Kurtz, Carmen. Duermen bajo las aguas. Barcelona : Círculo de Lectores, 1970.
"Allá en el fondo, todas las palabras que dijimos y de las cuales ya no guardamos recuerdo, duermen bajo las aguas. Duermen aquellas que no supimos decir y esperan su turno para salir a flote. Las cartas que hemos roto, las no recibidas y las veces que hemos dicho adiós. La pena que sentimos y que ahora, al recordarla, nos parece pequeña. La risa o el llanto que no llegó a brotar. La amistad que buscamos en el momento difícil y que resulto más débil que nosotros, más falta de ayuda. La persona a quien quisimos consolar y nos sirvió de consuelo… Todo duerme allí, en ese fondo".
És aquesta una novel·la basada en la biografia de l'autora. De ben petita la Pilar es va enamorar del que després seria el seu marit i pare del seu fill. Malgrat l'oposició dels familiars i ansiosa per viure moltes aventures, la jove Pilar es casa amb l'Enrique i se'n van a viure a França. La segona guerra mundial els enganxarà de ple i quan el seu marit marxa al front ella enviarà el seu petit fill a Barcelona amb l'avi matern. D'aquesta manera, la Pilar s'haurà d'enfrontar ella sola a la soledat i a la guerra, fins que trobarà el consol de l'Esteban. Però la felicitat no li durarà gaire, ja que una bala perduda acabarà amb la vida del seu amor. I ella tornarà a Barcelona, a casa, per continuar la seva vida.
És una història bonica, però una mica fluixa. Potser als anys 60, quan es va publicar per primera vegada, la història d'una dona forta que és capaç de renunciar a tot per seguir els seus somnis devia ser molt sorprenent. Ara, per sort, ja no és tant.
M'ha agradat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada