19/8/12

Crim de sang


Alzamora, Sebastià. Crim de sang. Barcelona : Proa, 2012. ISBN 9788475882901.

La Barcelona de 1936 està vivint una època convulsa amb la matança sistemàtica de religiosos per part d'alguns nuclis anarcosindicalistes. Un dia apareixen els cadàvers d'un sacerdot (el germà Pere Gendrau) i un nen d'uns vuit anys en la pensió on vivia amagat el marista. Tot apunta a que han estat assassinats per un vampir! El comissari Gregori Muñoz serà qui portarà el cas.

D'una banda, un dels caps de la CNT-FAI, en Manuel Escorza té amagat al convent de les monges caputxines de Sarrià al bisbe Perugorria. La mare abadessa és la seva germana i ell pretén treure profit de la situació bescanviant el bisbe i les monges més endavant. El bisbe amagat, però, és un home pertorbat que no para d'empaitar una novícia de tretze anys. De l'altra, el jutge Miquel Carbonissa i un metge forense han creat un monstre : un cavall autòmat pràcticament perfecte capaç de matar a qualsevol que se li posi davant. I la resta de la comunitat marista catalana vol sortir del país costi el que costi i creuen que en Manuel Escorza els pot ajudar ... Com acabarà tot això?

No perdeu el temps amb aquesta novel·la! No té ni cap ni peus, us ho juro. És absolutament plana (de fet, encara no sé quina és la trama principal o quin és el protagonista) i anodina. La història no enganxa en cap moment i els personatges (els bons i els dolents) no t'arriben al cor. No he aconseguit tenir empatia amb cap d'ells, de veritat. M'ha semblat molt, molt dolenta i encara no entenc com és que li van donar el Premi Sant Jordi el 2011. No sé per què, però sovint les novel·les que guanyen premis em decepcionen. Suposo que és perquè n'espero molt d'elles (un premi hauria de ser una garantia, no?).

10 comentaris:

  1. Ostres, sort que no l'he comprat.
    Veient sa teu comentari,
    segur que no m'hagués atrapat
    ni ses fulles... ni sa "arbolari"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      A mí és que sovint em perden les portades dels llibres i em deixo portar. Aquesta em va semblar força interessant i engrescadora, què vols fer-hi. I com que li havien donat un premi...

      No sempre l'encertem, oi? A veure si el proper m'agrada molt més.

      Moltes gràcies pel teu comentari!

      Una abraçada

      Elimina
  2. El títol crida a llegir-la, però seguiré el teu consell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Ja saps que això de les opinions és molt subjectiu. A mí no m'ha agradat gens, però això no vol dir que a altres persones no els entusiasmi ... Com a mínim va agradar als membres del jurat!

      Jo crec que hi ha millors novel·les esperant el seu torn, la veritat. Però si tot i així et venen ganes de llegir-la, ja em diràs què t'ha semblat quan l'acabis!

      Moltes gràcies pel teu comentari, com sempre. Em fa molta il·lusió saber què en penses de les meves lectures.

      Una abraçada

      Elimina
  3. No em diu res, ni la trama ni el llibre. D'aquest autor m'agraden els articles al diari, en canvi els llibres... ho he intentat algun cop i no me n'he sortit. En aquest cas ja no ho he intentat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No perdis el temps amb aquesta, de veritat. N'hi ha tantes de bones esperant el seu torn ...

      Molts petonets

      Elimina
  4. Anònim28/8/12

    Doncs a mi m'ha agradat força. Potser la barreja amb la trama de ciència-ficció és el que resulta una mica estranya, però també original. Està molt ben documentada i escrita i el personatge del policia i l'Escorza mantenen una relació protagonista-antagonista que val la pena.
    Hi ha d'haver gustos per tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Totalment d'acord amb tu amb això dels gustos i les opinions. Sort que no tots pensem el mateix (ni llegim el mateix). Quin avorriment si no fos així, oi?

      De totes maneres, t'he de confessar que no sé per què no em porto gaire bé amb els autors premiats. Les crítiques més dures que he fet han estat per novel·les avalades per premis a autors de prestigi (Jaume Cabré, Ramón Mendoza ... o aquesta).

      Estic contenta que almenys tu hagis gaudit força de la lectura.

      Gràcies pel teu comentari i fins la propera!

      Elimina
  5. Estilísticament trobo que està molt ben elaborada, tot i que coincideixo amb tu en què és una novel·la estranya i que la història té poca força. Ara bé, s'ha de reconèixer que l'autor fa un ús insuperable del llenguatge, encara que això no justifiqui que li hagin donat el Premi Sant Jordi. De fet, aquest certàmen cada any porta cua (recordo també que a Xavier Bosch se'l va criticar per haver-lo rebut amb "Se sabrà tot").

    ResponElimina
  6. Hola!

    Estic d'acord amb tu amb el tema del vocabulari emprat, molt addient per l'època i adaptat als diferents personatges. Però a mí això no és un aspecte que m'entusiasmi en una novel·la. M'hagués agradat molt més que aquest esforç l'hagués dirigit a explicar-nos una història ben engrescadora, amb molta força.

    Cada vegada estic més convençuda que sóc una lectora incompatible amb les novel·les que guanyen premis literaris acadèmics, perquè normalment no em solen agradar. Per exemple, d'en Jaume Cabré em va encantar "Les veus del Pamano" i vaig trobar insuportable "Jo confesso". I el mateix em va passar amb el Mendoza, "El asombroso viaje de Pomponio Flato" és fantàstica i "Riña de gatos" és soporífera i en la meva opinió no es mereixia ni de lluny el premi Planeta.

    Ja ho veus, hi ha gent per a tot!

    Gràcies pel teu comentari

    A reveure!

    ResponElimina