Dumas, Alexandre. El conde de Montecristo. Barcelona : Mondadori, 2010. ISBN 9788439722410.
L'Edmundo Dantés és un jove encantador que torna el 1814 a Marsella per reunir-se amb el seu pare i la Mercedes, la seva promesa. Però dos dels seus amics (o més aviat enemics), Danglars i Fernando, envejosos de la seva bona fortuna i felicitat respectivament, li voldran enfonsar la vida. I ho aconseguiran acusant-lo injustament de bonapartista amb l'ajut de Villefort, el procurador del rei. L'innocent Dantés es passarà 14 anys a la presó del Castell d'If i, quan aconsegueixi escapar miraculosament, Dantés es transformarà en el comte de Montecristo i dedicarà la resta de la seva vida a venjar-se d'aquests tres enemics. I és que la venjança es serveix en plat fred...
Un fantàstic clàssic d'aventures de la literatura universal. Considerada el millor treball de Dumas, es va acabar d'escriure el 1844 i s'anava publicant en fascicles. Ja feia molts anys que tenia ganes de llegir aquesta obra, però la veritat és que m'ha la part central m'ha decebut una miqueta. Tant el primer (fins que s'escapa de la presó) com el tercer terç (la venjança pura i dura) m'han semblat molt entretinguts i apassionants. En canvi, el segon terç (la preparació de la venjança) l'he trobat molt avorrit i lent. Vaja, que l'autor es podia haver estalviat ben bé 400 pàgines de les 1200 que té el llibre! Però, en línies generals, reconec que és una molt bona novel·la.
Una bona novel·la d'aventures, un clàssic, una joia que tots hauríem de llegir alguna vegada. Sandra, té molt mèrit haver-la llegit en anglès. Una abraçada
ResponEliminaHola Carina!
ResponEliminaSento decebre't, però no l'he llegida en anglès. La que vaig llegir en anglès va ser The library of shadows. El meu nivell d'anglès no dóna com per llegir 1200 pàgines sense tornar-me boja! Ji Ji Ji
El conde de Montecristo m'ha agradat, però si he de recomanar una novel·la del Dumas, sens dubte, seria Els tres mosqueters.
Fins la propera!
Petonets
Ostres, Sandra, ho havia entès malament no queda massa clar quan ho dius. Jo crec que tant el Comte de Montecristo com els Tres Mosqueters s'han de llegir, perquè hi trobem molts dels antecedents de la novel·la contemporània.
ResponEliminaHo acabo d'arreglar!
ResponEliminaJo també penso que de tant en tant tots hauríem de llegir els grans clàssics de la literatura, que mal no ens pot fer. Per això cada any "m'obligo" a deixar de banda les novetats editorials durant uns dies i trio un clàssic. Em recomanes algun per l'any vinent?
Gràcies pels teus comentaris, com sempre.
L'illa del tresor, sense cap mena de dubte (si la vols d'aventures) i si vols un novel·lon El Don Apacible de Cholojov, parla de la vida dels cossacs a la ribera del Don i és una passada, això sí moltes moltes, moltíssimes pàgines (sempre has de posar un francès, un anglès, un americà de la Generació perduda i un rus a la teva vida). Petonets
ResponEliminaHola de nou!
ResponEliminaVaig llegir d'adolescent l'Illa del tresor i em va semblar meravellosa. Normalment els autors russos i jo no som massa compatibles (tot i que he llegit Anna Karenina i ho vaig provar dues vegades amb Crimen i castigo). Però tindré present la teva recomanació, i tant que sí!
Moltes gràcies, guapa!