La història comença quan la Bertha mor en una residència d'avis i deixa la seva casa i l'encisador jardí a la seva néta Iris en comptes de a les seves tres filles. L'Iris haurà de decidir si accepta l'herència de la seva àvia i es traslladarà temporalment a la casa dels estius de la seva infància per començar a posar-hi una mica d'ordre. Allà, envoltada de mobles antics, dels vestits de les seves tietes quan eren joves i del jardí ple de flors i pomers abandonats començarà a recordar la història de la seva família i anirem descobrint els petits i grans secrets d'aquesta saga de dones. Una història dolça i amarga alhora, com el sabor de les pomes del jardí de l'àvia Bertha.
El títol i la portada em van captivar del del primer moment. La trobo realment preciosa! I, a priori, la història també tenia molt bona pinta : els secrets familiars de tres generacions de dones d'una mateixa família i una casa amb jardí... L'he trobada tendre però no encisadora i no m'ha acabat d'enganxar com jo esperava. És curta i fàcil de llegir, tota l'estona es tracten els sentiments (els que provoca la casa i el jardí, les estimacions i odis entre germanes, el dolor de la pèrdua, enamoraments i mal d'amors...) però no t'acaba d'emocionar del tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada