En Ralph Truitt, un home ric i solitari que viu en un poblet de Wisconsin a principis del segle XIX, espera que arribi el tren que li portarà la seva futura esposa. La Catherine Land va respondre l'anunci d'en Truitt, on demanava una dona senzilla i de fiar per viure amb ell a la seva mansió. La Catherine, però, té un passat que vol amagar com sigui i un pla secret : enverinar amb arsènic el seu futur marit i viure a la mansió amb el seu amant. Serà capaç de dur a terme els seus plans?
Aquesta és la primera obra de ficció de l'autor i ha estat tot un èxit de vendes als Estats Units gràcies al "boca-orella" dels lectors. Una novel·la molt sensual i misteriosa que no et deixa indiferent. O t'atrapa la història i t'encanta ... o et quedes fred (he llegit crítiques de tots els colors).
Reconec que el títol em va captivar quan el vaig veure a la llibreria. I el resum de la coberta ... té molt bona pinta! L'argument és molt interessant i durant tota l'obra veus les contradiccions, obsessions i indecisions dels diferents personatges : el marit i la muller, l'amant d'ella, els servents, etc. En general m'ha agradat força, tot i que trobo que li manca una miqueta més d'acció i el final és fluixet.
No sé, no sé si m'interessa massa aquesta temàtica, crec que dius coses que poden estar bé, però en conjunt no m'acaba de convèncer. A la nevera, de moment. Gràcies per les recomanacions i impressions
ResponEliminaHola!
ResponEliminaAmb tantes novel·les com hi ha per triar i amb les piles de pendents que tenim (imagino que la teva és tan alta com la meva), crec que fas bé de deixar-la a la nevera de moment. No està malament, però tampoc és la novel·la que ha de passar sí o sí per davant de les altres.
Moltes gràcies, com sempre, pels teus comentaris.
Fins la propera!
Petonets
Sandra, pensava que s'havia publicat el meu comentari però veig que no. A mi aquest llibre em va agradar molt, la profunditat del personatges, la fredor, .... però és enriquidor llegir opinions diferents. salutacions!!
ResponEliminaI tant que sí, Perkins! I si no que m'ho diguin a mí amb "Jo confesso" ... sóc de les poques persones a les que no ha agradat! Però jo també penso que és bo veure les coses des de diferents angles ... o semblaríem tots uns "borregos" opinant sempre el mateix que els altres!
ResponEliminaMoltes gràcies pel teu comentari, de veritat.
A reveure!
Petonets