12/2/12
El rumor del oleaje
Mishima, Yukio. El rumor del oleaje. Madrid : Alianza, 2006. ISBN 9788420648415.
El jove Shinji, un humil pescador, viu una vida molt tranquil·la a la petita i aillada illa japonesa d'Utajima. Tots els habitants de l'illa treballen durament al voltant de la pesca i el mar i tenen uns costums socials i una moral molt estricta. De cop i volta, retorna després d'uns quants anys a l'illa la filla del navier més ric -la Hatsue- i els dos joves s'enamoren perdudament. Les males llengües faran que la relació d'aquests dos adolescents ingenus i apassionats perilli, però finalment superaran tots els obstacles i podran viure plenament el seu amor en un ambient bucòlic i, alhora, força hostil.
Aquesta és una història d'amor molt senzilla, narrada d'una forma molt delicada i subtil (vaja, molt japonesa). Està considerada una de les més grans i belles històries d'amor universals, però jo l'he trobada una mica massa simplona. Sort que és una novel·la curteta, perquè de fet no passa pràcticament res (els joves s'enamoren, els rumors dels habitants de l'illa posen en perill el seu amor i finalment superen els problemes). Però també he de dir que m'ha agradat força la manera com està narrada, la delicadesa en les descripcions del paisatge i els habitants de l'illa i el lirisme que impregna cada paraula d'aquesta obra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Pues no he leído nada de Mishima porque no conecto mucho con la literatura oriental. Quizás debería probar en algún momento pero ahora la lista está demasiado repleta, así que tal vez más adelante. Un beso
ResponEliminaA mí me pasa un poco como a ti. La literatura japonesa la encuentro demasiado sutil, delicada y contenida para mi gusto. ¡Demasiado light, vamos! Pero de tanto en tanto leo algo de literatura japonesa porque es lo más parecido a leer poesía -pero en prosa- y a nuestra vida estresada y a nuestra alma también le va bien de vez en cuando un poco de delicadeza y sutileza. Y, por desgracia, no soporto la poesía. Así que he encontrado en la prosa japonesa un substituto a la lírica.
ResponElimina¡Hasta pronto!
Besitos
He leído poca literatura japonesa, hace poco me estrené con Murakami y me gustó. Me han recomendado, en concreto me dijeron, no te pierdas a Mishima, y ahora leo tu reseña. Apunto el libro.
ResponEliminaUn abrazo
¡Hola Blanca!
EliminaBienvenida y gracias por dejarme un comentario. Cuando lo leas, ya me dirás qué te ha parecido. Para mí fue como leer poesía, porque era todo muy sutil y lírico. Aunque el argumento, la historia, es un poco simplona a mí me ha gustado bastante.
De nuevo, gracias por participar en el blog.
¡Hasta pronto!
Un abrazo