2/3/13

Llibres llegits al febrer


Hola!

Per desgràcia, aquest mes de febrer ha estat molt complicat a nivell personal. Una intervenció quirùrgica del meu estimat marit amb posteriors complicacions (per sort avui mateix hem tornat a casa i esperem recuperar la normalitat el més aviat possible) que faran que els propers dos mesos no pugui estar gaire ni pel blog ni per llegir. El primer és el primer!

Perdoneu si les meves entrades no estan massa treballades, però ara mateix no sé si m'hi podré dedicar massa estona al blog.

De moment, aquí teniu les meves recomanacions d'aquest mes de febrer. 

Molt bones lectures i fins el mes vinent!

Petonets



1) No us les podeu perdre




Hilton, James. ¡Adiós, Mr. Chips!

La novel·la narra la vida d'un professor al llarg de la seva estada a Brookfield, la fictícia escola pública en què ensenya grec i llatí. El Sr Chipping supera la seva incapacitat per connectar amb els nens a l'escola, així com la seva timidesa inicial, quan es casa amb la Katherine, una jove que a la que coneix a les vacances i que ràpidament comença a cridar pel seu sobrenom, "Chips". El professor veu passar generacions senceres d'alumnes i viu una vida basada en els records i en les tradicions escolars.

Si bé el llibre és desvergonyidament sentimental, també descriu els profunds canvis socials que Xips experimenta durant tota la seva vida: comença la seva permanència a Brookfield el 1870, quan la Guerra Franco-Prusiana acaba d'esclatar, i finalitza en el seu llit de mort poc després del ascens d'Adolf Hitler al poder.

James Hilton va ser fill d'un mestre d'escola i és possible que la novel·la tingui rivets autobiogràfics. Aquesta és l'obra més popular de l'autor i ha estat portada al cinema i al teatre en diverses ocasions. 

M'ha agradat molt per la seva senzillesa i per ser una història molt tendre, conmovedora i emotiva sobre un professor vocacional que no aspira a ser director de res i que simplement ha dedicat tota la seva vida a preparar de la millor manera possible als seus nens per a la seva futura vida com a adults. 


Si voleu més informació, llegiu la ressenya que va publicar la Carme del blog Quadern de mots, una de les meves blogaires de referència. 

Moltes gràcies per la recomanació!





Màxim Huerta. Una tienda en París.

"Alguna vegada has pensat a començar de zero en una altra ciutat? Va ser aleshores quan tot va canviar. Just al apropar-me a aquell vell cartell de fusta escrit en francès que venien en un antiquari improvisat de Madrid. Aux tissus des Vosges, Alice HUMBERT, nouveautés. Vaig entrar sense dir res. Tenia la mirada perduda del que aconsegueix el que vol. En pocs segons pressentia una irreprimible necessitat de canviar de vida. Traduït volia dir: teixits dels Vosges, Alice Humbert, novetats. Significava més, molt més ..." Màxim Huerta ens transporta al París dels feliços anys vint de la mà de dues dones meravelloses, irresistibles i captivadores. Una novel·la commovedora, sensible i terriblement sentimental que et farà somiar. Sens dubte, el llibre més romàntic de l'any.


Tot i que tenia les meves reserves abans de començar a llegir-la (ja sabeu, un presentador de la tele que escriu llibres ...) vaig llegir unes quantes bones crítiques a la xarxa i em va acabar de fer decidir l'entrevista que li va fer l'Alfons Arús al seu programa. Em van venir unes ganes enormes de llegir-la i ... la veritat és que paga la pena. Aquesta és una història senzilla ben narrada a través de dues dones fantàstiques unides pel destí i una botiga de teixits a París. M'ha agradat molt, sobretot perquè no he tingut la sensació que la novel·la l'havia escrit un home. Us la recomano!



Rouanet, Mónica. El camino de las luciérnagas.

"Novel·la de ficció que barreja en les seves pàgines dos mons no tan llunyans però també molt diferents: el Madrid després de la dictadura (a finals dels vuitanta), arrelada fins i tot en la tradició catòlica educativa, i el món actual. La vida de l'adolescent tímid i madur Atanasio canviarà des del moment en què coneix l'extrovertit, encantador i manipulador Hans. El que al principi sembla una amistat sincera es converteix en una obsessió que el portarà a guardar un fosc secret durant més de vint anys. Passat aquest temps, aquest secret reapareix ocult en un homicidi disfressat d'accident".


M'ha agradat molt, la veritat. Una història aparentment senzilla sobre dos amics adolescents que es retrobaran vint anys més tard. Però, en realitat, és la història de com es forja un manipulador i les conseqüències que tenen tots els seus actes en la seva pròpia vida i en la d'aquells que l'envolten. Només li trobo una pega, el final és una mica fluixet, m'esperava un final molt més impactant. En línies generals és molt interessant i es llegeix d'una tirada. No us la perdeu si us agraden les històries amb personatges psicològicament complicats!



2) Normaletes



Lee, Harper. To kill a mockingbird.

«Dispareu a tants gaigs com vulgueu, però recordeu que és un pecat matar un rossinyol». Aquest és el consell que l'advocat Atticus Finch dóna als seus fills mentre defensa l'’autèntic rossinyol d’aquest clàssic fascinant: un negre acusat d’haver violat una noia blanca. A través dels joves ulls de l'’Scout i en Jem Finch, els seus fills, l'autora examina amb un humor molt ric la irracionalitat dels prejudicis racials i socials dels adults al sud dels Estats Units dels anys trenta. La consciència d’un poble impregnat de judicis preconcebuts, violència i hipocresia trontolla gràcies a l'’empenta d'’un home sol que combat per la justícia. Però el pes de la història no consentirà res més que això... «Una persona poc corrent ha escrit aquesta esplèndida novel·la; una escriptora amb un vivíssim sentit de la realitat i amb un humor extremament tendre i sincer. Un llibre commovedor; i molt entretingut, molt amè.» Truman Capote

Tot un clàssic (el llibre i la pel·lícula) que he llegit en anglès. M'ha agradat però em va entusiasmar molt més la pel·lícula quan la vaig veure fa anys, potser perquè el vocabulari de la novel·la és tan ric i el meu nivell d'anglès es tan pobre que em costava molt anar seguint el fil de la història. Una lliçó d'humanitat i Un cant d'amor a la veritat i la justícia per a tots, que va rebre en 1961 el Premi Pulitzer. La pel·lícula, protagonitzada per Gregory Peck, és de 1962 i va rebre un Oscar al millor guió adaptat.



Lindell, Unni. El ángel oscuro.

"La Britt Else Buberg, una dona de 57 anys, és trobada morta davant de l'edifici on residia en el setè pis, als afores d'Oslo. Un suïcidi? Era una persona molt solitària que només mantenia contacte amb una dona gran que vivia en una residència pròxima. Alhora, en un càmping del sud-est d'Oslo, i sense deixar rastre, desapareix la jove de 19 anys Lilly Rudeck. La policia descobreix de seguida que l'amo del càmping viu al mateix edifici que la senyora Buberg ... Però una vegada més en Cato Isaksen i la seva irritant i provocadora companya Marian Dahle aconsegueixen anar més enllà de les aparences i se'ls complica la investigació quan s'assabenten que una jove de 16 anys va ser violada i assassinada en el mateix càmping el 1972".


Aquesta segona entrega d'aquesta sèrie de novel·la negra nòrdica m'ha semblat interessant, tot i que em va agradar molt més la primera (Trampa de miel). L'argument és una mica rebuscat pel meu gust, però reconec que és força entretinguda. Si us agraden les novel·les negres us ho passareu força bé llegint-la.



Akhtar, Ayad. El aroma secreto del limón y las especias.


"La Mina va ser durant molt temps una foto a la nevera. La mare d'en Hayat va enganxar la imatge de la seva millor amiga a la nevera sense saber que el seu fill quedava a l'instant hipnotitzat per aquesta dona bella. Al cap d'uns anys, la Mina fuig del Pakistan i se'n va a viure als Estats Units amb els Shah, la família del Hayat. La seva arribada canvia la vida del noi d'una manera radical perquè als seus dotze anys ja no és un nen, però encara no és un adult, i el món que la Mina li mostra el fascina, l'espanta i el confon per igual. Gràcies a ella, en Hayat descobreix el respecte i l'amor per les tradicions, però també que el desig i la culpa deixen empremtes impossibles d'esborrar. Aclamada per la crítica internacional, és una brillant primera novel·la que narra amb habilitat i valentia la pèrdua de la innocència i el despertar a la vida. Un relat tendre i commovedor que transportarà als lectors al cor d'una família inoblidable". 


Aquesta novel·la m'ha provocat sentiments contraposats. M'ha agradat però m'esperava una altra cosa. I és que tant el títol com la portada em van captivar (i enganyar!) i m'esperava una història de sentiments al voltant d'una tassa de té i unes pastes en una cuina plena d'aromes exòtics ... I el que m'he trobat ha estat una dura història (però bonica! que consti) sobre la innocència d'un nen que es fa adult, els xocs interculturals, el respecte a les creences dels altres ... Vaja, que res a veure amb el què em pensava mirant la portada i llegint el títol de la novel·la. De totes maneres, és una bona història per conèixer una mica més la cultura islàmica.




Calvo, Javier. Corona de flores.

"Barcelona, 1877. La ciutat s'estremeix sota un núvol de fums químics i tremola sota l'amenaça de l'Assassí de l'Esperança. Els encarregats de desvetllar el misteri que s'amaga després de l'onada d'assassinats són l'inspector Semproni de Paula, diminut, paranoic i violent, i el doctor Menelaus Roca, anatomista agorafòbic i fotofòbic amb un passat de bogeria homicida. Al voltant d'ells es mou una cohort de secundaris obscurament connectats per xarxes d'intriga i traïció: l'Aniol Almarrosa, el novel·lista de moda a la ciutat, autor del folletí decadentista que tots els joves s'esforcen per imitar, embarcat en una guerra contra la moral; en Max Teller, rei dels baixos fons, transvestit, absurdament supersticiós i acompanyat sempre del seu sinistre mico; en Dado Blokium, erudit i pompós diplomàtic, i la Liberata, la criada muda del boig doctor Menelaus Roca, que manté una relació malsana amb el seu patró i guarda la clau d'un misteri transcendental. Dels baixos fons als salons de Palau, del ventre malalt de la ciutat subterrània a les altures dels observatoris d'un cel canviant, la nova novel·la de Javier Calvo és un relat d'horror esotèric i al·lucinant, una novel·la gòtica de crims ambientada a la Barcelona del segle XIX".


I aquesta també està entre dues aigües i no sé ben bé a on col·locar-la. Personalment no m'ha agradat gaire (les novel·les gòtiques no són les meves preferides) però reconec que està ben redactada, l'ambientació està molt aconseguida i l'autor et desconcerta  i esgarrifa molt sovint gràcies als tètrics, grotescos i horripilants personatges que apareixen en la història. Si us agraden les novel·les truculentes i inquietants amb la Barcelona més sòrdida, tètrica, putrefacta i fosca com a protagonista, aleshores no us la perdeu.

Com diu el propi autor, "Corona de flores és una novel·la de crims, un policial gòtic que ret homenatge als pares victorians del gènere: Arthur Conan Doyle, Arthur Machen i el Charles Dickens de Casa desolada. Germà de sang dels clàssics del gòtic contemporani: des Flannery O'Connor fins a Donna Tart i Cormac McCarthy. També batega en les seves pàgines l'empremta de Narcís 
Oller (el Balzac de Barcelona) i dels dos escriptors barcelonins més màgics i foscos de tots els temps: Juan Eduardo Cirlot i Joan Perucho. En última instància, la protagonista absoluta és Barcelona. Un llibre sobre la construcció de la ciutat moderna i les forces morals, científiques i màgiques que estan en lluita a la mateixa. L'alba de la modernitat com conte macabre. La Barcelona de la febre d'or com a teló de fons d'un relat d'horror esotèric i al·lucinant".

He trobat molt interessant el blog de l'autor, on es recopil·len imatges reals dels escenaris de la novel·la. És una de les coses que més m'han agradat, reconèixer carrers i edificis de la meva ciutat. Si fins i tot treballo al costat de la Torre dels Corbs!



Kyong-Sook, Shin. Por favor cuida de mamá.

M'ha agradat força, tot i que sigui una història molt trista. Et fa reflexionar i valorar a aquelles persones que tens al teu
costat absolutament sempre (especialment la mare), sacrificant-se sempre i posant-te al davant de la seva llista de prioritats. Però no m'ha agradat el final, la veritat. Per això no la poso com a imprescindible. Com sempre, gràcies a la Pilar de Con un libro en las manos per les seves recomanacions.






3) Molt dolentes, no perdeu el temps!



Neuhaus, Nele. Amigos hasta la muerte.

Tot i que em va agradar molt l'anterior novel·la que van publicar (Blancanieves debe morir), aquesta m'ha semblat molt fluixa. L'argument és molt rebuscat i m'ha fet mooooooolta ràbia que aquesta sèrie de novel·la negra es publiqui de manera desordenada. Quina mania tenen les editorials últimament a publicar les sèries de novel·la negra saltejadament. Així no hi ha manera d'entendre res! Com que l'he llegida estant a l'hospital i no estava gaire pel llibre, al blog Mis libros y yo teniu una altra ressenya per si voleu més informació.






3 comentaris:

  1. Hola, Sandra, siento que se haya complicado la operación, pero ya verás como todo se va normalizando pronto. De todos modos te ha cundido mucho la lectura. Me apetece sobre todo el de Maxim Huertas. El Angel oscuro me gustó, aunque es mejor el primero, y he leído hace poco el tercero, Muerte blanca, y también es muy entretenido. Y en el que coincido totalmente contigo es en el de Amigos hasta la muerte. Todavía me queda la mitad del libro y no consigo terminarlo. No me gustan los protagonistas, y el argumento no es interesante. En fin, Lo he dejado unos días y estoy con otro, pero me gusta acabar los libros así que haré un esfuerzo, pero es soporífero. Bueno, ya no me enrollo más. Que leas mucho este mes y que mejore tu marido enseguida. Muchos besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Hola guapa!

      Pues eso espero ... de momento tenemos por delante (sobretodo él) dos meses bastante durillos, pero como decimos en catalán, "tal dia farà un any" y nos reiremos de todo esto. ¡Seguro!

      El de Màxim Huerta te va a encantar, ya lo verás. Me leeré cuando pueda "Muerte blanca", aunque esta es una serie que no me acaba de convencer, no te creas.

      Y me quedo mucho más tranquila si a ti tampoco te ha enganchado el de "Amigos hasta la muerte". ¿Te puedes creer que sigo sin entender los motivos y quién mató a quién? La verdad, no creo que lea ninguno más de esta serie. Llámame simplona si quieres, pero a mí las series me gusta leerlas en orden. Bastante complicada es ya la vida para tener que ir hacia delante y atrás en el tiempo con las novelas... No te pierdes nada si no lo retomas, te lo digo en serio.

      Muchas gracias por tu apoyo, eres un solete.

      ¡Hasta pronto!

      Mil besos

      Elimina
  2. Bon dia Sandra, ja torno a estar per aquí.

    M'alegro que t'hagi agradat Passi-ho bé sr. Chips! És una lectura plaent. No recullo cap de les teves propostes tinc sequera lectora i m'hi he de tornar a posar de mica en mica.

    Una altra vegada, gràcies per la referència.


    ResponElimina