Mazzantini, Margaret. La paraula més bella. Barcelona : Random House Mondadori, 2009. ISBN 9788401387371.La Gemma, després de setze anys, tornarà inesperadament a la ciutat de Sarajevo acompanyada del seu fill Pietro. Allà es retrobarà amb el seu passat més estimat i odiat alhora : la guerra que va destruir la ciutat, vells amics -vius i morts-, vells paisatges, records ...
A poc a poc anirem recuperant la història d'aquesta petita família de dos membres i un fantasma. Es tracta del Diego, el gran amor de la Gemma i pare del Pietro, fotògraf que no va voler abandonar Sarajevo en els pitjors moments i que no va poder conèixer el seu fill per una mort sobtada.
Quina és la paraula més bella? Llibertat? Amor? Pau? Això és el que aprendran mare i fill en aquest viatge al passat.
Tot i que la història sembla a priori molt bona (i ho és, la veritat) el cert és que aquesta novel·la m'ha resultat una mica pesadeta. Potser perquè últimament llegeixo novel·les força lleugeres intel·lectualment, amb morts a la pàgina dues ... I aquesta requereix un nivell de concentració força més elevat. Podríem dir que aquesta novel·la és literatura "de la bona", d'aquella que fa pensar...
Recomanable!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada