Grandes, Almudena. El lector de Julio Verne. Barcelona : Tusquets, 2012. ISBN 9788483834008.
Nino és un nen andalús de nou anys, fill d'un guàrdia civil, que viu a la casa quartell de Fuensanta de Martos (Jaén). Durant l'estiu de 1947, Nino es farà amic d'un foraster que acaba de llogar el molí vell a les afores del poble. Pepe "el portuguès" és enigmàtic, aventurer, misteriós i realment fascinant als ulls del petit Nino. Durant aquell estiu, en Nino descobrirà nous valors (l'amistat, el valor, la lleialtat, etc.) i quina mena d'home vol ser d'adult gràcies a l'amistat amb en Pepe "el portuguès". També descobrirà un nou món mentre llegeix àvidament les novel·les d'aventures d'en Jules Verne. Però no tot serà jugar, anar a pescar i llegir, perquè a Fuensanta de Martos la guerra civil sembla que no hagi acabat. Els guerrillers ocults a la muntanya d'una banda i els guàrdies civils de l'altra no facilitaran la vida al pobre nen, que es troba al mig de les dues posicions.
Aquesta és la segona entrega d'una sèrie sobre la guerra civil i la postguerra espanyola (Episodios de una guerra interminable) , tot i que també podríem incloure la novel·la El corazón helado perquè fa referència també a aquesta època.
El corazón helado (2007)
Inés y la alegría (2010)
El lector de Julio Verne (2012)
Què puc dir que no s'hagi dit ja sobre aquesta novel·la? Si voleu més informació, podeu consultar la web de l'autora.
Tot i les boníssimes crítiques que està tenint aquesta obra, no m'ha acabat de fer el pes. Potser és que ja estic una mica cansada del tema (al meu parer s'han fet massa pel·lícules i massa novel·les sobre la guerra civil espanyola). Es llegeix fàcilment, tot i que surten molts personatges i a vegades et perds una mica amb tants noms i renoms. M'ha agradat que el lector conegui la història a través de la mirada d'un nen, tot i que ja no em va sorprendre després d'haver llegit Pa negre. Però trobo que el protagonista, un nen de nou anys, és massa madur per la seva edat i sovint m'ha costat molt creure'm el personatge.
Recomanable si us agraden les històries ambientades en aquest període.
No l'he llegit però ja la tinc apuntada de la ressenya de la Pilar. Tardaré a llegir-la, però ja et diré què m'ha semblat. La que també m'han recomanat i molt és "El corazón helado".
ResponEliminaMasses lectures i poc temps...
Hola!
EliminaJo també em vaig animar després de llegir la ressenya de la Pilar. Em feia una mica de cosa començar-la perquè no he llegit "Inés y la alegría" i, com és una sèrie, em pensava que no podria seguir el fil. Però com que la Pilar va dir que eren independents (i és veritat) em vaig decidir finalment.
Ja fa un temps vaig llegir "El corazón helado". Recordo que començava molt bé però el final era molt fluixet. I és molt llarga! Jo et recomanaria que comencessis amb aquesta que és més lleugera.
Gràcies per passar-te pel blog!
Petonets
Hola, guapa. Pues tienes razón en lo del niño, que no es muy creíble que con esa edad sea tan maduro. también es verdad que ya estamos un poco saturados de esta época histórica, pero aún así he disfrutado mucho el reencuentro con la forma de escribir de la autora.
ResponEliminaAh, iba a entrar en tu reseña de Nada, de Janne Teller, a comentarte, pero ya lo hago aquí. La leí ayer por la tarde de una sentada, y me dejó conmocionada, me costó hasta dormir. Pero tenías razón, me pareció muy buena. Besos
¡Hola Pilar!
EliminaA lo mejor los niños de esa época eran más maduros que los de ahora (seguro), pero me cuesta imaginarme a mí misma con nueve años o a cualquiera de mis sobrinos reaccionando y hablando así... Almudena Grandes no es una de mis autoras preferidas, pero aún así reconozco que esta me ha gustado.
Lo de la novela "Nada" es que no tiene nombre... ¡Te deja KO! Y no únicamente la novela, también toda la polémica que surgió tras su publicación. ¡Tela marinera con las criaturitas!
Gracias por tus comentarios, guapa.
Besos