"En una ciutat que ha perdut l'esplendor, un policia lluita contra les ombres. Barcelona, nit de Reis del 2011. L'inspector Héctor Salgado, obsessionat per la desaparició de la Ruth, la seva exdona, no pot conciliar el son i fuma un cigarret rere l'altre. De matinada, encara insomne, rep una trucada del nou agent a les seves ordres: la secretària del director general d'una coneguda empresa de cosmètics s'ha llançat a les vies del metro. Sembla que sigui un cas menor, però amb el pas dels dies en Salgado anirà descobrint que darrere d'aquest presumpte suïcidi s'amaga una complexa i perillosa xarxa de mentides. Entretant, l'agent Leire Castro, atrapada a casa amb una baixa mèdica prematura, a mes i mig de donar a llum, també pensa en el cas de la Ruth, que no s'ha tancat. És un misteri al qual no pot resistir-se. I malgrat que en el seu estat no hauria d'emprendre una investigació, no pot aturar-se, ha d'insistir, enderrocar aquelles façanes que sempre oculten mals majors, ho du inscrit en el seu caràcter".

La primera entrega de la sèrie (El verano de los juguetes muertos) em va entusiasmar i aquesta segona part no m'ha decepcionat gens ni mica. Molt interessant i entretinguda, com en l'anterior novel·la, el cas principal es ressol però les dues subtrames et deixen ben empantanat i amb la mel als llavis. Per aquest motiu, si us decidiu a llegir-les, feu-me cas i llegiu-les en ordre o us perdreu una molt bona part de la diversió! I ara, per variar, haurem de tenir paciència i esperar a que es publiquin més entregues d'aquesta sèrie per veure com continua la cosa...

Molt recomanables totes dues!



Banerjee, Anjali. La llibreria de les noves oportunitats.

"Hi havia una vegada una vella llibreria a la petita i plujosa illa de Shelter. En aquest indret tan especial, on els llibres tenen vida pròpia, un dia hi arriba l Jasmine, disposada a fer-se càrrec del negoci mentre la propietària, la seva tieta Ruma, viatja a l'Índia per guarir el seu cor cansat. Tota sola, entre la pols i el desordre, la jove prova de donar un toc de modernitat al local, exposant títols nous i atractius a l'aparador, però ben aviat els clàssics de sempre imposen la seva presència i els autors vius i morts es passegen per les prestatgeries fent sentir la seva veu. La Jasmine torna a descobrir Shakespeare i Edgar Allan Poe, i no només això: aprèn a escoltar els seus clients, a comprendre el que realment busquen en una novel·la o en un manual de cuina, i acabarà trobant l'home amb qui compartir tots els llibres de la seva vida. "La llibreria de les noves oportunitats" és alhora una faula romàntica i un homenatge a la bona literatura, perquè, molt sovint, és a les pàgines que ja groguegen d'un llibre oblidat on trobarem les paraules que poden canviar la nostra vida". 

Una història absolutament preciosa que no us podeu perdre per res del món. Les històries que tracten sobre la literatura, els llibres, les llibreries, els llibreters i els bibliotecaris m'atrauen d'allò més, ja ho sabeu. Però és que aquesta, a més a més, ens aporta un toc de màgia i encant amb fantasmes literaris inclosos! De lectura lleugera i fàcil, us enganxarà des del principi. Feu-me cas i demaneu-la per Reis! Perquè, com diu la mateixa autora, aquesta novel·la és un homenatge a "tots els llibreters, siguin on siguin. Ells no es cansen mai de vendre somnis". 



2) Normaletes




Crispin, Edmund. La juguetería errante.

"Quan el poeta Richard Cadogan decideix passar uns dies de vacances a Oxford després d'una discussió amb l'avar del seu editor, no es podia imaginar imaginar que el primer que trobaria en arribar a la ciutat, en plena nit, seria el cadàver d'una dona estès al terra d'una botiga de joguines. I menys encara que, quan aconseguís tornar al lloc dels fets amb la policia, la botiga de joguines hauria desaparegut i, en el seu lloc, el que trobarien seria una botiga de queviures on, naturalment, tampoc hi hauria un cadàver. En Cadogan decideix llavors unir forces amb el seu amic Gervase Fen, professor de literatura anglesa i detectiu aficionat, el personatge més excèntric de la ciutat, per resoldre un misteri les respostes se'ls escapen. Així, tots dos hauran d'enfrontar-se a un testament d'allò més inusual, un assassinat impossible, pistes en forma d'absurd poema, i persecucions esbojarrades per la ciutat a bord de l'automòbil d'en Fen, Lily Christine III".

Ja sabeu que les portades d'Impedimenta em perden, tot i que sovint els llibres no m'acaben agradant del tot. I és que fan unes portades tan precioses que és impossible no voler llegir el llibre!

Aquesta vegada he llegit un clàssic de les novel·les de detectius angleses. L'Edmund Crispin (pseudònim de Bruce Montgomery) va escriure una sèrie de novel·les protagonitzades per l'excèntric professor de literatura i detectiu aficionat Gervase Fen entre 1944 y 1952. Plena de tòpics "british", moltes referències literàries, uns personatges molt estrafolaris, unes situacions estrambòtiques i amb molts tocs d'humor ... M'ha semblat, en general, una lectura entretinguda però no m'ha acabat de fer el pes.M'esperava molt més, la veritat. Diguem que és una comèdia policíaca a l'estil clàssic britànic, a on permeten a l'assassí donar totes les explicacions pertinents mentre es prenen una tassa de té ... of course! Ji Ji Ji



Sánchez-Garnica, Paloma. Las tres heridas.

"L'Ernesto, un escriptor sempre a la recerca de la seva gran obra, troba una antiga caixa de llautó que conté la fotografia d'una jove parella, la Mercedes i l'Andrés, juntament amb unes cartes d'amor. Començarà a indagar en la història de la parella a través de les dades que obté de les cartes. La intrigant imatge, presa el dia que començava la guerra civil, i el possible destí dels seus dos protagonistes l'ajudaran a escriure la seva gran novel·la mentre es converteix en testimoni de les ferides de l'amor, de la mort i de la vida. Les tres ferides és una novel·la de reconciliació, de sentiments, d'amors i d'absències que ens descobreix les úniques raons per les quals és important viure i morir".

M'ha agradat i considero que és una bona novel·la, però ja començo a estar una mica saturada de tantes pel·lícules i novel·les sobre la guerra civil. Potser per això no m'ha agradat tant com per posar-la al grupet de "No us les podeu perdre". Una pega? L'he trobada una mica massa llarga. Però que consti que totes les crítiques que està rebent son boníssimes ... i jo us la recomano si encara no esteu farts del tema. 

Si voleu més informació, us podeu llegir la ressenya que va fer la Pilar al seu blog Con un libro en la mano. I ella sempre encerta amb les recomanacions!


4 comentaris:

  1. Bona tarda, Sandra,

    Última recomanació de l’any!!!

    Dels llibre que ens portes aquest mes tinc moltes ganes de llegir La bibliotecaria de Austwitz, però crec que hauré d’esperar encara una miqueta.
    Fa dos dies em van deixar El tiempo que querría, llibre que desconeixia i ara, entre la persona que me l’ha deixat i tu el llegiré amb moltes ganes.
    Dels altres destaco el de La llibreria de les noves oportunitats que vaig llegir-lo al setembre, crec. Em va agradar però em sembla que no em va entusiasmar tant com a tu.
    Aquest de Las tres heridas el vaig apuntar l’altre dia a casa de la Pilar a Con un libro en la mano, a veure quan toca.

    Uf, com sempre surto amb la llista més plena.

    Que tinguis unes bones festes i un 2013 ple de bones lectures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carme!

      Aquesta vegada no em puc queixar perquè no he llegit cap que no m'agradés gens ni mica. I és que gràcies a les recomanacions que feu tots els blogaires (especialment les teves i les de la Pilar) és difícil no encertar! Moltes gràcies, guapa.

      El de la bibliotecària crec que t'agradarà força, és una història en la que predomina l'esperit de superació i l'amor als llibres i a la llibertat que et proporcionen les bones lectures. I "El tiempo que querría" em va sorprendre agradablement. Em moro de ganes de llegir què t'ha semblat a tu.

      Jo també desitjo que aquest 2013 no paris de trobar petits tresors literaris i que sigui un molt bon any per a tu i pels teus.

      Molts petons, bonica

      Elimina
  2. Hola, guapa, aquí estoy de nuevo ya recuperada de un catarrazo tremendo. Esperaba tu opinión de La bibliotecaria de Auswitz porque no me acababa de decidir a leerla, pero veo que, aunque dura es una historia que merece la pena, así que a la saca que va, igual que las Sirenas de invierno. De Toni Hill todavía tengo que leer el anterior, que lo tengo en el ebook desde hace bastante, pero todo llegará. Me alegro de que te haya gustado el de Fabio Volo,a mí me gustó el estilo del autor y creo que leeré otro libro suyo pronto. Ya me contarás qué tal el que estás leyendo de Barreau, porque he terminado hace unos días el otro libro del autor, ya comentaremos.
    Que pases una feliz Nochevieja, y que el año que entra te traiga toda la felicidad del mundo. Gracias por acordarte siempre de nombrar mi blog.
    Muchos besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Hola Pilar!

      Me alegro mucho de que te encuentres mejor. Espero que los virus te hayan permitido leer un poquillo ... ¡así por lo menos habrás estado distraída!

      Ya te contaré qué tal el de Barreau, porque lo acabo de comenzar hoy mismo. Pero ya te digo ahora que pidas a los Reyes "La concubina de Roma". Te va a encantar desde la primera frase, te lo aseguro.

      Yo también te deseo lo mejor para el 2013, porque te lo mereces. ¡Y que podamos seguir recomendándonos fantásticos libros durante muuuuuchos años!

      Bon any, guapa!

      Petonets

      Elimina