20/9/09

Perdona si te llamo amor

Moccia, Fernando. Perdona si te llamo amor. Barcelona : Planeta, 2009. ISBN 978-84-08-08767-0.

Ja fa temps que veig moltes persones (sobretot dones) llegint les novel·les de Federico Moccia, i jo no podia ser menys! Es veu que s'ha convertit en un autèntica bogeria a Itàlia, un supervendes... un fenòmen editorial.

És aquesta una novel·la innocent, molt lleugera, sovint divertida, trista en comptades ocasions ... que tracta sobre les relacions amoroses intergeneracionals. Una estudiant de disset anys i un publicista d'èxit a prop dels quaranta inicien una romàntica i esbojarrada història d'amor a Roma ... qui dels dos en principi tindrà més seny? Increïblement, d'aquesta parella la persona més madura resultarà l'adolescent.

Vaja, és entretinguda i fàcil de llegir, però no trobo que sigui tan fantàstica com per convertir-se en una obra de culte ( així és com la veuen les fans de l'autor a la seva web!). M'ha agradat força i crec que és una d'aquelles novel·les ideals per llegir al tren o a les vacances.

En definitiva, recomanable.

2 comentaris:

  1. Benvolguda Sandra:

    Quan vaig veure la pel.lícula em va agradar tant que quan vaig veure que existia la novel.la no vaig dubtar a comprar-la i llegir-la. I immediatament després la segona (Perdona si em vull casar amb tu), que també em va entusiasmar. Són francament molt rapides de llegir, molt romantiques, i molt de tocar de peus a terra. Sobretot quan descriu els sentiments de l'Alex en cada moment de la historia. Has vist la pel.licula? Es que trobo que l'actor que fa de Guido no l'han encertat gens ni mica. Me l'imaginava menys esbojarrat, més atent a les peticions de la noia. Aquest personatge a la pel.licula em va caure fatal, tot i que a la novel.la te l'imagines un intelectual, jove, però un intel.lectual. Els altres personatges em van semblar magistralment creats i interpretats, sobretot els més que desastres amics de l'Alessandro.

    Una cosa molt bona d'aquest tipus de novel.les és que saben crear tensió sense un bri de violència. I això, a mi, m'agrada molt.

    Una abraçada.

    Artur

    ResponElimina
  2. Hola Artur!

    Ho sento, no he vist les pel·lícules perquè tothom m'ha fet el mateix comentari que tu. Que amb la tria del protagonista no l'han encertada gens ni mica. I al final m'ha fet mandra veure-les.

    De llibres d'aquest autor només he llegit aquest i "Tres metros sobre el cielo". La veritat és que em va agradar molt més aquest que l'altre.

    A veure si m'animo aquest 2012 i llegeixo la segona part!

    Una abraçada

    ResponElimina