23/6/12

Palmeras en la nieve


Gabás, Luz. Palmeras en la nieve. Madrid : Temas de Hoy, 2011. ISBN 9788499980232.


Els germans Kilian i Jacobo de Casa Rabaltué abandonen el 1953 la seva llar a Pasolobino, un poblet a la vall de Benasque per treballar en una plantació de cacau a l'illa de Fernando Poo. Durant molts anys treballaran durament a la finca Sampaka, on es cultiva un dels cacaus més prestigiosos del món. Però, sense adonar-se'n, a la plantació també es cultiven les passions i els odis més profunds entre els colonials i els autòctons.


En Kilian, malgrat l'entorn advers, s'enamorarà perdudament de la Bisila -una nativa casada que treballa com a infermera a la plantació Sampaka-. Aquest fet, entre d'altres, canviarà radicalment la relació dels dos germans. Quan tornin a Espanya, tots dos s'emportaran de l'illa molts records i vivències ... i un gran secret que mantindran ocult fins que la filla d'en Jacobo, la Clarence, viatjarà el 2003 a Bioko (nom actual de l'illa) i coneixerà la veritable història de la seva família.




Em pensava que no l'acabaria mai! Tot i les bones crítiques que he llegit arreu, jo l'he trobada molt pesadeta. L'argument és interessant i ja sabeu que les sagues familiars (en aquest cas d'homes) m'encanten, però en la meva opinió aquesta novel·la té dues grans mancances : uns personatges amb els que no acabes d'identificar-te en cap moment i un ritme narratiu francament lent. La  novel·la  té més de 700 pàgines, doncs jo crec que es podrien reduir tranquil·lament a la meitat i no passaria res! Igual és que ara no era el millor moment per llegir-lo (crec que cada llibre requereix per gaudir-ho al 100% un estat d'ànim molt concret), ves a saber.

2 comentaris:

  1. Hola, guapa. Me imaginaba que la novela no te estaba gustando mucho por lo que tardabas en publicar la reseña. Yo, con 700 páginas y si se hace pesado, lo descarto ya mismo, aunque lo tenía apuntado. Bueno, a ver si con el de Pemberley disfrutas algo más. Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cómo me conoces, Pilar... Pensaba que me lo tendría que llevar de vacaciones con el ritmo que llevaba, pero al final lo terminé. Ya sabes que no soporto dejar los libros a medias, aunque este se lo merecía...

      De todas maneras, no me hagas mucho caso porque he leído críticas muy buenas sobre esta novela e igual la que está equivocada soy yo. En los últimos días están sucediendo muchas cosas en mi vida (a nivel personal y laboral) que implican grandes cambios (¡todos buenos!) y supongo que yo voy acelerada y este libro requiere un ritmo muy pausado para poder disfrutarlo a tope. Vaya, que éramos incompatibles... Ji Ji JI

      Muchísimas gracias por pasarte siempre por este blog y dejarme tus comentarios. Ya sabes que me encanta leerte.

      Un besazo

      Elimina