3/5/12

Entre los muros de Crickley Hall


Herbert, James. Entre los muros de Crickley Hall. Barcelona : Plaza & Janés, 2012. ISBN 9788401352287.


Durant la Segona Guerra Mundial, Crickley Hall (una casa solitària ubicada a Hollow Bay, Devon) va ser utilitzada com a alberg d'onze nens orfes londinencs i els seus dos tutors, el pervers Augustus Cribben i la seva germana Magda. Una nit hi va haver una gran riuada i van morir tots els habitants de la casa menys la Magda. Mai, però, van trobar el cadàver de dos dels nens.


Han passat molts anys i en Gabe i l'Eve, juntament amb les seves dues filles es traslladen a viure temporalment a Crickley Hall. Aquesta família va perdre el seu fill de cinc anys fa un any i tampoc han tingut notícies del petit des d'aleshores. 


Totes dues tragèdies s'uniran i crearan una inquietant atmosfera (portes que s'obren soles, sorolls desconeguts, ombres terroríficament misterioses ... ) que afectarà la ja fràgil estabilitat emocional dels nous residents. Amb l'ajuda del vell jardiner i d'una vident, tots quatre s'enfrontaran costi el que costi als fantasmes del seu propi passat i als que s'oculten entre els murs de Crickley Hall.




Aquest Sant Jordi em vaig proposar llegir una novel·la d'un gènere poc habitual entre les meves lectures. Jo sóc força poruga i el terror (ni en llibres ni en pel·lícules) no m'agrada gens. Doncs una de terror! La veritat és que ho he passat força malament (sobretot perquè jo llegeixo de nit) però reconec que la novel·la m'ha agradat més del que em pensava. No està, evidentment, entre les meves preferides però no està gens malament. 


Si us agraden les històries de fantasmes que es volen venjar dels vius (no hi ha sang i fetge, no patiu, és més aviat de tensió i ensurts continuats) heu de llegir aquesta. Jo continuaré amb els morts de la novel·la negra, que apareixen a les primeres pàgines i no es mouen de l'escena del crim ni fan sorolls! Ji Ji Ji

6 comentaris:

  1. NO està fet per mi...
    les pel•lícules de por no m'agraden gens i suposo que amb els llibres em passarà el mateix. Has estat atrevida :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Atrevida o més aviat inconscient?

      A mí em passa com a tu, no et pensis. Aquesta novel·la, però, la podríem encabir dins del terror "clàssic" (fantasmes, cases encantades, ensurts ... però sense ser "gore").

      Vaja, que suposo que als entusiastes del gènere els semblarà molt "light". Doncs a mí se'm posaven els pèls de punta! Ji Ji Ji

      Gràcies pel comentari guapa!

      Petonets

      Elimina
    2. Anònim7/5/12

      Jo tampoc puc amb les novel·les de por per que pateixo molt, però li recomanré al meu fill, que a ell li encanten.

      Elimina
    3. Quines ganes de patir, oi? A mi tampoc no m'acaben de fer el pes, no et pensis. I ara quan camino de nit per casa tinc una por al cos que no vegis! Espero que em passi ben aviat la tonteria ...

      Moltes gràcies pel comentari!

      Petonets

      Elimina
  2. Pues a mí en cambio me gustan las novelas y pelis de miedo, de hecho ya sabes que hasta me trago algunas de zombies. Hace años me leía las de Stephen King y Dean Koontz una tras otra. Ésta la apunto porque seguro que me gusta. Besos y que pases buen fin de semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues entonces esta te gustará seguro. Yo lo estaba pasando francamente mal leyéndola y va el "santo" de mi maridito y me pone sin que yo lo viera música de terror ... "para ambientarme un poco", según él. ¿Te lo puedes creer? Va a estar cenando pescado (no lo soporta) durante tres meses seguidos como venganza. ¡Se me pusieron los pelos como escarpias con la musiquita de marras!

      Ya me dirás qué te ha parecido cuando la leas.

      ¡Buen fin de semana a ti también!

      Besitos

      Elimina