15/1/12
La casita de jengibre
Gerhardsen, Carin. La casita de jengibre. Barcelona : Planeta, 2011. ISBN 978-84-08-09616-0.
A la petita població sueca de Katrineholm, durant el 1968, una colla de preescolars acosa i maltracta contínuament a un parell de nens (en Thomas i la Katarina) sense que la professora Ingrid Olsson faci res per evitar-ho. Quaranta anys més tard, apareix assassinat a casa de l'anciana professora un d'aquells infants maltractadors. El comissari Sjöberg, del districte de Hammarby, desconeix el vincle que uneix la víctima i l'anciana ... així com tampoc relaciona en principi els altres tres assassinats que es comenten durant els dies següents. Totes quatre víctimes tenien quaranta-i-quatre anys i van viure a Katrineholm durant la seva infantesa. Estaran relacionades? Es tracta d'una venjança? Qui és l'assassí en sèrie?
Aquesta és una novel·la negra nòrdica força sorprenent. Durant pràcticament tot el llibre l'autora et fa creure que el final és totalment previsible i que coneixes la identitat de l'assassí des de les primeres pàgines. Doncs hi ha una sorpreseta!
L'he trobada molt entretinguda i lleugera, com totes les novel·les negres nòrdiques que es publiquen en els últims anys. A mí m'agraden força perquè no cal que et concentris massa en l'argument (vaja, res a veure amb Jo confesso, per exemple) i em permeten relaxar la ment i agafar forces per a la següent novel·la. Com molt bé diu una companya meva de feina, aquestes són novel·les tipus "sorbet de llimona" que t'ajuden a passar d'un plat contundent a un altre.
Recomanable!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola, Sandra, no sé qué pasa con mi blog que no me deja responder a tu comentario de ayer, así que te contesto en el tuyo. Estoy encantada de que tengamos gustos tan parecidos y coincidamos en muchos libros, así podemos fiarnos de las recomendaciones. Me gusta mucho tu blog. Un besazo.
ResponElimina¡Totalmente de acuerdo contigo!
ResponEliminaA mí también me parece el tuyo un blog muy interesante, sobretodo porque lo que recomiendas suele coincidir con mis gustos literarios.
¡Hasta pronto!
Besos