Falcones, Ildefonso. La mano de Fátima. Barcelona : Grijalbo, 2009. ISBN 9788425343544.
La vida d'Hernando Ruiz, morisc a l'Andalusia de finals del segle XVI, és una contínua anada i tornada en tots els aspectes de la seva vida. El protagonista d'aquesta novel·la es debat a cada instant en el que podríem anomenar "terra de ningú".
Fill d'una morisca violada per un frare cristià, és rebutjat tant per cristians com per musulmans per la seva sang "barrejada". Mentre els cristians volen expulsar els moriscs de les seves terres, l'Hernando tindrà una doble vida : fer-se passar pel més devot dels cristians per salvar la pell mentre fa còpies d'amagat dels llibres sagrats musulmans per tal que les seves creences i cultura no es perdin. Fins i tot a nivell sentimental no es podrà definir i acabarà casat amb una musulmana i amb una cristiana...
Convençut que les dues cultures i les dues religions poden conviure en harmonia, durant tota la seva vida intentarà assolir la pacífica convivència i la tolerància entre els dos pobles ... molt, molt difícil d'aconseguir!
És una novel·la interessant, tot i que massa llarga al meu parer. No calen mil pàgines per explicar la vida d'aquest personatge! Personalment, no m'ha enganxat ni la meitat que l'anterior novel·la del Falcones, L'església del mar. Molt sovint em recordava a les novel·les de Charles Dickens, perquè el protagonista sembla maleït pel destí i cada vegada que supera una desgràcia arriba a la seva vida una pitjor que l'anterior. Fins i tot et venen ganes que es mori perquè deixi de patir, pobre home!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada