31/7/10

Nadie lo ha oído

Jungstedt, Mari. Nadie lo ha oído. Madrid : Maeva, 2009. ISBN 9788496748835.

Un nou cas pel comissari suec Anders Knutas i el periodista Johan Berg. Henry Dahlström, un fotògraf alcohòlic, apareix brutalment assassinat al laboratori de revelat de casa seva. La policia pensa que pot haver estat una baralla entre borratxos. Al mateix temps, desapareix la Fanny, una adolescent solitària que viu amb la seva mare (adicta a l'alcohol també) i, en principi, la policia sospita que es podria tractar d'un segrest. Però el cadàver de la noia apareix al bosc i el comissari Knutas comença a sospitar que tots dos crims poden estar relacionats. Amb el seu talent i l'ajuda del periodista Johan Berg descobrirà qui s'amaga darrera d'aquestes morts.

Aquesta és la segona novel·la de la sèrie (la primera és Nadie lo ha visto i la tercera Nadie lo conoce). També passa a la petita illa sueca de Gotland i els personatges principals tornen a aparèixer en aquest segon volum.

Molt entretinguda i amb un sorprenent final. Tot i que no m'agrada que en l'estructura i en la descripció psicològica dels personatges les novel·les de la Mari Jungstedt s'assemblen molt a les de la Camilla Läckberg, la lectura és molt àgil i amena i l'argument t'atrapa des de les primeres pàgines.

Una recomanació : llegiu-les en ordre perquè les històries secundàries dels diferents personatges van enllaçant-se.

Molt bona lectura per aquest estiu!

2 comentaris:

  1. Otra gran entrega de Mari Jungstedt. Aunque sigue la misma estructura argumental que el anterior, no me ha molestado para nada y me ha enganchado desde el primer momento.

    Para mi gusto, no profundiza en las historias personales de los protagonistas. Las deja muy en el aire. Tampoco me gusta mucho que la historia se resuelva tan deprisa y que las consecuencias se traten tan por encima en el epílogo.

    Ahora toca la 3. Voy a aprovechar este verano para leerme toda la serie. Gracias por recomendarmela.

    ResponElimina
  2. ¡Adelante! Ya verás como te gustan ...
    Por cierto, gracias por tus comentarios en el blog, me hacen mucha ilusión.

    Un beso

    ResponElimina