Hustvedt, Siri. El verano sin hombres. Barcelona : Anagrama, 2011. ISBN 9788433975768.
En Boris Izcovich i la Mia Fredricksen porten trenta anys casats quan, d'un dia per l'altre, en Boris li planteja fer una pausa en el seu matrimoni i se'n va a viure amb la seva amant francesa. La Mia embogeig i l'han d'ingressar durant uns dies en un hospital psiquiàtric amb un trastorn psicòtic transitori. Quan li donen l'alta, anirà a passar l'estiu amb la seva mare a Bonden, Minnesota, en un complex residencial per a gent gran activa i independent. Allà filosofarà sobre la vida, l'amor, l'amistat, el feminisme i la poesia amb la mare i les seves peculiars amigues.
«Una irónica y brillante meditación sobre la identidad femenina, escrita en una prosa lírica, seductora» (Lucy Scholes, The Sunday Times). Doncs a mí no m'ho ha semblat pas! En molts moments l'he trobada francament pesadeta i difícil d'entendre, sobretot per les contínues referències a filòsofs i poetes que, pel meu gust, no aportaven res a la història. Al principi pensava que seria força divertida i amb molts tocs d'humor àcid ... però no m'ha semblat gens divertida, la veritat.
No sempre la puc encertar, oi? A veure si amb la propera tinc més sort!
Siento que no te haya gustado mucho. Yo tengo cierta curiosidad por leer algo de esta autora, pero no me he decidido y ahora creo que menos todavía. En fin. A ver si hay suertecilla y el próximo te gusta más. Petonets
ResponEliminaHola, guapa
EliminaEl problema es que me había imaginado otra cosa ... totalmente distinta. Por ahí leí que era una novela humorística y, claro, mis expectativas eran otras.
Quién sabe, a lo mejor a ti te gusta... La verdad es que he leído buenas críticas en diferentes blogs de esta novela. Y ya sabes que para gustos ... ¡los colores!
Besitos
¡Uy!, después de leerte creo que voy a dejar para el verano y la playa acercarme a este libro que me regalaron por Navidad.
ResponEliminaTodavía no me lo he leído porque tengo muchos otros antes que me atraen más.
Cuando lo lea volveré por aquí y ya te diré qué me pareció.
Avanzo que, hacia el marido de la autora tengo cierta prevención, que igual se ha contagiado hacia Hustvedt.
Saludos.
¡Hola Isabel!
EliminaComo le decía a Pilar, creo que no me ha gustado porque me esperaba una novela irónica y de humor y, en realidad, tiene mucha parte de reflexión y filosofía sobre la vida, el amor... ¡y me descolocó!
Ya me dirás qué tal cuando le hinques el diente.
¡Muchas gracias por el comentario!
Besos
Hola Sandra
ResponEliminaInteressant aquest blog, acostumo a visitar-ho de tant en tant. Si em permets la pregunta ¿quants llibres llegeixes al dia ?
Slds
Gabriel
Benvingut Gabriel!
EliminaEm fa molta il·lusió que et passis pel blog de tant en tant, que el trobis interessant i que ara m'hagis deixat un comentari. Moltes gràcies!
Els llibres, des que vaig aprendre a llegir, sempre els llegeixo d'un en un. Sóc incapaç de llegir dos alhora i de deixar-los a mitges! Mira, una que és una mica rareta...
Ja ho he comentat en alguna ocasió : llegir és un dels grans plaers de la meva vida i intento dedicar-hi tota l'estona que el dia a dia em permet. No tinc canalla i tinc problemes per domir a les nits ... Una combinació fantàstica per ser una lectora prolífica! Ji Ji Ji
Fins aviat!
Petons
Bona tarda Sandra,
ResponEliminaComparteixo totalment la teva opinió. El vaig començar amb moltes ganes i vaig haver de fer un esforç per acabar.
En la meva mes humild opinió, em costa llegir aquesta autora, per voluntat que hi poso.
Fins aviat, maca.
http://avuiparlemde.blogspot.com
Hola, Dolors!
EliminaA mí em va passar com a tu. Al començament tot pintava molt bé, pero l'interès va anar minvant a cada pàgina (en el meu cas, és clar, perquè he llegit crítiques molt bones d'aquest llibre).
Moltes gràcies pel teu comentari, bonica!
Petonets
Hola! A mi em va agradar però no tant com m'esperava. M'agrada com escriu però em va faltar intensitat. una abraçada!
ResponEliminaHola Perkins!
ResponEliminaTotalment d'acord amb tu!
Gràcies, com sempre, per les teves opinions.
Petons