9/1/11

Riña de gatos

Mendoza, Eduardo. Riña de gatos. Barcelona : Planeta, 2010. ISBN 9788408097259.

Un expert en l'obra pictòrica de Velázquez, l'Anthony Whitelands, arriba a Madrid durant la convulsa primavera de 1936 per autentificar un quadre del pintor espanyol que posseix el marquès d'Igualada i que podria fer-li guanyar una fortuna. En teoria, el marquès vol que l'Anthony l'ajudi a vendre el quadre per poder marxar amb la família d'Espanya abans no esclati la guerra. En realitat, però, el marquès vol vendre el quadre per financiar la compra d'armes de la Falange.  L'Anthony Whitelands, innocent i babau com n'hi ha pocs, acabarà rebent de la policia espanyola, dels diplomàtics anglesos, dels espies russos i dels polítics de torn. I és que s'està coent una de molt grossa -la guerra civil espanyola- i l'anglès no té ni idea de l'embolic en el que està inmers per culpa del famós quadre.

Guanyadora del Premi Planeta 2010, aquesta novel·la m'ha semblat infumable malgrat les boníssimes crítiques que ha rebut. L'argument és molt fluix, hi ha massa personatges i estan massa poc definits i, el que és pitjor, et venen unes ganes boges d'assassinar tu mateixa a l'inútil del protagonista. Ho sento pel Mendoza, pero em sembla que aquesta serà la primera i última novel·la d'ell que llegiré. No m'ha agradat gens ni mica!

2 comentaris:

  1. Benvolguda Sandra:

    Tampoc n'hi ha per tant. A mi em va semblar que l'Anthony, mes que tonto tal com el pintes tu, mes aviat innocent. Ell desconeix totalment les intencions de la compra d'armes per part de Primo de Rivera amb els diners que puguin treure del quadre. Potser si que no és una novel.la prou bona per donar-li un premi però de salsa en té força.

    M'agradaria, des d'aqui felicitar el guanyador del premi Sant Jordi de Novel.la, Sebastià Alzamora, periodista que m'ho fa passar molt bé amb els seus articles divertits al diari Ara.Igualment mostrar el meu rebuig al fet que no es publiqui fins a la primavera. No sabs, benvolguda Sandra, la rabia que em va fer el fet que el llibre del Xavier Bosch, Se sabrà tot, que no es publiqués fins dos o tres mesos després de donar-li el premi. Se'm va fer molt llarga l'espera. Ara bé, una vegada el vaig tenir a les mans em va entusiasmar molt. Aquest si que s'ho val.

    ResponElimina
  2. Hola Artur!

    Potser tens raó, però quan la vaig acabar em va fer tanta ràbia i em va deixar tan mal gust de boca que em sembla que encara em vaig quedar curta... Suposo que és el que passa quan publiques el teu comentari just acabat de llegir el llibre. Surt el que sents en aquell moment!

    De totes maneres, personalment em sembla que no era novel·la com per guanyar un premi Planeta.

    Estic totalment d'acord amb tu. Moltíssimes felicitats al Sebastià Alzamora. Estarem pendents de la publicació de la seva obra. I sí, jo també vaig estar esperant que aparegués a les llibreries la novel·la d'en Xavier Bosch. A priori em va semblar que tenia molt bona pinta, però mentre esperava van publicar mil novel·les i aquesta va quedar a la llista de pendents de comprar. Ja veig que l'hauré de rescatar de la llista aquest 2012!

    Moltes gràcies, com sempre, pels teus comentaris. Em fan molta il·lusió, de veritat.

    Fins la propera!

    Petonets

    ResponElimina