Com podeu veure, no he deixat de llegir durant aquest temps. Ja sé que en la meva última entrada vaig dir-vos que tancava el blog perquè m'estressava el fet de publicar una entrada per cada llibre, però he estat pensant que podria fer una única entrada al mes amb totes les que he anat llegint. I si algú vol tenir més informació sobre alguna de les meves lectures, pot obtenir-la a través dels vostres magnífics blogs.
Així és que aquí teniu les meves lectures del mes de setembre.
1) No us les podeu perdre!
La librería ambulante és una preciosa història sobre els canvis que t'ofereix la vida, l'amor als llibres i a la professió de llibreter. Una delícia!
La canción de Jan és la història d'un nen txec que va patir en les seves pròpies carns les conseqüències del nazisme. Molt bonica però, al meu parer, el nen és massa adult (se suposa que té uns deu anys) i poc creïble.
Tardes con Margueritte m'ha agradat molt. Una novel·la curteta plena d'emocions i tendresa sobre l'amistat casual entre una àvia molt culta a la que apassionen els diccionaris i un home jove, pràcticament analfabet. No us la perdeu!
La més trista de totes aquestes novel·les (però no menys bonica per això). Mi planta de naranja-lima us arribarà al cor segur!
2) Normaletes
3) Molt dolentes, no perdeu el temps!
Bon dia guapa, ben tornada!
ResponEliminaDe totes les que ens portes em quedo amb la primera "La librería ambulante", ja tinc ganes de llegir-la.
Hola bonica!
EliminaJa ho veus, no me n'he pogut estar de tornar a publicar una entradeta, encara que sigui molt poc treballada ... Us trobava a faltar! Ji Ji Ji
Ja t'estàs llegint la de la llibreria perquè t'encantarà! I a més a més és molt curteta. I també et recomano la de les tardes amb la Margueritte (una dona a la que apassionen els diccionaris ... com a una que em conec!)
Molts petonets, guapa
Hola, guapa, qué bien que estés de vuelta. ¿Has estado de vacaciones en Berlín? Qué envidia, yo estuve hace tres años y me encantó.
ResponEliminaHay que ver cuánto has leído. Me apetece mucho La canción de Jan, a ver si la encuentro en la biblio, Tardes con Marguerite la tengo en película pero aún no la he visto, y Misión olvido la tengo preparada, pero de momento estoy liada con El invierno del mundo, y como es tan larga... Besos y bienvenida
¡Hola!
EliminaDe hecho estoy en el aeropuerto esperando el vuelo de regreso a Barcelona. La ciudad me ha encantado, aunque he pasado mucho frío ...
Yo también tengo preparadito el de Ken Follett, pero me da un poquillo de pereza al ser tan largo... Aunque si sigue redactando como hasta ahora, me voy a enganchar en cuanto pase de la primera página seguro.
¡Ya te contaré!
Un besazo
Hola: d'aquests he llegit el primer, que el comentarem dissabte al Club de Lectura, i Mi planta, fa molts anys. El reloj em va agradar molt!
ResponEliminaHola Pilu!
EliminaDoncs a mí El reloj em va decebre i molt. N'havia sentit/llegit tantes bones crítiques que n'esperava moltíssim. Què hi farem, no sempre la podem encertar!
Fins aviat!
Una abraçada
Bona tarda Sandra,
ResponEliminaMe'n alegro moltíssim que et reincorporis al teu bloc, el trobava a faltar.
I també celebro que hagis pres la decisió de fer l'entrada que et resulta mes còmoda i convenient, perquè quan actualitzar contínuament el bloc resulta estressant deix de ser un plaer.
Encantada de retrobar-te.
Dolors.
Igualment bonica!
EliminaNo et pensis, aquest tipus d'entrades no m'agraden gaire, però ara per ara no em veig amb cor de continuar amb el ritme que portava.
Una forta abraçada
Ue, has tornat! des de que vaig descobrir el teu bloc que m'agradava anar llegint i apuntant recomanacions.
ResponEliminaJo la planta de naranja-lima la vaig llegir l'any passat i el vaig posar en el TOP3 del 2011... mare meva, quin llibre més maco i trist :-(
vaig plorar i això que no sóc de plorar amb els llibres...
Hola Eli!
EliminaEm fa molta il·lusió saber que tens en compte les meves impressions a l'hora de triar les teves lectures. Gràcies!
Estic totalment d'acord amb tu, la història de la planta de naranja-lima és tendre i moooooolt trista, d'aquelles que et toquen la fibra. Et recomano si no l'has llegida "La canción de Jan", la història d'un nen txec que va patir les conseqüències del nazisme en la seva pròpia pell. És una història dura però molt bonica.
Molts petonets