LLoréns, Chufo. Catalina, la fugitiva de San Benito. Barcelona : DeBolsillo, 2001. ISBN 978-84-8346-837-1.Una companya de la feina em va deixar aquesta novel·la històrica en veure que m'estava llegint Et donaré la terra, del mateix autor. Quina raó tenia quan em va dir que era millor l'altre!
Ambientada a l'època del Comte-Duc d'Olivares i Felip IV (el Madrid dels Àustries, segle XVII), narra les peripècies de Catalina Rojo de Hinojosa, una nena abandonada el dia del seu naixement a les portes del convent de San Benito qui, per amor, serà capaç d'abandonar-ho tot i arriscar la seva pròpia vida. Haurà de fugir del convent acusada injustament de la mort de la priora, la Santa Inquisició la perseguirà perquè té una marca a la pell relacionada amb els jueus ... Un munt de problemes!
A priori sembla una entretinguda novel·la d'aventures (de l'estil de les protagonitzades pel capità Alatriste) però no ens enganyem. Costa avançar en la lectura pel vocabulari emprat (d'època, evidentment) i per l'estil. L'autor ha volgut adequar tant la novel·la a l'època que s'ha excedit (al final ja cansen els "pardiez" i els "vuecencia", per exemple).
La trama, seguint les preferències de l'època, no deixa de ser una acumulació de casualitats inverosímils per resoldre cadascun dels misteris (és realment impossible que a la protagonista li passin totes aquelles coses una darrera de l'altra com qui no vol la cosa). Això fa que aquesta novel·la no deixi de ser en el fons una mena de culebrot (en la meva opinió, l'evolució dels folletins decimonònics).
A mí no m'ha acabat de fer el pes, la veritat. Si voleu llegir una novel·la de Chufo LLoréns, no ho dubteu ni un segon. Trieu Et donaré la terra perquè no hi ha color. Aquesta no li arriba ni a la sola de les sabates!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada