28/5/12

La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey


Shaffer, Mary Ann. La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey. Barcelona : RBA, 2008. ISBN 9788498673951.


Londres, tot just acabada la Segona Guerra Mundial. La Juliet Ashton és una escriptora força coneguda que està patint una greu crisi emocional i creadora. Després de publicar amb èxit un recull d'articles en clau d'humor sobre la guerra, no se sent gens inspirada i no sap si serà capaç de trobar un nou tema prou engrescador per escriure un nou llibre. Un dia rebrà la carta d'un desconegut, el senyor Dawsey Adams, un granger de l'illa de Guernsey que li pregunta pel seu autor favorit.
Aquest fet canviarà radicalment la vida de la Juliet, perquè començarà una interessant relació epistolar amb el granger i d'altres veïns de l'illa, tots membres d'un club de lectura molt especial anomenat la Societat literària i el pastís de pell de patata de Guernsey. Els membres de la Societat llegeixen, parlen i discuteixen sobre llibres ... mentre es van coneixent i estimant-se els uns als altres. L'objectiu? Oblidar l'ocupació alemanya de l'illa.


Obra pòstuma de l'autora, us encantarà als amants de les novel·les que parlen sobre llibres i l'amor a la lectura. És aquesta una història molt tendre amb un punt agredolç que us enganxarà des del principi, us ho ben asseguro. Només li he trobat dues pegues : les cartes que escriuen els diferents personatges semblen massa sovint escrites per la mateixa persona i les semblances amb la novel·la 84, Charing Cross Road d'Helene Hanff són unes quantes. Així és que, si com en el meu cas, fa poc que heu llegit 84, Charing Cross Road, deixeu-la reposar a la prestatgeria uns mesos per poder gaudir-la completament sense fer contínues comparacions.


I m'agradaria destacar una frase que us encantarà a tots els que estimeu els llibres i us apassioneu amb la lectura com jo : "Llegir bons llibres t’impedeix gaudir del dolents". Una veritat com una catedral, oi?


Molt, molt recomanable!

12 comentaris:

  1. Efectivament, molt recomanable. És un llibre que es llegeix amb un somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Pilu!

      Gràcies pel comentari!

      Fins aviat!

      Petons

      Elimina
  2. Yo todavía no he leído la de Charing Cross ( a ver si me pongo un día de éstos), así que de momento ésta la apunto pero para más adelante. Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa
      Con tanto que hay que leer, haces bien en reservarla. Ya verás como te gustarán las dos.

      ¡Muchísimas gracias por comentar siempre mis entradas! Eres un solete.

      ¡Hasta pronto!


      Besitos

      Elimina
  3. Me alegro de que te haya dejado una buena sensación, porque para mí supuso uno de esos libros que una vez leído se te queda metido dentro y vuelves a él, aunque sea para ir a una escena concreta. Es, como muy bien dices, para amantes de libros y de lecturas solitarias o en grupo.

    Es de esos libros que dices, no, no es una obra de arte, pero no me canso de leerlo. Por su posición positiva ante los peores momentos de una vida y de una sociedad.

    Además hay que ponerse con él, porque la película está en proceso de preproducción, con Kate Winslet como Juliet (si no cambian para cuando rueden).

    Un saludo

    ResponElimina
  4. Hola Isabel

    A mí también me ha parecido una novela preciosa. Pero ojalá no la hubiera leído tan cerca en el tiempo con 84, Charing Cross Road. ¡En un mes las dos es demasiado! En fín, qué le vamos a hacer...

    Coincido contigo en que esta es una de esas novelas que lees y ya se queda contigo para siempre.

    Ya veremos qué tal la peli, porque normalmente no me suelen gustar las adaptaciones que se hacen.

    ¡Gracias por tu comentario!

    Un abrazo

    ResponElimina
  5. Quina gràcia!
    Fa temps vaig escriure una ressenya sobre aquest llibre. Em farà gràcia veure els comentaris que li feu, hehehe.

    http://elsllibresdelceller.blogspot.com/2009/04/la-meva-tria-del-sant-jordi-2009.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!

      M'ha semblat una història molt bonica encara que una mica "carrinclona" a vegades com bé dius al teu blog. El que no sabia era que s'estava fent la pel·lícula. Quina por ...

      Moltes gràcies pel teu comentari!

      Fins la propera!

      Petons

      Elimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Hola Sandra, a mi també em va agradar molt (crec que en vaig fer una ressenya al bloc) però tens raó és millor 84, Charing Cross Road. Petonets, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carina!
      Estic totalment d'acord amb tu. Si comparem les dues, em va agradar més 84, Charing Cross Road. Llàstima d'haver llegit les dues novel·les tan seguides (en un mateix mes!). Ha estat un error, perquè segur que si les hagués llegides amb un temps de diferència més gran aquesta l'hagués gaudit molt més. I és que no em podia treure de la ment els personatges de l'altra i fer comparacions!

      Moltes gràcies per passar-te pel blog i escriu-re'm.

      A reveure, bonica!

      Petonets

      Elimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina