31/8/09

La princesa de hielo

Läckberg, Camilla. La princesa de hielo. Madrid : Maeva, 2009. ISBN 978-84-96748-52-1.

Quina casualitat! El divendres passat una de les meves companyes de feina em va passar aquest llibre. I resulta que jo feia uns dies que havia acabat un altre de la mateixa autora (Les filles del fred). Sembla que tothom llegim els mateixos autors últimament, no?

Aquesta és, en realitat, la primera entrega d'una sèrie de novel·les policíaques protagonitzades per l'Erica (escriptora de biografies) i el Patrik (policia) i ambientades al petit poble de Fjällbacka, a la costa oest de Suècia. Jo he llegit la tercera novel·la de la sèrie abans que la primera (i quan pugui llegiré la segona, és clar!) i continuo pensant que es poden llegir independentment i alterant l'ordre com m'ha passat a mí sense tenir cap mena de problema, al contrari que amb la trilogia Millenium. LLegir-les saltejades seria una bajanada!

L'Erica torna al seu poble natal i es troba el cadàver de la seva millor amiga de la infància congelat en una banyera. Un poble molt petit amb pocs habitants ... i molts secrets que potser seria millor que continuessin amagats. Una bona combinació per una novel·la de misteri!

Tot i que és sorprenent que l'autora centri l'escenari del crim en la mateixa localitat a les tres novel·les (com és possible que a
Fjällbacka, un poblet perdut a la costa oest de Suècia, hi hagi una concentració tan elevada d'assassins per metre quadrat?) aquest fet no resta ni una engruna d'emoció a la narració (de fet, jo ho trobo fins i tot una mica morbós).

Molt ben estructurada, enganxa des del principi, tot i que a mí m'ha agradat més Les filles del fred. És com si els personatges principals haguessin madurat i evolucionat alhora que l'autora. Vaja, que la tercera part és més "rodona", per dir-ho d'alguna manera. Hauré de llegir la segona novel·la de la sèrie (Los gritos del pasado) a veure com és, no?

Molt recomanable!

1 comentari:

  1. Siguiendo tu consejo, he empezado a leer las novelas de Camilla Lackberg y la verdad es que, con esta primera, me he quedado impresionado. No se te hace pesado y engancha mucho.

    He encontrado similitudes con las tramas de Stieg Larson. Estos nórdicos son un poco raros, tanto frío les atonta el cerebro y, unos se lían a cometer crímenes, otros a resolverlos y luego están las víctimas que pobres no dicen nada.

    Por cierto, Fjallbacka es un pueblo muy majo, podéis recorrer las calles con el Street Viewer de Google.

    ResponElimina