Molist, Jorge. Prométeme que serás libre. Barcelona : Temas de Hoy, 2011. ISBN 9788484609537.
Un matí de 1484, una galera pirata assalta la petita població pesquera de Llafranc. En Ramon Serra, pare de família, morirà defensant la seva família, la mare i la germana gran seran segrestades i posteriorment venudes com a esclaves i els dos fills petits (Joan i Gabriel) hauràn de viatjar a Barcelona per sobreviure. En Joan aprendrà l'ofici de llibreter a la ciutat Comtal i s'enamorarà perdudament de l'Anna, una jueva conversa filla d'uns joiers que no està socialment al seu abast.
Però corren temps difícils i les degràcies vindran una darrera l'altra a la vida d'en Joan. Acusat de la mort d'un home, serà condemnat a galeres i viatjarà per Itàlia intentant rescatar la seva família, recuperar la seva enamorada i convertir-se en llibreter. I, per damunt de totes les coses, s'esforçarà a fer realitat la promesa que li va fer al seu pare abans de morir : ser lliure.
Molt ben documentada, aquesta novel·la històrica ens descobreix l'apassionant món del Renaixement i del gremi dels llibreters. És una novel·la trepidant i molt entretinguda -que ningú s'espanti amb les seves 800 pàgines perquè no es fa gens pesada!- plena d'aventures, amor, passió, venjança, valor, dades històriques ... i llibres, molts llibres.
Crec que m'agradarà
ResponEliminaSegur que t'agradarà! És de l'estil de les novel·les de Chufo Llórens, les últimes de la Matilde Asensi ... o fins i tot les de Ken Follet.
ResponEliminaÉs una molt bona tria per aquestes vacances!
Una abraçada
Una buena novela y entretenida desde el primer momento. Me ha gustado pero sigue siendo mejor las novelas de Andres Vidal, sobre todo La herencia de la tierra.
ResponEliminaMe ha gustado la buena documentación del autor y poder conocer aspectos históricos que desconozca o tenia el conocimiento mal.
Gracias por recomendármelo.
Es que "La herencia de la tierra" es de lo mejorcito que he leído en los últimos años. Y llegar a ese nivel es difícil ...
EliminaA mí me gustó mucho cuando la leí, aunque me dio rabia que todo se solucionara tan fácilmente en tres páginas. Después de tantas penurias ... ¡lo rematan en un plis plás!
¡De nada!
Gracias por tus comentarios, como siempre.
Un beso