Casa desolada

Dickens, Charles. Casa desolada. 2ª ed. Madrid : Valdemar, 2008. ISBN 9788477025955.


L'Esther Summerson és la jove i amable protegida d'en John Jarndyce (qui porta anys i anys pleitejant per una herència al Tribunal de la Cancelleria). Viu a la mansió del seu tutor (Casa desolada) amb els cosins adolescents d'aquest. L'Ada i el Richard són orfes i indigents també a causa de la disputada herència i estan perdudament enamorats l'un de l'altre. I tant l’Esther com en John tractaran d’orientar-los en la vida durant tota l’obra.


L'Esther ens explicarà la seva vida i com superarà tot un seguit de circumstàncies adverses per trobar-se a si mateixa, superant el seu passat humil i desgraciat, els seus orígens desconeguts ... per poder finalment aconseguir l'èxit social. També, a través d'un narrador anònim, coneixerem les vides d'una immensa galeria de personatges de totes les condicions i nivells socials, els quals acaben estant relacionats amb l'Esther d'alguna manera o altra en algun moment de la seva vida.




Publicada per primera vegada durant 1852-1853 en entregues a diaris com Master Humphrey's Clock o Household Words, aquesta és la novena novel·la de Dickens. Es tracta d'una obra poc coneguda pel gran públic, escrita per un Dickens madur intel·lectualment amb un compromís social molt gran. 


Com que aquest any es celebra el bicentenari del naixement de l'autor, vaig aprofitar l'avinentesa per llegir per primera vegada una obra d'ell. Com ja sabeu, el meu repte anual personal és una obra en anglès i un clàssic de la literatura universal (aquest any ja l'havia aconseguit llegint Fantastic Mr. Fox i La novela de Genji) però de totes maneres em vaig atrevir amb aquesta novel·la. 


Què m'ha semblat? Que amb una quarta part de les pàgines (són més de 1000!) ja n'hi havia prou. L'acció és molt, molt, molt lenta (de fet, no passa absolutament res fins al final) i hi ha tal quantitat de personatges secundaris que és impossible no perdre't. Ho sento molt pels incondicionals d'en Dickens, però jo l'he trobada esgotadora. Estic, però, molt orgullosa de mí mateixa per no haver abandonat la seva lectura perquè us juro que ja m'ho vaig plantejar des de les primeres cent pàgines.


Només recomanable pels incondicionals de l'autor i d'aquest tipus de novel·les. Jo, la veritat, prefereixo una lectura que em diverteixi, em relaxi i em faci oblidar durant una estona els problemes del dia a dia. Em moro per començar avui mateix una novel·la més lleugera! Ji, ji, ji.


Bones vacances a tothom!